Ebonita

Ebonita

Ebonita. Cadena de rellonge de dòna de la década de 1860, medallón al voltant de 1870 i caixa per a hojalata tipo 1857.

L'ebonita va ser un dels primers polímers en descobrir-se. S'obté al vulcanizar caucho pur en sofre successivament (entre un 25 i 50 % de sofre) i el seu nom prové del ébano al que, per les seues propietats, pot substituir en algunes aplicacions. És un polímer dur, negre i compacte susceptible de mecanisat per arrancada de borumballa.

Aplicacions

La ebonita, de la mateixa manera que el vidre, es caracterisa pel seu molt bon aïllament; gràcies a açò poden realisar-se els estudis experimentals de l'electricitat estàtica.

El cos que resulta és negre, molt dur i admet la polida pel qual adquirix prou lluentor. S'ampra per a mànec de les clavilles de contacte, taulers de taules i sostenes d'aparats telegràfics que es vullguen tindre ben aïllats.

Composició

La ebonita, com tota mescla de caucho, està composta per caucho verge, sofre, acelerantes, antioxidants, plastificantes, pols de ebonita, càrregues inertes i, a voltes, grafit.

Químicament solament pot obtindre's en el coeficient 1/3 de sofre neutre (sublimado).

Llògicament les cantitats i proporcions són variables, en funció de l'us i característiques de l'especificació.

No obstant, la seua estructura molecular, pel sofre, li conferixen un estat cristalí que supon la seua gran ventaja sobre atres elastòmers per a una àmplia gama d'aplicacions.