Ebonita
La ebonita va ser un dels primers polímeros en descobrir-se. S'obté al vulcanizar caucho pur en sofre successivament (entre un 25 i 50 % de sofre) i el seu nom prové del ébano al que, per les seues propietats, pot substituir en algunes aplicacions. És un polímero dur, negre i compacte susceptible de mecanisat per arrancada de borumballa.
Aplicacions
[editar | editar còdic]La ebonita, de la mateixa manera que el vidre, es caracterisa pel seu molt bon aïllament; gràcies a açò poden realisar-se els estudis experimentals de l'electricitat estàtica.
El cos que resulta és negre, molt dur i admet la polida pel qual adquirix prou lluentor. S'ampra per a mànec de les clavilles de contacte, taulers de taules i sostenes d'aparats telegràfics que es vullguen tindre ben aïllats.
Composició
[editar | editar còdic]La ebonita, com tota mescla de caucho, està composta per caucho verge, sofre, acelerantes, antioxidants, plastificantes, pols de ebonita, càrregues inertes i, a voltes, grafit.
Químicament solament pot obtindre's en el coeficient 1/3 de sofre neutre (sublimado).
Llògicament les cantitats i proporcions són variables, en funció de l'us i característiques de l'especificació.
No obstant, la seua estructura molecular, pel sofre, li conferixen un estat cristalí que supon la seua gran ventaja sobre atres elastòmers per a una àmplia gama d'aplicacions.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ebonita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.