Iglésia de Santiago Apòstol (Oriola)

Erro al crear miniatura:

Iglésia de Santiago Apòstol (Oriola)

L'iglésia de Santiago Apòstol és un temple catòlic ubicat en la ciutat d'Oriola (Alacant, Espanya), edificat en el XV i en reformes dels sigles XVI i XVIII. Consta d'una sola nau i capellas laterals entre contraforts; posseïx dos portades i una torre campanar, i va ser declarada monument nacional en 1933, en la llei de 1985 be d'interés cultural.

Exterior

Portades

Erro al crear miniatura:

Frontera principal, d'estil gòtic

Erro al crear miniatura:

Portada lateral, d'estil barroc

Erro al crear miniatura:

Image de Santiago Apòstol i l'Escude dels Reis Catòlics sobre la portada principal

Erro al crear miniatura:

Escut dels Reis Catòlics de la frontera principal

La portada principal és obra d'estil gòtic isabelino o flamígero en tímpan i parteluz. Va ser realisada en el XV i és de format gran. A través d'ella s'accedix a la nau central de l'iglésia. Les arquivoltas de la portada es troben decorades per motius vegetals i animals de modo molt profuso, creant la sensació de claroscuros gràcies a les oquedades a que dona lloc a dita decoració. Sobre el tímpan campean els escuts dels Reis Catòlics, i el parteluz es troba decorat per una escultura de gran format del sant titular del temple. Dita escultura va ser destruïda en la Guerra civil i reconstruïda per Ferrand en 1941.

La portada lateral és d'estil barroc, del XVIII, i va ser concebuda com a retaule de dos cossos. Per mig d'ella s'accedix a la capella de la Comunió, i la seua forma va influir en unes atres que es varen construir posteriorment en el restant de la diòcesis d'Oriola-Alacant, com la del monasteri de la Santa Faç. El seu cos superior se sosté de dos columnes salomónicas, i sobre ell es localisa l'estàtua de la fe, que sosté la custòdia en els ulls embenats.

Torre

De planta prismàtica, es compon de tres cossos. El superior, a on s'ubica el campanar, registra elements del gòtic, i arreplega l'estil deixat per la torre de la catedral, que va ser model per a atres torres, com la de Sant Martín de Callosa de Segura. A diferència de la catedral, la torre s'integra plenament en la frontera. Constituïx un dels millors campanars de la Comunitat Valenciana i posseïx ademés una carraca de tenebres, un dels pocs eixemplars que es conserven en la comunitat.

Interior

La nau central ha sofrit diverses reformes, la més important en el XVIII en instalar un zócalo de marbre roig i negre que recorre la nau, i és possible que baix el marbre es trobe la seua estructura gòtica. Conté una volta gòtica realisada en terceletes, les claus de la qual estan decorades en motius alusivos a la ciutat i a la Corona d'Aragó a excepció de l'última, que posseïx la primera representació coneguda de la Verge de Monserrate, patrona d'Oriola.

Als peus de la nau s'obri al costat nort l'accés a la torre, mentres que al sur es localisa el de la capella de la Comunió. També als peus del temple es localisa la pila bautismal, obra realisada en marbre roig en el XVIII. Del mateix material i estil és el púlpit, realisat en diversos colors pel arquitecte italià Bernardino Rippa.

Capelles

Capella Major

La capella Major està presidida per un tabernáculo realisat en marbre de diversos colors i dissenyat per Bernardino Rippa. Es troba decorada per un apostolado obra de José Puchol, de la mateixa manera que les imàgens del tabernáculo. La caseta del mateix es troba decorat per policromía i rocallas realisades en argent corlada. La seua part superior, també decorada per policromía, està decorat arquitectónicamente en casetones eixints.

El presbiteri, d'estil renaixentiste i planta elíptica, va ser dissenyat per [[Jerónimo Quijano]] a modo d'estància independent del restant del temple. Es troba separat del temple per un arc toral realisat i decorat a modo d'arc del triumfo romà. Conté una volta descentrada seguint els treballs que va escomençar Quijano en la Catedral de Jaén en Andrés de Vandelvira com a arquitecte de la diòcesis de Cartagena.

Davant del presbiteri es localisa el cor tallat en fusta; les seues esquenes estan decorades en marbre, seguint el disseny de Rippa. Sobre el mateix, en el intradós de l'arc d'accés, pengen dos llànties d'argent del XVIII, per mig de dos perches de fusta decorades en el XVIII per José de Ganga i Ripoll.

Capella de la Comunió

D'estil Neoclàssic, s'accedix a ella des dels peus del temple, a través d'una forja barroca. Va ser dotada en el XVIII pel bisbe Juan Elías Gómez de Terán en un retaule barroc de grans dimensions, i dedicat a Sant Francisco de Paula. Consta d'un tabernáculo tallat en fusta i dorat.

La capella posseïx una cúpula sobre pechinas decorades en quatre llenços d'Antonio Villanueva dedicats als sants pares (Sant Agustín, Sant Ambrosio, Sant Jerónimo i Sant Gregorio).

Capelles colaterals

• Capella de la Sagrada Família: posseïx un conjunt de la Sagrada Família, obra realisada en 1765 per Francisco Salzillo, aixina com els sants Dominicos, obra del mateix autor en 1755.
• Capella de l'Inmaculada: destaca una image d'Esteve Bonet, del XVIII, i un conjunt de la Sagrada Família de la Verge, composta de Santa Ana, Sant Joaquín i la Verge chiqueta, de la mateixa época i realisat per Ignacio Castell.
• Capella de la Verge dels Dolors: s'obri en el costat del Evangeli de la nau central, i anteriorment va ser la capella de l'Inmaculada. És d'estil neoclàssic, i va ser realisada en marbre. Posseïx un retaule dorat, decorat per sèt llenços d'Antonio Llopis, en el seu àtic es localisa un llenç del Sagrat Sopar de Crist, tot obra del XVIII. També es troba en la capella un llenç d'Antonio Villanueva, dedicat a la Sagrada Família.
• Capella del Crist del Consol: ubicada als peus de la capella dels Dolors, denominació que va tindre en anterioritat. Va ser obra de José Puchol Rubio en el XVIII.

Sacristia

La sacristia és de planta octogonal i va ser realisada en el XVI en estil renaixentista-plateresco. Posseïx una volta cupulada i dos portades platerescas: una permet l'accés des d'ella al presbiteri i una atra al vestidor. En la seua entrada es conserva un arc gòtic que donava accés a l'antic púlpit.

Està decorada en mobiliari barroc del XVIII, dorat i decorat en motius vegetals i rocallas. En el seu centre es troba l'image de Crist Crucificado, obra del XVIII d'Esteve Bonet.

Orgue

L'orgue de l'iglésia és d'estil barroc, alternant pintura i escultura, esta dorada. En la part superior es localisa un óval que recorda l'estil dels centreeuropeus, i que deixava passar la llum a través d'un finestral dispost en la seua atrassera, que pretenia ampliar la llum en la capella de l'Inmaculada, situada front a l'orgue. Posseïx dos portes en taules dedicades a Santa Cecilia i atres sants músics.

Colecció pictòrica

El temple posseïx una àmplia colecció de pintura que decora el seu interior, en obres de l'escola de Vicente López, d'Antonio Villanueva i uns atres, que comprén en la cronologia des del XVII fins a el XIX. A la seua volta posseïx una important colecció d'orfebreria en peces des del gòtic fins a el XIX, destacant el càliç Magne regalat per l'Orde de Santiago, el càliç del Rei regalat per Felipe III en 1603, la custòdia gran obra del XVIII, i el templete de la custòdia procesional, obra neogótica.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Santiago Apòstol (Oriola).