Anar al contingut

Idioma daci

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
{{{nom}}}
Parlat en , Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura:
Región Dacia (Balcans)
Parlants Llengua morta des de VI o VII d. C. aproximadament
Família {{{familia}}}
Estatus oficial
Oficial en Ningún país
Regulat por No està regulat
Códigos
ISO 639-1 ningú
ISO 639-2
ISO 639-3 xdc

La llengua dacia va ser una llengua indoeuropea parlada en l'Antiguetat pel poble dels dacios. Es considera que va ser una variant septentrional del tracio o be que abdós llengües eren parents propencs.

Aspectes històrics, socials i culturals

Distribució geogràfica

Extensió aproximada del dacio, basada en la distribució de topònims.

El dacio era una de les llengües més esteses de l'Europa sudoriental, trobant-se des del Este de l'actual Hongria fins a la costa del mar Negra. Troballes arqueològiques sugerixen que els orígens de la cultura dacia podrien ubicar-se en Moldàvia, identificada com l'evolució de la Cultura de Basarabia en l'Edat del Ferro.

Extinció

Escenari hipotètic segons el qual els albanés serien un poble derivat dels dacios.

No se sap quàn exactament va deixar de parlar-se la llengua dacia, ni si té descendents vius. La conquista romana inicial de part de Dacia no va terminar en la llengua, ya que tribus lliures de dacios com els carpianos varen poder haver continuat usant-la en Moldàvia i regions limítrofes fins al VI o VII d. C., a on va influir en certa manera en la formació de les llengües eslaves.

El dacio com a substrat del protorrumano

Blava = terra conquistada pel Imperi romà. Taronja = àrea poblada pels dacios lliures.

El dacio podria haver format gran part del substrat del protorrumano, que es va desenrollar a partir del llatí vulgar parlat en els Balcans al nort de la llínea Jireček, que dividix les zones d'influència del llatí i el grec.

Si el dacio conforma realment el substrat del proto-rumà és discutit (vore Orige dels rumans), aixina com si esta teoria no relaciona la romanisació de la Dacia, ya que el dacio era parlat també en Moesia i al sur i nort de Dardania. Prop de 300 paraules en les lengues romançes orientals (rumà, arumano, megleno-rumà, istro-rumà) podrien derivar del dacio, ya que moltes d'ella posseïxen un caràcter satem, com s'esperaria de paraules daco-tracias (vore Substrat romanç oriental). En la década de 1950, el llingüiste búlgar Vladimir Georgiev va publicar una obra a on es demostrava que la fonologia de la llengua dacia és propenca a la del albanés, contribuint aixina a l'hipòtesis de que el dacio pertanyguera a la mateixa branca que l'albanés, un grup denominat daco-moesio (o daco-misio), a on el moesio (o mesio) seria un dialecte de transició entre el dacio i el tracio. Hi ha cognados entre daco-tracio i albanés que podrien ser l'evidència de l'afinitat llingüística daco-tracia-albanés, i moltes paraules de substrat en rumà tenen la seua correspondència en albanés.

No obstant, esta teoria és rebujada per la majoria dels llingüistes, que consideren a l'albanés un descendent directe de l'antic ilirio. Basant-se en innovacions compartides entre l'albanés i el mesapio, Eric P. Hamp ha argumentat que l'albanés està estretament relacionat en l'ilirio i no en el tracio o el dacio, mantenint que descendix d'una llengua germana de l'ilirio i que una volta va estar més prop del Danubio i en contacte en el dacio. Per l'escassea d'evidència escrita, lo que es pot dir en certea en l'investigació actual és que, per un costat, un grup significatiu de cognados indoeuropeus no romançades compartides entre l'albanés i el rumà indica a lo manco contacte en el 'complex daco-tracio', i que per un atre costat hi ha alguna evidència per a argumentar que l'albanés descendix del 'complex ilirio'. Des d'un "punt de vista genealògic", el mesapio és la llengua a lo manco parcialment atestada més propenca a l'albanés.

Descripció llingüística

Moltes de les característiques del dacio són desconegudes o discutides. No hi ha a penes documents escrits en dacio. Lo que es coneix de dita llengua prové de:

Classificació

El dacio era un idioma indoeuropeu, un idioma satem. Els detalls de la seua afiliació i lloc dins dels restants indoeuropeus estan poc clars. Es postula que junt en el tracio va formar un subgrup denominat daco-tracio.

Evolució fonètica des del protoindoeuropeu

Artícul principal → Evolució fonètica del protoindoeuropeu al dacio.

Les consonant sonores aspirades **bh- i **dh en PEU varen devindre en sonores: b, d (Dacio -dava < PEU **dhe-, "fixar, sistematisar", etc.). PEU b- permaneix com a b (Dacio -balus; kinuboila < -uboila < PEU **abel-, etc.), i d permaneix com a d- (Dacio Decebalus etc.).

Una correspondència trobada entre dacio i tracio és una variació de vocal, a (dacio)/i (tracio). Cfr. dacio Zalm- (< Zalmoxis[1]), tracio zelmis (< PEU **kel-, "cobrir"), "pell, cuiro"; dacio Zald- (< Zaldapa), tracio zeltas (< PEU **ghel-, "resplandecer"); dacio reconstruït **barz- (< rumà barza, "cigonya"), tracio Berz- (< Berzobis, Berzana; PEU **bherəg-, "blanc"); v. Olteanu et al. Esta és una de les numeroses evidències a favor de l'existència d'una branca daco-tracia de l'indoeuropeu.

Vore també

Referències

Notes

  1. ↑ Açò presupon que Zalm- en Zalmoxis deriva del PEU **kel-, "cobrir", i per lo tant coincidix en el mateix ètim del tracio zelmis, que segurament deriva del PEU **kel-. No obstant, una etimologia oposta afirma que Zalm- deuria ser considerada una variant de Zamol-, del PEU **dhghom-, "terra"; esta derivació és rebujada per atres llingüistes aduint vàries raons, com que les fonts més antigues atesten la forma Zalmoxis, no Zamolxis. Pero els partidaris de l'ètim **dhghom- es recolzen en el nom del deu terrestre lituà, Zjameluks.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_daci&oldid=1497369»