Idioma istrorrumano

El istrorrumano o istriorrumano és l'idioma més occidental del conjunt balcorrumano, el qual es parla en el sector croata de l'Istria oriental.

En l'actualitat la seua àrea es troba restringida a la zona entorn al mont Očka (o Montemaggiore), principalment en les menudes planures de Žejane/Seiane i Šošnejevica/Ciceria (Cicceria). Els integrants de l'ètnia istrorrumana s'autodenominen vlaşi (valacos), rumâri o rumâni; encara que la població que els rodeja els crida ćiribiri o ćići o (en italià) cicci.

Es considera que els istrorrumanos varen emigrar cap a les costes del Adriático des de Transilvania i Valaquia (regions de Romania) cap a l'any 1000, forçats pels conflictes en el seu territori d'orige.

Història

Artícul principal → Història de l'idioma istrorrumano.

Alguns llingüistes creuen que els istrorrumanos migraron a la seua present regió d'Istria i a la ciutat de Trieste fa uns 1000 anys des de Transilvania.

Decaiguda de la llengua

En els censos realisats a inicis de XXI només entre 500 a 1000 persones declaraven usar habitualment el istrorrumano i, en total, només unes 3000 (incloent a les sifres anteriors) persones ho parlaven en suficient fluïdea. Per este motiu tal idioma es troba propenc a l'extinció i es troba en el Llibre Rojo de les Llengües Amenaçades de l'Unesco.

El cens italià de 1921 (que tendia a considerar tot idioma com a «dialecte italià» romanç) només mencionava a 1644 parlants d'esta llengua; les estimacions donades per alguns llingüistes en 1926 senyalaven uns 3000 parlants d'istrorrumano.

Alguns dels motius per a este procés d'extinció han segut les polítiques aculturadoras dels estats que han dominat la península d'Istria; en especial ya des del pangermanisme des de l'últim quarto de XIX i fins a 1945, o l'assimilació durant el control de tota Istria per Itàlia (1920-1945), o després les pràctiques similars portades a terme per Yugoslàvia, pràctica que encara manté en gran medida el govern de Croàcia: Els istrorrumanos no són considerats oficialment una nacionalitat, carixen d'escolaritat pública en el seu idioma, i han carit de mijos de comunicació massius (prensa, televisió, etc.) en el seu idioma.

Lliteratura

No hi ha una tradició lliterària local; no obstant, Andrea Glavina, un istrorrumano educat en Romania, va escriure en 1905 Calendaru lu rumeri din Istrie («El Calendari dels rumans d'Istria»). En este llibre va escriure molts contes folklòrics del seu poble. També A. Kovačec va anotar en 1998 una série de contes istrorrumanos actuals i cançons tradicionals originals.

Quan Andrea Glavina va crear la primera escola istrorrumana en Valdarse (Šošnjevica) (a on va ser el primer alcalde) en 1922, va compondre el següent "Imnul Istro-romanilor" (parcialment influït per la llengua rumana actual):

Istrorrumano	Rumà	Espanyol
Roma, Roma i mama noastră, noi români rămânem, Romania i sora noastră tot un sâng avem, nu suntem siguri pre lume, și na avem frați italiani cu mare nume mâna cu noi donaţi ca să fim frate și frate cum a dat Dumnezeu să trăim până la moarte eu și la teua și la teua și eu.	Roma, Roma-i mama noastră, noi români rămânem, România-i ţllaura noastră, tot un sânge avem, nu suntem singuri pe lume, și-ne avem fraţi italieni cu mare nume, mâna cu noi, donaţi ca să fim frate și frate, cum a dat Dumnezeu, sa trăim până la moarte, eu și la teua și la teua și eu.	Roma, Roma és la nostra mare, seguim sent rumans, Romania és el nostre país, tota una sanc tenim, no estem sols en el món i tenim germans italians en gran nom, de la mà en nosatres, donats per a ser germans i germans com ha donat Deu, viurem fins a la mort, yo i la teua i la teua i yo.

Avemaría

Istrorrumano	Rumà	Espanyol
Domnezeu veselea-et, Maria, care nascut-aĭ pre Domnu, cea pliirea de graţie, Domnu cu tire. Blagoslovitea ștu între mulĭer și blagoslovit îĭ fructu digues-la utroba tea, Isuse. Sancta Maria Maia lu Domnu, roghea demnu za noĭ acmoce și în timpu de morta nostrea. Amin.	Dumnezeu să et salveze, Maria, iștu plină d'har, Domnul este cu tine. Binecuvântat iștu el teu între toate femeile și binecuvântat este fructul pântecelui tăo, Iisuse. Sfânta Maria, Maica Domnului, roagă-et pentru noi păcătoșii, acum și în ceasul morții noastre. Amin.	Deu et salve, María, ompli de gràcia, el Senyor és en tu. Beneïda eres entre totes les dònes, i beneït és el frut de la teua pancha, Jesús. Santa María, Mare de Deu, prega per nosatres, els pecadores, ara i en l'hora de la nostra mort. Amén.

Padrenuestro

Text del padrenuestro en istrorrumano comparat en el rumà, el arrumano i l'espanyol:

Istrorrumano	Rumà	Arrumano	Espanyol
Ciace nostru car li ștu en cer, neca es sveta nomelu teu. Neca venire craliestvo to. Neca fie volia ta, cum en cer, așa și pre pemânt. Pena nostre trau zi de nam astez. Odproste nam dutzan, ca și noi odprostim a lu nostri dutznici. Neca nu na el teu vezi en napastovanie, neca na zbăveuște de zvaca slabe. Amin.	Tatăl nostru care iștu în ceruri, sființească-es numele tăo. Vie regatul tăo. Facă-es voia ta, precum în cer, așa și pe pământ. Pâinea noastră cea de toate zilele dă-ne-o nouă astăzi. Și ne iartă nouă păcatele noastre, precum și noi iertăm greșiților noștri. Și nu ne duce pe noi în ispită, ci ne izbăveuște de cel răo. Amin.	Tatã-a nostru cai eshci el teu tserlu, s-ayisescã a numã-a ta. S-yinã vãsilia-a ta. S-featse vreare-a ta, cum la teua tserlu shi sh-la teua tutlu loc. Pãne-a nostrã vaig donar cathe dzua, dã-nã-o azã. Shi ljartã-nã amãrtiile a noshci, ashi cum-lji ljirtãm a tsilor cai nã-amãrturisescu. Sh-nu nã-ducã noi la teua pirazmo, ma apurã-nã vaig donar arão. Amin.	Pare nostre que estàs en el cel, santificado siga el teu nom. Que venja el teu regne. Faça's la teua voluntat en el cel aixina com en la terra. Dona-nos hui el nostre pa quotidià. I perdona els nostres deutes, com nosatres perdonem als nostres deutors. I no nos deixes caure en la tentació, mes liberanos del mal. Amén.

Vore també

• Idioma rumà
• Arrumano
• Meglenorrumano

Bibliografia

• Dahmen, Wolfgang. «Istrorumänisch», Lexikon der romanistischen Linguistik (vol. 3) (en de), Tübingen: Max Niemeyer, pp. 448–460.
• Feresini, Nerina. Il Comune istro-romeno vaig donar Valdarsa (en it), Trieste: Edizioni Italo Svevo.
• Frățilă, Vasile (2003). «La terminologia del corpo nel dialetto istroromen», Actes del XXIII Congrés internacional de llingüística i filologia romànica, vol. 3, Secció 4: Semàntica lèxica, lexicologia i onomásticao, Tübingen: Max Niemeyer, pp. 169–180. doi:10.1515/9783110929317-018. ISBN 9783484503977.
• Kovačec, August. Istrorumunjsko-hrvatski rječnik s gramatikom i tekstovima (Glossar istroroman-croat cu gramatica si texte) (en hr), Polixca: Mediteran, pp. 378. ISBN 953-96986-1-8.
• Popovici, Josif (1909). Dialectele romîne din Istria (en ro), Trobe.
• Tekavčić, Pavao. “Due voci romene in un dialetto serbo-croato dell'Isola vaig donar Veglia (Krk)” (it). Studia Romanica 7: 35–38.
• “srce. hr/133647? lang=en Language Contact and Stability of Basic Vocabulary: Croatian Loanwords for Body Parts in Vlashki/Zheyanski (Istro-Romanian)” (en) (20 de agost 2014). Fluminensia 26 (2): 105–122.
• «Identity and Language Shift Among Vlashki/Zheyanski Speakers in Croatia», Language Documentation and Conservation in Europe (en en), Honolulu: University of Hawai'i Press, pp. 51–68. ISBN 978-0-9856211-5-5.