Hittin

Els Banyes de Hattin.

Hittin (en àrap, حِـطِّـيْـن) o Hattin (en àrap, حطّين) era una localitat palestina ubicada a 8 quilómetros a l'oest de Tiberíades. Per haver segut el lloc a on es va lliurar el històrica Batalla de les Banyes de Hattin en 1187, en la que Saladino va conquistar la major part de Palestina als Creuats, s'ha convertit en un símbol del nacionalisme àrap. El santuari de Nabi Shueib, venerat pels drusos i pels musulmans suní com la tomba de Jetró, es troba en lo que solien ser els terrenys d'esta localitat. Com el restant de Palestina, Hittin va ser governada pel Imperi Otomà des de el XVI fins al final de la Primera Guerra Mundial, quan Palestina es va convertir en el Mandat britànic de Palestina. La localitat es va vore despoblada durant la guerra àrap-israelita de 1948 com a conseqüència dels atacs de l'eixèrcit israelita, que en posterioritat negaria als seus habitants la possibilitat de tornar a les seues llars.

Història

Hittin es trobava en l'ala nort d'un doble tossal conegut com els Banyes de Hattin. Des de temps antics es va tractar d'un lloc estratègica i comercialment important per la seua ubicació en un lloc alt que controlava les Planicies de Hattin i que s'obri cap a les terres baixes costeres del Mar de Galilea a l'est, mentres que cap a l'oest enllaça a través d'una série de passos de montanya en les planures de la baixa Galilea. Estes planures, en els seus passages en direcció este-oest, servien com a rutes comercials per a caravanes i com a rutes militars per a les diverses invasions que varen tindre lloc des de l'Antiguetat.

Prehistòria

Una série d'excavacions arqueològiques en el poble han trobat fragments de ceràmica dels periodos Neolític i Calcolítico.

De l'Edat del Bronze a l'Imperi bizantí

En el llogaret s'havia excavat una paret que datava de començos de l'Edat de Bronze. És possible que el poble àrap es construïra sobre la ciutat cananea de Siddim o Ziddim (Josué 19:35), que en el III va adquirir el nom hebreu de Kfar Hittin ("poble del gra"). Durant el periodo romà es va conéixer com Kfar Hittaya. En el IV era una ciutat judeua rabínica.

Periodos creuat, ayubí i mameluco

Hittin es trobava prop del lloc a on va tindre lloc la Batalla de les Banyes de Hattin, en 1187, en la que Saladino va derrotar per complet als creuats. Claude Reignier Conder va escriure en El Regne Llatí de Jerusalem (1807) que, en concret, es trobava prop del campament base de l'eixèrcit ayubí de Saladino.

Moltes figures històriques de Palestina en el seu periodo islàmic varen nàixer o varen ser enterrades en Hittin, segons el testimoni d'alguns dels primers geógrafos àraps com Yaqut al-Hamawi (1179–1229) o al-Ansari al-Dimashqi (1256–1327), al que, de fet, se li coneixia com el Xeic de Hittin. L'escritor, exégeta corànic i calígrafo Ali al-Dawadari va morir en el llogaret en 1302.

Periodo otomà

En 1596, Hittin formava part de la nahiya otomana de Tiberíades, en el liwa de Safed. Els parracs pagaven imposts per productes com el blat, l'ordi, les olives, les cabres i les colmenas. En 1646, Hittin va rebre la visita d'Evliya Çelebi, que ho va descriure de la següent manera: "és un poble en el territori de Safad que consta de 200 vivendes musulmanes. Cap druso viu ací. És com una chicoteta ciutat floreciente en la que abundes les vinyes, els horts i els jardins. L'aigua i l'aire són refrescants. Una gran fira se celebra ací una volta a la semana, i en ella dèu mil hòmens de les afores es reunixen per a vendre i comprar. Es troba en una vall espacioso, vorejat per abdós costats de chicotetes roques. Hi ha una mesquita, un bany públic i un caravasar en ell". Çelebi també va deixar constància de que hi havia un santuari cridat Teyké Mughraby en el que vivien més de cent derviches i en el que es trobava la tomba del xeic 'Imād ed-dīn, de la família del profeta Shueib, que era conegut per haver vixcut doscents anys.

Richard Pococke, que va visitar la zona en 1727, va escriure que era "famós per alguns agradables jardins de limoneros i tarongers; i ací els turcs tenen una mesquita a la qual mostren gran veneració ya que té, segons ells diuen, un gran xeic enterrat allí, al que criden Sèu Ishab i qui, segons la tradició (tal i com un sabio judeu em va assegurar), és Jetró, el sogre de Moisés." Al voltant d'este temps i fins a finals de el XVIII, Hittin va ser un chicotet poble del regne autònom de Zahir al-Umar. En 1767, el fill de Zahir, Sa'aneu, va tractar de controlar Hittin i la propenca Tur'un, pero va ser derrotat pel seu pare. No obstant, Zahir va perdonar al seu fill i li va concedir abdós pobles. Un mapa de l'invasió napoleònica de 1799 realisat per Pierre Jacotin mostrava la localitat, a la que denominava Hattin.

Johann Ludwig Burckhardt, un viager suís que va visitar Palestina entorn a 1817, va descriure Hittin com un llogaret, mentres que en 1838 Edward Robinson ho va definir com un poble chicotet en cases de pedra. William McClure Thomson, que va visitar la zona en la década de 1850, va trobar "jagantescs" bardices de cactus en les afores de Hittin i va escriure que les visites al santuari local es consideraven un remei per a la locada.

En 1863 H. B. Tristram va escriure sobre les "cares lluentes i colors lluents" que vea allí, i sobre els seus trages "peculiars" va dir: "vestits llarcs i ajustats o sotanes de seda escarlata, en ralles grogues diagonals, i una jaqueta generalment roja i blava o groga sobre ells; mentres que les seues anques estaven rodejades per dólars i piastras, seguint la moda de Nazaret, i alguns dels més rics duyen collars en monedes d'or, en un doblón penjant al front." En 1875, Victor Guérin va visitar el poble i va deixar escrit que hi havia una tradició local que afirmava que la tomba de Jetró, el sogre de Moisés, es trobava en el poble.

En 1881, el Estudi de Palestina Occidental del Fondo per a l'Exploració de Palestina va descriure Hittin com un poble gran i ben construït en pedra, rodejat de frutales i oliveres. Tenia una població aproximada d'entre 400 i 700 habitants, tots ells musulmans, que cultivaven la planura circumdant.

Un llistat de poblacions otomà d'al voltant de l'any 1887 reflectia que Hattin tenia aproximadament 1.350 habitants, dels que 1.250 eren musulmans i 100 eren judeus. Prop de 1897 es va construir en la localitat una escola d'educació primària.

Conder escriu en el seu Regne Llatí de Jerusalem, de 1897, que "el lloc estava rodejat d'oliveres i frutales, i un bon manantial -copiós i fresca- fluïa des del noroest cap a la gola del Uadi Hammam."

A principis de el XX, algunes societats de compra de terra judeues varen comprar terrenys del poble en la part oriental del Valle de Arbel. En 1910 es va establir allí el primer poble judeu, denominat Mitzpa.

Mandat britànic de Palestina

Hittin durant el Mandat britànic de Palestina

En 1924 es va crear un segon llogaret judeu en terres de Hattin, coneguda com Kfar Hittim.

En el cens de Palestina de 1922, portat a terme per les autoritats del Mandat britànic de Palestina, la població de Hattin era de 889 habitants, dels que 880 eren musulmans i 9 judeus. Estes senyes havien aumentat en el cens de 1931 fins als 931 habitants, tots ells musulmans, que vivien en un total de 190 vivendes.

En 1932, el xeic Izzedin al-Qassam i els líders locals palestins afiliats al partit Istiqlal varen portar a terme per primera volta una commemoració de l'aniversari de la victòria de Saladino en Hittin. El Dia de Hittin, que se celebraria el 27 d'agost d'eixe any en el pati d'una escola d'Haifa, es va concebre com una celebració antiimperialista. A ella varen atendre mils de persones de tota Palestina, del Líban, de Damasc i de Transjordania. Els discursos d'este dia varen girar entorn a l'independència del món àrap i a l'importància de l'unitat entre els cristians i els musulmans àraps.

En les estadístiques municipals de 1945, Hittin tenia una població d'1.190 habitants, tots ells musulmans, i una superfície total de 22.764 dunams (22,764 km²), dels que 22.086 eren propietat d'àraps palestins i 147 eren propietat de judeus. Els atres 531 dunams eren de titularitat pública. La terra cultivada suponia un total de 12.426 dunams, mentres que la terra sense cultivar ascendia a 10.268 dunams. De la terra cultivada, 1.967 dunams estaven coberts de plantacions i regadius i atres 10.462 dunams es dedicaven a cereals. La superfície urbanisada de la localitat era de 70 dunams i tots els seus habitants eren àraps palestins.

Guerra àrap-israelita de 1948

Mesquita en ruïnes de Hittin (2007)

En 1948, el mujtar del poble era Ahmad ´Azzam Abu Radi. Els seus habitants no se sentien amenaçats pels seus veïns judeus de Kfar Hittim, els qui els havien visitat en novembre de 1947, despuix del vot de la ONU que va aprovar el Pla de Partició de Palestina, i els havien assegurat que no desijaven la guerra. Uns 50 hòmens de la localitat posseïen rifles, en entre 25 i 50 cartuchos de munició cada u.

L'ansietat va ser creixent entre els habitants de Hittin mentres escoltaven els successos de la guerra àrap-israelita en Ràdio Amán i Radi Damasc, pese a lo que varen decidir no involucrar-se fins al 9 de juny, quan soldats judeus varen atacar el poble veí de Lubya i varen ser repelits. Poc despuix, una unitat blindada israelita acompanyada d'infanteria va alvançar cap al poble provinent de Mitzpa. L'atac va ser repelit, pero tota la munició local es va agotar en la defensa. En la nit del 16 al 17 de juliol, pràcticament tots els habitants de la localitat varen decidir evacuar-la. Molts varen marchar cap a Sallama, entre Deir Hanna i Maghar, deixant arrere a uns quants vells i entre 30 i 35 milicians. El 17 de juliol, la Brigada Golani va prendre Hittin com a part de l'Operació Dekel. Quan els habitants de Hittin varen intentar retornar, varen ser perseguits i expulsats de nou. En una ocasió, alguns hòmens i reses varen ser assessinats.

Minaret de la mesquita en ruïnes de Hittin (2019)

Els habitants de Hittin varen permanéixer en Sallama durant casi un més, pero quan els seus recaptes es varen agotar i la seua esperança es va desvanir, varen marchar junts cap al Líban. Alguns varen conseguir reasentarse en Nazaret. El govern israelita va considerar la possibilitat de permetre tornar als seus pobles a 560 desplaçats interns palestins de Hittin i d'Alut, pero l'eixèrcit es va negar alegant motius de seguritat.

Estat d'Israel

En 1949 i 1950 es varen alçar sobre els antics terrenys de Hittin els nous llogarets judeus d'Arbel i Kfar Zeitim. En els anys cinquanta, la comunitat drusa d'Israel va obtindre la custòdia oficial sobre el Santuari de Jetró i sobre 100 dunams de terrenys circumdants. No obstant, es va rebujar una solicitut per a construir cases per a soldats drusos en eixes terres. El pelegrinage anual druso es va mantindre i Israel ho va reconéixer oficialment com a festivitat religiosa en 1954.

Segons Ilan Pappé, un habitant de Deir Hanna va solicitar sense èxit un permís per a establir un campament d'estiu en el lloc a on es trobava la mesquita de Hittin en l'intenció de restaurar-la. Els terrenys de Hittin s'usen actualment com a pastures per al ganado d'un kibutz propenc. Segons la tradició, la mesquita havia segut construïda per Saladino en 1187 per a commemorar la seua victòria sobre els creuats. En 2007, una organisació israelo-palestina, Zochrot, va protestar contra uns plans de desenroll que invadiran les terres de la localitat i que amenacen en "engolir-se els restants abandonats del poble de Hittin."

El Santuari de Nabi Shueib

Ali de Herat va escriure (c. 1173) que tant Jetró com la seua dòna havien segut enterrats en Hittin. Yaqut al-Hamawi (1179–1229) va comentar que un atre santuari propenc a Arsuf que afirmava ser la tomba de Jetró havia segut mal identificat. Els musulmans suní i els drusos solien fer pelegrinages a Hittin per a visitar la tomba de Jetró, ubicada en el santuari de Nabi Shueib, i la celebració drusa hauria atret a atres membres de la seua comunitat des de diverses parts de Síria.

Vore també

• Llesta de localitats àraps palestines despobladas durant la Nakba (1948)
• Llista de localitats despobladas durant el conflicte àrap-israelita
• País de Sham
• Batalla de les Banyes de Hattin
• Nakba
• Guerra àrap-israelita de 1948

Bibliografia

• Barron, J.B., ed. (1923). Cens de Palestina de 1922. Govern de Palestina.
• Bitan, A. (1982). Changes of Settlement in the Eastern Lower Galilee (1800-1976).
• Burckhardt, J.L. (1822). Travels in Syria and the Holy Land. J. Murray.
• Conder, C.R.; Kitchener, H.H. (1881). The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 1. Londres: Comité del Fondo per a l'Exploració de Palestina.
• Conder, C.R. (1897). The Latin Kingdom of Jerusalem, 1099 to 1291 A.D. Londres: Comité del Fondo per a l'Exploració de Palestina.
• Departament d'Estadístiques (1945). Estadístiques municipals de Palestina (1945). Govern de Palestina.
• Firro, Kais (1999). The Druzes in the Jewish state: a brief history. BRILL. ISBN 90-04-11251-0.
• Getzov, Nimrod (2007-01-15). "Hittin" (110). Hadashot Arkheologiyot – Excavations and Surveys in Israel.
• Guérin, V. (1880). Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francés). 3: Galilee, pt. 1. Paris: L'Imprimerie Nationale.
• Hadawi, S. (1970). Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Centre d'Investigació de l'Organisació per a la Lliberació de Palestina.
• Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal (1977). Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Clapix 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft. ISBN 3-920405-41-2.
• Joudah, Ahmad Hasan (1987). Revolt in Palestine in the Eighteenth Century: The Era of Shaykh Zahir Al-ʻUmar. Kingston Press. ISBN 9780940670112.
• Karmon, Y. (1960). "An Analysis of Jacotin's Map of Palestine"
• Archivat el 22 de decembre de 2019 archivat en Wayback Machine. (PDF). Israel Exploration Journal. 10 (3, 4): 155–173, 244–253.
• Khalidi, W. (1992). All That Remains: The Palestinian Villages Occupied and Depopulated by Israel in 1948. Washington D.C.: Institute for Palestine Studies. ISBN 0-88728-224-5.

• Lane-Poole, S. (1898). Saladin and the Fall of the Kingdom of Jerusalem. New York, London: G.P. Putnam's Sons.
• Li Strange, G. (1890). Palestine Under the Moslems: A Description of Syria and the Holy Land from A.D. 650 to 1500. London: Committee of the Palestine Exploration Fund.
• Masalha, N. (2005). Catastrophe Remembered: Palestine, Israel and the Internal Refugees : Essays in Memory of Edward W. Said (1935-2003). Zed Books. ISBN 1-84277-623-1.
• Matthews, Weldon C. (2006). Confronting an Empire, Constructing a Nation: Arab Nationalists and Popular Politics in Mandate Palestine. I.B.Tauris. ISBN 1-84511-173-7.
• Mills, E., ed. (1932). Cens de Palestina de 1931. Població de llogarets, pobles i àrees administratives. Jerusalem: Govern de Palestina.
• Morris, B. (2004). The Birth of the Palestinian Refugee Problem Revisited. Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-00967-6.
• Nazzal, Nafez (1978). The Palestinian Exodus from Galilee 1948. Beirut: The Institute for Palestine Studies. ISBN 9780887281280.
• Nicolle, D. (1993). Hattin 1187: Saladin's Greatest Victory. Osprey Publishing. ISBN 1-85532-284-6.
• Oliphant, L. (1887). Haifa, or Life in Modern Palestine. (p.152 )
• Palmer, E.H. (1881). The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Comité del Fondo per a l'Exploració de Palestina.
• Pappé, I. (2008). La Neteja Ètnica de Palestina. Ed. Crítica. ISBN 978-84-8432-973-2.
• Petersen, Andrew (2001). A Gazetteer of Buildings in Muslim Palestine (British Academy Monographs in Archaeology). I. Oxford University Press. p. 148. ISBN 978-0-19-727011-0.
• Pococke, R. (1745). A description of the East, and some other countries. 2. London: Printed for the author, by W. Bowyer.
• Rhode, H. (1979). Administration and Population of the Sancak of Safed in the Sixteenth Century. [1] archivat en Wayback Machine. Columbia University.
• Robinson, E.; Smith, E. (1841). Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Aràbia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster.
• Schumacher, G. (1900). "Reports from Galilee". Quarterly Statement - Fondo per a l'Exploració de Palestina. 32: 355–360.
• Thomson, W.M. (1859). The Land and the Book: Or, Biblical Illustrations Drawn from the Manners and Customs, the Scenes and Scenery, of the Holy Land. 2 (1 ed.). New York: Harper & brothers.

• Tristram, H.B. (1865). Land of Israel, A Journal of travel in Palestine, undertaken with special reference to its physical character. London: Society for Promoting Christian Knowledge.
• Tsafrir, Y.; Leah Vaig donar Segni; Judith Green (1994). (TIR): Tabula Imperii Romani: Judaea, Palaestina. Jerusalem: Israel Academy of Sciences and Humanities. p. 163. ISBN 965-208-107-8.