Anar al contingut

Gynostemma pentaphyllum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gynostemma pentaphyllum (Gynostemma pentaphyllum)

Gynostemma pentaphyllum, coneguda com yiaogulan, jiaogulan (en chino, 绞股蓝; pinyin, jiǎogǔlán), planta de l'immortalitat o herba de l'immortalitat, lliteralment "orquídea de la vinya enroscada",[1] és una herba de la família de les cucurbitàcees nativa de China, Vietnam, Coreja i Japó, usada en la medicina tradicional i actualment per la fitoterapia com antioxidant i adaptógeno i per a sentir-te be.[2]


Descripció

Ginostemma pentaphyllum és una enredadera de talle i ramificacions estretes, glabras o escassament pubescentes que alcança llongituts d'entre 4 i 8 m. Posseïx zarcillos filiformes, generalment bifurcados d'entre 1 i 4 mm. Els seus fulles són pedadas en entre 3 i 9 foliolos (generalment entre 5 i 7) ovats a lanceolados; el foliolo terminal sempre de major tamany que els laterals en entre 3 i 12 cm de llongitut i 1,5 i 4 cm d'esgambi. La planta és dioica; les inflorescèncias masculines i femenines són panículas en un càliç format per bràcteas en secció triangular d'1 a 5 cm i color vert pàlit a blanc, els pedúnculs són filiformes i ramificats i els pedicels tenen fins a 4 mm de llongitut. L'inflorescència masculina és sempre de major tamany que la femenina, alcançant els 30 cm. L'inflorescència femenina posseïx un ovari globoso vaig donar o triloculado que forma un frut globoso, indehiscente, glabro o pubescente en entre 5 i 6 mm de diàmetro. En la seua madurea este frut és de color negre i produïx llavors pardas, ovadas i en la superfície papilosa de fins a 4 mm de diàmetro.

Història botànica

La primera cita coneguda d'esta planta apareix en el llibre Tractat Mege per a la Fam escrita en 1406 per Zhu Xiao, a on es nomena més com una planta per a la subsistència que com una herba medicinal.[3] La primera menció sobre el seu us com a medicament, és la del llibre de Li Shizhen, Compendio de Matèria mèdica publicat en 1578, a on s'indica que el yiaogulan s'utilisa per al tractament de diverses malalties, tals com hematúria, edema en la faringe i el coll, tumors i traumatismes, encara que ho confon en una atra herba, wulianmei. La confusió va ser aclarida en 1848 per Wu Qi-Jun, en el seu llibre Investigació Textual sobre Plantes Herbàcees, el qual dona cabal informació sobre els diversos usos medicinals del yiaogulan.[1]

El reconeiximent modern d'esta planta es va originar en l'investigació per al seu us com edulcorante. En 1970 en analisar els seus component, en Japó, el Dr. Masahiro Nagai va descobrir que conté composts químics idèntics a alguns dels que es troben en el Panax ginseng.[4] Més tart, el Dr. Tsunematsu Takemoto va descobrir que el yiaogulan conté quatre saponinas idèntiques a les de Panax ginseng, aixina com dèsset saponinas similars. Durant la següent década 82 saponinas (gisenósidos) es varen identificar en el yiaogulan, en comparació a 28 (ginsenósidos) que es troba en el Panax ginseng.

No obstant en l'Unió Europea esta planta és considerada un nou aliment, des d'una orde judicial controversial en l'any 2012, la qual des de llavors prohibix la seua comercialisació com a aliment. [5]


C.J. Blume, un destacat botànic, el pare del qual era alemà i la seua mare holandesa, va entrar al servici del Hortus Botanicus en Leiden, Holanda, per a mapear les plantes de les Índies Orientals Neerlandeses i va partir cap a Java en 1819. Durant la seua estància allí, va descobrir més de 700 gèneros de plantes i aproximadament 2400 espècies, que pertanyen a 170 diferents famílies de plantes. Donat el gran número de plantes recent descobertes, és comprensible que no totes els seus descobriments pogueren ser immediatament clarament indexats i nomenats. Una de les espècies que va nomenar és Gynostemma Pedata, que va descriure en 1825.

És evident, en comparar les característiques dels fulls de Pedata i Pentaphyllum, que es tracta del mateix gènero: descobert i descrit per Blume en 1925 i molt més tart (+37 anys), Makino va nomenar exactament la mateixa espècie: 'Gynostemma Pentaphyllum' (1902). Faça clic en l'enllaç per a vore fotos comparatives del manuscrit "Flora of Dutch Indie".

Medicina tradicional

Esta planta ha segut i és usada pels pobladors de les montanyes del sur de China i nort de Vietnam, com a herba per a la longevitat i es consumix regularment la seua infusió, en forma de té d'herba.[6][7]

Agricultura orgànica

Informació sobre el té de jiaogulan i els beneficis de l'agricultura orgànica. [8][9] Jiaogulan orgànic Informació sobre els ingredients i l'anàlisis de laboratori.


Investigació clínica

S'ha comprovat l'acció antioxidant dels polisacàrits extrets del yiaogulan en ensajos en rates someses a intens eixercici físic en incrementar la presència de les enzimes superóxido dismutasa, catalasa i glutatión peroxidasa que participen en la defensa antioxidant endógena en cèlules someses a estrés oxidativo. Diverses investigacions han posat de manifest que el tractament en extractes d'esta planta reduïx els nivells totals de colesterol, els de LDL i els de triglicèrits, en varis tipos de teixits de rates, al mateix temps pot aumentar els nivells d'HDL.[1] També s'ha observat en els estudis realisats en rates que aumenta l'activitat dels limfocits T i pot actuar com a inhibidor tumoral.[10]

S'ha trobat que pot usar-se en el tractament de l'hipertensió. Les proves de laboratori demostren que el yiaogulan estimula la lliberació d'òxit nítric, causant que els gots sanguíneus es relaixen, per la qual pot reduir la pressió arterial elevada.[11] En un estudi, els gipenósidos administrats a les persones en hipertensió de grau II, varen mostrar 82% d'efectivitat en la reducció de la tensió arterial.[12]


S'investiga també el seu us en el tractament de la diabetis.[13] [14]

Taxonomia

Gynostemma pentaphyllum va ser descrita inicialment per Carl Peter Thunberg com Vitis pentaphylla i posteriorment renombrada i publicada en Botanical Magazine 16: 179. 1902 per Tomitarô Makino.[15]

Sinonímia
  • Alsomitra cissoides M.Roem.
  • Enkylia digyna Griff.
  • Enkylia trigyna Griff.
  • Gynostemma blumei Hassk.
  • Gynostemma cissoides Benth. & Hook.f.
  • Gynostemma pedatum Blume
  • Gynostemma siamicum Craib
  • Gynostemma trigynum M.A.Lawson
  • Pestalozzia pedata (Blume) Zoll. & Moritzi
  • Vitis atroviridis Wall.
  • Vitis martini H. Lév. & Vaniot
  • Vitis pentaphylla Thunb.
  • Vitis pentaphylla Thunb. ex A. Murray
  • Vitis quelpaertensis H. Lév.
  • Vitis trichophora Wall.
  • Zanonia cissoides Wall.
  • Zanonia pedata (Blume) Miq.[16]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Blumert, Michael; Jialiu Liu (2003). Jiaogulan: Chinenca's "Immortality" Herb. Badger, CA: Torchlight Publishing. pp. 12. ISBN 1-887089-16-0.
  2. ↑ Gynostemma pentaphyllum; English Wikipedia.
  3. ↑ Cheng J.G. et. al. (1990). "Investigation of the plant jiaogulan and its analogous herb, Wulianmei"; Zhong Cao Yao 21 (9): 424.
  4. ↑ Nagai, Masahiro (November 1976). "Abstracts of Papers, 23d Meeting of the Japanese Society of Pharmacognosy". Japanese Society of Pharmacognosy. pp. 37.
  5. ↑ «Jiaogulan ist als Lebensmittel in Deutschland und somit auch in der ganzen Europäischen Union nun offiziell verboten!». jiaogulan-tee.net (en Alemà). Consultat el 1 de maig de 2016.
  6. ↑ Winston, David; Steven Maimes (April 2007). Adaptogens: Herbs for Strength, Stamina, and Stress Relief. Healing Arts Press. ISBN 978-1594771583
  7. ↑ Bensky, Donen; Andrew Gamble, Steven Clavey, Erich Stöger (2004) Chinese Herbal Medicine: Matèria Medica, 3rd Edition. Eastland Press. ISBN 978-0939616428.
  8. ↑ «Jiaogulan Tee Bio.». Archivat des de l'original, el 2 de juliol de 2019. Consultat el 2 de juliol de 2019. Dones Kleine Handbuch, Alles uber Gynostemma Penthaphyllum. P.Oldenburger. (2017). Google Independenty Published by Kindle Amazon.
  9. ↑ Beneficis del té de jiaogulan orgànic. Jiaogulan Tee Bio: Dones Kleine Handbuch. Google Books. ISBN 9781976810596
  10. ↑ Liu, et.al. (1992) "Therapeutic effect of jiaogulan on leukopenia due to irradiation and chemotherapy"; Zhong Guo yi Yao Xue Bao 7 (2): 99.
  11. ↑ Tanner M.A.; Bu X.; Steimle J.A.; Myers P.R. (1999) "The direct release of nitric oxide by gypenosides derived from the herb Gynostemma pentaphyllum"; Nitric Oxide 3 (5): 359–65.
  12. ↑ Lu, GH et al (1996) "Comparative study on anti-hypertensive effect of Gypenosides, Ginseng and Indapamide in patients with essential hypertension"; Guizhou Medical Journal 20: 19–26.
  13. ↑ Hoa N.K.; Phan D.V.; Thuan N.D.; Ostenson C.G. (2009). "Screening of the hypoglycemic effect of eight Vietnamese herbal drugs"; Methods & Findings in Experimental & Clinical Pharmacology 31 (3): 165–9.
  14. ↑ Fugen V.T.; Phan D.V.; Thang P.; Hoa N.K.; Ostenson C.G. (2010). "Antidiabetic effect of Gynostemma pentaphyllum tea in randomly assigned type 2 diabetic patients"; Hormone & Metabolic Research 42 (5): 353–7.
  15. ↑ «Gynostemma pentaphyllum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 d'abril de 2014.
  16. ↑ Gynostemma pentaphyllum en The Plant List

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gynostemma_pentaphyllum&oldid=1306210»