Anar al contingut

Nous aliments

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Nous aliments

Els Nous aliments, o Novell food en anglés, es definixen com un tipo d'aliment que no té un historial significatiu de consum o s'elaboren per un procés que no s'ha utilisat prèviament o be a partir d'ingredients i/o matèries primeres noves.

Nous aliments o Novell Food

Normativa Internacional

  • Unió Europea: Reglament (CE) número 258/97 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de giner de 1997, sobre aliments i ingredients alimentaris nous (Diari Oficial de l'Unió Europea número L 43 del 14 de febrer de 1997); i Actes modificats: 1829/2003 i 1882/2003.
  • Austràlia New Zeland Food Standards Code: Standard 1.5.1 – Novell Foods (1999)
  • Canadà: Divisió 28 of the Food and Drug Regulations – Novell Foods (2003)
  • Brasil: Resolució n°16, de 30 d'abril de 1999. A prova o Regulamento Tècnic de Procedimentos per a registre d'Aliments i ou Novos Ingredients, constant do anexe desta Portaria.

[1]

Unió Europea

Els Nous aliments o nous ingredients alimentaris, són aliments que no tenen antecedents de consum "significatiu" en l'Unió Europea abans del 15 de maig de 1997 i/o que entren en una de les següents categories:

  • Aliments o ingredients alimentaris que tenen una estructura molecular primària nova o modificada intencionadament;
  • Aliments o ingredients alimentaris composts de microorganismes, bolets o algues o obtinguts a partir d'estos;
  • Aliments o ingredients alimentaris composts de plantes, aïllats a partir de plantes o aïllats a partir d'ells, i els ingredients obtinguts a partir d'animals, llevat els aliments i ingredients alimentaris obtinguts per mig de pràctiques tradicionals de multiplicació o de selecció i l'historial de la qual d'us alimentari siga segur;
  • Aliments o ingredients alimentaris el valor alimentari dels quals, metabolisme o el contingut essencialment indesijables es va modificar de manera significativa per l'aplicació d'un método de producció rar

Qualsevol aliment o ingredient alimentari que este dins d'esta definició deu ser autorisat conforme a la llegislació sobre nous aliments, el Reglament (CE) n º 258/97 del Parlament Europeu i del Consell Europeu.[2]

Una empresa que desige presentar una solicitut baix esta llegislació deu consultar el document d'orientació elaborat per la Comissió Europea, que destaca l'informació científica i l'informe d'evaluació de la seguritat requerida en cada cas.[3][4]

El reglament sobre nous aliments estipula que els aliments i ingredients alimentaris inclosos en l'àmbit d'aplicació d'esta norma no deu:

  • Representar un perill per al consumidor,
  • Enganyar al consumidor,
  • Diferir dels aliments o ingredients alimentaris a la substitució dels quals es destinen de tal manera que el seu consum normal implique desventages nutricionals per al consumidor.

Hi ha dos rutes possibles per a l'autorisació en virtut de la llegislació sobre nous aliments: una aplicació completa i una aplicació simplificada. La ruta aplicació simplificada només és aplicable quan el membre de l'autoritat nacional competent de l'UE, per eixemple, Food Standards Agency (FSA) del Regne Unit, creu que el nou aliment en qüestió és substancialment equivalent a un aliment o ingredient alimentari existent.[5]

L'Agència de Normes Alimentàries del Regne Unit (FSA) ha proporcionat orientació per a les empreses que desigen presentar una solicitut simplificada de nous aliments.[6]

En un principi, la llegislació sobre nous aliments va ser concebuda per la Comissió Europea en resposta a l'arribada dels aliments derivats de cultius transgènics. Estos tipos d' aliments derivats de transgènics estan regulats per llegislació específica, el Reglament (CE) n º 1829/2003 del Parlament Europeu i del Consell.[7]

En el seu format actual, frutes i verdures exòtiques, que tenen una llarga història d'us segur fòra de l'Unió Europea, estan compresos en la definició d'un nou aliment. Com a conseqüència d'això, cada u d'estos aliments deuen sometre's a una evaluació de seguritat abans de ser comercialisat. Açò ha segut durant molt temps un tema de discussió per als fabricants d'aliments i els productors de fòra de l'UE que veuen açò com una barrera econòmic/comercial.[8][9]

Revisió del reglament sobre nous aliments de l'UE

En 2008, el Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell de l'Unió Europea varen iniciar conversacions per a revisar el reglament, ya que s'acceptava que elements essencials necessitaven ser discutits i resolts.[10]

No obstant, la revisió es va detindre el 28 de març de 2011, quan les tres institucions no varen conseguir aplegar a un acort en una reunió final de conciliació sobre el tema de la clonació.[11] El desacort es va centrar que el Parlament Europeu estava a favor d'una prohibició total en el mercat de l'UE d'aliments procedents de clons i la seua descendència o descendents, mentres que alguns membres del Consell de l'Unió Europea no estaven a favor, ya que consideraven estos fills o descendents serien criats en métodos normals (o tradicionals), per lo que no correspondrien a la definició d'un nou aliment.[12]

Segons el Parlament Europeu, s'havia tractat de comprometre, retrocedint en la demanda d'una prohibició total d'aliments d'animals clonats i els seus descendents, l'etiquetage obligatori de tots els aliments de clons i la seua descendència com a mínim.[13] El Consell de l'Unió Europea va decidir que la solució presentada pel Parlament Europeu no podria aplicar-se en la pràctica, ya que no estaria en el compliment de les normes del comerç internacional que l'Unió Europea ha firmat.[14]

La tècnica de clonació no està prohibida en l'UE,[15] i des de març de 2011 no ha estat clar cóm les institucions van a alvançar en la revisió de la regulació d'este tema.[16] Per lo tant, el Reglament sobre Nous aliments (Novell foods) aprovat en 1997, seguix vigent.

Vore també

Notes

  1. ↑ «http://www.alimentosargentinos.gov.ar/contenido/procal/estudios/02/DesarrolloNuevosProductos.pdf». Archivat des de l'original, el 3 d'octubre de 2013. Consultat el 30 de setembre de 2013.
  2. ↑ «Normativa Europea». Archivat des de l'original, el 3 de maig de 2013. Consultat el 6 de juny de 2013.
  3. ↑ |2=http://www.aesan.msc.es/AESAN/docs/docs/cadena_alimentaria/gestion_de_aspectos_nutricionales/guia_espanol.pdf |bot=InternetArchiveBot }}
  4. ↑ «Human Consumption to a Significant Degree».
  5. ↑ «Health Canada Factsheets and Frequently Asked Questions».
  6. ↑ «Guidelines for the presentation of data to demonstrate substantial equivalence between a novell food or food ingredient and an existing counterpart». Archivat des de l'original, el 7 d'agost de 2009. Consultat el 6 de juny de 2013.
  7. ↑ «Regulation (EC) No 1829/2003 of the European Parliament and of the Council of 22 September 2003 on genetically modified food and feed».
  8. ↑ Hermann, Michael(2009).«The impact of the European Novell Food Regulation on trade and food innovation based on traditional plant foods from developing countries».Food Policy.34: 499–507.doi:foodpol.2009.08.005 10.1016/j. foodpol.2009.08.005.Consultat el 27 de novembre de 2011.
  9. ↑ http://www.biotrade.org/BTFPintro.asp
  10. ↑ «Novell Foods - Review of Regulation (EC) 258/97».
  11. ↑ «News report on failure of novell foods talks».
  12. ↑ «Statement from the Parliament on the collapse of the novell foods talks». Archivat des de l'original, el 2 d'abril de 2011.
  13. ↑ «Statement from the Council on failure of conciliation on novell foods».
  14. ↑ «Council statement on the failure of conciliation on novell foods».
  15. ↑ «Bid to ban cloned food in EU collapses».
  16. ↑ «Statement by Commissioner Dalli on the lack of agreement in the conciliation procedure on the Novell Food Regulation».

Referències

  • Alonso, Jorge R. (2012). Maqui (Aristotelia chilensis): Un nutracéutico chilé de rellevància medicinal. Revista Farmacològica de Chile 5: 95-100.
  • AVELLO M., VALDIVIA R., SANZANA R., MONDACA M. A., MENNICKENT S., AESCHLIMANN V., BITTNER M., BECERRA J. (2009) Extractes antioxidants i antimicrobianos d'Aristotelia chilensis i Ugni molinae i les seues aplicacions com preservantes en productes cosmètics. Bolletí Llatinoamericà i del Carib de Plantes Medicinals i Aromàtiques, 8 (6), 479 – 486.
  • Fredes, C., Montenegro, G., Zoffoli, J. P., Gómez, M., Robert, P. (2012). Polyphenol content and antioxidant activity of maqui (Aristotelia chilensis [Molina] Stuntz) during fruit development and maturation in Central Chile. Chilean Journal of Agricultural Research 72 (4): 582-589.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nous_aliments&oldid=1607331»