Gastronomia sinoestadounidense
La gastronomia sinoestadounidense és un tipo de cuina fusió que sorgix dels immigrants chinencs que varen viajar als Estats Units i Norteamérica durant el XIX.[2] Esta cuina va ser evolucionant en gusts i ingredients fins al punt de que els plats servits en certs restaurants chinencs dels Estats Units varen alcançar una identitat pròpia.[3] Algunes d'estes preparacions es varen fer molt populars, i per extensió, es varen estendre a molts atres països occidentals, adaptant el seu estil als gusts locals, i diferint aixina lleument de la gastronomia de China.
Història
[editar | editar còdic]En el XIX els restauradores chinencs varen desenrollar la gastronomia sinoestadounidense en modificar les seues receptes per a adaptar-les al paladar occidental. Destinats primers als treballadors del ferrocarril, estos restaurants s'ubicaven en ciutats a on el menjar chinenc era completament desconeguda, de manera que els seus propietaris varen tindre que adaptar-se als ingredients disponibles localment i als gusts dels seus clients. Els plats del menú solien rebre números, i a sovint s'oferia com a acompanyament pa i manteca.
En este procés d'adaptació, els cuiners varen inventar plats tals com el pollet General Tso dissenyat en Nova York.[4] Com a resultat, varen desenrollar un estil de menjar chinenc que no està present en China. Els restaurants i les lavandería varen proporcionar una caseta ètnica per als menuts negocis en una época en la que els chinencs eren exclosos de la majoria dels treballs per discriminació racial o falta de fluïdea en l'idioma.
Diferències en la cuina chinenca original
[editar | editar còdic]La gastronomia sinoestadounidense sol tractar la verdura com guarnició, com pot vore's en l'ocupació de carlota i tomata, mentres la cuina chinenca emfatisa el seu us com a ingredient. La cuina chinenca original ampra freqüentment verdura de full asiàtica, com el bok choy i el kai-lan, i fa major recalcament en la carn i el marisc fresc. Com a resultat, la cuina sinoestadounidense sol ser menys amarga que la cuina chinenca.
La gastronomia sinoestadounidense tendix a cuinar molt ràpidament en gran cantitat d'oli i sal. Molts plats poden preparar-se ràpida i fàcilment, necessitant ingredients barats. Les frituras i salteados tendixen a ser les tècniques culinàries més freqüents, podent-se fer fàcilment en un wok. El menjar també té fama de tindre nivells alts de glutamato monosódico per a accentuar el sabor. Els síntomes del cridat síndrome de restaurant chinenc s'han atribuït a la sensibilitat al glutamato, pero estudis científics cuidadosadament controlats no han trobat estos efectes negatius del glutamato. La publicitat negativa i les exigències dels clients han fet que molts restaurants oferixquen plats lliures de glutamato monosódico.
La majoria dels restaurants sinoestadounidenses oferixen menús escrits en l'idioma local o en fotografies per als clients que no lligen chinenc. Quan existixen menús específics per al públic chinenc, solen incloure delícies típiques com fege, pates de pollet i atres plats exòtics que no solen ser del gust occidental.
La cuina sinoestadounidenses sol amprar ingredients que no són originaris de China i rara volta s'usen en este país. Un eixemple és el freqüent us del bròcul occidental (xi lan, 西蘭) en lloc del bròcul chinenc (gai lan], 芥蘭).
Plats sinoestadounidenses
[editar | editar còdic]Alguns plats que apareixen freqüentment els menús sinoestadounidenses són:
- Pollet General Tso: trossos de pollet fregits en bròcul condimentados en gingibre, all, oli de sésam, cebolleta i guindilla.
- Pollet al sésam: pollet deshuesado, reboçat i fregit que s'aliñar en una salsa de soja chinenca traslúcida pero roja obscura, dolça i llaugerament agripicante feta de maicena, vinagre, caldo de pollet i sucre, servit a sovint en bròcul al vapor.
- Ensalada de pollet chinenca: sol contindre verdura de full cru i fideus crujientes (o pell de wonton fregit), aliñar en sésam. Alguns restaurants servixen esta ensalada en mandarinas.
- Chop suey (‘sobres’ en chinenc):[1] sol ser una mescla de verdures i carn en salsa marró, encara que també pot servir-se en salsa blanca.
- Chow mein (‘fideus fregits’): fideus fregits en trocitos de carn i verdura. Pot fer-se en pollet, porc, gamba o vedella, acompanyant-se a sovint este últim en tomates roges.
- Chao fen (o chow fun): semblança al chow mein, pero fet en fideus grossos i amples.
- Rangoon de carranc: pells de wonton fregides reblixes de succedàneu de carranc (surimi) i formage crema.
- Galletes de la sòrt: inventades en Sant Francisco com a versió occidental del omikuji senbei japonés,[5] s'han tornat dolços i trobat buit en molts restaurants sinoestadounidenses. S'han fet tan populars que inclús algun restaurants chinencs autèntics les servixen al final del menjar com a darreria.
- Arròs fregit: en paella, normalment en trossos de carn, verdura i a sovint ou.
- Vedella en gingibre (生姜牛肉): tallada en trossos i mesclada en gingibre i diversa verdura chinenca.
- Vedella fregida en gingibre (乾炒牛肉絲): tallada en tires, reboçada, fregida i salteada en el wok en salsa dolça. És una variant d'un popular plat del nort de China.
Plats regionals sinoestadounidenses:
- Sándwich de chow mein: en gravy (sur de Massachusetts, Rhode Island).
- Sándwich de chop suey: sobre un pa d'hamburguesa, tradicionalment envolt en un con de torcaboca i menjat en forqueta (costa nort de Massachusetts).
- Sándwich St. Paul: ous fu yung en un pa de sándwich blanc normal (Sant Luis, Misuri).
- Pollet Springfield: un tipo de pollet en anacardo que combina pollet empanado fregit, anacardos i salsa d'ostra (Springfield, Misuri).
Versions americanizadas de plats chinencs
[editar | editar còdic]- Ous fu yung: tortilla chinenca en verdura i carn, servida habitualment en gravy marró.
- Roll d'ou: mentres els rollitos de primavera chinencs tenen una corfa fina i crujiente i van farcidures de champiñón, bambú i atres verdures, la versió sinoestadounidense (específicament la present en zones metropolitanes del noreste, com Boston i Nova York) té una corfa grossa i va reblix de repollo i trocitos de carn o marisc (com a porc i gamba), pero sense ou.
- Arròs fregit: els plats d'arròs fregit són populars en els restaurants sinoestadounidenses gràcies a la seua preparació fàcil i ràpida i la seua adequació als gusts occidentals. Sol preparar-se en arròs fret del dia anterior, lo que permet aprofitar el sobrant. Sol usar més salsa de soja que la versió original.
- Pollet Kung Pao: el plat original de Sichuan és molt picante, i la versió occidental sol ser-ho menys.
- Lo mein (‘fideus salteados’): habitualment fets en ou i farina, lo que els fa més masticables que els fets sol en aigua. Els fideus en forma de espaguetis grossos es frigen en paella en carn i verdura. A voltes este plat es denomina chow mein (‘fideus fregits’ en cantonés).
- Mei fun: vermicelli d'arròs.
- Porc mu shu: la versió chinenca ampra ingredients més típicament chinencs (incloent foncs orella de fusta i capolls de lliri de dia) i panqueques fins de farina, mentres la versió sinoestadounidense usa verdures més familiars per als occidentals i panqueques més grossos. Este plat és prou popular en els restaurants sinoestadounidenses, pero no molt en China.
- Sopa de wonton: en la majoria de restaurants sinoestadounidenses solament se servixen dumplings wonton en caldo, mentres la versió chinenca pot vindre en fideus. La sopa de wonton autèntica cantones és un menjar complet consistent en fideus d'ou fins i varis wontons de porc i gamba en un caldo de sopa de porc o pollet o caldo de fideus. Els wontons sinoestadounidenses, especialment els de restaurants de menjar per a dur, es fan a sovint en massa més grossa.
- Pollet en anacardo: vejau més dalt.
- Carn en verdura: eixemples freqüents de variants d'este plat són porc, pollet, vedella o gamba cuinat en champiñón, arveja chinenca o una atra verdura. Este plat se servix a voltes en salsa de soja o d'all. Són principalment variants del salteado a l'estil cantonés.
- Porc Pequín: este plat existix en la cuina chinenca, pero ampra gai-lan (bròcul chinenc) en lloc de bròcul occidental.
- Tomatas: degut a que les tomates són plantes americanes, resulten noves per a la cuina chinenca tradicional. Les salses de tomata poden trobar-se en alguns plats sinoestadounidenses com la popular vedella en tomata.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Andrew Coe (2009). «Introduction», Chop suey: a cultural history of Chinese food in the United States, Oxford University Press.
- ↑ Donna R. Gabaccia (1998). We llaure what we eat: ethnic food and the making of Americans, Harvard University Press, p. 218.
- ↑ Plantilla:Cita diccionari
- ↑ Sari Edelstein (2008). Food, Cuisine, and Cultural Competency for Culinary, Hospitality, and Nutrition Professionals, Jones & Bartlett Learning, p. 79.
- ↑ Jennifer LeeNew York Claves.Consultat el 7 de març de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gastronomía sinoestadounidense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.