Porc mu shu
El porc mu shu[1][2] o mu xi[3] és un plat originari del nort de China, possiblement de Shandong. Es creu que va aparéixer per primera volta en els menús de restaurants chinencs nortamericans a finals dels anys 1960,[4] sent un plat bàsic de la gastronomia chinenc-nortamericana.[5]
Descripció
[editar | editar còdic]En la seua versió tradicional chinenca, el porc mu shu consistix en carn de chulla de porc en tires i ou regirat, salteados en oli de sésam i cacau en orella de fusta (foncs negres) en tires fines i capolls de lliri de dia. També poden afegir-se brots de bambú en tires fines. Es condimenta en gingibre picat i all, cebollino, salsa de soja i va vindre d'arròs de cuina (normalment huangjiu).
En els Estats Units el plat sembla que va aparéixer en restaurants chinencs de Nova York i Washington aproximadament en 1966, sent mencionat en una guia de restaurants de Washington del New York Claves publicada eixe any.[4] Un dels primers restaurants de Manhattan en servir el plat va ser Pearl's, un dels restaurants neoyorquins més famosos que servien menjada no cantonesa en els anys 1960.[6] Un artícul de 1967 del New York Claves afirmava que un atre dels primers restauradores en servir el plat en Manhattan va ser Emily Kwoh, la propietària dels restaurants Mandarin House, Mandarin East i Great Shanghai.[7] El plat també va aparéixer pronte en el menú del Joyce Chen's, un alabat restaurant pioner d'estil mandarín de Cambridge. En eixa época, el plat es preparava de la forma tradicional, pero com les orelles de fusta i els capolls de lliri de dia escassejaven, es va desenrollar una recepta alternativa. En esta, que gradualment va prevaldre en Norteamérica, el repollo vert solia ser l'ingredient principal, junt en l'ou regirat, la carlota, els capolls de lliri de dia, les orelles de fusta, el cebollino i els brots de judeua. Els foncs shiitake, el bok choy (repollo chinenc), la baïna d'arveja chinenca, la ceba i l'api s'usaven també a voltes, i el jerez sec substituïx a sovint el huangjiu. La verdura (llevat els capolls de lliri i els brots de judeua) solen tallar-se en juliana abans de cuinar-se.
Encara que estos són els ingredients típics, algunes coses canvien d'un cuiner a un atre i d'un restaurant a un atre. Tant en la versió chinenca com en la nortamericana s'afigen també a sovint glutamato monosódico, sal, sucre, maicena i pebre blanc mòlta. En els restaurants nortamericans menys autèntics, l'orella de fusta i els capolls de lliri de dia (els ingredients més exòtics per al client local) solen ometre's completament.
Encara que lo més habitual és usar porc, la recepta també pot fer-se en una atra carn o marisc, usant-se generalment solament una carn. Si s'ampra pollet en lloc de porc, el plat es denomina pollet mu shu, i aixina successivament.
Presentació
[editar | editar còdic]El porc mu shu se servix en un platito de salsa hoisin i vàries (normalment quatre) coques blanques fines de farina al vapor templades cridades panqueques mu shu (en chino, 木须饼; pinyin, mù xū bǐng), panqueques mandarines o báo bǐng (en chino, 薄饼; literalmente, ‘panqueques fins’), semblades a les que se servix en l'ànet pekinés. A finals de el XX, alguns restaurants chinencs nortamericans menys autèntics varen escomençar a servir en el seu lloc tortillas a l'estil mexicà, que són més grosses i menys trencadices.
El porc mu shu s'envol en els panqueques mu shu, que es mengen en la mà de la mateixa forma que els paraulotas. El comensal sol preparar-se els seus propis rolls, encara que els cambrers dels restaurants chinencs solen prestar-se a fer-ho. Primer s'unta una menuda cantitat de salsa hoisin en el panqueque, després es posa una o dos cullerades de porc mu shu en el centre, i llavors es dobla llaugerament cap a dalt la part d'avall (per a evitar derramar la farcidura) i es dobla o enrolla el panqueque de dreta a esquerra, com una paraulota.[6] A diferència de lo que sol fer-se en els burritos, no sol doblar-se la part de dalt, ya que el panqueque sol menjar-se immediatament i per tant no hi ha risc de que el menjar de dalt caiga, ya que és la part que es pren primer. Degut a que el plat sol contindre gran cantitat de líquit, deu anar-se en conte de que el panqueque no s'empape i es trenque al enrollarlo o menjar-ho.
Com els plats de fideus chinencs, el porc mu shu no sol servir-se en arròs blanc al vapor.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ El Món.(67)
- ↑ Valeria BeroizLa Gran Época.
- ↑ VV.AA. (2007). Roma i molt més, G.R.H. S.p.A., p. 18. ISBN 9788889711439.
- ↑ 4,0 4,1 Alvin Shuster (1967). Washington: the New York claves guide to the Nation's Capital, R. B. Lluïx, p. 268.
- ↑ Tom Johnson. «Moo Shu Pork» (en anglés). Meier's Wine Cellars. Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2007.
- ↑ 6,0 6,1 Sylvia Lovegren (2005). Fashionable Food: Seven Decades of Food Fads, Chicago: University of Chicago Press, pp. 119–120.
- ↑ Craig ClaiborneThe New York Claves.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerdo mu shu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.