Anar al contingut

Filologia anglesa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La filologia anglesa, també coneguda com a estudis anglesos (English Studies)[1][2] i en menor medida com anglística (del alemà: Anglistik[3]),[4] és la branca de la filologia que s'ocupa del idioma anglés, l'objectiu del qual és formar a persones que dominen els sistemes lèxic-semàntic, morfo-sintàctic i fonètic d'este idioma, en la finalitat de profundisar en la cultura anglosaxona a través de la seua llengua i lliteratura.[1][5][6][7][8]

En institucions d'educació superior de països de parla anglesa, s'utilisen els térmens English Major, English concentration, B. A. in English, M. A. in English, PHD in English, per a designar als estudis universitaris enfocats a la llengua i lliteratura en anglés.[9]

En sentit més ampli, la filologia anglesa s'embarca en la creació i anàlisis de texts escrits en anglés, també en aquelles zones del món a on l'anglés és una koiné o llengua vehicular (vejau anglés internacional). És una pràctica habitual que els departaments d'anglés o estudis anglesos estiguen composts per professors i catedràtics de llengua anglesa, lliteratura anglesa (incloent crítica lliterària i teoria de la lliteratura), llingüística, dret, periodisme, composició escrita, filosofia del llenguage, alfabetisació, història de l'imprenta, estudis de comunicació, comunicació tècnica, folclore, estudis culturals, escritura creativa, teoria crítica, estudis de discapacitat, estudis d'àrea (especialment cultura i lliteratura del Regne Unit, Irlanda, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Estats Units[10]), teatre, estudis de gènero/ètnics, prensa digital/publicació electrònica, cine/ciències de l'informació, retòrica i filologia/etimologia, ademés de varis cursos en arts lliberals i humanitats, entre uns atres.[11]

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
L'Universitat de Lille va ser la primera en implantar els estudis de filologia anglesa en França i una de les pioneres en Europa.

L'història de la filologia anglesa en l'universitat moderna en Europa i en Estats Units es remonta a la segona mitat del XIX. Inicialment, la filologia anglesa o anglística comprenia varis camps d'estudi: la pràctica de l'oratòria, l'estudi de la retòrica i la gramàtica, la composició de la poesia i l'apreciació de la lliteratura (en la seua majoria d'autors d'Anglaterra, ya que l'estudi d'autors nortamericans no s'inclouria en el currículum fins a el XX).[12] En Alemània i en atres països europeus, la filologia anglesa, una pràctica de forta arraïlada positivista i enfocada en l'estudi històric dels texts premodernos, es va convertir en el paradigma. Els països anglófonos es varen distanciar dels paradigmes filològics al final de la Primera Guerra Mundial.[13]

Al final d'este procés, els departaments d'anglés varen centrar la seua atenció en l'instrucció de l'escritura (creativa, professional, crítica) i en l'interpretació de texts lliteraris, i l'ensenyança de l'anglés va resorgir com a resposta al paradigma que l'havia deixat en un segon pla.[14] En l'actualitat, els departaments d'anglés en els països a on és l'idioma oficial estan en constant procés de salvaguardar una disciplina que ha deixat de ser exclusiva dels parlants natius i que, per tant, és comú a escritors i professors d'atres països en els que la llengua anglesa és un important instrument de comunicació i d'expressió artística.[15]

La lliteratura anglesa es va convertir en objecte d'estudi en les universitats franceses i espanyoles com a part del programa de lliteratura estrangera comparada cap a finals del XIX i començos del XX. L'anglés va ser el primer idioma en ensenyar-se de forma independent a atres llengües i lliteratures estrangeres en les universitats de Lille i Lió, seguides per La Sorbona. Estes tres universitats varen ser els primers centres d'ensenyança de l'anglés en França. El primer catedràtic hauria segut Auguste Angellier. Despuix de varis anys d'ensenyar francés en Anglaterra entre les décades de 1860 i 1870, es va convertir en catedràtic de filologia anglesa en l'Universitat de Lille en 1881. En l'actualitat, la llengua, lliteratura i civilisació angleses són importants àrees d'estudi en França i en atres països europeus, com Espanya, a on els estudis anglesos són, des de fa a lo manco dos décades, un camp d'estudi independent de l'antiga filologia germànica.[16]

La llicenciatura en filologia anglesa o el grau en estudis anglesos va cobrar importància en les universitats nortamericanes poc despuix de l'implantació del sistema electiu. Permetia als estudiants treballar i desenrollar habilitats en l'anàlisis textual en el comés de millorar l'escritura, aixina com eixercicis de retòrica i expressió persuasiva que formaven part dels estudis clàssics, un camp d'estudi disponible per a molt poques persones per la barrera de l'idioma i a una falta de professors que despertaren l'interés dels estudiants per les humanitats. Fòra dels Estats Units (en orige en Escòcia i estenent-se després cap al restant del món anglófono), el grau en llengua i lliteratura angleses va cobrar certa importància en una época en la que les creències religioses es varen vore desafiades pels alvanços científics.[17] Es creïa que la lliteratura podia ser una alternativa a la religió en la retenció i alvanç de la cultura, i els estudis anglesos, per tant, permetien als estudiants adinsar-se en qüestions èticas, morals i filosòfiques, aixina com analisar el significat d'obres canòniques des de la perspectiva més àmplia i enriquecedora de la lliteratura en lloc de recórrer als clàssics grecolatinos.[17]

Des del començ del present sigle, hi ha hagut més interrogants sobre la funció específica dels departaments d'anglés en l'universitat nortamericana contemporànea. L'absència d'una identitat disciplinar definida i el creixent número d'objectius utilitaris en la societat nortamericana presenten un desafiu per a aquelles unitats acadèmiques que encara hui en dia se centren en el llibre imprés i en la divisió tradicional de periodos històrics i lliteratures nacionals, negant presuntament camps no teòrics com l'escritura professional, la composició i la comunicació multimodal.[18]

Competències

[editar | editar còdic]
Pàgina del poema épico Beowulf, el primer text que es conserva fins a la data escrit en idioma anglosaxó.[19][20]

Per a facilitar l'aprenentage, algunes de les assignatures s'impartixen en anglés, combinant la teoria en l'anàlisis pràctic de texts. La carrera inclou, ademés, el coneiximent d'atres aspectes de la cultura anglesa com la seua història, lliteratura o llingüística.

Els llicenciats o graduats en filologia anglesa estan capacitats per a realisar funcions de:[5][2][1]

  • Crítica lliterària i textual;[11]
  • Correcció de texts i ocupacions relacionades en l'anglés;[8]
  • Ocupació en editorials: corrector, assessor, redactor de diccionaris i materials didàctics, escritura creativa;[8]
  • Traductor i/o corrector, especialment lliterari, turístic i audiovisual (cine, séries de televisió, videojocs);
  • Intérpret (en formació complementària);
  • Filòlec, llingüiste, gramàtic, investigador, documentalista;
  • redactor o colaborador en periòdics;
  • Ocupació en biblioteques i archius;[11]
  • Docència pública (educació secundària, Escola Oficial d'Idiomes) o privada (coleges privats, acadèmies);[8]
  • Ensenyança d'espanyol a estrangers;
  • Ensenyança d'espanyol en països de parla anglesa.[6]

Les ocupacions més freqüents són la docència i l'administració pública.[6]

Actualment, en Espanya el grau en Estudis Anglesos reemplaça esta llicenciatura per a adaptar-la al Procés de Bolonya, enfocant les assignatures de manera més pràctica i implantant diferents branques en algunes universitats (per eixemple, optatives relacionades en la traducció directa i inversa).[2][1][6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Universitat Complutense de Madrit. «ucm. es/estudios/grado-estudiosingleses-estudios-competencias Estudis anglesos. Competències i objectius». Consultat el 5 de giner de 2016.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED). «uned. es/portal/page?_pageid=93,47971040&_dad=portal&_schema=PORTAL&idContenido=8 Grau en Estudis Anglesos. Eixides professionals». Consultat el 5 de giner de 2016.
  3. ↑ Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola. Real Acadèmia Espanyola (ed.): «rae. es/drae/srv/search? id=ExcA8i0V4DXX2SSC4Eic Anglista». Consultat el 5 de giner de 2016.
  4. ↑ Real Acadèmia Espanyola (ed.): «rae. es/drae/srv/search? val=angl%EDstico Anglística». Consultat el 5 de giner de 2016.
  5. ↑ 5,0 5,1 Faculteu de Filologia de l'Universitat de l'Estany. «archive. org/web/20160130022231/http://www. ull. es/view/centros/filologia/Objetivos_y_competencias_3/es Competències i objectius». Archivat des d'el ull. es/view/centros/filologia/Objetivos_y_competencias_3/es original, el 30 de giner de 2016. Consultat el 5 de giner de 2016.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Universitat de Sevilla. «siff. us. es/web/? p=161 Grau en Estudis Anglesos». Consultat el 5 de giner de 2016.
  7. ↑ Universitat d'Oxford. «ox. ac. uk/admissions/undergraduate/courses-listing/english-language-and-literature English language and literature» (en anglés). Consultat el 5 de giner de 2016.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Universitat de Cambridge. «undergraduate. study. cam. ac. uk/courses/english English at Cambridge» (en anglés). Consultat el 5 de giner de 2016.
  9. ↑ «archive. org/web/20161220235708/http://english. fas. harvard. edu/people/faculty/ Copia archivada». Archivat des d'el fas. harvard. edu/people/faculty/ original, el 20 de decembre de 2016. Consultat el 16 de decembre de 2016.
  10. ↑ Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia (NTNU). Departament de Llengua i Lliteratura (ed.): «ntnu. edu/studies/beng English (bachelor)» (en anglés). Consultat el 7 de giner de 2016.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Universitat d'Harvard. Departament d'Inglés (ed.): «archive. org/web/20160104023548/http://english. fas. harvard. edu/why-english/ Why English?» (en anglés). Archivat des d'el fas. harvard. edu/why-english/ original, el 4 de giner de 2016. Consultat el 7 de giner de 2016.
  12. ↑ Per a un estudi d'estos alvanços, vore Gerald Graff, Professing Literature. An Institutional History (Chicago: Universitat de Chicago P, 1987).
  13. ↑ Richard Utz, "Englische Philologie vs. English Studies: A Foundational Conflict," in: Dones Potential europäischer Philologien: Geschichte, Leistung, Funktion, ed. Christoph König (Göttingen: Wallstein, 2009), p. 34-44.
  14. ↑ Bruce McComiskey, ed., English Studies. An Introduction to the Discipline (Urbana, IL: NCTE, 2006), esp. p. 44-48, "The New English Studies."
  15. ↑ Vejau, per eixemple, el proyecte english. tamu. edu/english-without-borders? destination=node%2F76 Anglés Sense Fronteres english. tamu. edu/english-without-borders? destination=node%2F76 archivat en Wayback Machine. de l'Universitat A&M de Texas
  16. ↑ Imelda Bonel-Elliott (2000), “English Studies in France” en: Engler, Balz and Haas, Renate, European English Studies: Contributions Towards a History of the Discipline. Leicester: The English Association for ESSE, p. 69-88.
  17. ↑ 17,0 17,1 chass. utoronto. ca/~ian/arnold. htm [https://web.archive.org/web//http://www. chass. utoronto. ca/~ian/arnold. htm archivat en Wayback Machine. "Literature and Science" (Matthew Arnold [1882])]
  18. ↑ Richard Utz, "The Trouble with English," Chronicle of Higher Education, 7 de giner de 2016, (http://chronicle. com/blogs/conversation/2013/01/03/the-trouble-with-english/ com/blogs/conversation/2013/01/03/the-trouble-with-english/ archivat en Wayback Machine.); and "Quo vadis, English Studies," Philologie im Netz 69 (2014): 93-100 (http://web. fu-berlin. de/phin/phin69/p69t8. htm)
  19. ↑ Hieatt, A. Kent (1983). org/details/beowulfotherolde00hiea Beowulf and Other Old English Poems (en anglés), Nova York: Bantam Books, p. xi–xiii.
  20. ↑ Chase, Colin. (1997). The dating of Beowulf. p. 9–22. Universitat de Toronto

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Filologia_anglesa&oldid=1291611»