Fenomen òptic

Els fenomens òptics són tots aquells events observables que resulten de l'interacció entre la llum i la matèria.
Tots els fenomens òptics coincidixen en els fenomens quàntics.[1] Els fenomens òptics comuns solen deure's a l'interacció de la llum del Sol o la Lluna en l'atmòsfera, els núvols, l'aigua, la pols i atres partícules. Un eixemple comú és l'arcoíris, que es produïx quan la llum del Sol es reflectix i refracta en les gotes d'aigua. Alguns fenomens, com el raig vert, són tan rars que a voltes es consideren mítics.[2] Uns atres, com Fata Morganas, són comuns en llocs específics.
Atres fenomens són simplement aspectes interessants de l'òptica o efectes òptics. Per eixemple, els colors generats per un prisma es mostren en freqüència en les aules.

Alcance
Els fenomens òptics comprenen una àmplia gama d'events, incloent aquells causats per les propietats òptiques atmosfèriques, atres successos naturals, efectes artificials i interaccions que involucren la visió humana (fenomens entópticos). També s'inclouen ací fenomens inexplicables que podrien tindre una explicació òptica i les «ilusions òptiques» per a les quals s'han descartat explicacions òptiques.
Existixen múltiples fenomens que resulten de la naturalea corpuscular o ondulatoria de la llum. Alguns són prou sotils i solament es poden observar per mig de medicions precises en instruments científics. Un eixemple famós és la desviació de la llum estelar pel Sol durant un eclipse solar, un fenomen que servix com a evidència de la curvatura de l'espai, tal com prediu la teoria de la relativitat.
Fenomens òptics no atmosfèrics

Atres efectes òptics
- Asterisme, gemas estrela com el safir estrela o el rubí estrela.
- Aura, un fenomen en el que el gas o pols que rodeja un objecte emet llum o reflectix la llum de l'objecte.
- Aventurescencia, també cridada efecte Schiller, polia gemes com el quars aventurina i la pedra solar.
- Les perles de Baily són grans de llum solar visibles durant els eclipses solars totals.
- Cámara oscura, proyecció invertida d'una escena en una cámara oscura.
- Catodoluminiscencia
- Càustica
- Chatoyancia, gemes ull de gat com l'ull de gat crisoberilo o l'ull de gat aguamarina
- Polarisació cromàtica
- Difracció, l'aparent desviació i dispersió de les ones de llum quan troben una obstrucció.
- Dispersió
- Doble refracció o birrefringencia de la calcita i atres minerals.
- Experiment de doble rendija
- Electroluminiscència
- Ona evanescente
- Fluorescència, també cridada lluminiscència o fotoluminiscencia
- Difusió de Mie
- Metamerisme com en alejandrita
- Patró de moaré
- Anells de Newton, un patró d'anells alterns creat per la reflexió de la llum entre una superfície esfèrica i una plana.
- Fosforescència
- Gemes o cristals en pleocroísmo, que semblen "multicolors".
- Dispersió de Rayleigh (Per qué el cel és blau, les vespradetes són roges i fenomens associats)
- Reflexió
- Refracció
- Sonoluminiscencia
- Radiació de sincrotrón
- La separació de la llum en colors per mig d'un prisma.
- Triboluminiscencia
- Dispersió de Thomson
- Reflexió interna total
- Llum retortillada
- Efecte Umov
- Efecte Zeeman, la divisió d'una llínea espectral en múltiples components en presència d'un camp magnètic.
- La capacitat de la llum per a viajar per mig de l'espai o del buit.
Fenomens entópticos
- Difracció de la llum per mig de les pestanyes
- Raspall d'Haidinger
- Diplopía monocular (o poliplopía) deguda a reflexos en els llímits entre els distints mijos oculars.
- Fosfenos produïts per estimulació distinta a la lumínica (per eixemple, mecànica o elèctrica) de les cèlules fotorreceptoras i cons de l'ull o d'atres neurones del sistema visual.
- Imàgens de Purkinje.
Ilusions òptiques
- El tamany inusualment gran de la Lluna en eixir i posar-se, l'ilusió llunar
- La forma del cel, la volta celest
Referències
- ↑ Lahiri, Avijit (2016). «Electromagnetic Theory and Optics», Basic Optics: Principles and Concepts, Elsevier, pp. 1–140. doi:10.1016/B978-0-12-805357-7.00001-0. ISBN 978-0-12-805357-7.
- ↑ «Green Rays». mintaka. sdsu. edu.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fenómeno óptico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.