Anar al contingut

Reflexió interna total

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Reflexió interna total
Per a atres usos d'este terme vore Reflexió.
Image ilustrant la reflexió interna total en un vidre semicilíndrico de laboratori.
Eixemple de reflexió interna total
Archiu:Caps block 0 in caps block 1 .jpg
Reflexió interna total en un bloc de metacrilato

En òptica la reflexió total interna és el fenomen que es produïx quan un raig de llum travessa un mig d'índex de refracció n2 menor que l'índex de refracció n1 en on este es troba, per la qual cosa es refracta de tal modo que no és capaç de travessar la superfície entre abdós mijos, reflectint-se completament.[1][2]

Este fenomen només es produïx per a ànguls d'incidència superiors a un cert valor llímit o crític (θl o θc). Per a ànguls majors la llum deixa de travessar la superfície i és reflectida internament de manera total. La reflexió interna total solament ocorre en rajos que viagen d'un mig d'alt índex refractivo cap a mijos de menor índex de refracció.

La reflexió interna total s'utilisa en fibra òptica per a conduir la llum a través de la fibra sense pèrdues d'energia. En una fibra òptica el material intern té un índex de refracció més gran que el material que ho rodeja. L'àngul de l'incidència de la llum és llímit o crític per a la base i el seu revestiment i es produïx una reflexió interna total que preserva l'energia transportada per la fibra.

Ilustració de reflexió interna total en un pentaprisma.

En aparats d'òptica es preferix utilisar la reflexió total en lloc d'espills metalizados. Com a eixemple d'utilisació de la reflexió total en aparats corrents es troba el pentaprisma de les càmares fotogràfiques réflex i els prismes de Porro o Schmidt-Pechan dels prismáticos.

La reflexió interna total és responsable dels centelleigs/centellejos de llum que s'observen en un diamant tallat.

Àngul crític o llímit

[editar | editar còdic]

El «àngul crític» o «àngul llímit» també és l'àngul mínim d'incidència en el qual es produïx la reflexió interna total.[3] l'àngul d'incidència es medix respecte a la normal de la separació dels mijos. L'àngul llímit o crític ve dau per:

θl=θc=arcsin(n2n1),

a on n1 i n2 són els índexs de refracció dels mijos en n2<n1. Esta equació és una simple aplicació de la llei de Snell a on l'àngul de refracció és 90°[4]

Diferencia entre refracció i reflexió.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. R.P. Feynman, R.B. Leighton, and M. Sands, 1963–2013, The Feynman Lectures on Physics, Califòrnia Institute of Technology, Volume II, 
  2. IES La Magdalena. Avilés. Astúries.
    2-3.
  3. F.A. Jenkins and H.E. White, 1976, Fundamentals of Optics, 4th Ed., New York: McGraw-Hill, ISBN 0-07-032330-5
  4. M. Born and E. Wolf, 1970, Principles of Optics, 4th Ed., Oxford: Pergamon Press.


Referències

[editar | editar còdic]