Efecte Umov

El efecte Umov, cridat també llei de Umov, establix una conexió entre la cantitat de llum polarisada reflectida per un objecte astronòmic i el seu albedo.^[1] Este fenomen va ser descobert pel físic rus Nikolay Umov en 1905 i es pot observar en cossos celests com la superfície llunar i els asteroides.

El grau de polarisació llineal de la llum P està definit per

P = \frac{I_{⊥} - I_{‖}}{I_{⊥} + I_{‖}},

on $I_{⊥}$ i $I_{‖}$ són les intensitat de la llum en les direccions perpendicular i paralela al pla d'un polarisador alineat en el pla de reflexió. Els valors de P són zero per a llum no polarisada i ±1 per a llum polarisada linealment.

La llei de Umov establix:

P \propto \frac{1}{α},

a on α és l'albedo de l'objecte. Per lo tant, els objectes molt reflectantes tendixen a reflectir principalment llum no polarisada, i els objectes débilment reflectantes tendixen a reflectir llum polarisada. La llei solament és vàlida per a grans ànguls de fase (ànguls entre la llum incident i la llum reflectida).

Referències

↑ Zverev, Alexander. «The Umov Effect: Space dust clouds and the mysteries of the universe - FEFU scientists llaure developing a methodology to calculate the ràtio of dust and gas in menges and tails of comets». EurekAlert.

Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto Umov» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[EA-20180808-1] Zverev, Alexander. «The Umov Effect: Space dust clouds and the mysteries of the universe - FEFU scientists llaure developing a methodology to calculate the ràtio of dust and gas in menges and tails of comets». EurekAlert.

[1]