Centelleig vert
Centelleig vert, o raig vert, és un fenomen òptic atmosfèric que ocorre poc despuix de la posada de sol i poc abans de l'eixida de la lluna, en el que es pot vore un punt vert, normalment per un o dos segons, sobre la posició del sol. També pot vore's com un raig vert que ix del punt a on s'ha posat el sol. Els centelleigs/centellejos verts són en realitat un grup de fenomens que sorgixen per diferents causes, sent alguns més comuns que uns atres.[1] Els centelleigs/centellejos verts es poden observar des de qualsevol altitut (inclús des d'un avió). Normalment es veuen quan el horisó no presenta obstàculs, com en l'oceà, pero apareixen aixina mateix sobre núvols i sobre montanyes.
Igualment es pot vore un centelleig vert produït per atres objectes lluents en el horisó, com la Lluna, Venus o Júpiter.[2][3]
El concepte del centelleig o raig vert va ser popularisat per la novela El raig vert de 1882, de Juliol Verne, en la que es descriu el seu color com «[...] un vert que cap artiste podria jamai obtindre en la seua paleta, un vert del com ni les variades tenyides de la vegetació ni els tons del més neta mar podrien mai produir un igual ¡Si hi ha un vert en el Paraís, no pot ser salve d'este to, que molt segurament és el verdader vert de l'Esperança!».[4]
Explicació
[editar | editar còdic]Les causes d'un centelleig vert es troben en la refracció de la llum en travessar l'atmòsfera: la llum es mou més llentament en l'aire baix, més dens, que en l'aire en capes superiors, menys dens. Per això, els rajos de llum solar seguixen una trayectòria llaugerament curva, en la mateixa direcció que la curvatura de la Terra. La llum d'alta freqüència (vert/blau) es curva més que la llum de baixa freqüència (roja/taronja), aixina que els rajos verts i blaus de la part superior del Sol en el horisó permaneixen visibles mentres que els rajos rojos estan tapats per el horisó.
Els centelleigs/centellejos verts es reforcen per l'efecte d'espillisme, que incrementa el gradient de densitat en l'atmòsfera i, per tant, incrementa la refracció.
El centelleig vert es veu en major provabilitat en aire net, que permet que més llum alcance a l'observador sense ser dispersada. El possible "centelleig blau" per la llum de dit color no es veu perque el color blau es dispersa més en l'aire i queda només la llum de color vert.
En un llauger zoom, es pot aplegar a vore una vora verda en la part superior del disc solar en moltes posades de sol, si el dia està clar. No obstant, l'efecte de raig o de centelleig requerix una forta estratificació per capes en l'atmòsfera i un espillisme que magnifique el color vert durant un periodo d'entre unes fraccions de segon i dos segons.
Tipos
[editar | editar còdic]El centelleig vert és un grup de fenomens, alguns dels quals es llisten en esta taula:[1]
| Tipo | Característiques | Condicions | -
style="background:mintcream" |
Centelleig d'espillisme inferior ("Inferior-mirage flash") | El "última ullada" descrit en la novela de Juliol Verne El raig vert; oval, achatado per davall. Dura 1 o 2 segons. | La superfície està més calenta que l'aire situat sobre ella | Prop del nivell de la mar |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Centelleig de fals espillisme ("Mock-mirage flash") | Entrades que semblen "pessigar" una prima tira puntaguda de la vora superior del sol. Dura 1 o 2 segons | Capa d'inversió atmosfèrica baix el nivell de la vista; superfície més freda que l'aire. | Quant més alt està l'espectador, més provable; el centelleig és més obvi quan l'ull està just sobre l'inversió tèrmica. | ||||
| Centelleig sub-conducte atmosfèric | La part superior d'un Sol aparentment en forma de rellonge d'arena es torna vert durant varis segons, fins a 15. | L'observador està baix una forta inversió atmosfèrica. | En un estret interval d'altures just baix d'un conducte (pot ocórrer a qualsevol altura). | ||||
| Raig vert | Raig vert de llum, que ix cap a dalt o es veu immediatament despuix de la posada de sol. Normalment té uns pocs graus de llongitut, dura prou segons. | Aire neblinoso i un lluent centelleig vert que actue com a font de llum | nivell de la mar |
La majoria dels centelleigs/centellejos observats són d'espillisme inferior o d'espillisme fals, mentres que els atres constituïxen només el 1% dels vists. Un tipo no llistat en la taula és el centelleig sobre una núvol (vist quan el sol s'afona en una boira costera o un cúmul lluntà), que no s'expliquen del tot encara.[1]
-
Centelleig vert d'espillisme inferior. -
Centelleig vert d'espillisme fals. -
Centelleig vert de sub-conducte (i chicotet centelleig vert d'espillisme fals). -
Centelleig vert vist en Mar de l'Argent, Argentina.
Centelleigs/Centellejos blaus
[editar | editar còdic]Molt ocasionalment, la cantitat de llum blava és suficient per a que es veja un "centelleig blau".[5][6] No es deu confondre este terme en l'us similar de centelleig blau per a referir-se a la llum blava vista en accidents nuclears en reaccions crítiques.
Vora verda
[editar | editar còdic]
Quan un objecte astronòmic (com el Sol, la Lluna, una estrela o una galàxia) es posa o ix, la llum que emeta viaja a través de l'atmòsfera, que funciona com un prisma separant la llum en diferents colors. El color de la part superior d'un objecte astronòmic podria variar des de vert a blau i a violeta depenent de la concentració de contaminants en l'aire, que es reduïx en expandir-se per l'atmòsfera.[7] La part inferior d'un objecte astronòmic apareix sempre roja.
Una vora verda és molt prim, i difícil o impossible de vore simple vista. En condicions normals, la vora verda en un objecte astronòmic es debilita encara més quan l'objecte està molt baix i prop del horisó, pel enrojecimiento de l'atmòsfera,[8] pero a voltes les condicions són les correctes i es veu una vora verda justa sobre el horisó.
Lo que podria ser la vora verda (en ocasions transformat en un centelleig vert) de més llarga duració, va anar la vora verda vist intermitentement durant 35 minuts per membres de l'expedició de Richard Evelyn Byrd en la base d'exploració Little America II, establida en l'Antàrtida en 1934:[9][10]
Per a vore una vora verda de forma intermitent durant 35 minuts devia haver alguna forma d'espillisme present, ademés de la major llentitut de les posades de sol en les zones propenques al pol.
La vora verda està present en totes les posades de sol, pero normalment és massa prim per a ser vist simple vista; al contrari que el centelleig vert (que requerix ademés de la posada de sol un efecte d'espillisme, pero és més visible). El millor moment per a observar una vora verda és uns 10 minuts abans de la posada de sol.[8] És massa pronte per a mirar directament al Sol usant qualsevol tipo d'amplificament com uns binoculares o un telescopi. Per supost, es pot proyectar una image amplificada sobre un full de paper, per a vore-ho de forma segura. Quan el sol s'acosta a el horisó, la vora verda es debilita pel enrojecimiento de l'atmòsfera.[8]
-
Vora verda i centelleigs/centellejos verts en una posada de sol. -
Centelleig vert de fals espillisme en Sant Francisco (Califòrnia). -
Un gran centelleig vert en tres "parts" en Santa Creu (Califòrnia). -
Centelleigs/Centellejos verts observats en Sant Francisco (Califòrnia). -
Seqüència de posada de sol en centelleigs/centellejos verts. -
Vore també
[editar | editar còdic]- El raig vert, novela de Juliol Verne que va popularisar el concepte.
- Refracció
- Espillisme
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Young, Andrew. «[1]», Sant Diego State University page. Consultat el 5 de març de 2009.
- ↑ «Ret Sunset, Green Flash». Geòrgia State University. HyperPhysics. Consultat el 11 d'agost de 2010.
- ↑ (1958).Castel Gandolfo: Vatican Observatory, Ricerche Astronomiche.Harvard.4
- ↑ Verne, Jules (1882). Li Rayon vert, Hetzel, pp. 16–27.
- ↑ «BBC - Weather Centre - Features - Understanding Weather - The Green Flash» (en en). www.bbc.co.uk. Archivat des d'el original, el 2005-03-16. Consultat el 2026-04-22.
- ↑ «Blue Flash». Astronomy Picture of the Day. NASA. Consultat el 20 de giner de 2011.
- ↑ «Dispersive refraction | Causes of Color». www.webexhibits.org. Consultat el 2026-04-22.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Green and ret rims». aty.sdsu.edu. Consultat el 2026-04-22.
- ↑ Owen (1929). Sant Francisco Chronicle, p. 5.
- ↑ Young. Annotated bibliography of mirages, green flashes, atmospheric refraction, etc..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Destello verde» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.