Anar al contingut

Fauna abisal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Fauna abisal
Mosaic de diverses espècies abissals.

La fauna abissal o fauna abisopelágica fa referència a totes aquelles espècies marines que habiten en lo més profunt dels mars i oceàs.

La zona abisopelágica o abissal és un dels nivells en els que està dividit l'oceà segons la seua profunditat, està situada per baix de la zona batipelágica i per damunt de l'hadopelágica i correspon a l'espai oceànic entre 4000 i 6000 metros de profunditat.[1]

La zona abissal és una regió afótica, lo que significa que cap llum penetra en esta part dels oceans i mars; estes constituïxen al voltant del 75% de l'espai oceànic habitable.[2] No obstant, algunes característiques d'estos organismes d'aigües profundes com la bioluminiscencia són visibles en la zona mesopelágica (aigües marines situades entre 200 i 1000 metros de profunditat). La mesopelágica és una regió disfótica, és dir, aquella part de l'oceà a on la llum és escassa o mínima.[3] Són certes espècies que naden lliurement, viuen i s'alimenten en aigües obertes a dites profunditats i molt rarament s'aproximen a la superfície.

Segons el Census of Marine Life (CoML) existixen més de 17 000 espècies abissals de les quals 5700 viuen a més de 1000 metros.[4] Els descobriments sobre organismes d'aigües profundes han segut possibles gràcies a l'us d'equips especialisats tals com a vehículs robòtics no tripulats, submarís, cambres, batiscafos, sonars, remolcadors de grans profunditats, sondes, instruments hidroacústicos, entre uns atres, capaços d'explorar profunditats de fins a 11 000 metros.[4]

Les insondables profunditats abissals són el refugi de mils d'organismes en «apariències monstruosas».[5] En la zona abissal s'han identificat diverses espècies de peixos, polps, picnogónidos, meduses, calamars, cucs, entre unes atres, en característiques i adaptacions especials que són vitals per a la supervivència.[5] Per eixemple, la bioluminiscencia juga un paper rellevant ya que per mig d'este fenomen les espècies atrauen als seus assuts i també servix per a vore en l'obscuritat. Aixina com esta, existixen una atra série de característiques pròpies d'estos animals tals com a boques de gran tamany, dents grans i filosos, estòmecs extensibles, sensibilitat a camps eléctromagnéticos d'atres animals i, en alguns casos, jagantisme, entre uns atres.[5]

Ademés de l'abundant vida marina, també és possible trobar les fonts hidrotermals que no són més que clavills situats a mils de metros de profunditat de les quals fluïx aigua calenta. Estos respiraders varen ser descoberts en 1977 despuix d'una série d'exploracions realisades per científics a bordo del sumergible DSV Alvin.[6] Partint d'este descobriment es varen trobar comunitats biològiques i organismes mai abans vists, com per eixemple, els cucs de tubo jagant, carrancs albinos, anémones de mar i bivalvats.

Exploració de les profunditats marines

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Exploració de les profunditats marines.


Erro al crear miniatura:
El sumergible DSV Alvin en les profunditats de l'oceà. Ademés d'explorar la fauna marina també ha realisat investigacions sobre les fonts hidrotermals que es troben a més de 2500 metros de profunditat.

Es creu que des de l'any 700 el mariner vikingo va realisar les primeres exploracions en l'objectiu de «medir la profunditat del mar i recolectar mostres del fondo marí».[7] En la década de 1700 el francés Pierre-Simon Laplace va investigar la profunditat mija del oceà Atlàntic observant els ascensos i descensos periòdics de les aigües que varen ser registrats en les costes brasileres i africanes.[8] Va estimar que la profunditat promig era de 3962.4 metros, una sifra que va resultar exacta per mig de la medició de sondejos.[7] Estos es varen realisar en màquines d'alta precisió fabricades per l'agència aeroespacial NASA, i s'estima que varen ser les mateixes que varen utilisar per a les asentacions humanes en Mart.

Les primeres formes de vida de les profunditats varen ser descobertes en 1864 quan investigadors noruecs varen obtindre una mostra d'un crinoideo a una profunditat de 3109 metros.[9] Aixina mateix, el Govern del Regne Unit va promoure l'expedició Challenger en 1872 en el propòsit de «cartografiar les profunditats, el moviment i el contingut de les mars».[10][nota 1] En esta investigació es varen descobrir més de 4000 noves espècies d'organismes durant quatre anys.[11]

Les exploracions en les profunditats de la mar varen alvançar considerablement en els anys 1900 gràcies al desenroll de la tecnologia. Al començament de la década de 1950, en l'ajuda de la fundació Allan Hancock i l'Universitat de Califòrnia es va construir un modern submarí cridat benthograph, dotat de llum estroboscópica i una cambra.[12] Est va ser construït prenent com a base un atre submarí cridat en aquella época benthoscope, l'objectiu principal de la qual era l'investigació de diverses espècies marines en les profunditats.[12] El benthograph va contar en una cambra especial el disseny de la qual va estar a càrrec de l'ingenier Maurice Nelles, en acabant de que George Allan Hancock (promotor de la fundació Allan Hancock) li encomanara esta tasca.[12] L'equip finalment va terminar en les profunditats marines en quedar atollat en mig d'unes roques.[12]

Per a mediats dels anys 1960 i 1970 l'Armada dels Estats Units va escomençar a utilisar en major freqüència els vehículs operats a distància, també coneguts pel nom de ROV Sumergible, les exploracions del qual varen resultar determinants ya que per mig d'estos artefactes es varen fer descobriments com el cas d'una bomba nuclear perduda en la mar Mediterrànea.[13] Més d'una década despuix de la seua introducció, els ROV es varen fer imprescindibles i casi que determinants per a les investigacions en les profunditats.[14]

Segons l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (National Oceanic and Atmospheric Administration, NOAA) els sers humans solament han explorat el 5% del fondo dels oceans.[15] El sumergible DSV Alvin de fabricació nortamericana i l'operació de la qual està a càrrec de l'Institució Oceanogràfica de Woods Hole, ejemplifica el tipo d'embarcacions utilisades en les exploracions que servixen per a investigar i estudiar àrees desconegudes. Les investigacions portades a terme pel Alvin han segut utilisades en casi 2000 artículs científics.[16]

Segons els oceanógrafos, el «home coneix millor l'espai exterior que la seua pròpia mar».[17] Açò es deu, en part, a les dificultats tècniques ya que es necessiten equips d'alta tecnologia capaces de soportar grans pressions a profunditats de fins a 11 000 metros; ademés, el cost per a la fabricació d'estos robots sumergibles és extremadament alt.[17] No obstant, en 2009, gràcies a l'ajuda de l'Institució Oceanogràfica de Woods Hole, es va explorar el punt més profunt de l'oceà: la Fossa de les Marianes.[17]

Durant la primera i segona década de el XXI, les exploracions a les profunditats abissals han segut més freqüents. Normalment estes exploracions tenen per objectiu l'estudi dels organismes i ecosistemes marins ya que, segons científics i biòlecs, la diversitat biològica d'una planura o fossa oceànica específica és diferent de les demés.[18] Se sap que alguns organismes com els peixos babosos de la família Liparidae, eviten entorns a on el menjar és escàs, com per eixemple, en les aigües del Pacífic; açò contrasta en l'enorme varietat de brotules que viuen en entorns improductius a on hi ha poc aliment.[18]

Es creu que els ecosistemes existents en les profunditats marines són la «última frontera de l'exploració humana en la Terra».[19] Encara que el home ha realisat importants descobriments i investigacions, encara falta molt per descobrir segons l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica.[19] Tant biòlecs com a científics afirmen que prop del 80 o 90% de totes les espècies abissals són noves per a la ciència.[19] El biòlec espanyol Pedro Martínez Arbizu, qui treballa per al Centre Alemà per a l'Investigació de la Biodiversitat Marina creu que es desconeixen molts aspectes sobre estos organismes:

«No sabem cóm viuen, cóm es reproduïxen; provablement són espècies molt longeves, que creixen molt despacio».[19]

Distribució geogràfica

[editar | editar còdic]
Capes oceàniques.

La capa oceànica que comprén la diversitat d'organismes de les més grans profunditats es diu zona abissal o abisopelágica. Abans d'esta capa es troben unes atres a on també abunden diverses espècies marines d'interés, com per eixemple, la zona mesopelágica o crepuscular que se situa entre els 200 i 1000 metros de profunditat. En esta part la llum solar penetra en menor mida, és per açò que en ella no es conseguix completar la fotosintesís.[20] Es creu que prop de 750 espècies habiten en esta zona oceànica.[20] Les espècies demersals predominants són els quimeriformes, escualiformes, macrúridos i brótulas encara que també s'observen atres organismes marins tals com trípodes, serpentines i pigota en un àrea relativament diversa. Els peixos abissals bénticos depenen més de la topografia del fondo que de la profunditat, a sovint dispersos en diferents profunditats.[20]

També existix una atra regió denominada zona batial o batipelágica que és aquella part del fondo marí compresa entre els 1000 i 4000 metros de profunditat; se situa baix de la regió mesopelágica i per damunt de la zona abissal o abisopelágica. En este nivell no es percep llum solar. Mentres que la temperatura de l'aigua és estable, entre 2 i 5 °C, la cantitat de matèria orgànica disponible és inferior al 5% de la superfície.[21] Esta àrea conté a lo manco 200 espècies, entre les que es troben els peixos baló, cetomímidos, sinafobránquidos, entre molts uns atres.[21]

Ademés de l'absència de llum també s'experimenta gran pressió hidrostàtica, és dir, quanta més profunditat, major serà la pressió que s'eixercirà sobre estos organismes.[22] Per la poca cantitat d'organismes marins que el habiten el menjar és llimitat, ademés les espècies han desenrollat diverses adaptacions, per eixemple, el creiximent de certes parts del cos com la boca per a atrapar als seus assuts o la bioluminiscencia per mig d'òrguens especials.

La denominada zona abissal o abisopelágica és aquella part del fondo marí compresa entre els 4000 i 6000 metros, la temperatura oscila entre els 2 °C i 3 °C (35 °F i 37 °F). Es caracterisa per l'absència permanent de llum, la fredor contínua, la falta de nutrients i vegetació, no obstant, en esta capa oceànica les criatures són capaces de soportar l'obscuritat i les més altes pressions. Es troba per baix de la zona batipelágica i per damunt de l'hadal.[23]

Els organismes que habiten en ella s'han adaptat a este ambient extrem. Alguns posseïxen dents desproporcionados i filosos, cossos flácidos, boques de gran tamany depenent de l'espècie i estòmecs extensibles, uns atres es caracterisen per la poca pigmentació dels seus cossos, apariències monstruosas i cossos translucidos o transparents; també se sap que cert tipo d'espècies com el peix ballena roig (Barbourisia rufa) canvien de tonalitat gràcies a la seua librea,[24][nota 2] ademés carixen de escates en distintes parts del cos.[25]

Per últim, la zona més profunda de l'oceà en més de 6000 metros es diu zona hadal. Esta capa representa menys del 2% de l'àrea total dels fondos marins i la pressió dels quals ascendix a més de 1100 atmòsfera. De la mateixa manera que la zona abissal destaca l'absència de llum, llimitació de l'aliment, pressions extremadament elevades i baix nivell de nutrients.[26] Per l'absència de la llum solar, les criatures presenten una visió reduïda (en alguns casos els animals són cegos) i ulls grans que perceben únicament centelleigs/centellejos bioluminiscentes.[27]

Entre els eixemplars que habiten este lloc es troben els peixos de la família Liparidae, Ophidiidae, Carapidae, atres espècies com holoturias (Holothuroidea), poliquetos (Polychaeta), entre atres eixemplars.[28]

Classificació de les zones oceàniques

[editar | editar còdic]
Zona Nom comú Profunditat Temperatura de l'aigua
Fótica Eufótica (epipelágica) 0–200 metros Altament variable
Disfótica (mesopelágica) 200–1000 metros 4 °C o 39 °F (variable)
Afótica Batial 1000–3000 metros 4–12 °C o 39–54 °F
Abissal 3000–6000 metros 0–4 °C o 32–39 °F[29]
Hadal Més de 6000 metros 1–2.5 °C o 34–36 °F

Censos i investigacions

[editar | editar còdic]

Les grans profunditats i planures abissals dels oceans formen casi la mitat de la superfície de la terra.[30] Estos llocs són frígidos, obscurs i remots i permaneixen en gran part inexplorados.[30] Se sap que són rics en fauna i alberguen mils d'espècies que viuen en condicions extremes, no obstant, la majoria d'estos organismes marins no han segut evaluats en exactitut, lo que comporta en molts casos a generar informacions parcials o imprecises.[30]

Abans de l'any 2000, les investigacions biològiques entorn a les profunditats abissals es varen portar a terme esporàdicament com a part d'expedicions clàssiques.[31] Estes es varen eixecutar a bordo de bucs especials nortamericans, alemans, danesos i suecs a mitan dels anys 1990.[31] Ya en la primera década de el XXI, l'Institut Shirshov de Oceanología va realisar varis mostrejos en planicies i fosses oceàniques a més de 3000 metros de profunditat, no obstant, els estudis de diversitat abissal i biogeografía es varen complicar per una série de dificultats tècniques i llogística que es varen presentar en una de les investigacions.[31]

Per a mediats de 2003 es va crear el Cens de la Diversitat de la Vida Marina Abissal (CeDAMar en les seues sigles en idioma anglés), un proyecte eixecutat pel Cens de Vida Marina (en anglés: Census of Marine Life) en la finalitat d'estudiar la diversitat, distribució i abundància d'organismes que viuen en, sobre o directament sobre el llit marí.[32] Des de llavors, CeDAMar ha realisat estudis i investigacions en el respal d'institucions i centres especialisats de varis països del món. Durant 2009 i 2010, es va recopilar informació sobre 300 artículs científics com a resultat de 17 proyectes eixecutats sobre temes relacionats en la distribució i diversitat oceànica.[32]

Ademés d'estos alvanços, CeDAMar va desenrollar atres proyectes oceanogràfics en l'oceà Atlàntic, Pacífic, Índic i Antàrtic en la finalitat d'evaluar la biodiversitat marina, dissenyant noves iniciatives i identificant aquelles regions que mai havien segut investigades. Ademés d'açò es va crear una extensa base de senyes sobre organismes abissals.[30]

Gràfic sobre cantitat d'espècies abissals trobades
Plantilla:Gràfic
* Senyes segons les investigacions del Cens de la Diversitat de la Vida Marina Abissal.[33]

En el propòsit d'obtindre un coneiximent més profunt i precís sobre la cantitat d'espècies que habiten en els ecosistemes de les profunditats abissals, diverses institucions i centres especials liderats pel CeDAMar han unificat esforços en la finalitat d'intercanviar senyes i informacions sobre tàxons i espècies descrites en una varietat de proyectes científics.[33] Estos centres especialisats tenen com a objectiu principal l'eliminació d'impediments taxonòmics.[33][nota 3] El Museu de Història Natural també ha realisat notables contribucions en informació precisa sobre una gran cantitat d'espècies inèdites, açò ha permés fomentar la comunicació i interacció d'especialistes, científics i biòlecs.[33] En tots estos aportes, junt en senyes oficials del CeDAMar, es varen descriure 500 noves espècies abissals durant la primera década dels anys 2010.[33] Casi la mitat de totes les espècies descrites en els informes són crustacis (243 espècies de les quals 91 corresponen al grup dels isópodos), seguides de nematodos (entre les que es troben 55 espècies) i moluscs (41 espècies, inclosos 32 gasteròpodes).[33]

Les senyes oficials parlen de 17 500 noves espècies trobades en els fondos marins.[34] Esta sifra va ser possible gràcies a la recolecció de senyes i informacions de 344 científics de 34 països que varen participar en més d'una decena de proyectes; d'estos, cinc grups es varen enfocar exclusivament a investigar els fondos abissals, entre ells, el CeDAMar.[34]

Impacte humà

[editar | editar còdic]

El fondo marí és un gran reservorio de biodiversitat. Se sap que cada volta més les empreses mineres i d'extracció petrolera estan penetrant les profunditats oceàniques, lo que comporta a una deterioració dels ecosistemes existents.[35] Recuperar a les poblacions afectades a causa de les alteracions antropogénicas comporta a un procés que pot ser llent, tenint en conte que la gran majoria d'espècies creixen llentament i la seua maduració sexual és tardana.[36] Els grans corals d'aigües profundes són una de les espècies més amenaçades, en part, per la denominada peixca d'arrastre que és una de les principals tècniques de peixca.[37]

L'explotació de recursos i el canvi climàtic també són factors que afecten la fauna en les profunditats.[35] Existixen depòsits de coure, níquel, cobalt i atres elements en els fondos abissals del oceà Pacífic, aixina com també, metals valiosos tals com l'or, argent, coure, cobalt, zinc, manganeso, entre uns atres, que provenen de les fonts hidrotermals.[38] Estos fumadors creen grans depòsits de sulfur que contenen metals preciosos, els quals són extrets per mig d'equips especials com a bombes hidràuliques. Entre les conseqüències es destaquen la mort massiva d'organismes marins per intoxicació de metals, afectació i eliminació d'ecosistemes ecològics, mutació, llimitacions en el creiximent, alteració de la cadena alimentícia i falles reproductives per consum de metals i plàstics, entre uns atres.[39][40]

Ademés de la mineria, l'abocada de residus també és una amenaça latent per a les espècies marines d'aigües profundes.[41] Esta pràctica va ser prohibida al començament de la década de 1970, no obstant, se sap que despuix es varen presentar varis casos sobre contaminació l mig marí, com per eixemple, el derrame de 900 metros cúbics de residus líquits per part d'un buc d'orige rus en 1993, prop de la costa de Japó.[41]

Es creu que els rebujos marins ocorren en freqüència en casi tots els oceans i segons els reportes de l'organisació Clean Up the World, prop de 8 millons de tonellades de fem reposen en els oceans, principalment el plàstic.[42] Encara que se sap que la zona abisopelágica és una de les últimes capes de l'oceà, es té evidència de que dita contaminació ha afectat a vàries espècies abissals, com per eixemple, als anfípodos, una série de crustacis malacostráceos d'aigües profundes.[43] Una de les tantes evidències sobre contaminació en ecosistemes profunts va ser revelada per un grup de científics anglesos, despuix d'explorar les profunditats de la fossa de les marianas i Kermadec. En ella, es va constatar que el teixit adiposo d'un grup de crustacis estava sériament afectat per dos composts sintètics: el bifenilo policlorado o policlorobifenilo (PCB) i polibromodifenil éter (PBDE)) el primer usat com a aïllant per a equips elèctrics i decorreguts dielèctrics i hidràulics i el segon com retardantes de flama.[43]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ S'ha pres una cita del llibre que apareix en un breu resum de la web casadellibro.com.
  2. ↑ En zoologia, librea fa referència al tipo de pell o pelage dels animals.
  3. ↑ Impediment taxonómico fa referència a les deficiències en el coneiximent de les espècies totals que existixen i cóm estos problemes generen un impacte negatiu en la nostra capacitat per a administrar i utilisar la diversitat biològica.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Peixos d'aigües profundes del Mediterràneu Revista Quercus. Consultat el 9 de setembre de 2008.
  2. ↑ Trujillo y Harold, 2011, p. 365.
  3. ↑ Reid Nichols y Williams, 2009, p. 349.
  4. ↑ 4,0 4,1 Descobrixen mils de noves espècies abissals en aigües profundes que mai han vist la llum RTVE. Consultat el 9 de setembre de 2017.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Els mònstruos de les profunditats abissals L'Imparcial. Consultat el 9 de setembre de 2017.
  6. ↑ Murgueytio y Guerrero, 1997, p. 71.
  7. ↑ 7,0 7,1 Gillian Orr, 20 de giner de 2011. The Timeline: Deep-siga exploration The Independent. Consultat el 10 de setembre de 2017.
  8. ↑ Deep Siga Exploration Ask About Ireland. Consultat el 29 de decembre de 2017.
  9. ↑ T. Rowe, 2005, p. 10.
  10. ↑ Eric Linklater, 2006. El viage del Challenger (1872-1876). Editorial L'Aigua Blava. ISBN: 9788492355136 Casa del Llibre.
  11. ↑ J. Murray, 2009, p. 6.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Popular Mechanics Magazín, Deep Siga Photographers, p105. 1953. Consultat l'11 de setembre de 2017.
  13. ↑ ROVs - A brief history [1] archivat en Wayback Machine. Marine Technology Society - ROV. Consultat el 29 de decembre de 2017.
  14. ↑ Woolf, 2016, p. 13.
  15. ↑ How much of the ocean have we explored? Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica. Consultat el 9 de setembre de 2017.
  16. ↑ Virginia Phillips, 22 d'octubre de 2004. Science salutes its ocean giant BBC. Consultat el 30 de decembre de 2017.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Tana Oshima, 5 de juny de 2009. Un robot alcança el punt més profunt de l'oceà El Món. Consultat el 10 de giner de 2018.
  18. ↑ 18,0 18,1 Rebecca Morelle, 3 de març de 2014. ¿Cóm és la vida en lo més profunt de l'oceà? BBC. Consultat el 10 de giner de 2018.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 Javier Yanes, 27 de març de 2016. La desconeguda vida de l'abisme L'Espanyol. Consultat el 13 de giner de 2018.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Nelson, 2006, p. 208-209.
  21. ↑ 21,0 21,1 Enig, 1997, p. 22-33.
  22. ↑ Nuñez, 2002, p. 90.
  23. ↑ Deep Siga Biome Untamed Science - The Science of our World. Consultat el 30 de decembre de 2017.
  24. ↑ La gran enciclopèdia dels animals. Script Edizioni, 2012. p. 168. ISBN 978 8866146292. Consultat el 30 de decembre de 2017.
  25. ↑ Order stephanoberyciformes melamphaidae Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO). Consultat el 30 de decembre de 2017.
  26. ↑ Alan Jamieson, 5 de març de 2016. Hadal zone: Tingues things you never knew about the ocean's deepest plaus International Business Claves. Consultat el 20 de setembre de 2017.
  27. ↑ Jamieson, 2015, p. 88.
  28. ↑ G. Priede, 2017, p. 357.
  29. ↑ Reid Nichols y Williams, 2009, p. 17.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 Glover AG, Smith CR, (2003). The deep-siga floor ecosystem: current status and prospects of anthropogenic change by the year 2025. p. 219-241. doi:10.1017/S0376892903000225.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 Stephen J. Culver, Martin A. Buzas, (2000). Deep Siga Research Part I: Oceanographic Research Papers, Global latitudinal species diversity gradient in deep-siga benthic foraminifera. p. 259-275. doi:10.1016/S0967-0637(99)00055-2.
  32. ↑ 32,0 32,1 Census of Marine Life - Reporting on a decade of discovery Census of Marine Life. Consultat el 6 de giner de 2018.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 33,4 33,5 McIntyre, 2010, p. 142-143.
  34. ↑ 34,0 34,1 Sandra Arcaro, 1 de decembre de 2009. Marine census reveals 17,500 species and counting living in the murky depths New Atles - New Technology & Science News. Consultat el 6 de giner de 2018.
  35. ↑ 35,0 35,1 Canvi climàtic, explotació i contaminació amenacen els fondos marins Organisació d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura Consultat el 26 de setembre de 2017.
  36. ↑ L.E. Morgan, E.A. Norse, A.D. Rogers, R.L. Haedrich, S.M. Maxwell, juny de 2005. Motius pels que cal detindre's i repensar la peixca d'arrastre de fondo en alta mar en tot lo món Deep Siga Conservation Coalition (DSCC). Consultat el 27 de setembre de 2017.
  37. ↑ Es descobrixen corals d'aigües profundes en la mar de Alborán Nautical News Today. Consultat el 20 de setembre de 2017.
  38. ↑ Eva Ramirez-Llodra, Paul A. Tyler, Maria C. Baker, Odd Aksel Bergstad, Malcolm R. Clark, Elva Escobar, Lisa A. Levin, Lenaick Menot, Ashley A. Rowden, Craig R. Smith, Cindy L. Van Dover, 1 d'agost de 2011. Man and the Last Great Wilderness: Human Impact on the Deep Siga Public Library of Science (PLOS). Consultat el 4 de giner de 2018.
  39. ↑ Shreema Mehta, 28 de setembre de 2015. The Dangers of Deep Siga Mining Earthworks Action. Consultat el 26 de setembre de 2017.
  40. ↑ Juan Carlos Machorro, de 2 març de 2017. Aumenten plàstics en oceans i disminuïx fauna abissal Revista City Manager. Consultat el 27 de setembre de 2017.
  41. ↑ 41,0 41,1 Isabel Ferrer, 13 de novembre de 1993. Acorde mundial per a prohibir l'abocada de residus radiactius i industrials a la mar El País. Consultat el 25 de setembre de 2017.
  42. ↑ Oceans reben 8 millons de tonellades de fem El Comerç. Consultat el 25 de setembre de 2017.
  43. ↑ 43,0 43,1 Pablo Colat. La contaminació aplega ya a les fosses abissals Revista Molt Interessant. Consultat el 25 de setembre de 2017.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Erro al crear miniatura: Fauna abisal en el Viccionari.

Diaris, revistes i portals de notícies

[editar | editar còdic]

Fotografies i imàgens

[editar | editar còdic]

Videos

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fauna_abisal&oldid=1397215»