Fòrmula dentaria

Es diu fòrmula dentaria a una representació esquemàtica destinada a visualisar de colp i repent la cantitat de peces, el tipo de cada una i la cantitat de cada tipo en la dentadura d'un animal assignat a un tàxon corresponent a la classe dels mamífers.

Erro al crear miniatura:

Dentició permanent humana: semiarco maxilar dret i semiarco mandibular dret.

Esta classe de vertebrats és l'única en la que està generalisat el fet de que un animal puga tindre dents de distinta forma i de distint tamany: incisius, caninos, premolars i molars. Esta traça es coneix com heterodoncia, i a l'animal que ho presenta li'l califica com heterodonto.

En oposició, es diu homodoncia a la traça consistent en tindre sol dents de la mateixa forma i del mateix tamany, i homodonto a l'animal que ho presenta.

En l'excepció d'alguns tàxons supraespecíficos, els mamífers presenten difiodoncia: durant el seu desenroll, tenen primer una dentició decidua (dents de llet) i despuix una dentició permanent que va substituint de manera gradual a la primera. Es diu dels animals als que els correspon esta característica que són difiodontos. En oposició, es diu que presenten monofiodoncia aquells animals la dentició dels quals és la mateixa durant tota la seua vida, i es diu d'ells que són monofiodontos. D'aquells atres la dentició dels quals va canviant repetidament a lo llarc de la seua vida es diu que són polifiodontos (o que presenten polifiodoncia).

En els mamífers, ademés, tots els membres d'una mateixa espècie (i fins a de un tàxon de categoria superior a la d'espècie) presenten generalment una cantitat fixa de dents en l'estat adult, de manera que l'estudi de la dentició supon un procediment útil per a l'identificació dels fòssils i per al desentrañamiento de les relacions sistemàtiques entre els mamífers vivents.

Expressió de la fòrmula dentaria

En una de les seues expressions tradicionals, la fòrmula dentaria se sifra per mig d'una série de quebrats en la que cada u d'ells representa un tipo de dent: en el numerador es consigna la cantitat de peces d'eixe tipo que hi ha en un semiarco maxilar; i en el denominador, la corresponent al semiarco mandibular del mateix costat. D'esta manera, la cantitat total de dents d'un tipo determinat serà el resultat de multiplicar per dos la suma de la cantitat del numerador i la del denominador.

En una atra expressió tradicional de la fòrmula dentaria, en el numerador es consignen les cantitats dels distints tipos de dent que hi ha en un semiarco maxilar, separades entre elles per dos punts, per guion o per ralla; i en el denominador, les corresponents al semiarco mandibular del mateix costat separades igualment.

No es tracta, puix, de la representació d'una divisió, sino d'un esquema gràfic en el que mija part superior de la dentadura està representada en el "numerador" i la mija part inferior del mateix costat en el "denominador", i en la que els dos punts, els guions o les ralles, que poden ser substituïts per atres signes, complixen la funció de separadores de les cantitats.

Prenga's com a eixemple la següent representació de la dentició humana, que en total està composta per 8 incisius, 4 caninos, 8 premolars i 12 molar; en considerar solament un semiarco maxilar i un semiarco mandibular, s'obté:

I: $\frac{2}{2}$; C: $\frac{1}{1}$; Pm: $\frac{2}{2}$; M: $\frac{3}{3}\times 2=32$

Eixa fòrmula es pot simplificar aixina:

2.1.2.3

2.1.2.3

Aplicada la fòrmula a la dentició decidua, s'afig a les sigles que indiquen el tipo de dent una atra sigla que indique que es tracta de dent de llet. Per eixemple, «l» (de llet); o be, «d» (deciduo).

La primera dentició humana consta de 8 incisius, 4 caninos i 8 molar, sense premolars. Es pot representar aixina:

Aneu: $\frac{2}{2}$; Cd: $\frac{1}{1}$; Pmd: $\frac{0}{0}$; Md: $\frac{2}{2}\times 2=20$

Si la série dentaria maxilar i la mandibular són iguals, en alguns texts s'expressa la fòrmula sense fracció. Aixina pot trobar-se, per eixemple, en "The Cambridge Dictionary of Human Biology and Evolution" ("El diccionari de Cambridge de la biologia i l'evolució humanes").

ya que les dents dels mamífers s'han especialisat per a distints comesos, bona part d'estos animals ha anat perdent durant la seua evolució les dents que no eren necessaris per al seu adaptació. A la seua volta, la forma de la dent ha sofrit també modificacions evolutives com a resultat de la selecció natural, siguen per especialisació alimentària o siguen per atres motius. A lo llarc del temps, els diferents grups de mamífers han anat adquirint distintes característiques dentarias: en la cantitat total de peces, en la de cada tipo d'elles, i en la forma i el tamany de la superfície de masticació.

La major cantitat de dents registrada en un mamífer placentario és de 48, en la següent fòrmula:

3.1.5.3

3.1.5.3

No hi ha espècie actual de mamífer placentario en tal cantitat de peces dentals. Entre les actuals, la fòrmula que correspon a la cantitat màxima de peces és la següent:

3.1.4.3

3.1.4.3

La dentadura dels mamífers sol ser simètrica, pero no és sempre aixina. La fòrmula corresponent al aye-aye és:

1.0.1.3

1.0.0.3

Eixe últim eixemple ilustra la conveniència de la representació de quadrants superiors i inferiors.

També pot expressar-se la fòrmula dentaria de manera que es consignen totes les peces: les corresponents als dos semiarcos maxilars i les corresponent als dos semiarcos mandibulars. En eixa representació, la part de la dentadura de cada semiarco maxilar apareix com a image especular de l'atre, i lo mateixa ocorre en els semiarcos mandibulars.

Ocupació de la fòrmula en tàxons de categoria supraespecífica

Ademés de l'aplicació específica, la fòrmula dentaria s'ampra també per a descriure la dentició de tàxons de categoria superior, com són el gènero, la família, l'orde, etc. En moltes ocasions, la dentadura (i, per tant, la fòrmula) és similar o fins a igual entre espècies pròximes filogenéticament; en unes atres, pot variar molt.

Per eixemple, la fòrmula dentaria humana és la mateixa que la de tots els mones del Vell Món, pero si considerem por entero el suborden dels haplorrinos, que inclou també als mones del Nou Món i als de la família dels tarseros, s'advertirà una variabilitat en la cantitat total de peces dentals o en la d'alguns tipos d'elles.

La dentadura dels titíés del gènero Callithrix i la dels tamarinos també consta de 32 peces, pero la proporció de molar i premolars és inversa a la del cas humà:

Homo sapiens:

2.1.2.3

2.1.2.3

Callithrix i tamarinos:

2.1.3.2

2.1.3.2

Els mones capuchinos presenten un total major de dents, en tindre la mateixa cantitat de premolars que de molar (12), de manera que la seua dentadura consta de 36 peces.

Homo sapiens:

2.1.2.3

2.1.2.3

Mones capuchinos:

2.1.3.3

2.1.3.3

Per la seua banda, els társidos carixen de 2 dels incisius inferiors:

Homo sapiens:

2.1.2.3

2.1.2.3

Társidos:

2.1.2.3

1.1.2.3

Aixina, la variabilitat entre els haplorrinos pot resumir-se per mig d'una fòrmula com esta:

I: $\frac{2}{1-2}$; C: $\frac{1}{1}$; Pm: $\frac{2-3}{2-3}$; M: $\frac{2-3}{2-3}\times 2=32-36$

S'expressa d'eixa manera que la cantitat total de dents en el grup varia entre 32 i 36, que sempre hi ha 4 caninos (un per cada semiarco maxilar i un per cada semiarco mandibular) i 4 incisius superiors, i que poden variar en les cantitats que s'indiquen els incisius inferiors, els premolars i els molar.

Eixa fòrmula pot simplificar-se aixina:

2.1.2-3.2-3

1-2.1.2-3.2-3

Bibliografia

• Visió preliminar en Google Llibres.

Vore també

• Boca dels mamífers
• Dent
• Dentició
• Odontometría
• Dentició dels lémurs

Notes

• Bona part del text d'este artícul és resultat de traducció del corresponent de la Wikipedia en italià i de la secció corresponent en l'artícul dedicat a la dentició de la Wikipedia en anglés.