Anar al contingut

Element de volum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, un element de volum proporciona un mig para integrar el valor del volum associat a una funció,[1] que les seues característiques geomètriques solen determinar el sistema de coordenada més adequat en el que definir-ho (habitualment, coordenades cartesianas, esfèriques o cilíndriques). Aixina, un element de volum és una expressió de la forma

dV=ρ(u1,u2,u3)du1du2du3

a on ui són les coordenades, de modo que el volum de qualsevol conjunt B es pot calcular per mig de l'expressió

Volumen(B)=Bρ(u1,u2,u3)du1du2du3.

Per eixemple, en coordenades esfèriques dV=u12sinu2du1du2du3, i per lo tant, ρ=u12sinu2.

La noció d'element de volum no es llimita a tres dimensions: en dos dimensions a sovint se li coneix com a element d'àrea, i en este context és útil per a calcular integrals de superfície. Baix canvis de coordenades, l'element de volum canvia pel valor absolut del determinant jacobiano de la transformació de coordenades (per mig de les fòrmules de canvi de variables). Este fet permet definir elements de volum com una espècie de mida sobre un varietat. En una varietat diferenciable orientable, un element de volum normalment sorgix d'una forma de volum: una forma diferencial de grau superior. En una varietat no orientable, l'element de volum sol ser el valor absolut d'una forma de volum (definida localment) i que establix una 1-densitat.

Element de volum en l'espai euclídeo

[editar | editar còdic]

En l'espai euclídeo, l'element de volum ve dau pel producte dels diferencials de les coordenades cartesianas

dV=dxdydz.

En diferents sistemes de coordenades de la forma x=x(u1,u2,u3), y=y(u1,u2,u3), z=z(u1,u2,u3), l'expressió de l'element de volum es modifica segons el determinant jacobiano del canvi de coordenades:

dV=|(x,y,z)(u1,u2,u3)|du1du2du3.

Per eixemple, en coordenades esfèriques (convenció matemàtica)

x=ρcosθsinϕy=ρsinθsinϕz=ρcosϕ

el determinant jacobiano és

|(x,y,z)(ρ,ϕ,θ)|=ρ2sinϕ

de modo que

dV=ρ2sinϕdρdθdϕ.

Açò pot vore's com un cas especial del fet de que les formes diferencials es transformen per mig d'una relació inversa F* com

F*(udy1dyn)=(uF)det(Fjxi)dx1dxn

Element de volum d'un subespacio llineal

[editar | editar còdic]

Considere's el subespacio vectorial del espai euclídeo 'Rn de n dimensions que està comprés per una colecció de vectores linealment independents.

X1,,Xk.

Per a trobar l'element de volum del subespacio, és útil saber a partir de l'àlgebra llineal que el volum del paralelepípede comprés per Xi és la raïl quadrada del determinant de la matriu de Gram de Xi:

det(XiXj)i,j=1k.

A qualsevol punt p en el subespacio se li poden donar coordenades (u1,u2,,uk) tals que

p=u1X1++ukXk.

En un punt p, si es forma un chicotet paralelepípede de costats dui, llavors el volum d'eixe paralelepípede és la raïl quadrada del determinant de la matriu grammiana

det((duiXi)(dujXj))i,j=1k=det(XiXj)i,j=1kdu1du2duk.

Per lo tant, açò definix la forma del volum en el subespacio llineal.

Element de volum en varietats

[editar | editar còdic]

En una varietat de Riemann orientada de dimensió n, l'element de volum és una forma de volum igual al dual de Hodge de la funció constant unitària, f(x)=1:

ω=1.


De manera equivalent, l'element de volum és precisament el símbol de Levi-Civita ϵ.[2] En coordenades,

ω=ϵ=|detg|dx1dxn

a on detg és el determinant del tensor mètric g escrit en el sistema de coordenades.

Element d'àrea d'una superfície

[editar | editar còdic]

Es pot explorar un eixemple simple d'un element de volum considerant una superfície bidimensional inclosa en l'espai euclídeo n-dimensional. Este element de volum a voltes es denomina element d'àrea. Considere's un subconjunt U2 i una funció d'aplicació

φ:Un

definint aixina una superfície inclosa en n. En dos dimensions, el volum és solament àrea i un element de volum proporciona una forma de determinar l'àrea de parts de la superfície. Aixina, un element de volum és una expressió de la forma

f(u1,u2)du1du2

que permet calcular l'àrea d'un conjunt B que es troba en la superfície calculant l'integral

Area(B)=Bf(u1,u2)du1du2.

Ací es troba l'element de volum en la superfície que definix l'àrea en el sentit habitual. El determinant jacobiano de l'aplicació és

λij=φiuj

en l'índex i que va d'1 a n, i j que va d'1 a 2. La mètrica euclídea en l'espai n-dimensional induïx una mètrica g=λTλ en el conjunt O, en els elements de la matriu

gij=k=1nλkiλkj=k=1nφkuiφkuj.

El determinant de la mètrica ve dau per

detg=|φu1φu2|2=det(λTλ)

Per a una superfície regular, este determinant no s'anula, i de manera equivalent, la matriu jacobiana té ranc 2.

Considere's ara un canvi de coordenades en O, donat per un difeomorfismo

f:UU,

de modo que les coordenades (u1,u2) estiguen donades en térmens de (v1,v2) per (u1,u2)=f(v1,v2). La matriu jacobiana d'esta transformació ve donada per

Fij=fivj.

En les noves coordenades, es té que

φivj=k=12φiukfkvj

i llavors la mètrica es transforma com

g~=FTgF

a on g~ és la mètrica de l'inversió en el sistema de coordenades v. El determinant és

detg~=detg(detF)2.

Donada la construcció anterior, ara deuria ser senzill comprendre cóm l'element de volum és invariante davant un canvi de coordenades que preserva l'orientació.

En dos dimensions, el volum és solament l'àrea. L'àrea d'un subconjunt BU ve donada per l'integral

Area(B)=Bdetgdu1du2=Bdetg|detF|dv1dv2=Bdetg~dv1dv2.

Per lo tant, en qualsevol sistema de coordenades, l'element de volum pren la mateixa expressió: l'expressió de l'element de volum és invariante davant un canvi de coordenades.

Tinga's en conte que no hi havia cap casuística particular sobre dos dimensions en la presentació anterior, lo que permet assegurar que es pot generalisar trivialment a dimensions arbitràries.

Eixemple: esfera

[editar | editar còdic]

Per eixemple, considere's l'esfera en ràdio r centrada en l'orige en R3. Açò es pot parametrizar usant coordenades esfèriques en l'aplicació[3]

ϕ(u1,u2)=(rcosu1sinu2,rsinu1sinu2,rcosu2).

Llavors

g=(r2sin2u200r2),

i l'element d'àrea és

ω=detgdu1du2=r2sinu2du1du2.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Vladimir A. Zorich (2004). Mathematical Analysis II, Springer Science & Business Media, pp. 229 de 688. ISBN 9783540406334.
  2. Carroll, Sean. Spacetime and Geometry. Addison Wesley, 2004, p. 90
  3. Karl Erik Lonngren, Sava Vasilev Savov, Randy J. Jost (2007). Fundamentals of Electromagnetics with MATLAB, SciTech Publishing, pp. 56 de 528. ISBN 9781891121586.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
xii+510.


Referències

[editar | editar còdic]