Anar al contingut

Forma diferencial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore forma.

En geometria diferencial, la forma diferencial és un objecte matemàtic pertanyent a un espai vectorial que apareix en el càlcul multivariable, càlcul tensorial o en física. Comunament una forma diferencial pot ser entesa com un operador multilineal antisimètric definit sobre l'espai vectorial tangent a una varietat diferenciable. En un espai o varietat de dimensió n, poden definir-se 0-formes, 1-formes, ... i n-formes.

El concepte de forma diferencial és una generalisació sobre idees prèvies com el gradient, la divergència, el rotacional, etc. Eixa generalisació i la moderna notació usada en l'estudi de les formes difenciales es deu a Élie Cartan.

0-formes, 1-formes i k-formes

L'eixemple no trivial més senzill d'una forma diferencial ho constituïxen les 1-formes, també cridades formes pfaffianas. Estes formes són la manera rigorosa de tractar els diferencials de les funcions reals sobre una varietat (per a funcions ordinàries la varietat és simplement l'espai euclidià, ℝn). Les 1-formes també apareixen en física, aixina per eixemple les "diferencials" de les variables d'estat usades en termodinàmica són de fet 1-formes (encara que el tractament informal de les mateixes descuida eixe fet). En Geometria diferencial o estudi de les varietats diferenciables, les 1-formes actuen com a funcions llineals reals definides sobre l'espai vectorial tangent a la varietat diferenciable que s'estiga considerant. Aixina que el conjunt de totes les 1-formes definides en un punt de la varietat és isomorfo a l'espai dual de l'espai vectorial tangent en dit punt.

Un atre eixemple, un tant trivial són les funcions reals definides sobre una varietat, que poden ser tractades formalment com 0-formes. El nom es justifica perque existix un operador denominat diferencial exterior, que aplica k-formes en k+1-formes, ya que la diferencial exterior d'una funció real és una 1-forma, es convé en cridar 0-formes als objectes matemàtics, com les funcions reals, que la seua diferencial és una 1-forma. Aixina per eixemple les funcions d'estat de la termodinàmica, el lagrangiano de la mecànica lagrangiana o el hamiltoniano de la mecànica hamiltoniana són de fet 0-formes definides sobre els respectius espais de configuració o espais de fases del sistema físic.

Finalment i usant el major nivell de generalitat es definixen les k-formes. Una forma de grau k o k-forma és una secció diferenciable de la k-ésima potència exterior del fibrat cotangente de la varietat. En qualsevol punt P en una varietat, una k-forma dona una funció multilineal des de la potència cartesiana k-ésima de l'espai tangent en P a ℝ.

Algunes definicions formals

  1. El conjunt de totes les k-formes definides en l'espai vectorial tangent d'un punt x d'una varietat es diu Λxk.
  2. El conjunt de totes les formes diferencials sobre una varietat de dimensió n, que resulta ser Λx=Λx0⊕Λx1⊕…⊕Λxn , és l'àlgebra de Grassmann de la varietat i és en sí mateixa un espai vectorial de dimensió 2n.
  3. Existix un operador, cridat diferencial exterior d:Λxk−1→Λxk1≤k≤n
  4. Una k-forma diferencial ω es diu tancada si el seu diferencial exterior és zero, és dir, dω=0.
  5. Una k-forma diferencial α es denomina exacta si existix una atra una (k-1)-forma β tal que la seua derivada exterior és precisament α, és dir, α=dβ.

Vore també