Anar al contingut

El Laco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El Laco

El Laco és un complex volcànic en la Regió de Antofagasta en Chile. Està directament al sur de la cadena volcànica Cordonera de Puntes Negres. Part de la Zona Volcànica Central dels Andes, és un grup de sèt estratovolcanes i una caldera. Té uns dos millons d'anys. El cim principal del volcà és un domo de lava cridat Pico Laco, que segons diversos informes medix 5325 m o 5472 m d'altura. El complex s'ha vist afectat per la glaciació i alguns informes indiquen que encara té activitat fumarólica.

El volcà és conegut pels seus colades de lava que contenen magnetita d'orige enigmàtic. En total, hi ha quatre colades de lava i dos dics, aixina com una formació de naturalea incerta. Ademés de les estructures de fluix de lava, també es troben dins del complex piroclásticos que contenen òxit de ferro. Els magma es varen formar dins d'una cambra en un volum d'uns 30 km cúbics;[1] està en debat si les lava riques en ferro són lava de magnetita natives o es varen formar per processos hidrotermals que actuen sobre les roques regulars. Despuix del seu descobriment en 1958, estos jaciments de ferro han segut explotats.

Geografia

El Laco forma part del sector Cordonera de Puntes Negres de la Zona Volcànica Central,[2] directament al sur d'eixa cadena volcànica.[3] S'assenta sobre un zócalo de quarsita i arenisca que es va alçar des del fondo de la mar durant l'orogènia acádica i és d'edat ordovícica. Posteriorment es varen produir les sedimentaciones mesozoica i cenozoica, despuix sepultades per riolitas del Terciario.[2] Dos importants llineaments volcànics es creuen en l'àrea del Laco, incloent el denominat llineament Calama-Olacapato-El Bou.[4] El volcà L'Os al nort té uns 5028 m d'altura[5] i un diàmetro de sòtol de 2,5 km, i un cràter en un diàmetro d'1 km.[6]


La carretera internacional (ruta 23-CH i Ruta Nacional 51) a través del pas de Sico que conecta Calama en Bota passa prop del Laco.[7] Varis llocs turístics es troben en el desert d'Atacama adjacent al Laco, i el clima sec també fa que l'àrea siga adequada per a instalacions astronòmiques.[8]

Geologia

Mapa geològic del Laco

El complex volcànic El Laco està format per uns sèt estratovolcanes menors i domo de lava.[9] El complex va iniciar la seua activitat en el Mioceno-Plioceno, quan les andesita porfídicas varen formar un estratovolcán. Durant el Plioceno, les erupció de cendra i piroclastos varen formar una caldera en un diàmetro de 4-5 kilómetros (2.5-3.1 mi), que també conté un domo de lava central que es va formar fa 6,5 millons d'anys. Finalment, provablement durant el Pleistoceno, es extruyeron cinc magma rics en ferro, denominats Laco Sur, Laco Nort i Rodats Negres. Laquito i Cristals Grans, dos estructures de magma de ferro abissal, daten d'eixa época.[10] El complex volcànic es troba a una altitut d'entre 4300 i 5470 m s. n. m., i cobrix un àrea de superfície de 7 x 5 kilómetros (4.3 x 3.1 mi)[11] en un volum mínim de 14 km cúbics de roca volcànica.[12]


El cim principal, Pico Laco, té una altitut de 5325 m,[13] encara que també ha segut reportada una altura màxima de 5472 m.[14] És un domo de lava andesítica en una altura de 400 m per damunt del terreny circumdant. La cúpula, en unes dimensions de 1.5 x 1 kilómetro (0.9 x 0.6 mi), té dos cims: la més alta oriental i un cim occidental de 5166 m,[6] i també ha segut descrita com un coll volcànic.[12] El Pico Laco ha segut descrit com un domo resurgente dins d'una caldera, que està rodejat de fumarolas secundàries.[4]

Atres cims inclouen el nort-occidental Os Chic, un con en una altura de 120 m per damunt del seu entorn i un cràter de 250 m d'ample. Este con és de composició dacítica. El "Volcà 5009" està molt erosionat i el seu núcleu de lava i hialoclastita ha quedat expost. Té un diàmetro de 2.5 kilómetros (1.6 mi). L'activitat eruptiva ací provablement va coincidir en l'activitat dels glaciars durant el Plioceno, com ho demostren les morrenas en l'àrea.[6]


Referències

  1. ↑ Sillitoe, R. H.; Burrows, D. R.(2002-08-01).«New Field Evidence Bearing on the Origin of the El Laco Magnetite Deposit, Northern Chile».Economic Geology.97(5): 1101–1109.ISSN 0361-0128.doi:10.2113/gsecongeo.97.5.1101.Consultat el 2023-04-06.(en en)
  2. ↑ 2,0 2,1 Fruts, J.; Oyarzun, J.; Shiga, Y.; Alfaro, G. (1990). The El Laco Magnetite Llava Flow Deposits, Northern Chile: An Up-To-Dona't Review and New Data, Springer Berlin Heidelberg, pp. 681–690. doi:10.1007/978-3-642-88282-1_54. ISBN 978-3-642-88284-5. Consultat el 2023-04-06.
  3. ↑ Knipping, Jaayke L.; Bilenker, Laura D.; Simon, Adam C.; Reich, Martin(2015-12).«Trace elements in magnetite from massive iron oxide-apatite deposits indicate a combined formation by igneous and magmatic-hydrothermal processes».Geochimica et Cosmochimica Acta.171: 15–38.doi:10.1016/j.gca.2015.08.010.Consultat el 2023-04-06.(en en)
  4. ↑ 4,0 4,1 Henderson, S. T.; Pritchard, M. E.(2013-05).«Decadal volcanic deformation in the Central Andes Volcanic Zone revealed by InSAR clave séries: DECADAL INSAR TIME SERIES SURVEY-CVZ».Geochemistry, Geophysics, Geosystems.14(5): 1358–1374.doi:10.1002/ggge.20074.Consultat el 2023-04-06.(en en)
  5. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Ovalle, J. Tomás; La Creu, Nikita L.; Reich, Martin; Barra, Fernando(2018-10-05).«Formation of massive iron deposits linked to explosive volcanic eruptions».Scientific Reports.8(1): 14855.ISSN 2045-2322.doi:10.1038/s41598-018-33206-3.Consultat el 2023-04-06.(en en)
  7. ↑ La Creu, Nikita L.; Ovalle, J. Tomás; Simon, Adam C.; Konecke, Brian A.(2020-11-01).«The Geochemistry of Magnetite and Apatite from the El Laco Iron Oxide-Apatite Deposit, Chile: Implications for Ore Genesis».Economic Geology.115(7): 1461–1491.ISSN 1554-0774.doi:10.5382/econgeo.4753.Consultat el 2023-04-06.(en en)
  8. ↑ Taronger, J. A.; Henríquez, F.(novembre de 2009).«Geocronología K-Ar i antecedents paleoambientales del volcanismo d'òxit de fierro del Laco».XII Congrés Geològic Chilé.Consultat el 6 d'abril de 2023.
  9. ↑ Brown, Laurie; Singer, Brad S.; Barquero-Molina, Miriam(2021-03).«Paleomagnetism and 40Ar/39Ar chronology of ignimbrites and llava flows, Central Volcanic Zone, Northern Chile».Journal of South American Earth Sciences.106: 103037.doi:10.1016/j.jsames.2020.103037.Consultat el 2023-04-06.(en en)
  10. ↑ Fruts, J.; Oyarzun, J.; Shiga, Y.; Alfaro, G. (1990). The El Laco Magnetite Llava Flow Deposits, Northern Chile: An Up-To-Dona't Review and New Data, Springer Berlin Heidelberg, pp. 681–690. doi:10.1007/978-3-642-88282-1_54. ISBN 978-3-642-88284-5. Consultat el 2023-04-06.
  11. ↑ Guijón, Rodrigo; Henríquez, Fernando; Taronger, José Antonio(2011-12).«Geological, Geographical and Llegal Considerations for the Conservation of Unique Iron Oxide and Sulphur Flows at El Laco and Lastarria Volcanic Complexes, Central Andes, Northern Chile».Geoheritage.3(4): 299–315.ISSN 1867-2477.doi:10.1007/s12371-011-0045-x.Consultat el 2023-04-06.(en en)
  12. ↑ 12,0 12,1 Taronger, José A; Henríquez, Fernando; Nyström, Jan O(2010-01).«Subvolcanic contact metasomatism at El Laco Volcanic Complex, Central Andes».Andean geology.37(1)ISSN 0718-7106.doi:10.4067/S0718-71062010000100005.Consultat el 2023-04-06.(en en)
  13. ↑ Taronger, J. A.; Henríquez, F.(novembre de 2009).«Geocronología K-Ar i antecedents paleoambientales del volcanismo d'òxit de fierro del Laco».XII Congrés Geològic Chilé.Consultat el 6 d'abril de 2023.
  14. ↑ Vivallo, W; Henríquez; F.; Espinoza, S.(1991).«Alteració hidrotermal en el complex volcanico El Laco, nort de Chile».Congrés Geològic Chilé.Consultat el 6 d'abril de 2023.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=El_Laco&oldid=1584363»