Egina (mitologia)
En la mitologia grega, Egina (en grec Αίγινα) era la nimfa náyade que va donar el seu nom a l'illa homònima. Li la considera filla del deu fluvial Asopo i de Metope, a la seua volta filla del Ladón.[1][2]
Segons Apolodoro, Zeus va raptar a Egina, duent-la a una illa del golf Sarónico propenca al Ática cridada per eixe llavors Enone, i que a partir del rapte, va ser coneguda com Egina. Asopo, buscant-la, va aplegar fins a Corinto i es va enterar per Sísifo de que el raptor havia segut Zeus. Este va llançar els seus rajos contra Asopo, que ho perseguia, i ho va fer retornar al seu caixer i per això es diu encara hui que les seues aigües duen carbons. Egina va terminar donant a llum al fill de Zeus, Éaco, que es convertiria en rei de l'illa, en un principi deserta.[1][3] Un autor nos diu que Zeus va prendre la forma d'una flama per a seduir a la chicona[4] pero un atre diu que va preferir la forma d'un àguila.[5] Un atre autor ademés alega que Zeus va raptar a Egina en la ciutat de Fliunte.[6]
Higino introduïx algunes variants del mit. Diu que Zeus es va dur a Egina fins a la distant illa de Delos — l'autor confon Delos en Egina— perque temia la còlera i les celosies d'Hera. Esta va descobrir l'infidelitat i va decidir llavors enverinar les aigües de l'illa, i ademés va enviar una serp per a atormentar a Éaco.[7]
Píndaro nos diu que Egina també va engendrar un fill en Áctor, Menecio;[8] este va governar en Opunte. Per Menecio, Egina va ser yaya de Patroclo, el companyer i primer d'Aquiles. Este també descendia de la pròpia Egina per mig de Baralle, un dels fills de Éaco.[9] Uns atres diuen que de Zeus i Egina va nàixer també Damocratea, a la seua volta mare de Patroclo en la seua unió en el seu germanastre Menecio.[10]
Un atre escolio fa a Egina mare de Sinope en la seua unió en Llaures;[11] encara que lo més usual és que Egina i Sinope siguen germanes.[12]
Egina, un dels asteroides, va prendre el seu nom de la náyade.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Apolodoro: Biblioteca mitològica III 12, 6
- ↑ Píndaro: Nemeas 80 ss
- ↑ Hesíodo: Catàlec de dònes, fr. 205 (M-West), citat en el escolio a Píndaro, Nemeas III 21
- ↑ Ovidio, Les metamorfosis VI, 113
- ↑ Nono, Dionisíacas VII, 110 ss
- ↑ Diodoro Sículo: Biblioteca històrica, IV 72, 5
- ↑ Higino: Faules 52
- ↑ Píndaro, Olímpiques IX 69-70
- ↑ Homero, Ilíada XI, 785 i XVI, 14; Píndaro, Olímpiques IX, 69; Apolodoro, I 9, 16; Plutarco, Aristides 20.6
- ↑ FGrH 299 F5 (escolio a Píndaro, olímpiques IX, 104a)
- ↑ Escolio a Apolonio de Rodas, Argonáuticas II, 946
- ↑ Diodoro Sículo: Biblioteca històrica, IV 72, 1
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Egina (mitología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.