Ectomicorriza
Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar Una raïl ectomicorrízica (ECM) és una forma de simbiosis micorrízica que ocorre entre certes espècies de foncs i les raïls d'al voltant del 98% de les espècies de plantes vasculars. Ocorre generalment en plantes llenyoses, incloses espècies dels gèneros Betula, Dipterocarpus, Myrtus, Fagus, Salix, Pinus i Rosa.[1][2] Es compon de tres components estructurals, un mant de teixit fúngico que cobrix la raïl; hifes de creiximent intern en un entramat intercelular complex entre les cèlules corticales i epidérmicas cridada ret de Hartig; i un sistema d'hifes que creixen cap a l'exterior (micelio extrarradical o extern) que forma conexions essencials en l'i els esporocarpos del fonc, lo que forma les ectomicorrizas.[3] Este tipo de simbiosis hauria aparegut en la Terra fa uns 150 a 220 millons d'anys. Es diferencien d'atres micorrizas perque els foncs involucrats no penetren l'epiteli de les cèlulas de les raïls, sino que la ret de Harting forma un interfaç completament intercelular.[4] Una atra diferència és que la capa d'hifas que creixen al voltant de les raïls pot medir 40 µm de gruixa i proyecta hifes de varis centímetros, formant una ret que ajuda en l'absorció d'aigua i nutrients.[5]
Evolució
[editar | editar còdic]En el Devónico, fa uns 380 millons d'anys va aparéixer la lignina, lo que va permetre que algunes espècies de plantes alcançaren grans dimensions.[6] En descompondre's, els teixits d'estes plantes varen proveir grans cantitats de rebujos de fusta.
Casi al mateix temps[7] els foncs basidiomicetos i ascomicetos, que podien descompondre la lignina, es diferencien dels glomeromicetos, que ya formaven les micorrizas arbusculares. Les espècies de plantes que varen evolucionar per a formar simbiosis en la lignina en decaiguda foncs, eren capaços de colonisar substrats desfavorables en micorrizas arbusculares, és dir substrats rics en fenol i taninos varen permetre l'acumulació de matèria orgànica preservant esta última bactèria. Ademés, gràcies a la seua capacitat per a alterar els minerals (vore avall), els foncs ectomicorrícicos varen permetre la colonisació d'algunes roques.
Sembla que l'aparició de ectomicorrizas es va produir de forma independent en el temps.[8]
Espècies de foncs involucrades
[editar | editar còdic]
La majoria de les espècies de foncs en les associacions ectomicorrícicas formen part de la divisió de basidiomicetos, pero hi ha un major us d'ascomicetes[2] i alguns zygomicetos.[9] A pesar de que les micorrizas arbusculares són la forma més comuna de simbiosis micorriza, el número d'espècies afectades de foncs seguix sent llimitada (aproximadament 200) en comparació al número d'espècies de foncs ectomicorrícicos, que ascendixen, segons alguns autors, a decenes de mills, distribuïts en uns pocs centenars de gèneros.[9]Plantilla:,.[2] El número exacte, no obstant, seguix sent difícil de medir, per lo que és en gran mida incert.[9]Plantilla:,[10]
En contrast en els foncs arbusculares, que encara no han tingut èxit en cultiu axénico, algunes espècies de foncs ectomicorrízicos són fàcils de cultivar. Est és particularment el cas de Boletus, Amanita i Lacaria. Atres gèneros, com Tuber (les trufas) i Lactarius, són més difícils de cultivar, mentres que en uns atres se seguix sense poder conseguir-ho.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Ectomycorrhizal lifestyle in fungi: global diversity, distribution, and evolution of phylogenetic lineages” (2010). Mycorrhiza 20 (4): 217–263. doi:. PMID 20191371.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 J. André Fortin, Christian Plenchette & Yves Piché, Els mycorhizes, la nouvelle révolution vore't, Éditions MultiMondes, Éditions Quae, 2008, 131 ISBN 978-2-89544-124-3
- ↑ Smith, S. E.; Read, {{{nom2}}} (2008). Mycorrhizal symbiosis, 3ª edició, Academic Press. ISBN 978-0-12-370526-6.
- ↑ Mycorrhizal Symbiosis, Academic Press. ISBN 978-0-08-055934-6.
- ↑ Hock, Bertold (2012). Fungal Associations, Springer. ISBN 978-3-642-30826-0.
- ↑ B. Meyer-Berthaud, S.E. Scheckler i J. Wendt (1999) Archaeopteris és el primer arbre modern conegut. Nature '446' : 904-907
- ↑ Taylor JW, Berbee ML.(2006).Mycologia.98(6)
- 838-49.
- ↑ B. Wang i Y.L. Qiu (2006) Distribució filogenético i evolució de micorrizas en plantes terrestres. Mycorrhiza '16' : 299-363. [1] [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Rinaldi, A. C.; Comandini, O. i Kuyper, T. W. (2008). Ectomycorrhizal fungal diversity: separating the wheat from the chaff. Fungal Diversity, 33: 1-45
- ↑ Courty, P. E. et al. (2010) «The role of ectomycorrhizal communities in forest ecosystem processes: New perspectives and emerging concepts». Soil Biology and Biochemistry, 42: 679-698.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ectomicorriza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.