Ret de Hartig
La Ret de Hartig és una ret d'hifas de fongos micorrizos que s'estén dins de les raïls de les plantes, penetrant entre les cèlules epidérmicas i corticales. Esta ret és un lloc d'intercanvi de nutrients entre el fongo i la planta hospedante. Es tracta d'una simbiosis.[1] La ret de Hartig és típica de les ectomicorrizas.
L'investigació primerenca de l'anatomia de la conexió entre els foncs micorrizos i les plantes hospedantes va ser portada a terme per Robert Hartig, un patólogo botànic alemà de el XIX, fill de Theodor Hartig. Per això du el seu nom.
Vore també
Referències
- ↑ Carlile, M.J. & Watkinson, S.C. (1994) The Fungi. Academic Press Ltd, London. pp 329 - 340.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Red de Hartig» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.