L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Ecologisació

L'ecologisació és el procés de transformar entorns i també conjunts físics —com un espai, un estil de vida o una image de marca— en una versió més respectuosa en el mig ambient (és dir, més ecològica). L'ecologizaació d'un conjunt generalment implica substituir un o més dels seus elements per uns atres que consumen menys energia o generen menys residus.[1]

Ecologisació d'una frontera en vàries plantes trepadoras que ascendixen per guies

En anglés el concepte s'expressa en el sustantiu greening, de l'adjectiu green, vert. En espanyol existixen des de fa molts anys els verps verdear (tirar a vert, cobrir-se de fulls),[2] del que deriva el sustantiu verdeo (recolecció d'olives inmaduras;[3] verdeamiento no està arreplegat per la RAE), i reverdecer (cobrar nou verdor),[4] del que deriva el sustantiu reverdecimiento, usat generalment en sentit metafòric. També existix enverdecer,[5] que s'ampra en sentit més pràcticː plantar vegetació en entorns àrits. Ecologizar està admés per la RAE.[6] Una empresa espanyola d'energies renovables ha triat denominar-se Greening.

Ecologisació és també un terme general per a la selecció i plantació adequada de plantes sobre, dins o al costat d'edificis i parcs. L'objectiu de l'ecologizaació sol ser combinar els beneficis ambientals i la millora de l'apariència visual —per eixemple, una paret verda o un teulada verda— aixina com la creació d'espais verts. Per lo general, açò requerix mides tècniques, com a moviment de terres o guies per a plantes trepadoras. Ademés, solen ser necessaris conte i rec per a mantindre l'entorn vert. Si s'ampren plantes adaptades a les condicions de humitat o sequia de l'entorn, pugues no necessitar-se rec adicional.

En algunes àrees existixen requisits normatius per a la planificació i eixecució de l'ecologizaació, per eixemple, l'ecologizaació de les vores de les carreteres. En bioingeniería de sols, poden ser necessàries plantes en funcions tècniques (per eixemple, absorció de contaminants o fixació de nitrogen).

Es distinguixen de l'ecologizaació activitats com el recultivo de montons, les plantacions com a part d'una mida compensatòria o, en silvicultura, la plantació d'arbres jóvens per a substituir als que s'han talat. En la gerga professional, la sembra de plantes agrícoles es coneix com a cultiu.


En anglés s'ampra el concepte greening the desert. Es traduïx de vàries maneresː ecologisació del desert (encara que el desert natural és tan ecològic com la selva; una atra cosa és que l'acció humana cause desertificació, lo que sí es deu intentar revertir), reverdecimiento del desert[7] i també enverdecimiento del desert.[8] Reverdecer els deserts és una tasca particularment difícil. Si és sostenible, resulta la mida més eficaç per al desenroll econòmic de les zones àrides, disminuïx el calfament mundial i millora el clima local. Israel, en el seu encabotament per reverdecer el desert del Néguev ha segut durant molt temps pioner en este camp (vore Bosc de Yatir). Un proyecte entre 1991 i 2011 i recolzat, entre uns atres, pels boscs dels estats alemans va proporcionar 450 000 arbres per a la ciutat desértica de Beerseba.

Atres importants proyectes de reverdecimiento de deserts són la Gran muralla verda (China), l'objectiu de la qual és reduir la creixent devastación de regions sanceres en el nort i l'oest de la República Popular China, i la Gran muralla verda (Àfrica), que pretén detindre l'alvanç del Sahara.

Qualitats verdes

Les qualitats d'un entorn ecologizado respecte a la seua situació prèvia inclouen, entre unes atres:

Evaluació

Empreses respectuoses en el mig ambient han desenrollat, entre atres mides, polítiques d'aprovació dels productes que venen per a permetre als consumidors calificar cada producte segons els criteris anteriors o uns atres.[9] Un eixemple és l'etiqueta energètica.

Greenshoring

El concepte de greenshoring «substitució de suministradors en elevades emissions de gasos d'efecte hivernàcul o usos menys sostenibles dels recursos per proveïdors en menors emissions i millor eixercite ambiental»[10] pot enquadrar-se dins de l'ecologizaació (canviar alguna cosa per a fer-ho més respectuós en el mig ambient). Es podria traduir per "ecologizaació de proveïdors". Deriva de offshoring (deslocalisació, subcontratación internacional o externalizaació), substituint off per green. Un atre neologisme d'anàloga formació és nearshoring.

Beneficis per a la salut de l'ecologisació

S'ha demostrat que els entorns ecologisats conseguixen grans beneficis per a la salut de les persones de totes les edats si li'ls compara en els no ecologizados.[11] L'ecologizaació pot aliviar els factors estresantes d'un entorn urbà, brindant més oportunitats per a experimentar tranquilitat, reduir el soroll i induir efectes refrescants.[12] Millora tant la salut física com la mental, i pot conduir a una major consciència ambiental. L'Estratègia de biodiversitat de l'Unió Europea obliga a que totes les seues ciutats de més de 20 000 habitants conten, abans de 2030, en plans de ecologizaació.[13]

L'ecologizaació inclou la restauració de l'hàbitat, la plantació d'arbres, la jardineria i la devolució al seu estat natural de zones urbanisades. Açò es coneix en anglés nortamericà com naturalisation.[14] Per eixemple, per a fer un aparcament s'aplana la terra i es posa asfalt. Naturalizar eixa zona implica retirar l'asfalt i plantar vegetació igual a la circumdant.

Cal anar en conte en la paraula naturalisació, que existix en espanyol,[15] perque normalment s'ampra en els significats 1, 2, 4 i 5 de "donar la nacionalitat del país a una persona estrangera", i si be té un significat biològic (3), «fer que una espècie animal o vegetal adquirixca les condicions necessàries per a viure i perpetuar-se en un entorn distint d'aquell d'a on procedix», és poc conegut i distint al de "tornar zones urbanisades al seu estat natural". En espanyol també s'ampra renaturalisació (no admesa per la RAE),[16] en el significat de «accions i actituts encaminades a produir efectes que compensen, encara que solament siga una miqueta, l'actual crisis ecològica».

Oficines verdes

Es poden agregar plantes a les oficines i espais de treball per a ajudar a que les persones se centren, reduir els nivells d'estrés, aumentar la creativitat, millorar la calitat de l'aire i brindar atractiu estètic.

Beneficis per a la salut de l'ecologisació en les escoles

Moltes investigacions sobre els efectes de l'ecologisació en els països desenrollats s'han centrat en l'infància, perque la criada en entorns urbans (molt majoritaris en estos països) té un accés cada volta més llimitat als espais verts i la naturalea.[14] En àrees urbanes, els pares o tutors poden preferir jugar en l'interior o a l'aire lliure segons la percepció de seguritat i les preocupacions.[17] Per eixemple, és més provable que les famílies que viuen més llunt dels espais verts pressionen per a realisar activitats en interiors per la proximitat a carreteres transitades o zones d'obres. De mija, els chiquets nortamericans passen al voltant de 1000 hores a l'any en l'escola.[18] Per lo tant, les escoles són una excelent ferramenta per a les iniciatives de ecologizaació que involucren als chiquets en els espais urbans.

 
El jardí de l'escola Florida Riffin Ridley (Brookline, MA).

Els esforços de restauració de l'hàbitat, jardineria i devolució a l'estat natural en les escoles brinden als chiquets l'oportunitat de conectar-se en la naturalea. En un estudi realisat en Finlàndia, els investigadors varen descobrir que agregar vert al pati de l'escola aumentava el gust per les activitats a l'aire lliure, aixina com la creativitat i l'espontaneïtat en chiquets de 3 a 5 anys.[14] En Barcelona, Espanya, les iniciatives de ecologizaació escolar varen brindar més oportunitats per a que els chiquets passaren temps a l'aire lliure i varen reduir les desigualtats en l'accés residencial.[17]

En els esforços per a llimitar els contagis de covid-19 (més provables en entorns tancats) i el contacte entre persones, els patis escolars s'han convertit en una ferramenta encara més important per a promoure l'aprenentage i l'educació social.[19] Els beneficis de les iniciatives ecològiques inclouen l'aforro d'aire acondicionat (degut a que les plantes refresquen l'ambient), la millora del mig ambient, el recapte d'un espai educatiu saludable i més oportunitats d'aprenentage. L'ecologizaació pot ajudar a aliviar els factors estresantes associats en els entorns urbans i beneficiar la salut mental i física dels chiquets.

Reverdecer els patis de les escoles

Les escoles aumenten l'espai vert total agregant oasis verts en els patis i reemplaçant el paviment en vegetació. En París, les escoles han adoptat esta intervenció com un programa per a refrescar-les. El Departament d'Administració de l'Aigua de Chicago i el Districte Metropolità de Recuperació d'Aigua del Gran Chicago varen portar a terme una iniciativa ecològica cridada The Space to Grow (L'espai per a cultivar).[20] Encara que el propòsit d'esta iniciativa era controlar les inundacions i les aigües pluvials, les escoles varen reemplaçar en èxit l'asfalt en espais verts gràcies a la generosa finançació del programa per part de la ciutat.

Teulades verdes

Instalar sostres verts (també coneguts, més apropiadament, com a teulades verdes)[21] en les escoles és una forma alternativa d'aumentar l'accés dels chiquets als espais verts, especialment en les zones urbanes. Estats Units actualment està presenciant esforços de figures polítiques per a aumentar la consciència i la finançació de l'ecologizaació. Per eixemple, la representant demòcrata per Nova York Nydia M, Velázquez va presentar un proyecte de llei que assignaria 500 millons de dólars nortamericans ($) de fondos federals per a planificar, instalar i mantindre teulades verdes en les escoles públiques de la ciutat de Nova York.[22] Seria supervisat pel Departament d'Energia dels Estats Units a través d'un programa de subvencions.

Jardins

Plantar un jardí a on abans hi havia terra yerma, ciment o asfalt és una forma de ecologizar, tant si lo cultivat és purament ornamental, o es tracta de plantes comestibles o flors que es pretenguen vendre. Per eixemple, en Brookline, Massachusetts (Estats Units), la Florida Riffin Ridley School té una horta que és mantinguda per mestres, estudiants i pares. Una intervenció en forma de jardí pot influir positivament en les preferències alimentàries dels chiquets, aumentar l'ingesta de frutes i verdures, i incrementar l'activitat física.[23]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Greening of the Earth and its drivers».Nature Climate Change.6(8)
    791–795.ISSN 1758-678X.doi:10.1038/nclimate3004.
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ Diccionario de la lengua española
  4. ↑ Diccionario de la lengua española
  5. ↑ Diccionario de la lengua española
  6. ↑ Diccionario de la lengua española
  7. ↑ Tim Schauenberg. «Cóm salvar al planeta de la desertificación».
  8. ↑ «Enverdecimiento del desert».
  9. ↑ «Green Home Product Approval Policy». Archivat des d'el original, el 2012-01-25. Consultat el 2012-02-20.
  10. ↑ Gonzalo Escribano, Lara Lázaro Touza. «La diplomàcia energètica i climàtica de la nova Comissió Europea». Real Institut Elcano.
  11. ↑ Schantz P. 2022. Ca nature really affect our health? A short review of studies. I: Why Cities Need Large Parks – Large Parks in Large Cities, (ed. R. Murray), London: Routledge
  12. ↑ «[1]», Bloomberg.com. Consultat el 2021-11-04 (en en).
  13. ↑ «[2]». Consultat el 4 de febrer de 2026.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 «Greening of Daycare Yards with Biodiverse Materials Affords Well-Being, Play and Environmental Relationships».International Journal of Environmental Research and Public Health.16(16)
    2948.doi:10.3390/ijerph16162948.
  15. ↑ Diccionario de la lengua española
  16. ↑ Diccionario de la lengua española
  17. ↑ 17,0 17,1 «School greening: Right or privilege? Examining urban nature within and around primary schools through an equity lens».Landscape and Urban Planning.208
    104019.ISSN 0169-2046.doi:10.1016/j.landurbplan.2020.104019.
  18. ↑ «4.3 School Hours: Is There Enough Clave To Learn? | ED100». ed100.org. Consultat el 2021-11-04.
  19. ↑ «COVID-19 has highlighted the inadequate, and unequal, access to high quality green spaces | Bristol Health Partners» (en en). www.bristolhealthpartners.org.uk. Archivat des d'el original, el 4 de novembre de 2021. Consultat el 2021-11-04.
  20. ↑ «Greening schoolyards - An urban resilience perspective».Cities.106
    102890.ISSN 0264-2751.doi:10.1016/j.cities.2020.102890.
  21. ↑ «Teulades verdes: una solució sostenible per a la gestió de l'aigua i la calitat de l'aire».
  22. ↑ «[3]». Consultat el 2021-12-04 (en en-us).
  23. ↑ «A systematic review of the health and well-being impacts of school gardening: synthesis of quantitative and qualitative evidence».BMC Public Health.16(1)
    286.ISSN 1471-2458.doi:10.1186/s12889-016-2941-0.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ecologisació&oldid=1534631»