Solucions basades en la naturalea
(_caps_block_1_Photo_Gallery).jpg){kind=link}
Les solucions basades en la naturalea (NBS per les seues sigles en anglés) són les que ampren característiques, processos i elements naturals per a fer front als desafius socioambientales. Estos desafius inclouen assunts com el canvi climàtic, la seguritat del suministrament d'aigua, la contaminació de l'aigua, la seguritat alimentària, la salut humana, la pèrdua de biodiversitat i la reducció del risc de desastres naturals.
La definició de les NBS de la Comissió Europea establix que estan «inspirades i respalades per la naturalea, són rendables, brinden simultàneament beneficis ambientals, socials i econòmics i ajuden a desenrollar la resiliencia. Tals solucions duen més elements i processos naturals —i més diversos— a les ciutats, paisages terrestres i marins, a través d'intervencions sistémicas, eficients en recursos i adaptades localment».[1] En 2020 la definició de la CE es va actualisar per a resaltar encara més que «les solucions basades en la naturalea deuen favorir la biodiversitat i respalar els servicis de l'ecosistema».[2]
Despuix d'utilisar NBS, els ecosistemas saludables, resilientes i diversos que resulten (ya siguen naturals, gestionats o creats) poden beneficiar tant a les societats humanes com a la biodiversitat.[3] Els proyectes d'investigació i innovació sobre NBS finançats pel Programa Marque de la UE deuen respondre a esta definició.[4]
Per la seua banda, l'Iniciativa de solucions basades en la naturalea les definix com a «accions que treballen en la naturalea i la milloren per a ajudar a les persones a adaptar-se al canvi i els desastres». Esta definició té punts qüestionables, perque "millorar la naturalea" correspon a una visió antropocéntrica. Ademés unes NBS adequades no solament ajuden a les persones a adaptar-se als desastres, sino que inclús poden previndre-los.
.jpg){kind=link}
Per eixemple, la restauració o protecció dels manglarés a lo llarc de les costes utilisa una solució basada en la naturalea per a conseguir varis objectius. Els manglars moderen l'impacte de les ones i el vent en els assentaments costers o ciutats[5] i seqüestren CO2.[6] També proporcionen zones de criança per a la vida marina que poden ser la base per a sustentar les pesquería de les que poden dependre les poblacions locals. Ademés, els manglars poden ajudar a controlar l'erosió costera resultant de la pujada del nivell de la mar. De la mateixa manera, els sostres o murs verts són solucions basades en la naturalea que es poden aplicar en les ciutats per a moderar l'impacte de les altes temperatures, captar aigües pluvials, reduir la contaminació i llevar diòxit de carbono de l'atmòsfera (mitigant aixina el calfament mundial, que està causat pels alts nivells d'este gas en l'atmòsfera), a l'hora que milloren la biodiversitat.
Els enfocaments de conservació i les iniciatives de gestió ambiental s'han portat a terme durant décades. Més recentment, s'ha alvançat en la millor articulació dels beneficis que les solucions basades en la naturalea poden proporcionar per al benestar humà. Encara que el marc del terme continua evolucionant,[7] ya es poden trobar eixemples de solucions basades en la naturalea en tot lo món.
Estudis recents han propost formes de planejar i introduir estes solucions en àrees urbanes.[8][9][10] Al mateix temps, les NBS s'incorporen cada volta més a les principals polítiques i programes nacionals i internacionals (per eixemple, política contra el canvi climàtic, lleis, inversions en infraestructura i mecanismes de finançació), i la Comissió Europea els presta cada volta més atenció des de 2013, com a part integral de la política d'investigació i innovació de la UE.[11] La ONU també ha tractat de difondre que estes solucions existixen i poden ser preferibles a les convencionals: el tema del Dia Mundial de l'Aigua 2018 va ser "Naturalea per a l'aigua", mentres que l'Informe sobre el desenroll dels recursos hídrics en el món de ONU-Aigua que lo acompanya es va titular "Solucions basades en la naturalea per a l'aigua". Per la seua banda, el Cim d'Acció Climàtica de la ONU de 2019 va destacar les solucions basades en la naturalea com un método eficaç per a combatre el canvi climàtic i es va crear una "Coalició de solucions basades en la naturalea", que inclou a decenes de països, liderats per China i Nova Zelanda.[12]
Antecedents
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Les societats s'enfronten a desafius com el canvi climàtic, l'urbanisació, la seguritat alimentària, el suministrament de recursos hídrics o el risc de desastres naturals. Un enfocament per a respondre a estos desafius és confiar en estratègies tecnològiques. Un enfocament alternatiu és gestionar de manera holística els sistemes socioecológicos per a sostindre, i inclús aumentar, la prestació de servicis de l'ecosistema a les poblacions humanes. En este segon enfocament, les solucions basades en la naturalea han segut presentades recentment pels tècnics, i poc despuix, pels formuladores de polítiques.[11]
Si ben els servicis dels ecosistemes a sovint es valoren en térmens de beneficis per al benestar humà i l'economia dels ecosistemes ya existents, les NBS exploren qué canvis es poden fer en eixos ecosistemes (plantar o repoblar boscs, construir chapulls, propiciar praderies marines, etc.) per aː
- proporcionar una major cantitat de servicis (per eixemple més aigua o més fixació de diòxit de carbono),
- o la mateixa cantitat pero a un cost menor (un estudi de la ciutat de Filadèlfia va trobar que satisfer una série de necessitats urbanes per mig d'infraestructura verda costaria solament 1 200 millons de dólars, mentres que fer-ho en infraestructura tradicional elevaria la sifra a 6 000 millons),[13]
- o una major protecció front a desastres (per eixemple inundacions).
Les NBS van més allà dels principis tradicionals de conservació i gestió de la biodiversitat en introduir a les persones i integrar específicament factors socials com el benestar humà, la reducció de la pobrea, el desenroll socioeconòmic i els principis de gobernanza.
Respecte a qüestions hídriques, segons l'Informe sobre el desenroll dels recursos hídrics en el món 2018 d'ONU-Aigua, les NBS poden:
- Utilisar processos naturals per a millorar la disponibilitat d'aigua (p. eix., retenció d'humitat del sol, recarrega d'aqüífers)
- Millorar la calitat de l'aigua (p. eix., chapulls naturals i chapulls construïts per a tractar aigües residuals; franges de amortiguamiento ribereñas)
- Reduir els riscs associats a desastres relacionats en l'aigua i el canvi climàtic (p. eix., restauració de planures aluvials, sostres verts)
Conceptes relacionats
[editar | editar còdic]En 2015, la ret europea BiodivERsA va destacar que les NBS es relacionen en conceptes com els enfocaments ecosistémicos i l'ingenieria ecològica.[14][15][16]
Les NBS també es consideren fortament conectades en idees com l'agricultura de sistemes naturals,[17] les solucions naturals,[18] l'adaptació al canvi climàtic basada en els ecosistemes i atres servicis d'adaptació,[19] l'ingenieria biològica o bioingeniería i l'infraestructura verda (també cridada infraestructura natural o infraestructura ecològica).[20][21][22]
Per eixemple, organisacions com el Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient i organisacions no governamentals com The Nature Conservancy promouen cada volta més enfocaments basats en els ecosistemes per a l'adaptació al canvi climàtic i el seu mitigació. Estes organisacions es referixen a «polítiques i mides que tenen en conte el rol dels servicis de l'ecosistema en la reducció de la vulnerabilitat de la societat al canvi climàtic, en un enfocament multisectorial i multiescalar».[23]
De manera similar, el concepte d'ingenieria ecològica generalment es referix a «protegir, restaurar o modificar sistemes ecològics per a aumentar la cantitat, calitat o sostenibilitat dels servicis que brinden, o per a construir nous sistemes ecològics que brinden servicis que, si es proporcionaren a través d'una ingenieria més convencional, es basarien en recursos no renovables».[15][16]
Definicions
[editar | editar còdic]l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) definix les NBS com a accions per a protegir, gestionar de manera sostenible i restaurar ecosistemes naturals o modificats, que aborden els desafius socials de manera eficaç i adaptativa, brindant al mateix temps beneficis per al benestar humà i la biodiversitat. Entre estos desafius socials poden citar-se el canvi climàtic, la seguritat alimentària, els riscs de desastres, la seguritat hídrica, el desenroll social i econòmic o la salut humana.
Atres grups europeus veuen les NBS com un enfocament basat en la restauració i l'infraestructura per a proporcionar beneficis socials, econòmics i polítics.[24] Una atra perspectiva de les NBS és la de les solucions que utilisen servicis ecològics i ambientals per a abordar els desafius ambientals, socials i econòmics contemporàneus.[25]
Categories
[editar | editar còdic]La UICN propon considerar les NBS com un concepte general. Les categories i eixemples de NBS segons la UICN inclouen:[26]
| Categoria d'enfocaments NBS | Eixemples |
|---|---|
| Enfoques de restauració d'ecosistemes | restauració ecològica; ingenieria ecològica; restauració del paisage forestal |
| Enfocaments relacionats en l'ecosistema per a problemes específics | adaptació basada en ecosistemes; mitigació basada en ecosistemes; servicis d'adaptació climàtica; reducció del risc de desastres basada en ecosistemes |
| Enfoques relacionats en l'infraestructura | infraestructura natural, verda o ecològica |
| Enfocaments de gestió basats en ecosistemes | maneig integrat de zones costeres; gestió integrada de recursos hídrics |
| Enfocaments de protecció d'ecosistemes | enfoques de conservació basats en àrees, inclosa la gestió d'àrees protegides |
Història
[editar | editar còdic]Molts pobles indígenes tenen entre els seus coneiximents tradicionals l'important paper que el mig ambient eixercita en el benestar humà, pero esta idea no va entrar en la lliteratura científica moderna fins a la década de 1970 en el concepte de servicis de l'ecosistema.[27] El terme "solucions basades en la naturalea" va ser presentat per professionals a fins del periodo 2000-2010. Ho varen utilisar organisacions internacionals, com l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea i el Banc Mundial, en el context de trobar noves solucions per a mitigar el canvi climàtic i adaptar-se als seus efectes treballant en ecosistemes naturals en lloc de dependre únicament d'intervencions d'ingenieria.[28][29][30][31]
La UICN es va referir a les NBS en un document de posició per a la Convenció Marque de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.[32] El terme també va ser adoptat pels polítics europeus, en particular per la Comissió Europea, en un informe[33] que destaca que les NBS poden oferir mijos innovadors per a crear llocs de treball i creiximent com a part d'una economia verda. El terme va començar a aparéixer en els principals mijos de comunicació en l'época del Cim d'Acció Climàtica Global en Califòrnia en setembre de 2018.[34]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Nature-Based Solutions - European Commission». Archivat des d'el original, el 2019-09-23. Consultat el 2019-12-10.
- ↑ Wild, Tom; Freitas, {{{nom2}}}; Vandewoestijne, {{{nom3}}} (2020). Nature-based Solutions - State of the Art in EU-funded Projects.
- ↑ Gaia - Ecological Perspectives for Science and Society.24(4)
- 243–248.doi:10.14512/gaia.24.4.9.Consultat el 24 May 2020.
- ↑ «Horizon 2020 Workprogramme 2018-2020». Archivat des d'el original, el 2019-12-10. Consultat el 2019-12-10.
- ↑ International Journal of Biodiversity Science, Ecosystem Services & Management.11(1)
- 71–83.ISSN 2151-3732.doi:10.1080/21513732.2014.997292.Consultat el 2021-09-05.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Nature.541(7636)
- 133–134.doi:10.1038/541133b.
- ↑ Environmental Science & Policy.77
- 15–24.ISSN 1462-9011.doi:10.1016/j.envsci.2017.07.008.Consultat el 2021-09-05.
- ↑ Cities.95
- 102483.ISSN 0264-2751.doi:10.1016/j.cities.2019.102483.Consultat el 2021-09-05.
- ↑ Environmental Science & Policy.93
- 101–111.ISSN 1462-9011.doi:10.1016/j.envsci.2018.12.033.
- ↑ 11,0 11,1 Environmental Research.159
- 509–518.ISSN 0013-9351.doi:10.1016/j.envres.2017.08.032.Consultat el 2021-09-05.
- ↑ «Political and financial support for new efforts to scale up use of nature-based solutions to be announced at Climate Action Summit». Climate Action Summit 2019. Archivat des d'el original, el 2019-10-06. Consultat el 2019-10-22.
- ↑ American Society of Landscape Architects (ASLA) (ed.): «The New Philadelphia Story Is About Green Infrastructure».
- ↑ Gaia - Ecological Perspectives for Science and Society.24(4)
- 243–248.doi:10.14512/gaia.24.4.9.Consultat el 24 May 2020.
- ↑ 15,0 15,1 Borsje, B.W. et al. 2011. How ecological engineering ca serve in coastal protection. Ecological Engineering 37/2: 113–122.
- ↑ 16,0 16,1 Barot, S., J.C. Llanda, G. Lacroix. 2012. Meeting the relational challenge of ecological engineering within ecological sciences. Ecological Engineering 45: 13–23
- ↑ Jackson, D.L. 2002. The farm as natural habitat: reconnecting food systems with ecosystems. Washington D.C.: Island.
- ↑ Dudley, N. et al. 2010. Natural solutions: protected areas helping people cope with climate change. Gland: World Wide Fund for Nature.
- ↑ Lavorel S., M.J. Colloff, S. Mcintyre, M.D. Doherty, H.T. Murphy, D.J. Metcalfe, M. Dunlop, R.J. Williams, R.M. Wise, K.J. Williams. 2015. Ecological mechanisms underpinning climate adaptation services. Global Change Biology 21:12–31
- ↑ Smith, M., S. Barchiesi, S. 2009. "Environment as Infrastructure: Resilience to Climate Change Impacts of Water Through Investments in Nature" Perspectives on Water and Climate Change Adaptation. IUCN: Gland, Switzerland.
- ↑ Ozment, S., K. DiFrancesco, T. Gartner. 2015. The role of natural infrastructure in the water, energy and food nexus. Nexus Dialogue Synthesis Papers. Gland, Switzerland: IUCN
- ↑ Benedict, M.A., E.T. McMahon. 2006. Green Infrastructure: linking landscapes and communities. Washington D.C.: Island
- ↑ Cowan C., C. Epple, H. Korn, R. Schliep, J. Stadler (Eds.).. «Developing ecosystem-based approaches to climate change – Why, what and how». Bonn: Bundesamt für Naturschutz. Archivat des d'el original, el 26 de març de 2016.
- ↑ Water.12(10)
- 2788.doi:10.3390/w12102788.
- ↑ Water Security.13
- 100091.ISSN 2468-3124.doi:10.1016/j.wasec.2021.100091.
- ↑ IUCN, Gland, Suïssa.
- ↑ Cohen-Shacham et al., 2016, p. 2.
- ↑ Cohen-Shacham et al., 2016, p. 3.
- ↑ (2017).Environmental Research.159
- 509–518.doi:10.1016/j.envres.2017.08.032.
- ↑ MacKinnon, K., C. Sobrevila, V. Hickey. 2008. Biodiversity, climate change and adaptation: nature-based solutions from the Word Bank portfolio. Washington D.C.: World Bank.
- ↑ Mittermeier, R. et al. 2008. A Climate For Life: Meeting the Global Challenge. Arlington, VA: International League of Conservation Photographers.
- ↑ IUCN (International Union for Conservation of Nature). 2009. No clave to lose – make full use of nature-based solutions in the post-2012 climate change regime. Position paper on the Fifteenth session of the Conference of the Parties to the United Nations Framework Convention on Climate Change (COP 15). Gland: IUCN.
- ↑ European Commission. 2015. Towards an EU Research and Innovation policy agenda for nature-based solutions & re-naturing cities. Final Report of the Horizon2020 Expert Group on Nature-Based Solutions and Re-Naturing Cities. Brussels: European Commission.
- ↑ «Global Climate Action Summit kicks off today in San Francisco with nature-based solutions high on the agenda». Global Climate Action Summit kicks off today in San Francisco with nature-based solutions high on the agenda. Archivat des d'el original, el 2018-09-13. Consultat el 2018-09-13.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Soluciones basadas en la naturaleza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.