Reducció del risc de desastres
La reducció del risc de desastres (DRR per les seues sigles en anglés) és un plantejament sistemàtic per a identificar, evaluar i reduir els riscs de desastres. Pretén reduir les vulnerabilitatés socioeconòmiques als desastres, aixina com incidir en el mig ambient i atres perills que els provoquen. La DDR ha segut fortament influïda pel conjunt d'investigacions sobre vulnerabilitat que s'han publicat des de mediats de la década que va escomençar en 1971.[1] És responsabilitat tant de les agències de desenroll com de les d'emergències. Deuria ser una part integral del treball d'estes organisacions, no un afegitó ni alguna cosa puntual. La DRR és molt àmplia: el seu alcanç és molt major i més profunt que la administració de desastres convencional. Hi ha potencial per a iniciatives de reducció del risc de desastres en casi cada sector d'ajuda humanitària i desenroll.
La definició de DRR més comunament citada és l'utilisada per agències de ONU com la Oficina de les Nacions Unides per a la Reducció del Risc de Desastres (UNISDR per les seues sigles en anglés) o el Programa de les Nacions Unides per al Desenroll (PNUD): «El marc conceptual d'elements considerat en les possibilitats de minimisar les vulnerabilitats i riscs de desastre d'una societat, d'evitar (prevenció) o de llimitar (atenuació i preparació) els impactes adversos dels perills, dins del context ampli del desenroll sostenible.»[2]
Context
[editar | editar còdic]
Solament es dedica a prevenció el 4 % dels 10 millardos de dólars nortamericans ($) que s'estima s'ampren anualment en ajuda humanitària, i no obstant cada $ gastat en reduir riscs aforra entre 5 i 10 $ en pèrdues econòmiques per desastres.[3]
Desenroll del concepte i plantejament
[editar | editar còdic]L'evolució de la teoria i la pràctica de gestió de desastres des de la década que va escomençar en 1971 ha vist una progressivament més àmplia i profunda comprensió de per qué ocorren desastres, acompanyada d'enfocaments holísticos més integrats per a reduir el seu impacte en la societat. El paradigma modern de gestió de desastres —la reducció del risc de desastres (DRR)— representa l'últim pas d'este camí. La DRR és un concepte relativament nou en térmens formals, pero comprén la major part de la teoria i pràctica anteriors. Està sent àmpliament adoptada per agències internacionals, governs, planificadores i organisacions de la societat civil.[4]
Molts consideren que el calfament mundial té un impacte directe en la prevalença i serietat dels desastres,[5] aixina com en un futur aument de la seua freqüència. S'estan fent creixents esforços per a enllaçar més estretament la DRR i la adaptació al calfament global, tant en polítiques com en la pràctica.
La DRR és concepte tan ampli que resulta difícil definir-ho o explicar-ho en detall, a pesar de que l'idea general és prou clara. Inevitablement hi ha definicions diferents en la lliteratura tècnica, pero generalment s'entén que significa l'elaboració i aplicació de polítiques, estratègies i pràctiques que minimisen les vulnerabilitats i riscs de desastres de tota la societat. El terme "gestió del risc de desastres" (DRM per les seues sigles en anglés) s'utilisa a sovint en el mateix context i per a significar generalment lo mateix: un enfocament sistemàtic per a identificar, evaluar i reduir tota classe de riscs associats en perills i activitats humanes. S'aplica més correctament als aspectes operatius de la DRR: segons açò la DRM seria l'aplicació pràctica d'iniciatives DRR.
Hi ha creixents demandes de major claritat en els components de la DRR i en els indicadors de progrés cap a la resiliencia —un repte que la comunitat internacional va assumir en la conferència Mundial de la ONU sobre reducció de desastres (WCDR per les seues sigles en anglés) celebrada en Kobe, Japó, en 2005, sol dies despuix del terremot de l'oceà Índic en 2004. Esta WCDR va escomençar el procés de dur a agències internacionals i governs nacionals més allà de la retòrica imprecisa de la majoria de declaracions polítiques i cap a la fixació de compromisos i objectius clars per a la DRR. El primer pas en este procés va ser l'aprovació formal en el WCDR de marc de Hyogo per a l'acció (2005–2015). Va ser el primer marc internacionalment acceptat per a la DRR. Va establir una seqüència ordenada d'objectius (resultats–metes estratègiques-prioritats), en 5 prioritats per a l'acció que intentaven per a "capturar" les principals àrees de les intervencions DRR. La plataforma mundial bienal de la ONU per a la reducció del risc de desastres va proporcionar una oportunitat per a la ONU i els seus països membres per a revisar el seu progrés en el marc de Hyogo. La primera sessió d'esta plataforma es va celebrar del 5 al 7 de juny de 2007 en Ginebra, Suïssa, a on la UNISDR té la seua sèu. Les següents plataformes mundials es varen celebrar en juny de 2009, maig de 2011 i maig de 2013, totes en Ginebra. L'acort successor al marc de Hyogo es va adoptar en la Conferència Mundial sobre Reducció de Risc de Desastres celebrada del 14 al 18 de març de 2015 en la ciutat japonesa de Sendai. Es coneix com el marc de Sendai per a la reducció del risc de desastres (2015-2030).
Les iniciatives de la ONU han ajudat a refinar i promoure el concepte de DRR a nivell internacional. Varen ser inicialment estimulades per la designació de la ONU de 1991-2000 com la Década Internacional per a la Reducció dels Desastres Naturals. En 1999 els països membres de la ONU varen aprovar l'Estratègia Internacional per a Reducció de Risc del Desastre, la qual va reflectir un canvi de l'enfocament tradicional: més que en respondre als desastres cal centrar els esforços en reduir els seus danys a través d'una "cultura de prevenció".
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wisner B et al. 2004, At Risk: Natural hazards, people’s vulnerability and disasters (London: Routledge)
- ↑ Living With Risk: A Global Review of Disaster Reduction Initiatives, UNISDR, 2004; pg. 17
- ↑ "A Needless Toll of Natural Disasters", Op-Ed, Boston Globe, 23 March 2006, by Eric Schwartz (UN Secretary General’s Deputy Special Envoy for Tsunami Recovery
- ↑ § UN ISDR 2004, Living with Risk: A global review of disaster reduction initiatives (Geneva: UN International Strategy for Disaster Reduction), [1]
- ↑ «[2]». Consultat el 11 de juliol de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reducción del riesgo de desastres» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.