Anar al contingut

Enverdecimiento del desert

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Enverdecimiento del desert
Una image satelital del Sahara, el desert calent més gran del món i el tercer desert més gran despuix de l'Antàrtida i l'Àrtic.

El enverdecimiento del desert, reverdecimiento del desert o reverdecer el desert és el procés artificial de forestació o revegetación dels deserts per a detindre el seu alvanç, aprofitar les terres recobrades per a l'agricultura i la silvicultura sostenibles, i recuperar els sistemes d'aigua natural i uns atres servicis de l'ecosistema. El terme "reverdecimiento del desert" pot aplicar-se tant als deserts àrits i semiáridos frets com als càlits (consultar el sistema de classificació climàtica de Köppen). No s'aplica a les regions cobertes de gèl o permafrost. Reverdecer els deserts pot ajudar a paliar les crisis mundials d'aigua, energia, aliments, clima i migració.[1] Es tracta d'aproximadament 32 millons de quilómetros quadrats de terra.

Terminologia

En anglés s'ampra el concepte greening the desert o desert greening. Es traduïx de vàries maneresː ecologisació del desert (encara que el desert natural és tan ecològic com la selva; una atra cosa és que l'acció humana cause desertificació, lo que sí es deu intentar revertir), reverdecimiento del desert[2] i també enverdecimiento del desert.[3]

En espanyol existixen des de fa molts anys els verps verdear (tirar a vert, cobrir-se de fulls),[4] del que deriva el sustantiu verdeo (recolecció d'olives inmaduras;[5] verdeamiento no està arreplegat per la RAE), i reverdecer (cobrar nou verdor),[6] del que deriva el sustantiu reverdecimiento, usat generalment en sentit metafòric. També existix enverdecer,[7] que s'ampra en sentit més pràcticː plantar vegetació en entorns àrits.

El terme "reverdecer" du implícit el significat de que alguna cosa torne a ser vert. Açò és cert en el cas del desert del Sàhara, que fa 5 000 anys era 10 voltes més humit que hui, i completament verda, pero una sequia de 1 000 anys va acabar en eixa vegetació.[8] No obstant hi ha deserts molt antics,[9] que no està clar si han segut verts alguna volta, i que, a pesar de ser deserts, tenen una fauna i una flora molt riques.

Métodos

Remediació ambiental i silvicultura ecològica

Paisagisme i infraestructura verda

  • Ecopaisajismoː métodos de paisagisme que reduïxen l'evaporament, l'erosió, la consolidació de la capa superior del sol, les tormentes d'arena i les altes temperatures
  • Retenció i infiltració d'aigües d'inundació (control d'inundacions)

Agricultura

Atres

  • Estalvi de que els pobladors locals usen llenya (arrancant aixina l'escassa vegetació) o carbó vegetal proporcionant-los electricitat per a cuinar
Llac Tuendae, un estany artificial en el Centre d'Estudis del Desert Zzyzx en el desert de Mojave

Referències