Echinocereus reichenbachii
Echinocereus reichenbachii, coneguda comunament com alicoche de colors, cactus arc iris, ou de bou o orgue chicotet de colors,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx en el surest d'Estats Units, principalment en Texas, Colorat, Nou Mèxic i Oklahoma, i en el norest de Mèxic, en els estats de Nou #León, Tamaulipas i Coahuila.
Descripció
Echinocereus reichenbachii és una espècie de cactus que creix de forma solitària o en escassa ramificació i desenrolla brots curt-cilíndrics i erectos. Els brots medixen de 15 a 30 cm d'altura i de 6 a 10 cm de diàmetro, en epidermis vert. La raïl és napiforme i presenta un engrosamiento similar al d'un nap.[2]
Presenta de 14 a 19 costelles llaugerament tuberculadas, de 5 a 10 mm d'esgambi i fins a 5 mm d'altura, separades entre sí d'1 a 2 cm. Sobre estes costelles s'ubiquen areolas ovalades de 3 a 5 mm de llongitut i de 2 a 3 mm d'esgambi, separades entre sí d'1 a 3 mm. Cada areola presenta de 26 a 32 espines radials de 2 a 7 mm de llongitut, en color beige, gris blavenc o marró a marró obscur; són rígides, rectes, de secció redonejada i es disponen en forma de pentine, adpresas o esteses. A sovint mostren una coloració uniforme. Ademés les areolas dels brots nous presenten una llaugera lanosidad i en plántulas diminutes poden aparéixer espines centrals molt curtes.[3]
Les flors tenen forma d'embut, medixen de 6 a 8 cm de llongitut i de 7 a 10 cm de diàmetro. L'ull floral és redonejada, espinosa i pilosa. El tubo floral medix de 2,5 a 3,5 cm de llongitut i d'1,5 a 2,5 cm de diàmetro, en color vert oliva. l'ovari medix d'1 a 1,5 cm de llongitut i d'1,5 a 2 cm de diàmetro, en color vert obscur. Du de 10 a 15 espines de 2 mm a 1,5 cm de llongitut, de color blanc a marró, acompanyades de llana blanca de 5 a 10 mm. Els pétals medixen de 3 a 4 cm de llarc i d'1 a 1,5 cm d'esgambi; mostren la part superior púrpura rosada, la zona mija blanca i la base púrpura rojosa.[4]La cambra de néctar medix 3 mm de llongitut i 3 mm de diàmetro. Els filaments dels estams medixen d'1,2 a 1,5 cm i presenten un color verdenc en àpiços groguencs. Les anteres i el polen són grocs. l'estil medix de 3 a 4 cm de llongitut i de 2 a 3 mm de gruixa, en color blanc, i l'estigma conta en uns 10 lòbuls de 4 a 6 mm de llongitut i de color vert obscur.
Els fruts són ovalats i maduren entre 1,5 i 2 mesos despuix de la floració. Medixen de 2 a 2,5 cm de llongitut i d'1,2 a 1,8 cm de diàmetro, presenten color vert oliva, polpa blanca i s'òbrin en madurar. Les llavors medixen d'1,0 a 1,2 mm de llongitut i prop d'1,0 mm d'esgambi, en color negre, testa perforada i barrugues convexas i pronunciades. La coberta mostra una llaugera pilosidad.
Esta espècie és diploide i posseïx un número de cromosomes de 2n = 22.[3]
Distribució i hàbitat
L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des del surest d'Estats Units, principalment en Texas, Colorat, Nou Mèxic i Oklahoma, fins al norest de Mèxic, en els estats de Nou #León, Tamaulipas i Coahuila. Es desenrolla principalment en el bioma subtropical, a altituts que oscilen entre els 0 i 1500 metros sobre el nivell del mar. Creix en sols d'arena, grava, i esquisto arenenc.[5]
Taxonomia
La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus reichenbachii, publicada en 1840 pel botànic alemà Carl Adolph Terscheck en Supplement zu seinem Catalog der Cacteen: 2.[6]
Més tart, el botànic alemà Ferdinand Friedrich Haage va traslladar l'espècie al gènero Echinocereus, per lo que va passar a cridar-se Echinocereus reichenbachii. Va registrar estos canvis en el llibre Preis-Verzeichniss über Cacteen und Succulenten 20, publicat en 1859.[7]
- Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als brots curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[8]
- reichenbachii: epítet específic otorgat en honor a Friedrich Reichenbach, un ingenier alemà de Dresde que va recolectar el primer eixemplar de l'espècie en Mèxic.[9]
Subespècies
Actualment es distinguixen sèt subespècies:
| Image | Subespècie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Echinocereus reichenbachii subsp. albertii
(L.D.Benson) Pilbeam |
Presenta de 10 a 13 costelles llaugerament tuberculadas. Les areolas són ovalades i tenen de 0 a 3 espines centrals i de 14 a 20 espines radials. | Sur de Texas | |
| Echinocereus reichenbachii subsp. armatus
(Poselg.) N.P.Taylor |
Les areolas van de llineals a elíptiques. Presenten d'1 a 2 espines centrals i fins a 23 espines radials. | Noreste de Mèxic (Nou #León) | |
| Echinocereus reichenbachii subsp. baileyi
(Rose) N.P.Taylor |
Les areolas són ovalades. Presenten ocasionalment de 0 a 5 espines centrals i de 12 a 21 espines radials. | Des del sur d'Oklahoma fins al nort de Texas | |
| Echinocereus reichenbachii subsp. burrensis
G.Frank, Metorn & I.Scherer |
Presenta de 21 a 23 costelles. Les areolas són llineals, les espines centrals estan absents i té de 26 a 29 espines radials. | Noreste de Mèxic (nort de Coahuila) | |
| Echinocereus reichenbachii subsp. fitchii
(Britton & Rose) N.P.Taylor |
Les areolas són elíptiques. Presenten d'1 a 7 espines centrals i fins a 22 espines radials. | Des del sur de Texas fins al norest de Mèxic (nort de Nou #León i nort de Tamaulipas) | |
| Echinocereus reichenbachii subsp. perbellus
(Britton & Rose) N.P.Taylor |
Les areolas són elíptiques. Presenten de 0 a 1 espines centrals i menys de 20 espines radials. | Colorat, Nou Mèxic, Oklahoma i Texas | |
| Echinocereus reichenbachii subsp. reichenbachii | Presenta de 14 a 19 costelles. Les areolas són ovalades, les espines centrals estan absents en brots vells i té de 26 a 32 espines radials. | Des del surest d'Estats Units, principalment en Texas, Colorat, Nou Mèxic i Oklahoma, fins al norest de Mèxic, en els estats de Nou #León, Tamaulipas i Coahuila. |
Estat de conservació
En la LlistaRoja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. No enfronta amenaces significatives, encara que el canvi en l'us del sol i els incendis afecten a algunes subpoblaciones.[5]
Usos
Echinocereus reichenbachii es cultiva principalment com planta ornamental i es reproduïx en facilitat per mig de brots basals o llavors. Mostra sensibilitat a l'excés de rec i desenrolla pudrición en facilitat, per lo que necessita un substrat en drenage excelent.
L'espècie requerix més humitat que els cactus típics de zones desérticas per a créixer i florir. Durant l'hivern convé mantindre-la seca i en un ambient fresc. Necessita ple sol. Mostra una alta resistència a la fredor, entre –10 °C i –25 °C segons el clon, i inclús soporta temperatures menors durant periodos breus. Resulta adequada per a jardins rocosos o per a cultiu en tests i forma un contrast notable en agaves, yucas i plantes de floració baixa.[10]
Galeria
-
Planta en el seu hàbitat -
Planta creixent entre roques
-
Detall de les espines
-
Detall del capoll floral
-
Detall del frut en formació
Referències
- ↑ «Alicoche de colors (Echinocereus reichenbachii)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-11-15.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 205-206. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 Wolfgang, Blum; Dieter, {{{nom2}}}; Oldach, {{{nom3}}}; Oldach, {{{nom4}}}. (en alemà), pp. 8-10. ISBN 3-00-015459-0.
- ↑ «reichenbachii». www.echinocereus.com. Consultat el 2025-11-15.
- ↑ 5,0 5,1 «Echinocereus reichenbachii: Terry, M. & Heil, K.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T151886A121447511».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t151886a121447511.en.Consultat el 2025-11-15.
- ↑ «Echinocactus reichenbachii Terscheck | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-15.
- ↑ «Echinocereus reichenbachii (Terscheck) Haage | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-15.
- ↑ «Echinocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-08.
- ↑ «Echinocereus reichenbachii» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-15.
- ↑ «Echinocereus reichenbachii». www.llifle.net. Archivat des d'el original, el 2025-01-26. Consultat el 2025-11-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinocereus reichenbachii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.