Echinocereus canus

Archiu:Echinocereus canus.jpg

Echinocereus (Echinocereus canus)

Echinocereus canus és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. És endèmica del suroest de Texas (Estats Units) i és un dels pocs cactus en les lores de color vert que existix.

Descripció

Echinocereus canus és una espècie de cactus caracterisada pel seu creiximent solitari, encara que en ocasions forma menuts grups compactes de varis brots. Cada talle presenta una forma variable, des d'esfèrica o ovoide fins a allargada o cilíndrica, en una altura de 6 a 15 cm i un diàmetro de 3 a 6 cm. La epidermis és de color vert i les raïls són fibrosas i ramificadas.

La planta desenrolla entre 14 i 16 costelles llaugerament tuberculadas. En elles es disponen areolas ovalades de 2,5 a 3,5 mm de llongitut i separades per uns 6 mm. Les areolas presenten entre 8 i 15 espines centrals, primes, flexibles i fràgils, d'1,7 a 2,5 cm de llarc, en una base llaugerament bulbosa. Estes espines són de color blanc pur, encara que algunes poden mostrar tonalitats rojoses en la punta, i en el temps adquirixen un to grisáceo. Ademés, cada areola conta en entre 30 i 48 espines radials molt primes, de 0,5 a 0,8 cm de llongitut, que també són blanques i es tornen grises en l'edat.

Les flors emergixen en els laterals dels brots i presenten forma d'embut curt. El seu color varia del vert clar al vert dorat lluent i desprenen un aroma cítric similar a la llima. Medixen entre 2 i 3,4 cm de llongitut i fins a 2,5 cm de diàmetro. L'ull floral és de color vert. La floració ocorre en primavera, en flors que s'òbrin durant el dia i es tanquen de nit, repetint este cicle durant tres o quatre dies.

El tubo floral alcança entre 5 i 8 mm de llongitut i el ovari entre 4 i 5 mm. Abdós són de color vert i posseïxen areolas en 23 a 25 espines blanques similars a cerdes, d'1,2 cm de llarc. Els pétals medixen fins a 2 cm de llarc i 0,4 cm d'ample. La cambra de néctar medix prop de 2 mm. Els estams tenen filaments blancs d'entre 1 i 1,4 cm, en anteres de color groc. El estil, groguenc verdoso, medix 1,7 cm i el estigma presenta fins a huit lòbuls verts, d'uns 3 mm de llongitut.

Els fruts són ovoides, verts i sense polpa. Medixen aproximadament 1 cm de llarc i fins a 1,1 cm de diàmetro. Maduren en un periodo de 2 a 2,5 mesos, moment en el que s'òbrin longitudinalmente i lliberen un aroma semblant al dels raïms verts. En el seu interior contenen llavors negres, de 0,8 mm de llarc per 0,7 mm d'ample, en una testa perforada i coberta de barrugues planes. Esta espècie és diploide i presenta un número cromosòmic de 2n = 22.

Característiques jovenils

Les plántulas de fins a 1 a 3 cm d'altura produïxen únicament espines blanques, flexibles i semblants a pèls, en una llongitut d'entre 0,5 cm i més d'1 cm. Estos pèls poden ser rectes, ondulats o curvats, i cada areola alberga al voltant de 40. Permaneixen durant varis anys en la base del talle, formant una densa franja de color blanc. En el temps, estes espines es tornen grises. Les espines centrals i radials típiques, blanques i a voltes rojoses, comencen a desenrollar-se en les areolas apicales quan els brots alcancen entre 1 i 3 cm de llongitut.

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és el suroest de Texas (Estats Units) i habita principalment en biomas desérticos o de xares seques.És endèmic de Solitari, una cresta de arenisca sobre Righthand Shutup, en el comtat de Presidi (Texas).

Este cactus creix en ales empinades, crestes d'arenisca, novaculita i roques ígneas, a altituts que oscilen entre els 1300 i els 1600 metros sobre el nivell de l'mar.

Taxonomia

Echinocereus canus va ser descrita pels botànics Dieter Félix i Herbert Bauer i publicada per primera volta en la revista científica Die Sektion Echinocereus 259 en 2012.

Etimologia

• Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als brots curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.
• canus: epítet específic que deriva de la paraula llatina cānus, que significa 'blanco' o 'canoso', en alusió a l'aspecte blanquecino de les planta per les seues espines blanques.

Usos

Echinocereus canus es cultiva principalment com planta ornamental pel seu menut tamany i per les seues flors fragants de tonalitats verdosas. Requerix un substrat mineral molt permeable en baix contingut en matèria orgànica per la seua sensibilitat a la pudrición.

Durant la temporada de creiximent, necessita recs moderats. En hivern deu mantindre's completament seca i a temperatures entre 5 i 15 °C, evitant ambients en alta humitat. Un excés d'aigua o ombra pot alterar la seua forma natural, fent que el talle s'unfle.

Requerix exposició a llum solar lluenta, encara que s'adapta be a la llum filtrada o al sol directe del matí. L'exposició prolongada al sol intens pot provocar cremades, pero un allumenament adequat favorix la floració i la producció d'espines. Tolera temperatures de fins a –10 °C durant curts periodos si es manté seca i en condicions fresques. Durant el creiximent actiu, es pot aplicar un fertilisant en baix contingut en nitrogen i alt en fòsfor i potassi per a estimular el desenroll sense ablanir els teixits de la planta.

Sobre plagues i malalties, esta planta sol mantindre's sana si es cultiva en un substrat mineral ben airejat, en bona exposició i ventilació. No obstant, pot vore's afectada per àcars com la aranya roja, que pot controlar-se per mig de rec per aspersión. També poden aparéixer cochinillas en el nou creiximent o en les raïls. La podrimenta radicular és poc freqüent si s'evita l'excés de rec i es garantisa una adequada ventilació; en cas contrari, els fungicides resulten poc eficaços.