Diversitat sexual en els pobles precolombins

La diversitat sexual en els pobles precolombinos és poc coneguda degut a que històricament ha segut un tema objecte de la censura homofóbica. Donada la rodalia dels conquistadors espanyols a l'Iglésia catòlica, que considera l'homosexualitat com un pecat, va ser una pràctica prohibida i sancionada des dels inicis de la conquista d'Amèrica. A pesar de que els misionero i colonizadores europeus definien comunament als amerindis com cultures primitives sense un orde social clarament establit, permetent aixina conductes promiscuas calificades com herejíes per les autoritats eclesiàstiques de l'época, moltes societats indígenes castigaven fortament l'adulteri (inclús si era permesa la poligàmia), la violació, la prostitució, l'incesto i la pedofilia, no aixina l'homosexualitat com un acte entre adults i per mutu consentiment.

En la majoria de les cultures a on es tolerava socialment les pràctiques homosexuals no existia cap tipo d'unió entre ells. Si ben el matrimoni en l'Amèrica precolombina es trobava establit majoritàriament entre persones del sexe opost, en algunes cultures varen existir també algunes unions entre dos persones de sexe biològic masculí, a on una d'elles era considerada en una identitat de gènero diferent, com és el cas dels denominats dos esperits, els qui ademés podien posseir una autoritat religiosa.

Amèrica del Nort

Els mayas eren relativament tolerants en l'homosexualitat. Se sap de festes sexuals entre els mayas que incloïen el sexe homosexual.

La societat maya considerava l'homosexualitat preferible al sexe prematrimonial heterosexual, per lo que els nobles conseguien esclaus sexuals per als seus fills.

Per un atre costat els mexices o azteca semblen haver integrat l'homosexualitat, ya que alguns dels seus rituals públics tenien tenyides homoeróticos. Aixina, per eixemple, adoraven a la deesa Xochiquétzal, que baix el seu aspecte masculí, en el nom de Xochipilli, protegia la prostitució masculina i l'homosexualitat. El que Xochipilli fora invocat com a patró dels homosexuals i prostitutos masculins nos dona l'idea de que varen poder existir rituals completament homoeróticos, o inclús un sacerdoci i llitúrgia completament homosexual.

Alguns erudits moderns creuen que els mexicas eren intolerants en l'homosexualitat; lo que és cert és que totes les afirmacions contra les diversitats sexuals són arreplegades despuix de l'invasió espanyola, i solament escrites en les fonts espanyoles. No hi ha cap document realment mexica, (és dir, anterior a la conquista); que parle en contra de la diversitat sexual, és possible que molt de lo que ignorem sobre l'assunt va ser dut al fòc pels misionero i soldats espanyols que consideraven la sodomía un pecat.^{cita requerida}

Durant sigles ha segut borrat dels llibres d'història les condicions socials dels habitants d'Amèrica molt abans de l'arribada dels europeus, entre elles, les pràctiques homosexuals que eren tolerades i formaven part de la vida diària. La cultura dels 'dos esperits' en Norteamérica va ser una de les primeres costums que els europeus varen tractar de destruir i desaparéixer de l'història. Abans de la colónia, els natius americans reconeixien 5 gèneros, i utilisaven el terme "gent de dos esperits" abans de les imposicions morals cristianes que varen aplegar en la conquista.

Centroamérica i el Carib

Abans de l'arribada dels europeus al continent americà, els natius o indígenes en Centroamérica, les illes del Carib i Norteamérica, els homosexuals eren considerats freqüentment com a sers especials, màgics, dotats de poders sobrenaturals la rodalia dels quals era auguri de bona sòrt.

El croniste Gonzalo Fernández d'Oviedo relata que hi havia indígenes que acostumaven per a buscar protecció i ajuda divina «dur per joyel un home sobre un atre en aquell acte de Sodoma, fet d'or de relleu». L'institució del berdache (home-dòna), mac i chaman, en moltes tribus de Norteamérica, aixina com els eixemples escultòrics que han quedat de les cultures mesoamericanas, indiquen una tolerància o aprecie de les pràctiques homosexuals similar a les del món mediterràneu precristiano o les de l'Índia clàssica. També es tenen referències sobre unions homosexuals en Norteamérica. Per eixemple, entre les societats americanes natives, han pres la forma de relacions en persones de dos-esperits. En elles un home de la tribu, que de jove demostrava característiques del gènero femení, assumia les obligacions d'este gènero en totes les seues responsabilitats. Este home era considerat part d'una tercera sexualitat, ni home, ni dòna, i tractat com a esposa per l'home en la tribu que elegia unir-se a ell en una cerimònia similar a les unions heterosexuals celebrades en estes tribus. Les persones dos-esperits també eren respectades com a chamans místics. En l'expansió de les religions monoteistes el concepte matrimonial entre persones del mateix sexe va desaparéixer en el XIX i principis del XX.

Vore també

• Diversitat sexual en Amèrica Llatina i el Carib
• Diversitat sexual en l'Antic Perú
• Diversitat sexual en la cultura huancavilca
• Diversitat sexual en la cultura mapuche