Cylindropuntia kleiniae
Cylindropuntia kleiniae, coneguda comunament com cardoncillo, tasajillo o tasajo,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Cylindropuntia, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del centre-sur d'Estats Units fins a Mèxic. Ademés ha segut introduïda en Espanya, a on se li considera una espècie invasora.
Descripció
[editar | editar còdic]Cylindropuntia kleiniae és una espècie de cactus que creix com un arbust en poques branques obertes, alcançant altures de 0,5 a 2,5 m. Els tallos són erectos, articulats i estan formats per segments que es desprenen en facilitat. Cada u d'ells medix de 4 a 20 cm de llarc i de 0,5 a 1,2 cm de diàmetro. Tenen forma cilíndrica i presenten tubèrculs clarament visibles.[2]
Sobre els tallos s'assenten areolas lanudas, tenen forma oval i són de color groc (encara que s'enfosquixen en l'edat). Posseïxen gloquidios de color groc de 0,5 a 2,5 mm de llarc. També tenen d'1 a 4 espines presents en casi totes les areolas (encara que a voltes poden faltar) i estan cobertes per una baïna epidérmica que sembla de paper. Tenen forma d'agulla, són rectes o llaugerament curvades i a sovint apareixen doblades cap a arrere. Medixen d'1 a 3 cm de llarc i són de color groc a gris en la punta més clara.
Les flors són de color verdoso en la seua base i roig o magenta cap a les seues puntes. S'òbrin durant el dia (diürnes) i són polinizadas per abelles. Els fruts van de forma obovada a cilíndrica, són carnosos i no tenen espines. Medixen d'1,3 a 3,4 cm de llarc, tenen un diàmetro d'1 a 2 cm i encara que inicialment són de color vert, després es tornen rojos.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des del centre-sur d'Estats Units (principalment en els estats de Texas, Arizona, Oklahoma i Nou Mèxic) fins al centre-nort de Mèxic (concretament en els estats mexicans d'Aguascalientes, Coahuila, Durango, Hidalgo, Jalisco, Nou #León, Pobla, Querétaro, Sant Luis Potosí, Tamaulipas, Veracruz i Zacatecas). Ademés ha segut introduïda en Espanya.[3]
Creix principalment en biomas desérticos o de xares seques, sobre ales rocoses de pedra calcàrea, a elevació de 800 a 1800 metros sobre el nivell de l'mar.[4]
Caràcter invasor en Espanya
[editar | editar còdic]Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, tot el gènero Cylindropuntia ha segut inclós en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Opuntia kleiniae, publicada en 1828 pel botànic suís Augustin-Pyrame de Candolle en la revista ilustrada Mémoires du Muséum d'Histoire Naturelle 17: 118.[6]
Més vesprada, el botànic danés Frederik Marcus Knuth va traslladar l'espècie al gènero Cylindropuntia, per lo que va passar a cridar-se Cylindropuntia kleiniae. Va registrar estos canvis en el llibre Donen Nye kaktusbog: 131, publicat en 1930.[3]
- Cylindropuntia: nom genèric format per dos paraules: el sustantiu grec kýlindros (que significa 'cilindre') i el gènero Opuntia, (en el que el gènero té similituts), fent referència a la forma cilíndrica dels tallos de les plantes.[7]
- kleiniae: epítet específic otorgat per la similitut les seues tallos en els de l'espècie Kleinia neriifolia.[8]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.
No es coneixen amenaces importants per a la conservació d'esta espècie, ya que és prou comuna i té un potencial reproductiu enorme, podent reproduir-se tant sexualment com asexualmente per mig de fragments de tallos despresos.[4]
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa principalment a través d'esquejes.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Els noms comuns d'esta espècie són: cardoncillo, cholla tasajillo macho, choya tasajillo macho, nopal de quatre espines, tasajillo, tasajillo roig i tasajo.[9]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en el seu hàbitat -
Detall dels tallos
-
Detall de la flor -
Planta repleta de fruts
-
Detall del frut
_DHGTMX.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «seu%20ranc%20de%20distribuci%C3%B3n%20natural%2C%20Cylindropuntia%20kleiniae Primera cita de Cylindropuntia kleiniae (DC.) F. M. Knuth en la península ibèrica».
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 172. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 «Cylindropuntia kleiniae (DC.) F.M.Knuth | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-15.
- ↑ 4,0 4,1 «Cylindropuntia kleiniae: Hernández, H.M., Gómez-Hinostrosa, C. & Cházaro, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152859A121491985».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152859a121491985.en.Consultat el 2025-05-15.
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
- ↑ «Opuntia kleiniae DC. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-15.
- ↑ «Cylindropuntia» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-10-19.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer, p. 127. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ «Choya tasajillo mascle (Cylindropuntia kleiniae)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-05-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cylindropuntia kleiniae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.