Curacazgo colla
El curacazgo, llaqta, qhapaq, regne o señorío colla o qulla, va ser una de les principals entitats polítiques que es varen desenrollar en la replanell del Collao despuix de la desintegració del Estat tiahuanacota. Tradicionalment s'ha vinculat a poblacions de parla puquina,[1] encara que la seua consolidació correspon al periodo de predomini aymara.[2] [3] La seua capital era la ciutat d'Hatun Qolla, ubicada en l'actual departament de Puno. Des d'allí va articular un domini que va influir en l'organisació sociopolítica de l'altiplà fins a la seua incorporació al Tahuantinsuyo en el XV.
Història
Orige
El regne Colla és considerat per part de l'historiografia com un dels pocs dominis altiplànics que varen conservar elements culturals vinculats al llegat tiahuanacota, incloent traces associades a poblacions de llengua puquina, lo que va dur a alguns autors a interpretar-ho com un dels hereus polítics i simbòlics de Tiahuanaco.[4]
El historiografia actual sosté que el señorío colla es va desenrollar en un entorn multilingüe, a on varen coexistir parlants de puquina, aymara i quechua.[2] Diversos autors senyalen la presència d'un substrat puquina procedent del periodo tiahuanacota, encara que el señorío colla és àmpliament considerat una formació política aymara en el moment de la seua consolidació i posterior incorporació al Tahuantinsuyo.[3]
Era preincaica
Durant l'Intermig Tardà, el curacazgo colla va entrar en guerra contra el curacazgo Lupaca al voltant de 1400. El sobirà inca, Huiracocha, va concloure en secret un pacte en el rei lupaca, Cari. Els Collas, en enterar-se de la notícia de l'aliança, varen invadir territori Lupaca, pero varen sofrir una derrota.
Conquista incaica
- Artícul principal → Guerra colla-inca.
A mitan del XV, el regne colla controlava un ampli territori que s'estenia des de la conca del Llac Titicaca cap al suroest, comprenent zones que hui corresponen a les regions d'Arequipa i Arica, aixina com partix de l'àrea central de lo que posteriorment seria denominat Collasuyo.
En eixa época, els Qollas, governats per Chuchi Kapac, es varen enfrontar a l'emergent Imperi incaico, dirigit llavors pel Sapa Inca Pachacútec. D'acort en les cròniques, Pachacútec va establir una aliança en els lupacas, rivals tradicionals dels qollas, i va mamprendre una campanya militar que va culminar en la derrota del señorío colla. En això, Pachacútec va donar començ a l'expansió incaica en el Qollao i favorint la posterior expansió sobre atres señoríos de l'altiplano, inclosos els Charka-Qaraqara.
Época colonial
En 1538, durant l'etapa inicial de la conquista espanyola, es va registrar una aliança entre les autoritats colla i els grups hispans que operaven en el altiplano. Esta coalició va derrotar a forces vinculades als Lupaqa, reconfigurando temporalment l'equilibri polític regional baix la nova situació colonial.
Cultura
Els qollas es varen destacar pel treball en pedra. De les seues construccions les més destacades són les Chullpas de Sillustani, jagantesques torres funeràries a on es depositaven els cossos momificados dels seus grans senyors, abillats en rics vestits i ornaments.
Vore també
Referències
- ↑ «Esquema de l'Arqueologia Boliviana».Zeitschrift für Ethnologie.80(2)
- 192–199.ISSN 0044-2666.Consultat el 2023-06-17.
- ↑ 2,0 2,1 Bouysse-Cassagne, Thérèse (1987). L'identitat Aymara: Aproximació històrica (Sigle XV, Sigle XVI), Institut français d’études andines. ISBN 978-2-8218-4602-9.
- ↑ 3,0 3,1 Rostworowski, María (2017). Història del Tahuantinsuyu (3a. ed.), IEP Edicions. ISBN 978-9972-51-486-9.
- ↑ M Pärssinen - Bolletí d'Arqueologia PUCP, 2012. En ezproxybib.pucp.edu.pe
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Curacazgo colla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.