Anar al contingut

Cultura simbòlica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La cultura simbòlica, o cultura immaterial, és la capacitat de deprendre i transmetre tradicions de comportament d'una generació a la següent per mig de l'invenció de coses que existixen enterament en l'àmbit simbòlic. La cultura simbòlica se sol concebre com el regne cultural construït i habitat exclusivament per Homo sapiens i es diferencia de la cultura ordinària, que posseïxen molts atres animals. La cultura simbòlica és estudiada per arqueòlecs,[1][2][3] antropòlecs socials[4][5] i sociòlecs.[6] A partir de 2018, no obstant, varen sorgir algunes proves d'un orige neandertal de la cultura simbòlica.[7][8] La cultura simbòlica contrasta en la cultura material, que involucra entitats físiques de valor cultural i inclou l'us, consum, creació i comerç d'objectes.

Eixemples de cultura simbòlica inclouen conceptes (com el ben i el mal), invents mítics (com deus i inframóns) i construccions socials (com promeses i jocs de fútbol).[9] La cultura simbòlica és un domini de fets objectius l'existència dels quals depén, paradòxicament, de la creència colectiva. Un sistema monetari, per eixemple, existix solament mentres la gent seguixca tenint fe en ell. Quan la confiança en els fets monetaris es derroca, els "fets" en sí mateixos desapareixen de sobte. Lo mateixa s'aplica a la ciutadania, el govern, el matrimoni i moltes atres coses que la gent de la nostra pròpia cultura considera "reals". El concepte de cultura simbòlica es basa en la semiòtica i emfatisa la forma en que la cultura distintivament humana està mediada per signes i conceptes. En sociologia, Emile Durkheim, Claude Lévi-Strauss, Clifford Geertz i molts uns atres han emfatisat l'aspecte simbòlic de la cultura clarament humana.

Emergència evolutiva

[editar | editar còdic]

Des d'un punt de vista darwiniano, la cultura simbòlica ha resultat difícil d'explicar. Una dificultat és que el concepte en sí mateixa a sovint sembla inquietant i filosòficament inacceptable per als científics naturals. La ciència moderna es va establir en oposició a l'idea de que les ficcions culturalment acceptades poden equiparar-se en els fets. No obstant, el concepte de cultura simbòlica requerix que comprengam eixa possibilitat paradòxica. Molt abans de l'invenció d'Internet a finals de el XX, l'evolució va permetre als humans revolotear entre dos regnes, la realitat per un costat, la realitat virtual per l'atre. La cultura simbòlica és un entorn d'entitats virtuals que carixen de contrapartes en el món real.


Alguna volta es va pensar que l'art i la cultura simbòlica varen sorgir per primera volta en Europa fa uns 40.000 anys, durant la transició del Paleolític Mig al Superior, a sovint denominada "explosió simbòlica" o revolució del Paleolític superior. Alguns arqueòlecs encara s'adherixen a este punt de vista. Uns atres ara accepten que la cultura simbòlica provablement va sorgir en l'Àfrica subsahariana en una data molt més primerenca, durant el periodo conegut com l'Edat de Pedra Mija.[10] L'evidència consistix en tradicions d'ocre mòlt en una forta selecció del color roig, eixemples dels cridats crayones ocre que semblen haver segut usats en propòsits de disseny, provablement en el cos, i gravats geomètrics en blocs d'ocre. Tot açò aparentment formava part d'una indústria cosmètica que data de fa entre 100.000 i 200.000 anys.[11] Una teoria és que açò constituïx evidència d'una tradició ritual.[12] Ademés, des de fa uns 100.000 anys, hi ha closques perforades que semblen mostrar signes de desgast, lo que sugerix que es varen enfilar per a fer collars. Si la tradició ocre s'ha interpretat correctament, constituïx una prova del primer "art" del món, un aspecte de la "cultura simbòlica", en forma d'ornamentació personal i pintura corporal.[13] Inicialment es va respondre que els sistemes decoratius de sol pigment són meres exhibicions individualistes, no necessàriament indicatives de ritual, mentres que les tradicions de contes donen testimoni del llenguage, les relacions institucionalisades i la cultura ritual i simbòlica a gran escala.[14][15] Més recentment, no obstant, els qui fan esta crítica han admés que l'evidència de l'us de pigments ocre, que es remonta a fa 300.000 anys, deu ser reconeguda com el mig durador més antic que testifica d'una tradició ritual colectiva.[16]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Marshack, A. 1972. The Roots of Civilization. The cognitive beginnings of man's first art, symbol and notation. London: Weidenfeld and Nicolson.
  2. ↑ Chase. P. G., 1994. "On symbols and the palaeolithic". Current Anthropology 35(5), 627-9.
  3. ↑ Watts, I., 1999. "The Origins of Symbolic Culture", in R. Dunbar, C. Knight. C. Power, (eds) The Evolution of Culture: An Interdisciplinary View, Edinburgh University Press.
  4. ↑ Geertz, C. 1973. Interpreting Cultures. New York: Basic Books.
  5. ↑ Knight, C. 2010. The origins of symbolic culture. In U. Frey, C. Stormer and K. P. Willfuhr (eds), Homo Novus - A Human Without Illusions. Berlin/Heidelberg: Springer-Verlag, pp. 193-211.
  6. ↑ Durkheim, E., 1965 [1912]. The Elementary Forms of the Religious Life. New York (NY): Free Press.
  7. ↑ (2018).«U-Th dating of carbonate crusts reveals Neandertal origin of Iberian cave art».Science.359(6378)
    912–915.doi:10.1126/science.aap7778.
  8. ↑ (2018).«Symbolic use of marine shells and mineral pigments by Iberian Neandertals 115,000 years ago».Science Advances.4(2)
    eaar5255.doi:10.1126/sciadv.aar5255.
  9. ↑ Chase. P. G., 1994. "On symbols and the palaeolithic". Current Anthropology 35(5), 627-9.
  10. ↑ Henshilwood, C. and C. W. Maregen 2003. The origin of modern human behavior. [1] archivat en Wayback Machine. Current Anthropology 44(5): 627-651.
  11. ↑ Knight, C., C. Power and I. Watts, 1995. The Human Symbolic Revolution: A Darwinian Account. [2] archivat en Wayback Machine. Cambridge Archaeological Journal 5(1): 75-114.
  12. ↑ Watts, I. 2009. Ret ochre, body painting, and language: interpreting the Blombos ochre. In R. Botha and C. Knight (eds), The Cradle of Language. Oxford: Oxford University Press, pp. 62-92.
  13. ↑ Power, C. 2010. Cosmetics, identity and consciousness. Journal of Consciousness Studies 17, No. 7-8, pp. 73-94.
  14. ↑ Henshilwood, C. S. and B. Dubreuil 2009. Reading the artifacts: gleaning language skills from the Middle Stone Age in southern Africa. In R. Botha and C. Knight (eds), The Cradle of Language. Oxford: Oxford University Press, pp. 41-61.
  15. ↑ Kuhn, S. L. and Stiner, M. C. 2007. Body ornamentation as information technology: towards an understanding of the significance of beads. In P. Mellars, K. Boyle, O. Bar-Yosef and C. Stringer (eds), Rethinking the Human Revolution, Cambridge: McDonald Institute Research Monographs, pp. 45-54.
  16. ↑ Kuhn, S. L. 2014. Signaling Theory and Technologies of Communication in the Paleolithic. Biological Theory 9 (1): 42-50.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cultura_simbòlica&oldid=1413458»