Modernitat conductual
Els térmens modernitat conductual (del anglés behavioral modernity), conducta moderna[2] i comportament modern[3] són expressions d'un concepte utilisat en ciències socials (particularment antropologia, arqueologia i sociologia) per a referir-se a una série de traces que distinguixen al comportament o conducta[4] (behaviour) dels humans moderns del dels seus antecessors i del d'atres llínees extintes de l'evolució humana (i que podrien inclús relacionar-se en les causes que varen provocar l'extinció del Homo neanderthalensis, en qui Homo sapiens va aplegar a coexistir). Tals traces, tots estretament vinculats en l'orige del llenguage, són essencialment: el pensament simbòlic,[5] l'elaboració de conceptes abstractes, la capacitat relacional,[6] l'interés per la comprensió dels fenomens naturals, la creativitat i la transmissió cultural (incloent l'explosió de la producció artística del Paleolític Superior[7] i d'elements rituals com les pràctiques funeràries, siguen o no partix de lo que poguera considerar-se com a creències religioses[8]).[9] El procés hauria ocorregut contemporáneament a la primera expansió de les migracions humanes per tot el Vell Continent aixina com per Austràlia i Nova Guinea.[10] Aixina hauria sorgit la primera espècie biològica autoconsciente[11] de modo que va poder dominar el seu propi destí i evolucionar culturalment.[12]
Teories opostes
[editar | editar còdic]Una de les principals dificultats metodològiques per a dilucidar les qüestions relatives a este tema, residix en el fet de que, a diferència d'ossos i artefactes, "el comportament no fosiliza",[13] encara que puguen rastrejar-se els seus efectes en la cultura material.
Hi ha essencialment dos teories opostes sobre la modernitat conductual.[14]
- La primera sosté que va sorgir d'improvise fa uns 50.000 anys, provablement com a resultat d'una mutació genètica major o com a resultat d'una reorganisació del cervell humà que va conduir a l'emersió del llenguage natural humà modern.[15] Els que proponen esta teoria es referixen a estos events en expressions com Great Leap Forward[16] ("gran bot alvance"),[17] The Human Revolution ("la revolució humana"),[18] Upper Paleolithic Revolution[19] ("Revolució del Paleolític Superior", concepte comparable als de Revolució Neolítica i Revolució Industrial) o Creative Explosion ("explosió creativa").[20]
- La segona teoria sosté que no va haver cap revolució singular, fòra cognitiva o tecnològica; sino que el comportament humà actual és el resultat d'una gradual acumulació de coneiximents, capacitat i cultura, que va ocórrer a lo llarc de centenars de mils d'anys.[21] Entre els que la proponen estarien Stephen Oppenheimer (Out of Eden o The Real Eve),[22] i John Skoyles i Dorion Sagan (Up from Dragons: The evolution of human intelligence).[23]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Henri Breuil, Quatre cent siècles d'art paiétal (Montignac, 1954, p. 166 (Mary E. Boyle, tr., as Four Hundred centuries of Cave Art, London: Zwemmer, 1952); Breuil, Els Cavernes du Volp, 1958. Font citada en The Sorcerer (cave art).
- ↑ Eixemples d'us d'abdós expressions en i-spacio.uned.és
- ↑ Eixemples d'us en Paleoantropología Hui i comoves.unam.mx [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Vore també ecologia del comportament, etologia humana, etc.
- ↑ Vore comportament simbòlic (Blumer i uns atres, fonts citades en symbolic behavior) i cultura simbòlica (Marshack i atres fonts citades en en:symbolic culture).
- ↑ Vore teoria relacional (Kineman i atres fonts citades en Relational theory).
- ↑ David Lewis-Williams, llibre de 2002, Thames and Hudson -editorial- The Mind in the Cave.
- ↑ André Leroi-Gourhan i Annette Michelson, "The Religion of the Caves: Magic or Metaphysics?", The MIT Press, Vol, 37, October 1986; i atres fonts citdas en en:Paleolithic religió.
- ↑ Paul Mellars, Why did modern human populations disperse from Africa ca. 60,000 years ago?, 2006 doi=10.1073/pnas.0510792103, Proceedings of the National Academy of Sciences, volume 103, pg 9381 pmid=16772383 | numere=25 | pmc=1480416
- ↑ "... la prima espansione certa dell'uomo oltre i confini dell'Eurasia i dell'Africa; furono infatti occupate l'Austràlia i la Nuova Guinea, allora unite a formara un unico continent." Jared Diamond, Armi, acciaio i malattie, 1997, pag 25
- ↑ Autoconsciencia (Laing, font citada en Self-consciousness). La concepció l'humanitat com autoconciencia es va divulgar per Carl Sagan en Cosmos.
- ↑ Lettera Internazionale n. 80 - Telmo Pievani, Quella volta che siamo diventati umani
- ↑ Cintia Refojo, Jane Goodall, una vida entregada als chimpansés [2] archivat en Wayback Machine., en Museu de l'Evolució Humana (Burgos) - Blog científic.
- ↑ Mayell Hillary, When Did "Modern" Behavior Emergix in Humans?, 2003
- ↑ Paul R. Ehrlich, Human Natures: Gens, Cultures, and the Human Prospect, Island Press, 2002 isbn = 978-1-55963-779-4, pgs. 159–160
- ↑ Jared Diamond, Armes, germens i acer (Guns, Germs, and Steel: The Fate of Human Societies, W. W. Norton, 1999 isbn = 978-0-393-31755-8).
- ↑ No deu confondre's en el Gran Bot Alvance, una fase de la Revolució chinenca.
- ↑ Paul Mellars i Chris Stringer, llibre de 1989 (Edinburgh University Press, editor, The Human Revolution. Behavioural and biological perspectives in the origins of modern humans, font citada en en:The Human Revolution (human origins))
- ↑ Ofer Bar-Yosef, The Upper Paleolithic Revolution, Annual Review of Anthropology Volume 31, 2002.
- ↑ T. Douglas Price, The Creative Explosion, Oxford Scholarship Online, 2013
- ↑ Mcbrearty, The revolution that wasn’t: a new interpretation of the origin of modern human behavior, 2000
- ↑ Série de 2002 i llibre de 2004 (Andrew Piddington -director-, Basic Books -editorial-, fonts citades en en:The Real Eve).
- ↑ Human existence, web de l'autor, font citada en en:John Skoyles (scientist). Llibre de 2002 (McGraw-Hill, editorial en:Up from Dragons).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Modernidad conductual» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.