Etologia humana
L'etologia humana és la branca de l'etologia que tracta sobre el comportament dels sers humans. Irenäus Eibl-Eibesfeldt la va fundar com una llínea independent d'investigació. Eibl-Eibesfeldt efectivament va aplicar l'etologia general a estudis previs sobre humans en curs de Konrad Lorenz, estudiant en una perspectiva més comuna en els estudis del comportament dels animals.[1] Entre els fundadors de la "etologia humana" s'inclouen tant a Konrad Lorenz com a Eibl Eibesfeldt, aixina com el etólogo holandés Nikolaas Tinbergen. El camp de l'etologia humana és la ciència específica del comportament humà.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Etologia humana [1] archivat en Wayback Machine., entrevista a Irenäus Eibl-Eibesfeldt
- ↑ Contribucions de l'etologia a l'estudi del desenroll humà i socialisació, Adolfo Perinat, El Basilisco, n. 11, novembre-decembre 1980
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Charles Darwin (1872). The Expression of Emotions in Man and Animals. London: John Murray.
- Irenäus Eibl-Eibesfeldt (1970). Ethology. The Biology of Behavior. London: Holt - Rinehart and Winston Inc.
- Irenäus Eibl-Eibesfeldt (1989). Human Ethology. New York: Aldine de Gruyter.
- Konrad Lorenz (1978). Behind the Mirror: A Search for a Natural History of Human Knowledge. New York: Mariner Books.
- Gerhard Medicus (2017). Being Human – Bridging the Gap between the Sciences of Body and Mind, Berlin VWB
- Este artícul conté una traducció derivada de «Etología humana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.