Creative Commons

Creative Commons (CC) ―en espanyol, '[Bens] Comuns Creatius'― és una organisació sense fins de lucre dedicada a promoure l'accés i l'intercanvi de cultura. Desenrolla un conjunt d'instruments jurídics de caràcter gratuït que faciliten usar i compartir tant la creativitat com el coneiximent. La seua sèu central es troba en Mountain View, en l'estat de Califòrnia, Estats Units. Els instruments jurídics desenrollats per l'organisació consistixen en un conjunt de «models de contractes de licenciamiento» o llicències de drets d'autor (llicències Creative Commons o llicencies CC) que oferixen a qui crea una obra una manera simple i estandardisada d'otorgar permís al públic per a compartir i usar el seu treball creatiu baix els térmens i condicions de la seua elecció. En este sentit, les llicències Creative Commons permeten canviar fàcilment els térmens i condicions de drets d'autor de l'obra, de «tots els drets reservats» a «alguns drets reservats».^{cita requerida}

Les llicències Creative Commons no reemplacen als drets d'autor, sino que es recolzen en estos per a permetre elegir els térmens i condicions de la llicència d'una obra de la manera que millor satisfaça a qui és titular dels drets. Per tal motiu, estes llicències s'han interpretat com una forma de prendre el control per a compartir la propietat intelectual.^{cita requerida}

L'organisació va ser fundada en 2001 per Lawrence Lessig (exprofesor de dret de l'Universitat de Stanford i especialista en ciberderecho), Hal Abelson i Eric Eldred, en el soport del Center for the Public Domain. El primer artícul sobre Creative Commons en una publicació d'interés general va ser escrit per Hal Plotkin en febrer de 2002. El primer conjunt de llicències de copyright es va llançar en decembre de 2002. Per al 2008, ya hi havia uns 130 millons de treballs en llicències Creative Commons. En octubre de 2011, tan sol Flickr albergava més de 200 millons de fotografies en llicències Creative Commons. A fins del 2015, hi havia més de 1100 millons de treballs en llicències Creative Commons en tot lo món.

• Creative Commons està dirigida per una junta directiva i un consell consultiu. Conte ademés en una ret mundial de més de 100 organisacions afiliades treballant en més de 85 països.

Objectius i influències

Seminari de Creative Commons Japan, en Tòquio, 2007.

• Creative Commons es destaca per estar, al front del moviment copyleft, que té com a objectiu recolzar a construir un domini públic més ric proporcionant una alternativa al «tots els drets reservats» del copyright, el denominat «alguns drets reservats».

David Berry i Giles Moss han acreditat a Creative Commons en la generació d'interés en el tema de la propietat intelectual i la contribució al replanteig del paper dels «bens comuns» en la «era de l'informació». Més allà d'això, Creative Commons ha donat soport institucional, pràctic i llegal a individus i grups que busquen experimentar i comunicar-se en la cultura en una major llibertat.

• Creative Commons pretén contrastar lo que Lawrence Lessig, fundador de Creative Commons, considera que és una cultura dominant i cada volta més restrictiva. Lessig descriu açò com «una cultura els autors de la qual conseguixen crear només en el permís dels poderosos o d'autors anteriors». Lessig sosté que la cultura moderna està dominada per distribuïdors de contingut tradicionals en la finalitat de mantindre i reforçar els seus monopolis en els productes culturals, com la música, la fotografia i el cine, pero que Creative Commons pot proporcionar alternatives a estes restriccions.

Ret global de Creative Commons

Charra de Creative Commons Uruguai en el FLISOL 2014, en la Facultat d'Arquitectura de l'Universitat de la República, Montevideo, Uruguay.

Fins a abril de 2018, Creative Commons contava en més de 100 organisacions afiliades treballant en més de 85 països per a recolzar i promoure les activitats de Creative Commons en tot lo món. En 2018 esta ret es va reestructurar i, despuix d'haver estat basada en organisacions afiliades, varen començar a formar part d'ella persones i organisacions agrupades en capítuls.

Patrocinadors de Creative Commons

• Creative Commons és una organisació sense fins de lucre que per al seu funcionament conta en el respal de donants institucionals i a títul personal.

Respal institucional

Donants de més de 100 000 dólars

• Arcàdia Fund
• Brin Wojcicki Foundation
• Ford Foundation
• Google
• The William and Flora Hewlett Foundation
• Institute of Museum and Library Services
• Nature Publishing Group
• Private Internet Access
• Wikimedia Foundation

La llista completa de donants pot consultar-se en el Creative Commons.

Llicències

Esquema sobre Creative Commons:

 Copyright tots els drets reservats

 Llicències de Creative Commons restrictives

 Llicències Creative Commons obertes i declaració CC0

Artícul principal → Llicencies Creative Commons.

Les llicències Creative Commons o CC estan inspirades en la llicència GPL (General Public License) de la Free Software Foundation, i compartixen bona part de la seua filosofia. L'idea principal darrere d'elles és possibilitar un modellegal ajudat per ferramentes informàticas, per a aixina facilitar la distribució i l'us de continguts. Existix una série de llicències Creative Commons, cada una en diferents configuracions, que permet als autors poder decidir la manera en la que la seua obra va a circular en internet, entregant llibertat per a citar, reproduir, crear obres derivades i oferir-la públicament, baix certes restriccions. Encara que originalment varen ser redactades en anglés, les llicències han segut adaptades a vàries llegislacions en atres països del món. Entre atres idiomes, han segut traduïdes al espanyol, al portugués, al gallec, al vasc i al català a través del proyecte Creative Commons International. Existixen varis països de parla hispana que estan involucrats en este procés: Argentina, Chile, Colòmbia, Equador, El Salvador, Espanya, Guatemala, Mèxic, Perú i Puerto Rico que ya tenen les llicències traduïdes i en funcionament, mentres que Veneçola es troba en procés de traducció i implementació de les mateixes. Aixina mateix, Brasil també té les llicències traduïdes i adaptades a la seua llegislació. Les llicències Creative Commons estan compostes per quatre mòduls de condicions:

• Attribution / Atribució (BY), requerix la referència a l'autor original.
• Share Alike / Compartir Igual (SA), permet obres derivades baix la mateixa llicència o similar (posterior o una atra versió per estar en distinta jurisdicció).

• Senar-Commercial / No Comercial (NC), obliga a que l'obra no siga utilisada en fins comercials.
• No Derivative Works / No Derivades (ND), no permet modificar l'obra de cap manera. Estos mòduls es combinen per a donar lloc a les sis llicències de Creative Commons:

• Attribution / Atribució (CC BY).
• Attribution Share Alike / Atribució-CompartirIgual (CC BY-SA).
• Attribution NoDerivatives / Atribució-NoDerivades (CC BY-ND).
• Attribution Senar-Commercial / Atribució-NoComercial (CC BY-NC).
• Attribution Senar-Commercial Share Alike / Atribució-NoComercial-CompartirIgual (CC BY-NC-SA).
• Attribution Senar-Commercial No Derivatives / Atribució-NoComercial-NoDerivades (CC BY-NC-ND). Totes les llicències Creative Commons permeten el «dret fonamental» de redistribuir l'obra en fins no comercials i sense modificacions. Les opcions NC i ND fan que l'obra no siga «lliure» d'acort en la definició d'obres culturals lliures. Una llicència contractual especial és l'opció CC0, o «Sense drets reservats».

Esta llicència cedix l'obra al domini públic (o un estat equivalent en jurisdiccions a on el domini públic no és possible). Comparat a una declaració de domini públic cedida a l'obra, la declaració CC0 és menys ambigua i conseguix l'efecte desijat a escala global, en lloc de llimitar-se a algunes jurisdiccions. En el món del software, Creative Commons respala tres llicències creades per atres institucions: la llicència BSD, la llicencia CC GNU LGPL i la CC GNU GPL.

Us i llista de proyectes que han tret continguts baix llicències Creative Commons

• Creative Commons dispon d'un directori de contingut wiki de les organisacions i proyectes que usen les seues llicències.

En la seua web també proporcionen casos d'estudi dels proyectes baix dites llicències al voltant del món. Els continguts baix estes llicències també pot ser consultat a través de directoris de continguts i motors de busca. El 13 de giner de 2009, alguns continguts de radiodifusió d'Al Jazeera en el conflicte 2008-2009 Israel-Gaza varen ser llançats baix una llicència d'Attribution 3.0.

Algunes atres organisacions que també han posat continguts baix llicencies CC són:

• Arduino (CC BY-SA).
• Citizendium (CC-BY-SA).
• Knol (la majoria CC BY-SA o CC BY-NC-SA).
• Ninjam (CC BY-SA).
• The Saylor Foundation (CC BY).
• Wikipedia (CC BY-SA des de juny de 2009).
• Wikimedia Commons (llicencia CC entre atres opcions).
• Wikia (CC BY-SA, des de juny de 2009).
• web de la Fundació Mozilla (CC BY-SA).

Jurisdiccions

Països als que les llicències Creative Commons varen ser portades (verda) o estaven en procés de ser-ho (blau) fins a l'arribada de la versió 4.0.

Artícul principal → en:Creative Commons jurisdiction ports.

Les llicències Creative Commons sense localisació originals varen ser escrites tenint en conte el sistema llegal d'Estats Units, de tal manera que la seua utilisació podria ser incompatible en les diferents llegislacions locals i fer que les llicències no es pogueren aplicar en algunes jurisdiccions. Per a solucionar este problema, la ret d'afiliats de Creative Commons va realisar un procés de portat de les llicències per a acomodar-les a les lleis locals de dret d'autor. En maig de 2010 hi havia 52 llicències específiques per a distintes jurisdiccions, en atres 9 en procés de redacció.

A partir de la versió 4.0, llançada a fins de 2013, el conjunt de llicències està dissenyat per a ser utilisat en totes les jurisdiccions sense necessitat de ser portat.

Crítica

Crítica general

Péter Benjamin Tóth afirma que els objectius de Creative Commons ya estan atesos pel sistema de copyright, i que l'eslògan de «alguns drets reservats», en lloc del principi «tots els drets reservats», crea una falsa dicotomia. El copyright proporciona una llista de drets exclusius a l'autor, dels quals ell decidix quins vol vendre o donar i quins vol mantindre. Per lo tant el concepte de «alguns drets reservats» no és una alternativa, sino que és la mateixa idea que el clàssic copyright.

Atres crítics temen que Creative Commons podria erosionar el sistema del copyright, o permetre que la creativitat de les persones passe a ser un «ben comú» per a ser explotat per qualsevol persona que tinga temps lliure i un rotulador.

Alguns crítics qüestionen cóm estes llicències són útils per als autors i sugerixen que Creative Commons servix a una «cultura remix» i no respon a les necessitats reals de compensació financera i reconeiximent dels artistes, com tampoc es preocupa per la falta de recompenses per a productors de contingut que dissuadirà als artistes a publicar la seua obra.

Alguns crítics sostenen que el sistema de llicències de Creative Commons dissuadix als productors de contingut a fer esforços coordinats per a modernisar la llei de copyright.

El fundador de Creative Commons Lawrence Lessig respon que les lleis de copyright no sempre han oferit la protecció forta i aparentment indefinida que proporcionen les lleis d'hui en dia. Pel contrari, la duració del copyright solia estar llimitada a térmens molt més curts (d'anys), i moltes obres mai varen conseguir protecció per no seguir el format obligatori ara abandonat.

També es qüestiona si Creative Commons és el «ben comú» que pretendre ser, ya que a lo manco algunes de les restriccions s'apliquen a la capacitat de les persones per a usar els recursos dins del camp del «ben comú».

Açò està enterament delimitat pels drets privats i no té res a vore en els drets compartits per tots.

• Creative Commons tampoc defén la «creativitat» o quins aspectes requerix una obra per a aplegar a ser part del «ben comú».

Crítics com Giles Moss sostenen que la fundació de Creative Commons no és el mecanisme apropiat per a crear «bens comuns» de contingut original.

Pel contrari, un ben comú deu ser creat i mantinguda la seua presència, a través del procés i l'activisme polític, no a través dels advocats «redactant noves regles».

També es critica que quatre de les sis llicències no són ni lliures ni obertes per les restriccions que imponen a la reutilisació, d'acort en la definició de lliure «una obra és lliure si qualsevol és lliure d'utilisar, reutilisar i redistribuir dita obra», esta definició solament la complixen les restriccions Atribució i CompartirIgual.

Expansió de les llicències i incompatibilitats

Els crítics també argumenten que Creative Commons ha empijorat l'expansió de les llicències, per proporcionar llicències incompatibles entre sí. La web de Creative Commons afirma: «Ya que cada una de les sis llicències Creative Commons funcionen de distinta manera, els recursos posats baix distintes llicències no necessàriament tenen que poder ser combinats entre sí sense violar els térmens d'alguna d'elles».

Obres en llicències incompatibles no podran ser recombinades per a formar una obra derivada sense conseguir el permís del propietari del copyright. Una de les preocupacions és que sense un mateix marc llegals obres que mesclen llicències involuntàriament no es pot compartir.

L'assunt de la compatibilitat és especialment rellevant perque les llicències més usades són les no-lliures «NoComercial» (CC BY-NC-SA o CC BY-NC-ND) i no poden ser combinades en les lliures «Atribució-CompartirIgual» (CC BY-SA, usada per eixemple per Wikipedia).

Mal us de llicències

Erro al crear miniatura:

Creative Commons guiant als contribuents. Esta image és un producte derivat de La Llibertat guiant al poble d'Eugène Delacroix.

ya que Creative Commons solament és un servici que proporciona llicències estandardisades, no és part de cap acort, els usuaris podrien posar baix una llicència Creative Commons una obra en copyright i redistribuir estes obres en Internet. No existix una base de senyes de Creative Commons en les obres baix les seues llicències i tota la responsabilitat del seu sistema recau per complet en aquells que les usen.

No obstant esta situació no és específica de Creative Commons. Tots els propietaris de copyright deuen defendre els seus drets individualment i tampoc existix una base de senyes central en tots les obres. L'oficina de copyright d'Estats Units manté una base de senyes en totes les obres registrades, pero l'absència de registre no implica l'absència de copyright. Encara que Creative Commons oferix vàries llicències per a diferents usos, alguns sugerixen que les llicències seguixen sense oferir diferències entre els mijos i les preocupacions que els diferents autors tenen. Per eixemple un documentalista pot tindre preocupacions molt diferents respecte a un dissenyador de software o un professor de dret.

Adicionalment, la gent que desige usar una obra baix una d'estes llicències necessitarà determinar si per a eixe us en particular la llicència ho permet o es necessita algun permís adicional.

• Lessig va comentar que l'intenció de Creative Commons és proporcionar un punt intermig entre dos extrems de la protecció del copyright, un demanda que tots els drets deuen ser controlats i l'atre que cap d'ells deu ser controlat.
• Creative Commons proporciona una tercera opció que permet als autors elegir que drets volen controlar i cuals volen cedir.

La multitut de llicències reflectix la varietat de drets que poden ser transmesos als autors venidors.

Free Software Foundation

Algunes llicències de Creative Commons han segut denunciades pel fundador de la FSF Richard Stallman perque, segons diu, «do not give everyone [...] minimum freedom to share, noncommercially, any published work», açò és, que CC no proporciona a tot lo món una mínima llibertat per a compartir qualsevol obra publicada (no comercialment). Mako Hill assegura que Creative Commons no encerta en establir un «nivell base de llibertat» que totes estes llicències deurien reflectir i en les quals els posseïdors dels drets i els usuaris deurien complir. «By failing to take any firm ethical position and draw any line in the sand, CC is a missed opportunity... CC has replaced what could have been a call for a world where "essential rights llaure unreservable" with the relatively hollow call for "some rights reserved."», és dir, al no tindre una posició ètica ferma i no marcar una clara llínea divisòria, CC pert l'oportunitat i reemplaça lo que tindria que haver segut un cridat al món a on «els drets essencials no poden reservar-se» en una cridada relativament buida a «alguns drets reservats». Alguns temen que la popularitat de CC podria restar importància als objectius estrictes d'atres organisacions de contingut lliure.

Atres crítiques a la llicència NoComercial

Atres crítics, com Erik Möller, plantegen alguns problemes sobre l'us de la llicència Creative Commons NoComercial. Les obres distribuïdes baix esta llicència no són compatibles en moltes web de contingut obert, incloent Wikipedia, que explícitament permeten i fomenten alguns usos comercials. Möller explica que “the people who llaure likely to be hurt by an -NC license llaure not large corporations, but small publications like weblogs, advertising-funded ràdio stations, or local newspapers”, és dir, els més vulnerables a la llicència NC no són grans corporacions, sino chicotetes publicacions com weblogs, estacions de radi finançades per publicitat, o periòdics locals.

• Lessig respon que el règim actual de copyright també perjudica la compatibilitat i els autors poden disminuir esta incompatibilitat elegint una llicència menys restrictiva.

Ademés, la llicència NoComercial és útil per a previndre que algú comercialise el treball d'un autor quan ell planeja fer-ho en un futur.

Debian

Els desenrolladors de Debian, una distribució de GNU/Linux coneguts pel seu rígit adheriment a la definició de software lliure,^{cita requerida} rebugen inclús la llicència d'Atribució abans de la versió 3 per ser incompatible en les directrius de software lliure de Debian per la disposició antigestió digital de drets de la llicència i l'exigència dels intermediaris que lleven crèdit a l'autor a petició seua. En qualsevol cas, la versió 3.0 de la llicència afig estos punts i és considerada compatible en dites directrius.

Paraules clau (terminologia)

• Domini públic: és un concepte utilisat en dos àrees del dret: el dret administratiu i el dret d'autor.
• Developing Nations (devnations) (En Inglés): establix condicions especials per a nacions en desenroll.
• Sampling o mostreig: és l'acció de gravar un sò en qualsevol tipo de soport per a poder reutilisar-ho posteriorment com a part d'una nova gravació sonora. Utilisant esta tècnica musical, molts compositors han realisat diversos treballs artístics.
• CC-GNU GPL: llicència de software que garantisa als usuaris finals la llibertat d'usar, estudiar, compartir (copiar) i modificar el software.
• CC-GNU LGPL: llicència de software que pretén garantisar la llibertat de compartir i modificar el software cobert per ella.
• Intercanvi d'archius: és proveir accés a informació almagasenada digitalment, com a programes informàtics, obres multimèdia (àudio, video), etc.
• ColorIURIS: és un sistema internacional de gestió i cessió de drets d'autor.

Bibliografia

En espanyol

• Artícul sobre Creative Commons, del navegant. com
• Propietat intelectual i societat civil: Right or left?
• dellançament de Creative Commons Argentina
• del grup de respal a les llicències Creative Commons en Colòmbia
• Traducció a l'espanyol de “Get Creative”, un vídeo que explica qué són estes llicències.

En anglés

• Also available on Wikimedia Commons, here
• Ardito, Stephanie C. “Public-Domain Advocacy Flourishes”. Information Today 20, no. 7 (2003): 17,19.
• Asschenfeldt, Christiane. “Copyright and Licensing Issues—The International Commons”. In CERN Workshop Séries on Innovations in Scholarly Communication: Implementing the Benefits of OAI (OAI3), 12 de febrer-14 de febrer de 2004 at CERN, Geneva, Switzerland. Geneva: CERN, 2004. ^{[enllaç trencat]} video
• Brown, Glenn Otis. “Academic Digital Rights: A Walk on the Creative Commons”. Syllabus Magazine (abril de 2003). https://web.archive.org/web/20060406070155/http://syllabus.com/artícul. asp? id=7475
• ———. “Out of the Way: How the Next Copyright Revolution Ca Help the Next Scientific Revolution”. PLoS Biology 1, no. 1 (2003): 30-31. https://web.archive.org/web/20040416190329/http://www.plosbiology.org/plosonline/?request=get-document&doi=10.1371%2Fjournal.pbio.0000009
• Chillingworth, Mark. “Creative Commons Attracts BBC's Attention”. Information World Review, 11 de juny de 2004. https://web.archive.org/web/20050131073558/http://www.iwr.co.uk/iwreview/1155821
• Conhaim, Wallys W. “Creative Commons Nurtures the Public Domain”. Information Today 19, no. 7 (2002): 52, 54. http://www.infotoday.com/newsbreaks/nb020603-2.htm

• “Delivering Classics Resources with TEI-XML, Open Source, and Creative Commons Licenses”. Cover Pages, 28 d'abril de 2004. http://xml.coverpages.org/ni2004-04-28-a.html
• Denison, D. C. “For Creators, An Argument for Alienable Rights”. Boston Globe, 22 de decembre de 2002, I2.
• Ermert, Monika. “Germany Debuts Creative Commons”. The Register, 15 de juny de 2004. http://www.theregister.co.uk/2004/06/15/german_creative_commons/* Fitzgerald, Brian, and Ian Oi. “Free Culture: Cultivating the Creative Commons”. (2004). https://web.archive.org/web/20080731082527/http://eprints.qut.edu.au/archive/00000122/* Johnstone, Sally M. “Sharing Educational Materials Without Losing Rights”. Change 35, no. 6 (2003): 49-51.
• Lessig, Lawrence. “The Creative Commons” (1994) vol.55 Florida Law Review 763.
• Plotkin, Hal. “All Hail Creative Commons: Stanford Professor and Author Lawrence Lessig Plans a Llegal Insurrection”. SFGate. com, 11 de febrer de 2002. http://www.sfgate.com/cgi-bin/artícul. cgi? file=/gate/archive/2002/02/11/creatcom. DTL
• Schloman, Barbara F. “Creative Commons: An Opportunity to Extend the Public Domain”. Online Journal of Issues in Nursing, 13 d'octubre de 2003. https://web.archive.org/web/20060104212710/http://www.nursingworld.org/ojin/infocol/info_12.htm
• Stix, Gary. “Some Rights Reserved”. Scientific American 288, no. 3 (2003): 46. https://web.archive.org/web/20050915115752/http://www.sciam.com/artícul. cfm? chanID=sa006&colID=7&articleID=000C2691-4F88-1E40-89E0809EC588EEDF

• Weitzman, Jonathan B., and Lawrence Lessig. “Open Access and Creative Common Sense”. Open Access Now, 10 de maig de 2004. https://web.archive.org/web/20070530042929/http://www.biomedcentral.com/openaccess/archive/?page=features&issue=16

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Creative Commons.
• Creative Commons
• Commons Uruguay