Anar al contingut

GNU General Public License

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
GNU General Public License

La Llicència Pública General de GNU o més coneguda pel seu nom en anglés GNU General Public License (o simplement les seues sigles en anglés GNU GPL) és una llicència de dret d'autor àmpliament usada en el món del software lliure i còdic obert,[1] i garantisa als usuaris finals (persones, organisacions, companyies) la llibertat d'usar, estudiar, compartir (copiar) i modificar el software. El seu propòsit és doble: declarar que el software cobert per esta llicència és lliure, i protegir-ho (per mig d'una pràctica coneguda com copyleft) d'intents d'apropiació que restringixquen eixes llibertats a nous usuaris cada volta que l'obra és distribuïda, modificada o ampliada. Esta llicència va ser creada originalment per Richard Stallman, fundador de la Free Software Foundation (FSF) per al proyecte GNU. La Free Software Foundation posa la GPL a disposició de qualsevol que desige protegir els drets dels seus usuaris finals (usar, compartir, estudiar i modificar), i otorgar als beneficiaris d'un programa d'ordenador o un atre tipo d'obra els drets de la definició de software lliure.[2] La GPL es distinguix del domini públic o d'atres llicències de software lliure conegudes com permissives per fer recalcament en el copyleft, o solament permetre que les còpies i derivats d'una obra baix la GPL perpetuen la mateixa llicència. La major part del software GNU és copyleft, pero no tot; no obstant, tot el software GNU deu ser software lliure. Part del software GNU va ser escrit per l'equip de la Free Software Foundation, pero la major part prové d'alguns voluntaris. La Free Software Foundation és titular del copyright de part d'eixe software, una atra part està baix el copyright dels seus autors.

David A. Wheeler sosté que el copyleft proporcionat per la GPL va ser crucial per a l'èxit de sistemes basats en Linux, donant als programadors que han contribuït al núcleu la seguritat de que del seu treball es beneficiaria tot el món i seguirà sent lliure, en lloc de ser explotat per companyies de software que no tindrien que donar res de nou a la comunitat.[3]

Els usuaris o companyies que distribuïxen els seus treballs baix les GPL, poden cobrar o distribuir-les gratuïtament. Açò distinguix les GPL de les llicències de software que prohibixen la seua distribució comercial. La FSF argumenta que no es deu restringir la distribució comercial del software (incloent la redistribució), i en eixe tenor la GPL establix explícitament que les obres cobertes per esta llicència es poden vendre a qualsevol preu

Història

[editar | editar còdic]

La GPL va ser creada per Richard Stallman en 1989, per a protegir els programes lliberats com a part del proyecte GNU. La GPL original es va basar en l'unificació de llicències similars utilisades en versions anteriors de GNU Emacs, GNU Debugger i de GNU C Compiler.[4] Estes llicències contenien disposicions similars a les actuals GPL, pero eren específiques per a cada programa, fent-els incompatibles, a pesar de ser la mateixa llicència. L'objectiu de Stallman era produir una llicència que poguera ser aplicada a qualsevol proyecte, per lo que és possible utilisar-les en molts proyectes per a compartir còdic. La segona part d'esta llicència, versió 2, va ser lliberada en 1991. Durant els següents 15 anys, els membres de la comunitat FOSS varen començar a preocupar-se en els problemes en la GPLv2 que permetien explotar software GPL en intencions contràries a la llicència.[5] Estos problemes incloïen tivoización, que és l'inclusió de software en GPL en hardware que rebujarà eixecutar versions modificades del seu software, problemes de compatibilitat com ocorre en la llicència Affero General Public License; i les disputes per palesos entre Microsoft i distribuïdors de còdic lliure i obert, lo que es va considerar com un intent d'usar les paleses com a arma contra la comunitat FOSS. Històricament, la família de llicències de la GPL ha segut una de les llicències de software més populars en el software lliure de domini.[6][7][8][9][10][11][12] La tercera versió d'esta llicència (GNU GPLv3) va ser desenrollada per a tractar de resoldre estos problemes i va ser llançada oficialment el 25 de juliol de 2007. Esta és la primera llicència copyleft per a us general, lo que significa que els treballs derivats solament poden ser distribuïts baix els térmens de la mateixa llicència.

Versió 1

[editar | editar còdic]

La versió 1 de GNU GPL,[13] va ser presentada el 25 de febrer de 1989,[14] va impedir lo que eren les dos principals formes en les que els distribuïdors de software restringien les llibertats definides pel software lliure. El primer problema va ser que els distribuïdors publicaven únicament els archius binarios, funcionals i eixecutables, pero no entendibles o modificables per humans. Per a previndre açò, la GPLv1 va establir que qualsevol proveïdor de software lliure ademés de distribuir l'archiu binario devia lliberar a la seua volta còdic font entendible i que poguera ser modificat pel ser humà, baix la mateixa llicència (seccions 3a i 3b de la llicència). El segon problema era que els distribuïdors podien afegir restriccions adicionals, ya fora afegint restriccions a la llicència o per mig de la combinació del software en un atre que tinguera atres restriccions en la seua distribució. Si açò es feya, llavors l'unió dels dos conjunts de restriccions seria aplicada al treball combinat llavors podrien afegir-se restriccions inacceptables. Per a previndre açò, GPLv1 obligava a que les versions modificades en el seu conjunt, tingueren que ser distribuïdes baix els térmens GPLv1 (seccions 2b i 4 de la llicència). Per lo tant, el software distribuït baix GPLv1 pot ser combinat en software baix térmens més permissius i no en software en llicències més restrictives, lo que entraria en conflicte en el requisit de que tot software té que ser distribuït baix els térmens de la GPLv1.

Versió 2

[editar | editar còdic]

Segons Richard Stallman, el major canvi en GPLv2 va ser la clàusula “Liberty or Death” («llibertat o mort»), com la flama en la secció 7 d'eixe document.[15] Esta secció diu que si algú impon restriccions que li prohibixen distribuir còdic GPL de tal forma que influïxca en les llibertats dels usuaris (per eixemple, si una llei impon que eixa persona únicament puga distribuir el software en binario), eixa persona no pot distribuir software GPL. L'esperança és que açò farà que siga menys tentador per a les empreses el recórrer a les amenaces de paleses per a exigir una remuneració dels desenrolladors de software lliure. En 1991 es va fer evident que una llicència menys restrictiva seria estratègicament útil per a la biblioteca C i per a les biblioteques de software que essencialment feyen el treball que portaven a terme atres biblioteques comercials ya existents.[16] Quan la versió 2 de GPL va ser lliberada en juny de 1991, una segona llicència Library General Public License va ser introduïda al mateix temps i numerada en la versió 2 per a denotar que abdós són complementàries. Els números de versions varen divergir en 1999 quan la versió 2.1 de LGPL va ser lliberada, esta va ser renombrada com GNU Lesser General Public License per a reflectir el seu lloc en esta filosofia.

Versió 3

[editar | editar còdic]
Richard Stallman en ellançament de la primera versió de la GNU GPLv3 en MIT, Cambridge, Massachusetts, EE. UU. A la seua dreta (a l'esquerra de la foto) el professor de Dret de Columbia Eben Moglen, president del Software Freedom Law Center.

A finals de 2005, la Free Software Foundation (FSF) va anunciar estar treballant en la versió 3 de la GPL (GPLv3). El 16 de giner de 2006, el primer borrador de GPLv3 va ser publicat, i es va iniciar la consulta pública. La consulta pública es va planejar originalment per a durar de nou a quinze mesos, pero finalment es va estendre a díhuit mesos, durant els quals es varen publicar quatre borradors. La GPLv3 oficial va ser lliberada per la FSF el 29 de juny de 2007.[17]

Segons Stallman els canvis més importants es varen produir en el camp de les paleses de software, la compatibilitat de llicències de software lliure, la definició de còdic font, i restriccions d'hardware respecte a les modificacions d'hardware.[17][18] Atres canvis estan relacionats en l'internacionalisació, cóm són manejades les violacions de llicències, i cóm els permissos adicionals poden ser concedits pel titular dels drets d'autor. També afig disposicions per a llevar al DRM el seu valor llegal, per és possible trencar el DRM en el software de GPL sense trencar lleis com la DMCA.[19]

El procés de consulta pública va ser coordinat per la Free Software Foundation en assistència de Software Freedom Law Center, Free Software Foundation Europe,[20] i atres grups de software lliure. Els comentaris del públic varen ser recolectats a través del portal gplv3. fsf. org.[21]

Durant el procés de consulta pública, 962 comentaris varen ser presentats per al primer borrador.[22] Finalment, al final del procés es va alcançar la sifra de 2,636 comentaris.[23][24][25]

El tercer borrador va ser lliberat el 28 de març de 2007.[26] Este borrador inclou mecanismes destinats a evitar acorts relatius a les paleses, com el controvertit acort entre Microsoft i Novell i restringix les clàusules anti-tivoización a una definició llegal d'un "usuari" o "producte de consum". També elimina la secció de "Llimitacions geogràfiques", que el seu provable borrat s'havia anunciat en ellançament de la consulta pública. El quarto borrador,[27] que va ser l'últim, va ser lliberat el 31 de maig de 2007. Va introduir la compatibilitat en les Llicencies Apache, va clarificar el rol dels contractistes externs, i fa una excepció per a evitar els problemes provocats per l'acort Microsoft-Novell, establint en el paràgraf 6 de la Secció 11 lo següent:

Vosté no pot distribuir un treball amparat si vosté forma part d'un acort en un tercer que està en el negoci de la distribució de software, baix el qual vosté fa el pagament a la tercera part sobre la base de l'extensió de l'activitat de distribució del treball, i en virtut del com l'otorgue, a qualsevol de les parts que rebrien el treball amparat, una llicència de palesa discriminatòria

L'objectiu d'açò és fer este tipo d'acorts ineficaços. La llicència està orientada a que Microsoft tinga que estendre les llicències de paleses per a garantisar als clients de Novell'us de GPLv3, lo que és possible únicament si Microsoft és distribuïdor llegal del software baix GPLv3.[28][29]

Alguns desenrolladors d'alt nivell del núcleu Linux, varen comentar i varen fer declaracions públiques als mijos de comunicació sobre les seues objeccions als borradors 1 i 2.[30]

Térmens i condicions

[editar | editar còdic]

Els térmens i condicions de GPL deuen estar disponible per a qualsevol que reba una còpia de l'obra al com ha segut aplicada esta llicència. Qualsevollicència que se li apliquen dits térmens dona permís a realisar modificacions a una obra, realisar còpies i distribuir-la o distribuir qualsevol de les seues versions derivades. En esta llicència, està permés cobrar per la distribució de cada còpia, o no cobrar res. Este últim punt distinguix les llicències GPL de les llicències de software que prohibixen la distribució comercial. La FSF argumenta que en el software lliure no deu haver cabuda per a les restriccions comercials,[31] i les obres baix este tipo de llicències poden ser venudes a qualsevol preu. La GPL, ademés, establix que un distribuïdor no pot impondre "restriccions sobre els drets otorgats per la GPL". Esta prohibix activitats com la distribució del software baix un acort de confidencialitat o contracte. Distribuïdors baix la GPL també concedir una llicència per a qualsevol dels seus palesos software, per a ser utilisades en software GPL. La quarta secció de la versió 2 de la llicència i la dessetena secció de la versió 3 requerixen que els programes distribuïts com binarios precompilados estiguen acompanyats d'una còpia del còdic font, una oferta per escrit per a distribuir el còdic font a través del mateix mecanisme que el binario pre-compilado, o una oferta per escrit per a obtindre el còdic font del binario rebut baix la GPL. La segona secció de la versió 2 i la secció quinta de la versió 3 també apunten que cal suministrar "a tots els destinataris una còpia d'esta Llicència junt en el Programa". La versió 3 de la llicència permet que el còdic font estiga disponible en distintes plataformes en compliment de la sèptima secció. Estos inclouen la descàrrega de còdic font des d'un servidor de ret adjacent o l'obtenció del mateix a través de peer-to-peer, sempre que el còdic compilado estiga disponible i que hi haja "instruccions clares” sobre on trobar el còdic font. La FSF no permet l'aplicació de drets de copyright a una obra llicenciada baix GPL, a lo manco que l'autor els aplique explícitament (açò succeïx rares voltes en en excepció dels programes que formen part del proyecte GNU). Solament els titulars dels drets individuals tenen l'autoritat per a demandar una violació de la llicència quan es porta a terme.

Us de software en llicència

[editar | editar còdic]

El software baix la llicència GPL pot eixecutar-se per a qualsevol propòsit, inclosos els fins comercials i inclús com a ferramenta per a crear software propietari, com quan s'utilisen compiladors en llicència GPL.[32] Els usuaris o les empreses que distribuïxen obres subjectes a la llicència GPL (per eixemple, software) poden cobrar una tarifa per les còpies o distribuir-les de forma gratuïta. Açò distinguix a la GPL de les llicències de software tipo shareware, que permeten la còpia per a us personal pero prohibixen la distribució comercial, o de les llicències propietàries, a on la còpia està prohibida per les lleis de drets d'autor. La FSF argumenta que el software lliure que respecta la llibertat tampoc deuria restringir l'us i la distribució comercial (inclosa la redistribució).[33]

En l'us purament privat (o intern), sense vendes ni distribució, el còdic del software pot ser modificat i parts reutilisades sense necessitat de publicar el còdic font. Per a les vendes o la distribució, tot el còdic font deu estar disponible per als usuaris finals, incloses les modificacions i adició de còdic; en eixe cas, s'aplica el copyleft per a garantisar que els usuaris finals conserven les llibertats definides anteriorment.[34]

No obstant, el software que s'eixecuta com a programa d'aplicació en un sistema operatiu baix la llicència GPL, com Linux, no està obligat a estar subjecte a la llicència GPL ni a ser distribuït en disponibilitat de còdic font; la llicència depén únicament de les biblioteques i els components de software utilisats, no de la plataforma subjacent.[35] Per eixemple, si un programa consta únicament de còdic font original o es combina en còdic font d'uns atres components de software, llavors els components de software personalisats no necessiten estar baix la llicència GPL ni fer que el seu còdic font estiga disponible; inclús si el sistema operatiu subjacent utilisat està baix els térmens de la llicència GPL, les aplicacions que s'eixecuten sobre ell no es consideren obres derivades.[35] Solament si s'utilisen parts baix la GPL en un programa (i el programa es distribuïx), llavors tot el còdic font del programa deu estar disponible baix els mateixos térmens de la llicència. la Llicència Pública General Reduïda de GNU (LGPL) es va crear per a tindre un copyleft més dèbil que la GPL, ya que no requerix que el còdic font desenrollat a mida (distint de les parts baix la llicència LGPL) es faça disponible baix els mateixos térmens de llicència. La quinta secció de la versió 3 establix que cap còdic baix els térmens de la llicència GPL es considerarà una "mida de protecció tècnica" efectiva segons lo definit per l'artícul 11 del Tractat de Drets d'Autor de la OMPI, i que els qui distribuïxquen l'obra renuncien a tot poder llegal per a prohibir la elusión de dita mida de protecció tècnica "en la mida en que dita elusión s'efectue eixercint drets baix esta Llicència sobre l'obra coberta". Açò significa que els usuaris no poden ser considerats responsables d'eludir DRM implementat utilisant còdic subjecte a la llicència GPLv3 segons lleis com la Llei de Drets d'Autor del Mileni Digital (DMCA) dels EE. UU.[36]

Copyleft

[editar | editar còdic]

Els drets de distribució otorgats per la GPL per a versions modificades de l'obra no són incondicionals. Quan algú distribuïx baix GPL afegint a l'obra les seues pròpies modificacions, els requisits per a la distribució de la totalitat de l'obra no pot ser major que els requisits que estan en la GPL. Este requisit es coneix com copyleft. Que alcança el seu verdader potencial en el cas dels drets d'autor sobre el software. Si una obra GPL té drets copyright, no es tindrà dret a distribuir esta obra, realisar modificacions (llevat per a us propi). En aplicar una GPL a una obra, els drets de la mateixa estaran protegits per la llei de drets d'autor. I si pel contrari, si es distribuïx còpies de l'obra (llicenciada baix GPL) sense atindre's als térmens de la GPL (per eixemple, en mantindre en secret el còdic font), pot ser demandat per l'autor original dels drets d'autor.

Copyleft per lo tant utilisa la llei de copyright per a conseguir lo opost del seu propòsit usual: en lloc d'impondre restriccions, otorga drets, de tal manera que garantise que els drets no puguen ser posteriorment llevats o restringits. També assegura que si els drets illimitats de redistribució no es concedixen o es produïx qualsevol falla llegal es troba baix la protecció de la llei. Molts distribuïdors de programes baix GPL empaqueten el còdic font en l'eixecutable. Una alternativa que complix les bases de copyleft és la de proporcionar una oferta per escrit per a distribuir el còdic font en un mig físic (com per eixemple un CD) baix demanda. En la pràctica molts programes baix la GPL es distribuïxen per internet, i el còdic es troba estajat en servidors FTP, HTTP, etc.

Copyleft solament s'aplica quan es tracta de redistribuir el programa. Segons les seues bases, està permés fer privades les modificacions realisades, sense obligació de divulgar les modificacions sempre i quan este software siga d'us propi (no siga redistribuït). Va haver un debat sobre si es tractava d'una violació de la GPL de lliberar el còdic font tant en forma ofuscada, com en forma deliberadament complexa a la comprensió. El consens general va ser que, si ben no ètica, no es va considerar una violació. L'assunt va ser aclarit quan la llicència va ser modificada per a exigir que tinguera que estar disponible la versió «preferida» del còdic font.[37]

Llicències i temes contractuals

[editar | editar còdic]
  • GPL va ser dissenyat orientat més a una llicència que a un contracte.[38][39] En algunes jurisdiccions, la distinció llegal entre una llicència i un contracte és molt important: els contractes són eixecutables per la llei de contractes, mentres que les llicències s'apliquen en virtut del dret d'autor. No obstant, esta distinció no és útil en les diverses jurisdiccions en que no existixen diferències entre els contractes i llicències, com els sistemes de dret civil.[40]

Aquells que no accepten els térmens de la GPL i les seues condicions no tenen permís, en virtut del dret d'autor, a copiar o distribuir software en la GPL o treballs derivats. No obstant, si no redistribuïxen el programa, poden utilisar el software en la seua organisació al seu gust, i estes obres (inclosos els programes) construïdes baix este us no requerixen estar baix esta llicència.

[editar | editar còdic]

El text que compon la GPL és en sí està protegit baix copyright i és propietat de la FSF. No obstant, la FSF no és titular del dret d'autor d'una obra publicada baix la GPL, a menos que l'autor assigne explícitament els drets d'autor a la FSF (que rara volta succeïx en excepció dels programes que formen part del proyecte GNU). Solament els titulars dels drets individuals tenen l'autoritat per a demandar una violació de la llicència quan es porta a terme. La FSF permet al públic crear noves llicències basades en la GPL, sempre i quan les llicències derivades no utilisen GPL sense permís. Açò no es recomana, ya que tallicencia pot ser incompatible en la GPL. Atres llicències creades pel proyecte GNU inclouen la GNU Lesser General Public License i la GNU Free Documentation License.

Compatibilitat i llicències múltiples

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Guia ràpida de la compatibilitat en la GPL.

Còdic llicenciat baix vàries llicències pot ser combinat en programes en llicències GPL sense conflictes, sempre que la combinació de restriccions del treball en el seu conjunt no pose cap restricció adicional més allà de lo permés per la GPL.[41] Ademés dels térmens regulars de la GPL, hi ha restriccions i permissos adicionals que es poden aplicar:

  1. Si es vol combinar còdic baix diferents versions de GPL, es pot fer si el còdic en la versió més antiga de GPL inclou la declaració “qualsevol versió posterior”.[42]
  1. Còdic baix LGPL pot ser vinculat en qualsevol atre còdic, no importa que llicencia tinga eixe còdic.[43] Còdic baix LGPLv2 sense la declaració “qualsevol versió posterior” pot ser relicenciado si el treball al complet es llicencia en una GPLv2 o una GPLv3.[44]

La FSF manté una llista[45] de les llicències de software lliure GPL-compatibles[46][47] en moltes de les llicències de software lliure més comuns, com la llicència original MIT/X la llicència BSD (en la seua forma actual de tres clàusules) i la llicència Artistic 2.0.[48]

David A. Wheeler ha advocat als desenrolladors de software lliure/obert a que usen solament llicències GPL-compatibles, perque fer-ho d'una atra manera fa més difícil per als demés la participació i la contribució al còdic.[49] Com a eixemple específic d'incompatibilitat, ZFS de Sun Microsystems no pot ser inclós en la GPL del núcleu Linux, perque este està baix una GPL-incompatible CDDL. Ademés, ZFS està protegit per palesos, aixina que la distribució independent desenrollada per una implementació GPL requeriria el permís d'Oracle.[50]

Vàries empreses usen llicències múltiples per a distribuir una versió GPL i vendre una propietària a atres companyies que vullguen combinar el paquet de còdic en còdic propietari, usant una vinculació dinàmica o no. Eixemples d'estes companyies inclouen MySQL AB, Digia PLC (Qt framework, abans del 2011 de Nokia), Ret Hat (Cygwin) i RiverBank Computing (PyQt). Atres companyies, com Mozilla Foundation (alguns dels seus productes inclouen Mozilla Application Suite, Mozilla Thunderbird i Mozilla firefox), usen llicències múltiples per a distribuir versions baix GPL i atres llicències de còdic obert.

Validea llegal

[editar | editar còdic]

La GPL, en ser un document que cedix certs drets a l'usuari, assumix la forma d'un contracte, per lo que usualment li la denomina contracte de llicència o acort de llicència.[51][52] En els països de tradició anglosaxona existix una distinció doctrinal entre llicències i contractes, pero açò no ocorre en els països de tradició civil o continental. Com a contracte, la GPL deu complir els requisits llegals de formació contractual en cada jurisdicció. La llicència ha segut reconeguda, entre uns atres,[53] per jujats en Alemània, particularment en el cas d'una sentència en un tribunal de Munich, lo que indica positivament la seua validea en jurisdiccions de dret civil.

Adopció

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Compilador de còdic GNU.

El software baix la GPL pot ser aplicat baix tots els propòsits, inclosos els propòsits comercials i inclús com a ferramenta de creació de software propietari. En us purament privatiu (o intern), sense vendes ni distribucions implicades, el software pot ser modificat sense lliberar el còdic font pero, de lo contrari, el còdic font i qualsevol canvi realisat en ell deu estar disponible per als usuaris, ya que en este cas els drets de l'usuari estan protegits per copyleft. D'esta forma, les aplicacions instalades en sistemes operatius prominents baix la GPL com Linux i també el GNU Compiler Collection, no és necessari que estiguen llicenciades baix la GPL o que estiguen distribuïdes en el seu còdic font disponible ya que les llicències no depenen de la plataforma. Per eixemple, si un programa està format completament per còdic original, o si està combinat en software que no complix els requisits de copyleft no és necessari que es llicencie baix la GPL o que es distribuïxca en el seu còdic font disponible. Solament si un programa utilisa fragments de còdic GPL (i el programa és distribuït) el còdic font en la seua totalitat deu estar disponible, baix la mateixa llicència. L'atra llicència de GNU, LGPL (GNU Lesser General Public License) va ser creada per a tindre drets menys restrictius que GPL, per lo que en este cas en un programa que utilisa fragments de còdic LGPL, no és necessari lliberar el còdic original. Alguns atres programes de software lliure (com a eixemple prominent esta MySQL) són de doble llicència baix vàries llicències, a sovint en un dels certificats que són la GPL.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Open Source License Data». Archivat des d'el original, el 22 de febrer de 2018. Consultat el 24 d'abril de 2018.
  2. ↑ GPL FAQ: Does using the GPL for a program make it GNU Software?
  3. ↑ «Why the GPL rocketed Linux to success». «Baix while the BSDs have lost energy every clave a company gets involved, the GPL'ed programs gain every clave a company gets involved.»
  4. ↑ «The History of the GPL». Consultat el 24 de novembre de 2011.
  5. ↑ «Why Upgrade to GPL Version 3» (en anglés). Fsf. org. Consultat el 17 de març de 2011.
  6. ↑ «Top 20 licenses». Black Duck Software. Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2016. Consultat el 19 de novembre de 2015. «1. MIT license 24%, 2. GNU General Public License (GPL) 2.0 23%, 3. Apache License 16%, 4. GNU General Public License (GPL) 3.0 9%, 5. BSD License 2.0 (3-clause, New or Revised) License 6%, 6. GNU Lesser General Public License (LGPL) 2.1 5%, 7. Artistic License (Perl) 4%, 8. GNU Lesser General Public License (LGPL) 3.0 2%, 9. Microsoft Public License 2%, 10. Eclipse Public License (EPL) 2%»
  7. ↑ David A. Wheeler. «Make Your Open Source Software GPL-Compatible. Or Else».
  8. ↑ David A. Wheeler. «Estimating Linux's Size».
  9. ↑ «Freecode's statistics page». Archivat des d'el original, el 28 d'agost de 2008. «GPL 60.5%, lGPLv2 6.9%, GPLv2 1.9% GPLv3 1.6%»
  10. ↑ «GPLv3 hits 50 percent adoption | The Open Road - CNET News». News. cnet. com. Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2013. Consultat el 2 de setembre de 2013.
  11. ↑ [1] on lwn. net "Walter van Holst is a llegal consultant at the Dutch IT consulting company mitopics. .[...] Walter instead chose to use data from a software index, namely Freecode [...] Walter's 2009 data set consisted of 38,674 projects [...]The final column in the table shows the number of projects licensed under "any version of the GPL". In addition, Walter presented peu charts that showed the proportion of projects under various common licenses. Notable in those data sets was that, whereas in 2009 the proportion of projects licensed GPLv2-only and GPLv3 was respectively 3% and 2%, by 2013, those numbers had risen to 7% and 5%."
  12. ↑ «Top 20 licenses». Black Duck Software. Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2016. Consultat el 23 d'agost de 2013. «1. GNU General Public License (GPL) 2.0 33%, 2. Apache License 13%, 3. GNU General Public License (GPL) 3.0 12%»
  13. ↑ «GNU General Public License, version 1» (en anglés). Consultat el 2 d'abril de 2014.
  14. ↑ «New General Public License». Consultat el 2 d'abril de 2014.
  15. ↑ «Transcripció de la presentació de Richard Stallman en la 2dona Conferència Internacional GPLv3, 21 d'abril de 2006». Consultat el 2 d'abril de 2014.
  16. ↑ «El Proyecte GNU». Consultat el 2 d'abril de 2014.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Presentation in Brussels, Belgium—the first day of that year's FOSDEM conference.».
  18. ↑ «Interview with Richard Stallman».Free Software Magazine.Consultat el 2 d'abril de 2014.
  19. ↑ «Neutralizing Laws That Prohibit Free Software But Not Forbidding DRM» (en anglés). Free Software Foundation. Consultat el 2 d'abril de 2014.
  20. ↑ «GPLv3: Creant la 3ª versió de la General Public License de GNU». Free Software Foundation Europe. Consultat el 2 d'abril de 2014.
  21. ↑ «gplv3. fsf. org comments for discussion draft 4». Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2008. Consultat el 2 d'abril de 2014.
  22. ↑ «gplv3. fsf. org comments for draft 1». Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2008. Consultat el 11 de giner de 2013. «Showing comments in file 'gplv3-draft-1' [...] found 962»
  23. ↑ «gplv3. fsf. org comments for draft 2». Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2008. Consultat el 11 de giner de 2013. «Showing comments in file 'gplv3-draft-1' [...] found 727»
  24. ↑ «gplv3. fsf. org comments for draft 3». Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2008. Consultat el 11 de giner de 2013. «Showing comments in file 'gplv3-draft-3' [...] found 649»
  25. ↑ «gplv3. fsf. org comments for draft 4». Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2008. Consultat el 11 de giner de 2013. «Showing comments in file 'gplv3-draft-4' [...] found 298»
  26. ↑ «Guide to the third draft of GPLv3» (en anglés). Consultat el 2 d'abril de 2014.
  27. ↑ «Final Discussion Draft». Consultat el 4 de juny de 2007.
  28. ↑ «GPL version 3 FAQ». Consultat el 4 de juny de 2007.
  29. ↑ «Fourth Discussion Draft Rationale». Consultat el 4 de juny de 2007.
  30. ↑ «Kernel developers' position on GPLv3». Consultat el 4 de juny de 2007.
  31. ↑ «Selling Free Software». Free Software Foundation.
  32. ↑ «GNU Project. Free Software Foundation. Ca I use GPL-covered editors such as GNU Emacs to develop nonfree programs? Ca I use GPL-covered tools such as GCC to compile them?». Consultat el 10 de decembre de 2024.
  33. ↑ «GNU Project. Free Software Foundation. Ca I use GPL-covered editors such as GNU Emacs to develop nonfree programs? Ca I use GPL-covered tools such as GCC to compile them?.».
  34. ↑ «GNU Project. Free Software Foundation. Does the GPL require that source code of modified versions be posted to the public?».
  35. ↑ 35,0 35,1 «GNU Project. Free Software Foundation.».
  36. ↑ «Free Software Foundation.».
  37. ↑ «Reasoning behind the "preferred form" language in the GPL».
  38. ↑ «Essay by Stallman explaining why a license is more suitable than a contract».
  39. ↑ «Eben Moglen explaining why the GPL is a license and why it matters».
  40. ↑ (2004).«Viral contracts or unenforceable documents? Contractual validity of copyleft licenses».European Intellectual Property Review.26(8)
    331-339.
  41. ↑ «The GNU General Public License v3.0 – GNU Project – Free Software Foundation (FSF)». fsf. org. Consultat el 24 de març de 2010.
  42. ↑ «Frequently Asked Questions about the GNU Licenses – Is GPLv3 compatible with GPLv2?». The official site. Consultat el 13 d'abril de 2011.
  43. ↑ «GNU Lesser General Public License v2.1 – GNU Project – Free Software Foundation (FSF)». fsf. org. Consultat el 26 d'abril de 2011.
  44. ↑ «Frequently Asked Questions about the GNU Licenses – How llaure the various GNU licenses compatible with each other?». The official site. Consultat el 13 d'abril de 2011.
  45. ↑ «Various licenses with comments – GPL-Compatible Free Software Licenses». FSF. Consultat el 20 d'abril de 2012.
  46. ↑ «Frequently Asked Questions about the GNU Licenses – What does it pixen to say that two licenses llaure "compatible"?». FSF. Consultat el 14 d'abril de 2011.
  47. ↑ «Frequently Asked Questions about the GNU Licenses – What does it pixen to say a license is "compatible with the GPL?"». FSF. Consultat el 14 d'abril de 2011.
  48. ↑ «Black Duck Open Source Resource Center». blackducksoftware. com. Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2012. Consultat el 26 d'abril de 2011.
  49. ↑ «Make Your Open Source Software GPL-Compatible. Or Else.». David A. Wheeler. Consultat el 26 d'abril de 2011.
  50. ↑ Licenses and Patents | KernelTrap
  51. ↑ OMPI (1994). Glossari de Drets d'Autor i Drets Conexos, Ginebra: World Intellectual Property Organization, p. 145.
  52. ↑ Roncero Sánchez (1999). El Contracte de Llicència de Marca, Madrit: Civitas, p. 64.
  53. ↑ [2]

Referències

[editar | editar còdic]


Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=GNU_General_Public_License&oldid=1292816»