Anar al contingut

GNU Emacs

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

GNU Emacs és un editor de text extensible, personalizable i autodocumentado.[1] Va ser desenrollat per Richard Stallman i la Free Software Foundation com a part del proyecte GNU. És software lliure i es distribuïx baix la llicència GPL. Permaneix en desenroll gràcies a una activa comunitat d'usuaris i programadors.

El núcleu de GNU Emacs està escrit en llenguage de programació C, que s'encarrega de les tasques a baix nivell, com l'interacció en el sistema operatiu, la gestió de memòria i atres aspectes fonamentals per al seu funcionament. Per un atre costat, Emacs Lisp s'utilisa per a dotar-ho d'extensibilidad i capacitat de personalisació. Esta estructura, permet que les funcions, el comportament i forma d'interactuar en l'usuari en GNU Emacs, puguen ser modificats en temps real. Ademés, possibilita l'escritura d'una àmplia gama de paquets o funcionalitats que cobrixen diverses necessitats relacionades en el text, des de soportar múltiples llenguages de programació, fins al soport d'infraestructura de desenroll colaborativa i tasques com a revisió de correu electrònic, chat, navegació per Internet, jocs, reproducció d'àudio, entre unes atres.

A lo llarc dels anys, han segut publicades distintes versions d'Emacs, pero solament dos han gojat de popularitat i difusió: GNU Emacs i XEmacs, un forcall de GNU Emacs. A dia d'hui, la més utilisada és GNU Emacs.

Història

Emacs en modo texto, ejecutado en la línea de comandos sin modo gráfico.

Emacs va nàixer en els laboratoris del MIT durant els anys 70. Abans de la seua introducció, l'editor de texts predeterminat en el Sistema Incompatible de Temps Compartit (ITS), el sistema operatiu en els laboratoris d'inteligència artificial PDP-6 i PDP-10, era un editor de llínees conegut com TECO. A diferència dels editors de text moderns, en TECO l'introducció de text, l'edició i la vista del mateix es feya de manera separada, com Vaig vore ho faria despuix. Els caràcters teclejats no apareixien dins del document, calia introduir una série d'instruccions, en el llenguage de TECO, indicant-li que devia colocar els caràcters requerits. El text no es mostrava en la pantalla. Este comportament és similar al del programa ed, que encara s'utilisa hui en dia.

Richard Stallman va visitar el Laboratori d'Inteligència Artificial de Stanford en 1972 o 1974 i va conéixer a l'editor de texts "I". Escrit per Fred Wright, l'editor tenia un comportament intuïtiu WYSIWYG (lo que veus és lo que obtens) com és comú en els editors de texts moderns. Impressionat per esta característica, Stallman va tornar al MIT a on Carl Mikkelsen, un dels hackers en el Laboratori d'Inteligència Artificial, havia agregat un modo d'edició-mostreig cridat "Control-R" a TECO, que li permetia a la pantalla mostrar lo que l'usuari ingressava des del teclat. Stallman reimplementó este modo per a que correguera eficientemente. Va agregar una característica al modo edició-mostreig de TECO, per a que l'usuari puga redefinir qualsevol drecera de teclat per a eixecutar un programa TECO.

Una atra característica d'I, que no tenia TECO, era corregir l'accés aleatori. Des de l'implementació, el TECO original va ser un editor seqüencial, dissenyat per a editar cinta de paper perforada en el PDP-1. L'edició típica podia ser portada a terme en una pàgina al mateix temps, en l'orde que les pàgines apareixen en l'archiu.

La nova versió de TECO va ser popular en el Laboratori d'IA, i pronte va acumular una colecció de macros, els noms de la qual terminaven en "MAC" o "MACS". Dos anys despuix, Guy Steele va unificar una diversitat de macros de teclat en un solament.

Despuix d'una nit d'hacking conjunt per Steele i Stallman, est va acabar l'implementació, que incloïa utilitats per a estendre i documentar el nou conjunt de macros. El sistema resultant va ser cridat EMACS, és dir, "Editing MACroS". Una versió alternativa sosté que EMACS volia dir "I en MACroS", referint-se a la falta de capacitats de macros en I. Segons Stallman, ell va prendre el nom Emacs "perque <I> no estava en us com a abreviatura en el ITS en aquell moment". S'ha comentat també que "Emack & Bolio's" era el nom d'una heladería popular en Boston, a poca distància del MIT. Un programa de formateo de text usat en ITS va ser cridat més vesprada BOLIO per Dave Moon, que freqüentava la heladería. No obstant, a Stallman no li agradava eixe gelat, i ni tan sols ho coneixia quan va elegir el nom "Emacs"; esta ignorança és la base d'un Hacker koan, Emacs and Bolio).

Stallman es va donar conte del perill que entranyava massa personalisacions del programa i els forcalls de facto que podria aplegar a supondre, i va establir certes condicions per a l'us del programa. Més tart va escriure:

"EMACS va ser distribuït sobre la base de compartición comunitària, lo que vol dir que totes les millores deuen ser-me enviades a mi per a que siguen incorporades i distribuïdes."

El Emacs original, com el TECO, s'eixecutava únicament en la família d'ordenadors PDP. El seu comportament era suficientment distint de TECO, com per a ser considerat un editor de text per dret propi. Ràpidament es va convertir en el programa estàndar d'edició en ITS. També va ser portat d'ITS al Tenex i a sistemes operatius TOPS-20 per Michael McMahon, pero no a Unix inicialment. Atres colaboradors en versions primerenques d'Emacs varen ser Kent Pitman, Earl Killian i Eugene Ciccarelli.

Atres emacsen

Durant els següents anys, es varen escriure molts editors similars a Emacs per a atres sistemes operatius. Entre ells SINE (Sine Is Not EMACS), EINE ("Eine Is Not EMACS") i ZWEI ("ZWEI Was EINE Initially", per a la màquina Lisp), que varen ser escrits per Michael McMahon i Daniel Weinreb (Els noms EINE i ZWEI signifiquen respectivament "un" i "dos" en alemà). En 1978, Bernard Greenberg va escriure Multics Emacs en el Cambridge Information Systems Lab d'Honeywell.

El primer editor similar a Emacs que va funcionar sobre Unix va ser el Gosling Emacs, escrit en 1981 per James Gosling (que més vesprada va inventar el llenguage de programació Java). Va ser escrit en el llenguage de programació C i utilisava un llenguage d'extensió conegut com Mocklisp, en sintaxis similar a la del llenguage Lisp. En 1984 era software propietari.

GNU Emacs

GNU Emacs corriendo sobre el escritorio GNOME en Paràbola GNU/Linux-lliure.

En 1984, Stallman va escomençar a treballar en GNU Emacs per a produir una alternativa de software lliure al Gosling Emacs. Inicialment es va basar en el Gosling Emacs, pero Stallman va reemplaçar l'intérpret de Mocklisp en un intérpret de Lisp, lo que li va obligar a substituir casi tot el còdic. GNU Emacs es va convertir en el primer programa publicat per l'emergent Proyecte GNU.

GNU Emacs està escrit en Emacs Lisp (a la seua volta implementat en C) com a llenguage d'extensió. La primera versió àmpliament distribuïda de GNU Emacs va ser la 15.34, que va aparéixer en 1985. Les versions de la 2 a la 12 no varen existir mai. Les primeres versions havien segut numerades en la forma "1. x. x", pero abans de la versió 1.12 es va decidir llevar el "1" inicial, ya que es pensava que este número mai canviaria. La versió 13, la primera que va ser pública, es va lliberar el 20 de març de 1985.

GNU Emacs s'eixecutava en Unix, de la mateixa manera que Gosling Emacs. No obstant, GNU Emacs tenia més funcions, com per eixemple, el Lisp (complet) com a llenguage d'extensió. Com a resultat, pronte va reemplaçar a Gosling Emacs com a editor Emacs de facto sobre Unix.

Fins a 1999, el desenroll de GNU Emacs va ser relativament tancat, fins al punt en que va ser utilisat com a eixemple del model de desenroll de "catedral" en La catedral i el bazar. El proyecte ha adoptat des de llavors una llista de correu pública de desenroll, i accés anònim al sistema CVS. El desenroll té lloc en una única branca de CVS, que està actualment en la versió 23.4.1.

XEmacs

Artícul principal → XEmacs.
Captura de pantalla de XEmacs.

A partir de 1991, Jamie Zawinski i uns atres varen desenrollar Lluïu Emacs en Lluïu Inc., basant-se en una versió alfa de GNU Emacs 19. Les dos bases de còdic varen divergir pronte, i els dos equips de desenroll varen desistir d'intentar combinar-les de nou en un sol programa. Est va ser un dels més famosos forks d'un programa de software lliure. Lluïu Emacs ha segut renomenat com XEmacs. Este i GNU Emacs són les dos varietats actuals en us més populars. La "X" en XEmacs es deriva, be d'un enfocament inicial per a soportar el sistema X Window com a interfaç gràfic d'usuari, o be un "nom de compromís" entre les parts que desenrollaven XEmacs.[2] Tant GNU Emacs com XEmacs soporten interfaços gràfics i terminals de text.

Atres implementacions

GNU Emacs va ser inicialment pensat per a computadors en un espai de direccions de 32-bit, i a lo manco 1 MiB de RAM, en una época en la qual eixos computadors eren considerats d'alta calitat. Açò va deixar una porta oberta per a chicotetes reimplementaciones. Algunes destacables es nomenen a continuació:

  • MicroEMACS, una implementació molt portable originalment escrita per Dave Conroy i Daniel Lawrence va seguir desenrollant-la. Este editor és usat per Linus Torvalds.[3]
  • MG, originalment denominat MicroGNUEmacs, un offshoot de MicroEMACS que intenta assemblar-se més a GNU Emacs. Ara ve instalat per defecte en OpenBSD.
  • JOVE (Jonathan's Own Version of Emacs), una implementació no-programable d'Emacs per a sistemes UNIX-like per Jonathan Payne.
  • Freemacs, una versió DOS en un llenguage d'extensió basat en text macro expansion, tot dins del llímit de memòria original de 64 KiB.
  • Meadow[4] és una variant d'Emacs originada en Japó dissenyada per a operar en Windows. Meadow es focaliza en proveir soport multi-llenguage.

Llicència

Per a GNU Emacs (i en general per als paquets de software GNU), la política seguix consistint en acceptar contribucions significatives de còdic solament si el titular del copyright renuncia adequadament als seus drets de còpia. No obstant, es va fer una excepció a esta política per al còdic de MULE (MULtilingual Extension, extensió multilingüe que maneja Unicode i métodos més alvançats de tractar en atres llenguages), ya que el titular del copyright és el govern japonés i la transferència de copyright no era possible.[5]

Esta política, no obstant, no s'aplica a contribucions de còdic extremadament chicotetes o correcció de fallos. No hi ha una definició estricta de contribució menuda, pero a modo d'orientació, es considera que seria menys de 10 llínees de còdic.

Esta política està pensada per a facilitar el reforç del copyleft, de manera que la FSF puga defendre el software en un juí, si este es produïra.

Vore també

Referències

Bibliografia