Conquiliologia
La conquiliologia (del grec κογχύλιον, "conchita" i -λογία, "tractat")[1] és l'estudi científic de les closques dels moluscs, una branca de la malacologia. Els conquiliólogos poden estudiar les closques per a conseguir entendre la diversa i complexa taxonomia dels moluscs, o simplement apreciar-les pel seu valor estètic.

La definició a voltes s'amplia (especialment en Europa) per a incloure l'estudi dels animals moluscs, lo que tècnicament és la malacologia, al mateix temps que inclouen atres invertebrats marins, com els equinoderms, cnidarias i crustacis.
La conquiliologia s'ocupa de totes les closques de moluscs, no obstant, els calamars i uns atres cefalòpodes no tenen closques externes (en l'excepció dels Nautilus), havent desenrollat només un os intern o closca, utilisat per a flotació o soport. Algunes espècies han perdut completament la seua "esquelet" (intern o extern), mentres que en alguns ha segut reemplaçat per una estructura de soport cartilaginosa. Per açò, els conquiliólogos s'ocupen principalment dels gasteròpodes, bivalvats, poliplacóforos i escafópodos.
Història de la conquiliologia
La recolecció de closques, el predecessor de la conquiliologia, es remonta fins al moment en el que hi havia persones i plages: algú passejant per la plaja va poder arreplegar una closca per la seua bellea i és possible que també fora al sendemà a buscar més. El fet de que molta gent ya estiguera usant els moluscs com una font d'alimentació, afegit a la seua abundància, va facilitar la seua introducció en les vides de les persones. Des de l'Edat de Pedra s'han trobat collars de closques, alguns dels quals varen ser trobats en àrees alluntades de les costes indicant que varen ser objecte d'algun tipo de comerç o intercanvi. Collars de closques i unes atres joyes són trobades en la majoria de les excavacions arqueològiques, incloent ruïnes Azteca antigues, excavacions en l'antiga China, el vall del Indo, i jaciments Natius Americans. Els concheros constituïxen una traça molt característica dels assentaments humans en els ambients llitorals. El terme “conchero” s'usa comunament per a indicar una acumulació de closques resultat d'activitats de descarte d'aliments efectuats per diverses poblacions humanes (Álvarez et al., 2010). Els concheros es formen per l'acumulació de closques de moluscs, mesclades en restants d'animals i de materials líticos . La seua escala temporal és molt àmplia ya que hi ha datacions que els ubiquen des de fa 11.000 anys (Erlandson, 2011), aixina com també es poden trobar concheros relacionats en activitat humana actual (Kenady, 2016; Antczak et al., 2006). En Veneçuela, De Booy (1916) va ser un dels pioners en el seu estudi en l'Illa de Margarita.
Durant el Renaixença, la gent va escomençar a tindre major interés en la bellea d'objectes naturals per a incloure en els seus quartos de maravelles. Les closques es varen convertir en una gran part d'eixes coleccions. Cap al final del XVII, la gent va escomençar a vore les closques en un interés científic. Lister entre 1685 i 1692 va publicar Història Conchyliorum, que va anar el primer llibre detallat sobre closques, en més de 1000 planches gravades.

Usos de les closques
Les closques han segut coleccionades durant milenis, pero no sempre solament per la seua bellea:
- Els moluscs, i sobretot els bivalvats, com les pechines, i els clòchines, han segut una important font d'alimentació per a molts pobles en distints llocs del món. En l'arqueologia, les acumulacions de closques, majorment producte del seu descarte per consum, es denominen en espanyol concheros. Un bon eixemple és en Midden heaps una excavació arqueològica en Amèrica del Nort, o els coneguts sambaquies de Brasil. També li'ls coneix com a køkkenmødding pel seu nom danés, a on es varen fer les primeres descripcions d'este tipo de llocs.[2] Atres moluscs que es mengen inclouen els polps i els calamars, caracoles, les ostres, i les vieires.
- S'ha utilisat, aixina mateix, les closques com a moneda (de canvi) (és dir, com un mig d'intercanvi) en varis llocs, incloent Amèrica del Nort, Àfrica i Carib.
- Les closques solen ser usades com a ferramentes per la seua gran varietat de formes.
- Les closques eixerciten aixina mateix un paper en la religió i l'espiritualitat. Les Cypraea varen ser a sovint considerades com a símbols de les dònes per la seua forma pareguda a la vagina.
- Les closques també han segut amprades com a instruments musicals, normalment com una espècie de trompeta.
- En fins decoratius. Els "valentines" dels mariners eren recorts decoratius fabricats en el Carib del sigle dèneu. Consistien en complexos dissenys de closques incrustades en caixes de fusta (normalment en forma de hexàgon). Els "valentines" en forma de cor es trobaven entre els dissenys més populars, d'ahí el seu nom.
- S'utilisen aixina mateix alguns subproductes de les closques en processos industrials.
- Potser els subproductes més significatius són les perles "fabricades" per les ostres.
Vore també
- Anex:Llistat de malacólogos
- Johnsonia, revista
- Journal of Molluscan Studies, revista
- Conchero
- Malacologia
- Arqueomalacología
- Malacologia, revista
- The Nautilus, revista
- The Veliger, revista
Referències
- ↑ Definició de conquiliologia en DRAE
- ↑ Trigger, Bruce G. (2006). A History of Archaeological Thought, 2 edició, Cambridge University Press. doi:10.1017/cbo9780511813016. ISBN 978-0-521-84076-7. Consultat el 2022-04-20.
Bibliografia
- National Geographic Magazine, març de 1969, “The Magic Lure of Siga Shells”, Paul A. Zahl
- Seashells of the Northern Hemisphere, 1990, Surrey, R. Tucker Abbott
- Man and Mollusc
- History of conchology
- Symphony of the Exotic Sigues
- Este artícul conté una traducció derivada de «Conquiliologia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.