Polyplacophora

Polyplacophora

Els poliplacóforos (Polyplacophora, del grec polýs πολύς, moltes, plax πλαξ, placa o valva i phorós φορός, portador; més la terminació neutra de plural -a), o quitones, són una classe de moluscs. Existixen a lo manco 900 espècies vivents i més de 360 espècies fòssils. Es diuen quitones en els llibres per castellanisació i generalisació del nom d'un dels gèneros més comuns, Chiton.

En la llengua comuna se'ls crida a voltes panderoles de mar, cochinillas de mar, o chapes, i en Perú en el nom de barquillos.

Característiques

L'anatomia dels poliplacóforos apareix simplificada respecte a atres moluscs, com els gasteròpodes. Tenen un cap indiscernible carent de tentàculs i d'ulls. En ella s'obri la boca, dotada d'una ràdula coberta per files de dientecillos, 17 cada una, reforçats en un recobriment de magnetita. En la superfície inferior es troba el peu musculado pels moviments del qual s'esgolen llentament.

El seu mant secreta una série de huit plaques imbricadas (com les teixixques en una teulada) que li servixen de protecció, rodejades en la seua part exterior per un cinturó carnoso que és la vora del mant. Les plaques dels poliplacóforos tenen una estructura complexa, en una base totalment calcárea i una capa superior mixta organomineral, en conquiolina en la seua composició, segons la regla general dels moluscs. El component mineral és en este cas aragonito. Les plaques tenen ademés engrosamientos i regates que són funcionals, perque concorden en òrguens sensorials tàctils i visuals situats baix elles en l'epidermis i cridats estetos. Aixina, encara que no solen tindre el parell d'ulls que és general als moluscs, poden aplegar a tindre mils d'uns atres més chicotets en la seua superfície superior. A voltes estos ulls estan dotats d'una estructura refringente, és dir un cristalí. Entre el peu i el cinturó hi ha una cavitat paleal en forma de regata, i és a on es troben les brànquies.

Reproducció

Tonicella lineata (Chitonida)

Són dioicos (en sexes separats) i generalment una sola gònada, ovari o testícul. Les femelles solten els ous per a ser fecundados quan perceben l'esperma lliberada pels mascles. En uns pocs casos la fecundació és interna, desenrollant-se llavors les larves en els conductes ovàrics, a on s'ha produït la fecundació.