Scaphopoda

Erro al crear miniatura:

Scaphopoda

Els escafópodos (Scaphopoda, del grec skaphe, "pot" i podos, "peu") o closques clau són una classe de moluscs en simetria bilateral i el cos allargat dorsoventralment, que a la seua volta, està rodejat per un mant que segrega una closca tubulosa, oberta per abdós extrems, llaugerament curvada i cònica que rep el nom vulgar de closques "clau d'elefant", “closques dents” o “caninos”. S'estima l'existència de 900 espècies vives a nivell mundial.

Actualment, es reconeixen dos órdens: Dentaliida, en closques chicotetes a llarcs, peu cònic, dents amples, closca acanalado i sempre més ample en l'extrem anterior i; Gadilida, en closques més chicotetes, peu vermiforme en terminació en disc, closques planes i a sovint, més amples darrere de l'obertura.

Descripció

Posseïxen un cap poc desenrollat, en la que hi ha dos lòbuls (un a cada costat) dels que es desprenen agrupamientos de tentàculs, denominats captáculos. Els escafópodos no posseïxen ulls ni brànquies (Ctenidio), puix l'ampli mant que posseïxen en la part ventral, els servix per a la respiració (“L'intercanvi de gasos es produïx a través de la superfície del mant”). En estar obert per abdós extrems, la closca pàlida dels escafópodos permet la retracció del cap (i els seus captáculos) i peu a través de l'extrem anterior (l'obertura més ampla), que a la seua volta està ubicat baix el substrat. Per la seua banda, l'extrem posterior (l'obertura més angosta) permaneix per fòra del substrat. L'eixamplada del peu en forma de disc, li permet al escafópodo ancorar-se al substrat (la mateixa característica es presenta en pechina primitives).

Hàbitat

Els escafópodos són marins i bentónicos en la seua totalitat, medixen entre 4 mm i 25 cm de llongitut, la majoria entre 2 i 5 cm. Viuen en aigües poc profundes o, fins a profunditats de 4500 m. Generalment, es troben enterrats parcialment, en l'arena o el fanc. També, es coneix la seua preferència per sediment com a arena grossa, enrunes fines de coral o fanc arcilloso.