Anar al contingut

Color en els sers vius

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El color en els sers vius, també és cridat color en la naturalea o color en els organismes, és un fenomen biològic compost per dos perspectives, l'apariència dels organismes i la capacitat de visualisar-los,[1] de tal manera que, el color és una propietat tant de l'objecte coloreat com de la percepció de l'animal que ho observa.[2] La coloració en la naturalea sempre ha cridat l'atenció del ser humà, els cridaners colors dels animals,[3] les plantes i els foncs generen enorme interés.[4]

Les funcions biològiques que s'han identificat del color en els organismes són: comunicació, selecció sexual, camuflage, mimetisme, aposematismo, reconeiximent.


Hi ha vàries formes de produir color: pot ser per descomposició de la llum blanca, per absorció de llum o per emissió de llum. En el primer cas no és molt important en quina substància està interactuant la llum, pero en els dos últims sí importa molt l'estructura atòmica o molecular de la substància.[5] Per lo tant, el color en els sers vius es produïx de tres formes que en diverses combinacions generen l'apariència del color dels organismes: pigments, color estructural i bioluminiscencia.[6][7] Estes combinacions són dinàmiques i varien en l'edat, l'época de l'any, la genètica, l'alimentació o l'ambient.

Archiu:Biocolores.jpg

El color en la naturalea ha servit per a inspirar en l'art, la lliteratura, l'arquitectura, el disseny, la moda i té aplicacions tecnològiques innovadores.[8] El color en els organismes és l'objecte d'estudi de la ciència del color,[9] inclús hi ha una subdisciplina biològica encarregada d'investigar la denominada biologia del color.[10]

El fenomen biològic de la coloració implica a tot el color de l'organisme i patrons de color com les taques dels lleoparts o peixos, les ralles de les zebres i els ocelos que generen ilusions visuals[11] per a lliteralment "despistar a l'enemic" i ornaments per a cridar l'atenció en les aus que exhibixen una àmplia gama de colors i adorns basats en pigments com els carotenoides que colorean de roig, taronja, groc i per coloració estructural que es perceben com a blava, vert, violeta i iridiscent per a atracció.[12]


El color dels organismes genera una relació dinàmica en l'entorn per a comunicar-se, amagar-se o resaltar, canvia en les distintes etapes del desenroll, les estacions, l'ambient, l'aliment o el clima, per lo que constituïx un tema d'estudi realment interessant.[13]

La biologia del color

[editar | editar còdic]

L'estudi del color en els sers vius es realisa principalment des de la biologia del color[14] que inclou un conjunt de centrats en l'estudi del color i la percepció del color, la visió del color i totes les seues implicacions. En la pàgina dedicada a la Cronologia biologia del color es poden consultar alguns dels events més rellevants en la Història de la Biologia del Color.

La coloració de la naturalea va ser font d'estudi i inspiració des de l'antiguetat naturalista com Aristóteles i Linneo la varen abordar, Darwin[15] i Wallace[16] la varen implementar en la seua visió evolutiva.[17] Alguns dels texts dels naturalistes sobre color més antics es poden consultar en la Biodiversity Heritage Library[18][19][20]


Actualment el color en els sers vius és estudiat per la denominada ciència del color,[21] és un àrea d'investigació activa que es realisa en varis laboratoris d'investigació científica,[22] implica investigació multidisciplinario i de diversos enfocaments com la física, en especial l'òptica, la química i la biologia. Alguns estudis es realisen observant directament la naturalea, uns atres es realisen en el laboratori fent experimentació, pero també són importants els estudis que es realisen en les coleccions biològiques,[23] a açò es denomina museonómica,[24] i per últim estan tots aquells estudis i models que es realisen in silico utilisant el còmput, les investigacions poden aplicar un o més d'estos procediments científics.[25]


Des del punt de vista biològic el color és estudiat generalment per disciplines com l'evolució, l'ecologia, estudis d'evo-devo, l'etologia i les neurociencias.[26] En molts casos el color en els organismes es reporta com una qualitat pero existixen propostes interessants per a medir i quantificar este fenomen en els sers vius. Des de l'ecologia l'estudi del color s'evoca a entendre la funció del color com a mig de comunicació i senyalisació.[27] També és un tema d'estudi abordat per la paleontologia, puix un tema a investigar és la producció i les funcions del color en els organismes fòssils.[28]

Els estudis es referixen a organismes, tàxons, algunes de les seues parts, comportament, els colors pròpiament, i en molts casos es combinen estes perspectives.

Existixen estudis centrats en alguns dels colors, per eixemple el blau,[29] este color és poc comú en els sers vius i ha segut el centre de vàries investigacions per a determinar per eixemple, els casos en els que es genera en les plantes per pigments com les antocianinas o per color estructural,[30] la seua presència en les aus, aranyes i en escarabats.[31]


Entre els organismes més estudiats pels seus colors, els seus patrons de color o per la percepció del color estan els escarabats,[32] les palometes,[33] les aus[34][35] i els humans per supost.[36] En l'àrea biomèdica és també un tema d'interés, en la base de senyes de lliteratura PubMed es poden localisar centenars d'artículs que es referixen al color, la majoria fan referència als humans o a algun atre ser viu.[37]

Les senyals visuals són part del comportament dels sers vius, consistixen en una forma de comunicació, implica generalment l'interacció entre l'apariència, la coloració i el patró de coloració dels organismes i la visió, especialment la percepció del color. És un tema àmpliament estudiat per la biologia del color, en este àmbit resalten els estudis realisats en insectes, amfibis, moluscs i aus.Les senyals de comunicació en els sers vius poden ser químiques, acústiques i visuals.[38]

L'assignació del color als sers vius es fa en base en sistemes de color o color charts,[39] un d'estos sistemes més usats en biologia és el llibre de Nomenclatura del color de Werner.

El color en els sers vius en el mig audiovisual

[editar | editar còdic]

Varis d'estos temes han servit per a realisar películes, programes de televisió i videos sobre la vida selvada

Mijos audiovisuals que presenten alguna de les facetes del color en els sers vius
Títul Tipo Any Tema
Lo que el polp m'ensenye Documental 2020 La biologia del polp comú, es pot apreciar l'importància del camuflage en la vida d'este molusc
Life in

colour |Documental

2021 Distintes facetes del color en els sers vius
Planet Fungi Documental 2020 Encara no és possible vore-ho en la regió pero es poden vore alguns videos breus sobre alguns foncs de colors

Lo que el polp em va ensenyar

[editar | editar còdic]

"Lo que el polp em va ensenyar" (My octopus teacher en anglés) és un documental sobre el cefalòpode Octopus vulgaris que viu en Suràfrica en un bosc d'algues kelp es mostren diverses facetes de l'organisme, el seu cicle de vida[40] i poden vore's els distints camuflages en el seu ambient resultat del funcionament dels cromóforos de la seua pell que generen colores patrons i textures impressionants, el narrador Craig Foster va consultar artículs científics per a estudiar sobre el molusc

El documental Attenborough's Life in Colour

[editar | editar còdic]

En el 2021 la BBC va estrenar un documental presentat pel divulgador de la ciència britànic David Attenborough cridat "Attenborough's Life in Colour[41]" en el que s'aborden varis dels temes de la biologia del color, explicant de manera senzilla i en escenes en distints ecosistemes del món el paper fonamental que juga el color en la vida diària de moltes espècies, els episodis són:

  1. Amagant-se en el color
  2. Veent en color


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Johansen, Villads Egede; Onelli, {{{nom2}}}; Steiner, {{{nom3}}}; Vignolini, {{{nom4}}} (2017). Functional Surfaces in Biology III: Diversity of the Physical Phenomena (en en), Springer International Publishing, pp. 53–89. doi:10.1007/978-3-319-74144-4_3. ISBN 978-3-319-74144-4.
  2. ↑ Annals of Botany.105(4)
    505–511.ISSN 0305-7364.doi:10.1093/aob/mcq007.Consultat el 2021-02-08.
  3. ↑ Current Science.4(3)
    142–145.ISSN 0011-3891.Consultat el 2021-02-04.
  4. ↑ Trends in Ecology & Evolution.ISSN 0169-5347.doi:10.1016/j.tree.2020.10.009.Consultat el 2021-02-04.
  5. ↑ «Volum XXVIII - número 3 - Revista: La ciència i l'home - Universitat Veracruzana». www.uv.mx. Consultat el 2021-03-16.
  6. ↑ Journal of The Royal Society Interface.6(suppl_2)
    S115–S132.doi:10.1098/rsif.2008.0395.focus.Consultat el 2021-02-03.
  7. ↑ Bhushan, Bharat (2018). Biomimetics: Bioinspired Hierarchical-Structured Surfaces for Green Science and Technology (en en), Springer International Publishing, pp. 879–910. doi:10.1007/978-3-319-71676-3_22. ISBN 978-3-319-71676-3.
  8. ↑ «Colores vivents: nanoestructuras que es cultiven, no es fabriquen.» (en és). Quadern de Cultura Científica. Consultat el 2021-02-05.
  9. ↑ «Contact». Colo(o)r Science. Consultat el 2021-02-17.
  10. ↑ «Hypothesis annotation for science.sciencemag.org». hyp.is. Consultat el 2021-02-18.
  11. ↑ Behavioral Ecology.25(3)
    450–463.ISSN 1045-2249.doi:10.1093/beheco/art118.Consultat el 2021-03-25.
  12. ↑ Journal of Avian Biology.52(2)ISSN 1600-048X.doi:10.1111/jav.02616.Consultat el 2021-04-05.
  13. ↑ Zoology.106(4)
    283–290.ISSN 0944-2006.doi:10.1078/0944-2006-00124.Consultat el 2021-03-25.
  14. ↑ Science.357(6350)ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.aan0221.Consultat el 2021-02-19.
  15. ↑ «Els bells (i revolucionaris) colors de DARWIN» (en és). AD. Consultat el 2021-02-04.
  16. ↑ The American Naturalist.11(11)
    641–662.ISSN 0003-0147.doi:10.1086/271979.Consultat el 2021-02-19.
  17. ↑ «[1]». Consultat el 2021-02-04 (en és).
  18. ↑ Botanical gazette..57(6)
    538–539.doi:10.1086/331359.Consultat el 2021-02-19.
  19. ↑ The Auk.16(3)
    293–293.doi:10.2307/4069484.Consultat el 2021-02-19.
  20. ↑ Ridgway, Robert (1912). Color standards and color nomenclature, Published by the author,. doi:10.5962/bhl.title.144788.
  21. ↑ Shevell, Steven K. (2003-07-11). The Science of Color (en en), Elsevier. ISBN 978-0-08-052322-4.
  22. ↑ «Camo Lab». camolab.com. Consultat el 2021-02-04.
  23. ↑ Ruth., Johnston-Feller, (2001). Color science in the examination of museum objects : nondestructive procedures, Getty Conservation Institute. OCLC 718098260. ISBN 0-89236-586-2.
  24. ↑ Systematic Biology.62(4)
    539–554.ISSN 1063-5157.doi:10.1093/sysbio/syt018.Consultat el 2021-03-05.
  25. ↑ Science.357(6350)
    eaan0221.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.aan0221.Consultat el 2021-03-05.
  26. ↑ «Lund Vision Group - - Lund University» (en en). portal.research.lu.es. Consultat el 2021-02-05.
  27. ↑ Journal of Zoology.289(4)
    229–242.ISSN 1469-7998.doi:10.1111/jzo.12001.Consultat el 2021-02-04.
  28. ↑ Annual Review of Earth and Planetary Sciences.48(1)
    345–375.ISSN 0084-6597.doi:10.1146/annurev-earth-073019-045641.Consultat el 2021-02-11.
  29. ↑ Frontiers in Plant Science.11ISSN 1664-462X.doi:10.3389/fpls.2020.618203.Consultat el 2021-02-04.
  30. ↑ «Nature’s rare colour, blue, owes its existence to bee vision» (en en). www.rmit.edu.au. Consultat el 2021-02-10.
  31. ↑ Pigment Cell Research.20(1)
    14–26.ISSN 1600-0749.doi:10.1111/j.1600-0749.2006.00360.x.Consultat el 2021-02-10.
  32. ↑ «D'escarabats, colors, ADN i evolució». www.inecol.mx. Consultat el 2021-02-17.
  33. ↑ «[2]». Consultat el 2021-02-17 (en és).
  34. ↑ «[3]». Consultat el 2021-02-17 (en és).
  35. ↑ «Els colibríes veuen colors que els humans només poden imaginar - Ciències - La Jornada» (en és). www.jornada.com.mx. Consultat el 2021-02-17.
  36. ↑ «L'orige evolutiu del color de la pell» (en és). Investigació i Ciència. Consultat el 2021-02-17.
  37. ↑ «(color[Title) OR (colour[Title]) - Search Results - PubMed]» (en en). PubMed. Consultat el 2021-02-17.
  38. ↑ Biology Open.9(9)ISSN 2046-6390.doi:10.1242/bio.052316.Consultat el 2021-03-25.
  39. ↑ XVII-XVIII. Revue de la Société d’études anglo-américaines dones XVIIe et XVIIIe siècles.(75)doi:10.4000/1718.1327.Consultat el 2022-09-13.
  40. ↑ «meu-mestre-el-polp-una-història-de-amor-en-trampa/ El meu mestre el polp: una història d'amor (en trampa)» (en en-us). Este País. Consultat el 2021-03-30.
  41. ↑ «Attenborough's Life in Colour». www.bbc.co.uk. Consultat el 2021-03-19.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Color_en_els_sers_vius&oldid=979007»