Ciutats francòfones
Les ciutats francòfones són aquelles en que es parla l'idioma francés. Segons l'Observatori de la Llengua Francesa (2022), de l'Organisació Internacional de la Francofonía,[1] existixen 500 millons de francoparlantes,[2] distribuïts en tots els continents. Segons el SIL International ethnologue. com/show_language. asp? code=fra (Ethnologue, 2024) el número de parlants primari vora els 80 millons, totalisant més de 420 millons de francohablantes que ampren al francés com a primera o segona llengua.
Per regions, les ciutats francòfones que superen el milló d'habitants són 22 en Àfrica subsahariana, 10 en Europa occidental (nou en l'Unió Europea i una en Suïssa), 8 en el Magreb, 2 en Amèrica (una en Quebec i una atra en el Carib) i 1 en el Próximo Oriente (en el Mediterràneu oriental). Per països, les ciutats francòfones que superen el milló d'habitants són 8 en França, 6 en la República Democràtica del Congo, 4 en Marroc, i 2 en Argèlia, Camerún i República del Congo, entre uns atres.
Sent el francés la quinta llengua més parlada del món,[3] 43 ciutats francòfones superen el milló d'habitants en 25 països (d'un total de 35 països francòfons[4] d'iure o de facto[5]), distribuïts principalment en Àfrica i Europa, pero també en Amèrica i inclús Àsia. El francés és una de les dos llengües que es parlen i són oficials en tots els continents,[6] no obstant, en Oceania cap ciutat francòfona supera els cent mil habitants. I en la pràcticament deshabitada Antàrtida, si be hi ha una base francòfona permanentment habitada, en ella hi ha solament decenes de persones (tots científics).
París, Montreal, Lió, Marsella, Brusseles, Lille, Toulouse, Bordeus, Niça, Estrasburc i Ginebra, es destaquen com a grans ciutats francòfones en Molt Alt Índex de Desenroll Humà.[7] Aixina mateix, sociolingüísticamente les ciutats francòfones africanes destaquen per tindre en promig el creiximent demogràfic més elevat del món (2022) en una marcada tendència a seguir aumentant acceleradament la seua població.[8]
Principals ciutats francòfones
[editar | editar còdic]En les grans ciutats magrebins (en la taula, en cursiva), la llengua oficial és l'àrap, no obstant la majoria de la població parla darija (àrap marroquina, àrap algerí o àrap tunecino, en les seues variacions regionals i locals) i al mateix temps, pel bilingüisme, més de la mitat de la població parla francés. De manera que el darija i el francés són més parlats que l'àrap clàssic o que l'àrap estàndart, pero no són oficials. Alguna cosa similar ocorre en la capital del Líban (en la taula, en cursiva), a on l'àrap és oficial pero és majoritari l'àrap libanés (una variant de l'àrap llevantí), ademés de ser molt parlat el francés.
En les més grans ciutats d'Haití (el país caribeny més poblat), es parla majoritàriament el criollo haitiano (de base llingüística francesa), pero el francés ademés d'oficial també és entés i parlat per un gran segment de la població.
En totes les demés ciutats francòfones d'esta relació, el francés té la doble característica de ser oficial (únic o cooficial) i ademés majoritari: En uns casos parlat per la majoria absoluta de la població, i en atres casos per la majoria relativa.
| N.º | Ciutat | País francòfon | Població (en millons) | Notes | Région del Continent | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Kinshasa | Erro al crear miniatura: | 17,0 | Oficial. També es parla lingala | Àfrica central (Àfrica) | |||||||||||||||
| 2 | París |  FRA |
12,5 | Oficial |
i Europa occidental | |||||||||||||||
| 3 | Alger |
| ||||||||||||||||||
| 4 | Abidjan | Erro al crear miniatura: | 6,2 | Oficial. També es parla diula | Àfrica occidental i Àfrica subsahariana | |||||||||||||||
| 5 | Casablanca | Plantilla:MAR | 4,3 | No oficial. Àmplia difusió. Oficial: àrap. Majoritari: darija (àrap marroquí) | Magreb i Àfrica del nort | |||||||||||||||
| 6 | Montreal | Plantilla:CA | 4,1 | Oficial. També és oficial l'anglés | Quebec i Norteamérica (Amèrica del Nort o Amèrica septentrional) | |||||||||||||||
| 7 | Dakar | Plantilla:SEN | 3,5 | Oficial. També es parla wólof i fulani | Àfrica occidental i Àfrica subsahariana | |||||||||||||||
| 8 | Bamako | Plantilla:MLI | 3,3 | Oficial. També es parla bambara | Àfrica occidental i Àfrica subsahariana | |||||||||||||||
| 9 | Yaundé | Plantilla:CME | 3,1 | Oficial | Àfrica central i Àfrica subsahariana | |||||||||||||||
| 10 | Douala | Plantilla:CME | 2,8 | Oficial | Àfrica subsahariana i Àfrica central | |||||||||||||||
| 11 | Uagadugu | Plantilla:BFA | 2,7 | Oficial. També es parla mossi | Àfrica subsahariana i Àfrica occidental | |||||||||||||||
| 12 | Port Príncip | Plantilla:HAI | 2,4 | Oficial. També és oficial el criollo haitiano | Carib (o Antilles) i Centroamérica (o Amèrica del Centre) | |||||||||||||||
| 13 | Antananarivo | Plantilla:MAD | 2,4 | Oficial. També és oficial el malgache | Àfrica oriental i Àfrica del sur | |||||||||||||||
| 14 | Lió | FRA |
2,3 | Oficial |
i Europa occidental | |||||||||||||||
| 15 | Beirut | Plantilla:LIB | 2,2 | Oficial. També és oficial l'àrap. Majoritari: àrap llevantí (àrap libanés) | Pròxim orient (Àsia) | |||||||||||||||
| 16 | Tunis | Plantilla:TUN | 2,0 | No oficial. Àmplia difusió. Oficial: àrap. Majoritari: darija (àrap tunecino) | Magreb i Àfrica del nort | |||||||||||||||
| 17 | Lomé | Plantilla:TOG | 1,9 | Oficial. També es parla gen | Àfrica occidental i Àfrica subsahariana | |||||||||||||||
| 18 | Rabat | Plantilla:MAR | 1,8 | No oficial. Àmplia difusió. Oficial: àrap. Majoritari: darija (àrap marroquí) | Magreb i Àfrica del nort | |||||||||||||||
| 19 | Brazzaville | Erro al crear miniatura: | 1,8 | Oficial. També es parla lingala | Àfrica central | |||||||||||||||
| 20 | Marsella | FRA |
1,8 | Oficial |
i Europa occidental | |||||||||||||||
| 21 | Yamena | Plantilla:CHA | 1,3 | Oficial. També és oficial l'àrap. També es parla àrap chadiano | Àfrica del nort i Àfrica central | |||||||||||||||
| 22 | Brusseles | class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Bélgica | 1,2 | Oficial. També és oficial el neerlandés |
i Europa occidental | |||||||||||||||
| 23 | Lille | FRA |
1,2 | Oficial |
i Europa occidental | |||||||||||||||
| 24 | Toulouse | FRA |
1,2 | Oficial |
i Europa occidental | |||||||||||||||
| 25 | Bordeus | FRA |
1,2 | Oficial |
i Europa occidental | |||||||||||||||
| 26 | Niça | FRA |
1,2 | Oficial |
i Europa occidental | |||||||||||||||
| 27 | Estrasburc | FRA |
1,2 | Oficial |
i Europa occidental | |||||||||||||||
| 28 | Ginebra |
| ||||||||||||||||||
| 29 | Marrakech | Plantilla:MAR | 1,2 | No oficial. Àmplia difusió. Oficial: àrap. Majoritari: darija (àrap marroquí) | Magreb i Àfrica del nort | |||||||||||||||
| 30 | Kananga | Erro al crear miniatura: | 1,2 | Oficial. També es parla tshiluba | Àfrica central | |||||||||||||||
| 31 | Kigali | Plantilla:RWA | 1,1 | Oficial. També són oficials el Kiñaruanda, l'anglés i el suajili | Àfrica oriental i Àfrica central | |||||||||||||||
| 32 | Fez | Plantilla:MAR | 1,1 | No oficial. Àmplia difusió. Oficial: àrap. Majoritari: darija (àrap marroquí) | Magreb i Àfrica del nort | |||||||||||||||
| 33 | Niamey | Plantilla:NIG | 1,1 | Oficial. També és oficial l'idioma hausa | Àfrica occidental i Àfrica subsahariana | |||||||||||||||
| 34 | Nouakchott | Plantilla:MRT | 1,0 | No oficial. Majoria relativa. Oficial: àrap. També es parla àrap hassaní | Magreb i Àfrica occidental | |||||||||||||||
| 35 | Pointe-Noire | Erro al crear miniatura: | 1,0 | Oficial. També es parla kituba (criollo del kikongo en influència del francés, portugués i anglés) | Àfrica central | |||||||||||||||
| 36 | Orà |
| ||||||||||||||||||
| 37 | Conakry | Plantilla:GUI | 1,0 | Oficial. També es parla fula, maninke i susu | Àfrica occidental i Àfrica subsahariana | |||||||||||||||
| 38 | Mbuji-Mayi | Erro al crear miniatura: | 1,0 | Oficial. També es parla tshiluba | Àfrica central | |||||||||||||||
| 39 | Lubumbashi | Erro al crear miniatura: | 1,0 | Oficial. També es parla suajili i bemba | Àfrica central | |||||||||||||||
| 40 | Buyumbura | Erro al crear miniatura: | 1,0 | Oficial. També és oficial el kirundi. També es parla suajili | Àfrica oriental i Àfrica central | |||||||||||||||
| 41 | Kolwezi | Erro al crear miniatura: | 1,0 | Oficial. També es parla kiswahili | Àfrica central | |||||||||||||||
| 42 | Cotonú | Plantilla:BEN | 1,0 | Oficial. També es parla fon, yoruba i hausa | Àfrica occidental i Àfrica subsahariana | |||||||||||||||
| 43 | Kisangani | Erro al crear miniatura: | 1,0 | Oficial. També es parla suajili i lingala | Àfrica central | |||||||||||||||
.svg&action=edit&redlink=1){kind=link}
Atres destacades ciutats francòfones:
- Nantes (País del Loira, França)
- Quebec (capital de Quebec, Canadà)
- Grenoble (Ródano-Alps, França)
- Ruan (Normandia, França)
- Montpeller (Llenguadoc-Rosselló, França)
- Libreville (capital de Gabon). multilingüe
- Rennes (Bretanya, França)
- Gatineau (Quebec, Canadà)
- Charleroi (Henao, Valonia, Bèlgica)
- Cap-Haïtien (Veta Haitiano, Haití), bilingüe en el creole haitiano (patois del francés)
- Lieja (Lieja, Valonia, Bèlgica)
- Sherbrooke (Quebec, Canadà)
- Saguenay (Quebec, Canadà)
- Trois-Rivières (Quebec, Canadà)
- Pau (Pirineus Occidentals, França)
- Lausana (Vaud, Suïssa)
- Port Louis (Maurici)
- Saint-Dennis (Reunió, França)
- Pointe-à-Pitre (Gran Terre, Guadalupe, França)
- Fort-de-France (Martinica, França)
- Papeete (Tahití, Illes de la Societat, Polinèsia, França)
- Numea (Gran Terre, Nueva Caledonia, França)
- Neuchâtel (Neuchatel, Suïssa)
- Bayona-Anglet-Biarritz (Pirineus Occidentals, França)
- Friburgo (Friburgo, Suïssa)
- Luxemburc (Luxemburc)
- Mónaco (Mónaco)
- Andorra la Vieja (Andorra)
- Aosta (Valle d'Aosta, Itàlia)
- Saint Helier (Jersey, Illes del Canal)
- Saint Peter Port (Guernesey, Illes del Canal)
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ francophonie. org/ archivat en Wayback Machine.
- ↑ La llengua francesa en el món (2024) https://www. francophonie. org/la-langue-francaise-dans-le-monde-305 Document oficial de l'Observatori de la Llengua Francesa, institució oficial dels països francòfons especialisada en la medició de parlants de l'idioma francés en el món.
- ↑ Ethnologue (SIL international, 2022). Document de reconeguda institució religiosa anglófona especialisada en l'estudi i estimació del número de parlants de les llengües en el món
- ↑ Comparativament, hi ha 10 ciutats germanófonas que superen el milló d'habitants (en tres països, d'un total de sis països en els que és oficial l'idioma alemà ubicats tots en Europa central: Alemània, Àustria, Suïssa, Luxemburc, Liechtenstein i una menuda regió oriental de Bèlgica) de les quals huit són d'Alemània: Rin-Ruhr (que inclou Colónia, Dortmund, Essen, Düsseldorf, Duisburgo...), Berlín, Hamburc, Munich, Frankfort, Stuttgart, Nuremberg i Hannover, més Viena (d'Àustria) i Zurich (de Suïssa). Comparativament també, hi ha 9 ciutats italófonas que superen el milló d'habitants (totes en un sol país, d'un total de quatre països en els que és oficial l'idioma italià ubicats tots en Europa meridional: Itàlia, Suïssa, Sant Marino i Ciutat del Vaticà) i totes elles són d'Itàlia: Roma, Milà, Nàpols, Torí, Palermo, Bari, Catania, Florencia i Bolonya
- ↑ Observatori de la Llengua Francesa (OIF, 2022)
- ↑ Ademés del francés, l'anglés també es parla i és oficial en tots els continents. És dir, tant el francés com l'anglés, són oficials (d'iure o de facto), a lo manco en algun país o en alguna regió de cada continent. Cap atra llengua o idioma ha tingut o té esta característica.
- ↑ També se li denomina per les seues sigles, IDH. Són 11 grans ciutats francòfones que pertanyen a quatre països en Molt Alt IDH (França, Canadà, Bèlgica i Suïssa). Comparativament, hi ha 10 grans ciutats germanófonas que pertanyen a tres països en Molt Alt IDH (Alemània, Àustria i Suïssa), i hi ha 9 grans ciutats italófonas que pertanyen a un país en Molt Alt IDH (Itàlia).
- ↑ Estadístiques de l'Oficina de Població de l'Organisació de les Nacions Unides
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciudades francófonas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.