L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Ciència ciutadana en Argentina

La ciència ciutadana en Argentina comprén un conjunt de proyectes de ciència ciutadana en els que la societat participa activament en la generació de coneiximent. Estes activitats promouen l'investigació colaborativa, l'educació científica, la conservació ambiental i la participació pública en la presa de decisions basades en evidència.

Este document recopila els aprenentage derivats del mapage d'iniciatives de Ciència Ciutadana en Argentina. Any 2022.
Este document recopila els aprenentage derivats del mapage d'iniciatives de Ciència Ciutadana en Argentina. 2022

D'acort en el Mapage de Ciència Ciutadana en Argentina, elaborat pel Ministeri de Ciència, Tecnologia i Innovació junt en el Laboratori d'Acceleració del Programa de les Nacions Unides per al Desenroll (PNUD), existien més de 30 proyectes actius en 2022. Molts d'ells utilisen dispositius mòvils per a la recolecció de senyes.[1]

En la tercera edició del Mapage Nacional d'Iniciatives de Ciència Ciutadana (2023), es compilaron 100 iniciatives en les que varen participar més de 45 000 persones en distints tipos de proyectes.[2] Des de l'inici de les polítiques de promoció en 2021, la ciència ciutadana argentina va mostrar un creiximent sostingut, en una participació social creixent en activitats de recolecció, anàlisis de senyes i cocreació de coneiximent.[2][3]


En agost de 2023 es va realisar la Primera Trobada Nacional de Ciència Ciutadana baix el lema: "Ciutadania científica per a enfortir la democràcia" l'event va ser organisat pel Programa Nacional de Ciència Ciutadana del (MINCyT) i el Centre Cultural de la Ciència a on es va portar a terme en la participació de més de 200 persones.[4][5][6][7] Durant l'event es varen anunciar els 36 proyectes guanyadors de la convocatòria al subsidi de “Enfortiment i promoció de proyectes de Ciència Ciutadana”[8][9]

Tipos de proyectes

El mapage classifica les iniciatives en tres categories principals: proyectes contributius, colaboratius i co-creatius. En els proyectes contributius, els científics dissenyen l'investigació i els ciutadans colaboren principalment en l'obtenció de senyes. En els proyectes colaboratius, els participants contribuïxen tant en la recolecció com en l'anàlisis de les senyes. En els proyectes co-creatius, la ciutadania participa en totes les etapes del procés científic, des del disseny de l'investigació fins a l'interpretació dels resultats.[10][11][12]


Els proyectes comprenen àrees com biodiversitat, meteorologia, educació ambiental, salut pública i gestió del risc, i involucren a actors del CONICET, universitats nacionals, governs provincials i locals, ONG i comunitats locals.

Contributius

Appear

L'investigador Joaquín Cochero, en 2016 en Argentina, es va desenrollar l'aplicació gratuïta AppEAR (“app” per a l'Evaluació d'Ambients Ribereños) en l'Institut de Limnología. Esta aplicació recolecta senyes per mig d'un qüestionari, per a l'estudi dels ecosistemes aquàtics d'aigua dolça (rius, rieres, estanys i estuaris) per mig de la colaboració dels usuaris de dispositius mòvils. El proyecte té com a objectiu mapear la calitat dels ecosistemes aquàtics i generar material educatiu vinculat a la conservació d'estos ecosistemes. L'aplicació ademés inclou material educatiu per a diferents edats. En el primer any de l'aplicació es varen detectar tres problemes principals percebuts pels usuaris de l'aplicació: l'us del sol al voltant dels llocs, l'absència de vegetació i la presència de fem.[13][14]

ArgentiNat

La Fundació Vida Selvada Argentina es va associar en iNaturalist per a llançar el nodo nacional de la plataforma: ArgentiNat, que es va presentar en el Museu Argentí de Ciències Naturals en novembre de 2019,[15] en respal d'un grant de National Geographic Society a l'explorador Leonel Roget.[16] Des del seu llançament, ArgentiNat s'ha tornat la major plataforma de ciència ciutadana d'Argentina, en 2 millons d'observacions registrades i una participació de més de 28 mil persones.[17] Més de 20.000 espècies varen ser registrades en la plataforma, incloent algunes noves per a la ciència, atres desconegudes per a les llistes d'Argentina i en ocasions, les primeres fotografies conegudes d'una espècie. Des del seu llançament, Vida Selvada ha firmat convenis en diverses institucions per a promoure l'us d'esta plataforma, com l'Administració de Parcs Nacionals,[18] la província de Chaco, els municipis de Mendoza, Santa Fe, Tigre i Escobar. A partir de 2022, l'organisació ha llançat els Safaris de Vida Selvada, events estacionals que promouen activament la colecció de senyes en totes les províncies del país.

Caça Mosquits

Raúl Campos i Cristian Vaig donar Battista de l'institut de Limnología “Dr. Raúl A. Ringuelet” de L'Argent varen desenrollar l'aplicació per a teléfons celulars Caça Mosquits per a identificar mosquits i poder mapear espècies vectoras de malalties com Aedes aegypti.[19]

eBird

L'organisació Aus Argentines va llançar eBird en Argentina en 2013, expandint una iniciativa global del Laboratori d'Ornitologia de Cornell iniciada en 2002. El Ministeri de Ciència i Tecnologia de la Nació i el Sistema Nacional de Senyes Biològiques també recolzen el proyecte.[20] Des del seu llançament, eBird es va convertir ràpidament en una ferramenta popular de ciència ciutadana per a reportar observacions d'aus, en més de 1000 espècies d'aus registrades, més de 17 mil usuaris i 750mil llistes que sumen millons de registres en el país, gestionat localment en el respal de revisors experts per a assegurar la calitat de les senyes. Aus Argentines organisa localment events com el "Big Day"[21] per a promoure l'us de la ferramenta.

GeoVin

GeoVin és una aplicació gratuïta realisada per Soledad Ceccarelli, en el marc de la seua tesis doctoral, com a part del Laboratori de Triatominos del Centre d'Estudis Parasitológicos i de Vectores (Cepave), del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques (Conicet) i de l'Universitat Nacional de l'Argent (UNLP). Els usuaris de l'aplicació manen les seues fotos i els científics determinen si es tracta d'una vinchuca. Este insecte és transmissor de la malaltia de Chagas-Mazza. En el cas de que es tracte d'este insecte, se li envia a l'usuari una llista de sugerències sobre qué fer i en quí contactar-se per a disminuir els riscs de l'infecció per Chagas. Té com a objectiu generar informació sobre la distribució geogràfica de les vinchucas i aixina previndre la seua proliferació. En 2018 va ser declarada com una ferramenta d'interés per l'Organisació Mundial de la Salut.[22][23][24][25]

Vaquitas

Proyecte Vaquitas, iniciat per investigadors de l'Institut d'Investigacions en Biodiversitat i Mig ambient (INIBIOMA), dependent del CONICET i l'Universitat Nacional del Comahue, utilisa l'aplicació INaturalist en l'objectiu de mapear la distribució de vaquitas de Sant Antonio tant natives com a exòtiques, per l'invasió actual d'exòtiques i la disminució d'espècies natives.[26][27][28]

Vaig vore un abellot

Un proyecte similar l'anterior és el proyecte "vaig vore un abellot", realisat per estudiants i investigadors de l'Universitat Nacional del Comahue i el CONICET, el propòsit del qual és mapear espècies d'abellots tant natives com a exòtiques.[29][30][31]

Proyecte Forner

Els biòlecs Nicolás Adreani i Lucía Mentesana varen desenrollar un proyecte que busca recopilar senyes sobre la construcció del niu del forner, aixina com també en l'objectiu específic de relacionar a la ciutadania en la ciència, a través de l'aplicació per a celulars “Forner”.[32] En 2019, havien consiguido senyes de 8.787 nius registrats en els cinc països a on es troba esta espècie, Argentina Brasil, Bolívia, Paraguai i Uruguay.[33] En 2022, varen publicar un treball en la revista científica Current Biology a on varen aplegar a la conclusió que la construcció del niu en l'entrada cap a la dreta o a l'esquerra no era a l'encert.[34]

Colaboratius

Calitat de l'Aire

Matías Acosta del Institut Jorge Sábato de l'Universitat de Sant Martín i del Programa de Nacions Unides per al Desenroll (PNUD) coordina un proyecte per a monitorear la calitat de l'aire en bicicleta en un dispositiu desenrollant la plataforma Open Seneca en l'Universitat de Cambridge, Regne Unit. Els sensors són ensamblados per estudiants de l'Universitat de Buenos Aires i l'Universitat Nacional de Sant Martín i es duen en la canastra o el portaequipajes atrasser de qualsevol bicicleta, o en una mochila. Els equips són entregats i instalats en les bicicletes de persones voluntàries seleccionats en base en el seu us de la bicicleta.[10][35]

Co-Creatius

Proyecte Cyano

Des de la facultat de Ciències Químiques de l'Universitat Nacional de Còrdova es va crear un proyecte junt a escoles de la zona del Embasse Els Molins, per a la concientizació sobre l'eutroficació, un procés que contribuïx a la proliferació de cianobacterias i afecta la salut humana i animal. El proyecte realisa el monitoreo visual en la zona de l'embassament, i activitats educatives en escoles primàries, incloent material de monitorisació per a les escoles. El proyecte publica periòdicament els resultats dels monitoreos.[36][37][38]

Referències

  1. ↑ «Documents publicats: Mapage d'Iniciatives nacionals - Tercera edició 2023. 100 Iniciatives de Ciència Ciutadana.» (en és). Argentina.gob.ar. Consultat el 2024-03-14.
  2. ↑ 2,0 2,1 «100 iniciatives de Ciència Ciutadana» (en és). Argentina.gob.ar. Consultat el 2025-10-17.
  3. ↑ «Mapage d'iniciatives» (en és). Argentina.gob.ar. Consultat el 2025-10-25.
  4. ↑ «I Trobada Nacional de Ciència Ciutadana» (en és). Argentina.gob.ar. Consultat el 25-10-25.
  5. ↑ «En clau federal, es va realisar la Primera Trobada Nacional de Ciència Ciutadana» (en és). Argentina.gob.ar. Consultat el 2025-10-25.
  6. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  7. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  8. ↑ «El Ministeri de Ciència va aprovar l'adjudicació del Subsidi d'Enfortiment i Promoció de Proyectes de Ciència Ciutadana per més de 170 millons de pesos» (en és). Argentina.gob.ar. Consultat el 2025-10-25.
  9. ↑ «ARGENTINA: el MINCyT llança SUBSIDIO “FORTALECIMIENTO I PROMOCIÓN DE PROYECTOS DE CIENCIA CIUDADANA”» (en en-us). CLACSO. Consultat el 2025-10-25.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Per a cuidar l'ambient, el coneiximent va eixir del laboratori i va prendre el carrer» (en és). www.telam.com.ar. Consultat el 2022-04-26.
  11. ↑ «Ciència Ciutadana Ambiental: 30 proyectes de colaboració, experimentació, aprenentage i coneiximent per al desenroll sostenible» (en és). Argentina.gob.ar. Consultat el 2022-04-26.
  12. ↑ «Vaig descobrir el mapage d'iniciatives a nivell nacional» (en és). Argentina.gob.ar. Consultat el 2022-04-26.
  13. ↑ «¿Qué és AppEAR? | AppEAR» (en és-ar). Consultat el 2022-04-12.
  14. ↑ «AppEAR: Una aplicació mòvil de ciència ciutadana per a mapear la calitat dels hàbitats aquàtics continentals».Ecologia Austral.28(2)
    467–479.ISSN 0327-5477.doi:10.25260/ea.18.28.2.0.686.Consultat el 2022-04-26.
  15. ↑ «Es va presentar ArgentiNat – iNaturalist Argentina en el Museu Argentí de Ciències Naturals» (en és). www.vidasilvestre.org.ar. Consultat el 2025-12-19.
  16. ↑ «Explorer Home» (en en). explorers.nationalgeographic.org. Consultat el 2025-12-19.
  17. ↑ «La plataforma ArgentiNat supera els dos millons de registres de naturalea en Argentina» (en és). www.vidasilvestre.org.ar. Consultat el 2025-12-19.
  18. ↑ «L'Administració de Parcs Nacionals se sumixca a ArgentiNat» (en és). www.vidasilvestre.org.ar. Consultat el 2025-12-19.
  19. ↑ «Caça Mosquits: una app científica i colaborativa» (en és). Consultat el 2022-04-01.
  20. ↑ «Making sure you're not a bot!». ebird.org. Consultat el 2025-12-19.
  21. ↑ «Making sure you're not a bot!». ebird.org. Consultat el 2025-12-19.
  22. ↑ «La app Argentina per a detectar vinchucas va ser declarada d'interés per la OMS» (en és-ar). Nort Chaco. Consultat el 2022-04-26.
  23. ↑ «En sagell argentí aplega una aplicació per a reportar la presència de vinchucas» (en és). iProfesional. Consultat el 2022-04-26.
  24. ↑ «La tecnologia com a aliada: varen desenrollar una app per a deprendre a combatre a la vinchuca» (en és-es). infobae. Consultat el 2022-04-26.
  25. ↑ «No s'obliden del chagas | ANCCOM» (en és). Consultat el 2022-04-26.
  26. ↑ «Vaquitas de Sant Antonio: per qué estan en perill i qué es pot fer per a salvar-les» (en és). LA NACION. Consultat el 2022-03-29.
  27. ↑ «El Proyecte Vaquitas, necessita de la teua colaboració» (en és). Consultat el 2022-03-29.
  28. ↑ «Vaquitas de Sant Antonio en perill: l'utilitat de les fotos per a ajudar-les» (en és). Les notícies més importants de Corrents. Consultat el 2022-03-29.
  29. ↑ «Vaig vore Un Abellot» (en és). www.abejorros.ar. Consultat el 2022-04-01.
  30. ↑ «Tots podem sumar-nos el proyecte “Vaig vore un abellot”» (en és). Diari El Cordillerano. Consultat el 2022-04-01.
  31. ↑ «El “mangangá”, l'únic abellot natiu de la Patagonia està en perill d'extinció» (en és). LA NACION. Consultat el 2022-04-01.
  32. ↑ «Demanen ajuda per a develar cóm els forners fan els seus nius» (en és). Rosario3. Consultat el 2022-05-10.
  33. ↑ «Dos biòlecs varen registrar casi 9 mil nius de forner en ajuda d'una aplicació - Societat - Elonce.com» (en és-es). Dos biòlecs varen registrar casi 9 mil nius de forner en ajuda d'una aplicació - Societat - Elonce.com. Consultat el 2022-05-10.
  34. ↑ «Asymmetric architecture is senar-random and repeatable in a bird’s nests».Current Biology.32(9)
    R412–R413.ISSN 0960-9822.doi:10.1016/j.cub.2022.03.075.Consultat el 2022-05-10.
  35. ↑ «En dos rodes: una iniciativa busca monitorear la calitat de l'aire en el respal dels ciclistes» (en és). LA NACION. Consultat el 2022-04-03.
  36. ↑ «L'aporte de la ciència ciutadana per a generar un monitoreo visual de cianobacterias en l'embassament Els Molins, Còrdova, Argentina».INNOTEC.21ISSN 1688-6593.doi:10.26461/21.01.Consultat el 2022-04-26.
  37. ↑ «Ensenyar en l'emergència: Tres escoles de Còrdova, Missions i Buenos Aires varen guanyar un premi per la seua innovació» (en és). LA NACION. Consultat el 2022-04-26.
  38. ↑ «Monitoreo Embassament | Proyecte Cyano | CórdobaProyecto Cyano» (en és). Proyecte Cyano. Consultat el 2022-04-26.

Vore també


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ciència_ciutadana_en_Argentina&oldid=1453758»