Anar al contingut

Triatominae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Triatominae

Els triatominos (Triatominae) són una subfamília d'insectes de la família Reduviidae de l'orde Hemiptera, coneguts a través de diversos noms en diferents regions: vinchuca (des d'Equador fins a la Patagonia), chipo (Veneçola), chinchorro o chiulet[1] (Colòmbia), chirimacha (en Perú), chinche (en Mèxic, Panamà i Chile), i barbeiro (Brasil), entre uns atres. Les aproximadament 130 espècies que conformen esta subfamília són totes hematófagas, és dir, s'alimenten de sanc de vertebrats. Excepcionalment, algunes espècies de triatominos s'alimenten d'uns atres invertebrats.[2][3] La majoria estan distribuïdes a lo llarc d'Amèrica, en algunes poques espècies presents en Àsia, Àfrica i Austràlia. Estos insectes generalment conviuen en vertebrats nidícolas dels quals chuplen sanc. Totes les espècies de triatominos són vectores potencials de la malaltia de Chagas, pero aquelles espècies (com Triatoma infestans i Rhodnius prolixus) que s'han adaptat a viure en els sers humans són considerades "vectores importants" del paràsit responsable d'esta malaltia, Trypanosoma cruzi. En Panamà, l'espècie Rhodnius pallescens és la principal responsable de la transmissió del paràsit.[4] En ocasions han segut confosos en atres chinches causant pànic infundat.[5]

Descobriment

A inicis de el XIX Charles Darwin va fer un dels primers reportes de l'existència de triatominos en Amèrica en el seu diari de notes comunament conegut com El viage del Beagle (The Voyage of the Beagle). El següent és un extracte de lo que ell va escriure el 25 de març de 1835:

"Creuem el Luján, el qual és un riu de talla considerable, si ben el seu curs cap a les costes de la mar és poc conegut: és doblement dubtós com, passant sobre sengles planicies, no s'evapora i es pert. Dormim en la ciutat Luján, la qual és un chicotet lloc rodejat per jardins, i constituïx el districte més meridional en la Província de Mendoza; està a cinc llegües al sur de la capital. De nit vaig experimentar un atac (no mereix un nom menor) de vinchuques, una espècie de reduviideo, la gran chinche negra de les Pampes. És de lo més molest sentir estos insectes sense ales, d'aproximadament una polzada de llarc, trepant sobre el cos. Abans de chuplar es mantenen alguna cosa primes, pero després es tornen redones i unflades de sanc, i en este estat es poden esclafar fàcilment. Un dels que vaig dur a Iquito, (també es conseguixen en Chile i Perú) estava molt buit. Quan es colocava en una taula, encara rodejat de gent, si se li presentava un dit, l'insecte gallardo estenia immediatament el seu aparat chupador, atacava, i si se li permetia, absorbia sanc. La ferida no causava dolor. Va ser curiós vore el seu cos durant l'acte de succió, ya que en menys de 10 minuts este va canviar de ser tan pla com una ostia fins a prendre una forma globular. Este convit, el qual la vinchuca va deure a un dels oficials, la va mantindre repleta durant quatre mesos sancers; pero la nit quan es complien dos semanes, estava ya casi llista per a picar una atra volta".

Hi ha hagut considerable especulació mèdica sobre la possibilitat de que el contacte que Darwin va tindre en els triatominos en Argentina haja estat relacionat en les seues posteriors recaigudes en una malaltia de llarga duració.

Descobriment de la relació dels triatominos en la malaltia de Chagas

En 1909 el mege brasiler Carlos Chagas[6] va descobrir que estos insectes eren responsables de la transmissió de T. cruzi a molts dels seus pacients en Lassance, un poblat localisat sobre les vores del ric São Francisco en Mines Gerais (Brasil). La gent pobra que vivia allí es queixava d'uns insectes que ells cridaven "barbeiros" i que picaven durant la nit. Carlos Chagas va colocar les seues primeres observacions en paraules:

"Coneixent els hàbits domiciliaris de l'insecte, i la seua abundància en totes els domicilis de la regió, immediatament nos vàrem detindre, interessats en descobrir la biologia exacta del barbeiro, i de la transmissió d'algun paràsit a el home o a un atre vertebrat".

La relació entre el paràsit, el vector i la sintomatologia va ser vista en escepticisme per la comunitat científica d'aquell temps. No obstant, l'argentí Salvador Mazza[7] va reprendre els estudis de Carlos Chagas, va confirmar les observacions d'est en comunitats endèmiques d'Argentina i va posar en peu una campanya de divulgació científica mundial sobre la malaltia. L'estudi dels triatominos va prendre llavors rellevància per ser un problema de salut pública.


El brasiler Herman Lent,[8] qui va ser estudiant de Carlos Chagas, es va consagrar a l'investigació dels triatominos i junt en Peter Wygodzinsky va fer una revisió de Triatominae que va ser publicada en el Bolletí del Museu Americà de Història Natural (Nova York, 163 (3):125-520, figures 1-320), un compendio de quaranta anys d'estudis sobre els triatominos fins a 1979.

L'idea proposta per Chagas, Mazza i Lent de millorar les condicions de les vivendes com a mida de control dels triatominos, seguix sent hui un principi fonamental en la lluita contra la malaltia de Chagas. A este principi també se sumixca la necessitat d'un canvi en el model de desenroll econòmic implementat en les zones rurals, el qual ocasiona un fort impacte en les mediació del domicili humà, i d'esta manera pressiona a diferents espècies de triatominos a abandonar la seua caseta natural.[9][10]

Si be, hui dia el paper que juguen els triatominos com vectores de la malaltia de Chagas no es posa en dubte entre la comunitat científica,[11] encara un alt percentage de les poblacions afectades per este mal ignora la relació d'estos insectes en la malaltia de Chagas. Esta situació evidencia la necessitat d'un major desenroll dels sistemes d'educació pública llatinoamericans.

Cicle biològic

Els triatominos desenrollen una metamorfosis incompleta, és dir, són hemimetábolos. Els ous, generalment blancs, varien en forma i tamany segons l'espècie; en R. prolixus medixen 2 mm de llarc i 0,8 mm d'ample i en T. infestans són entre 2 i 3 voltes més grans. Una femella posa aproximadament 10 ous per semana i estos eclosionan després d'aproximadament dos semanes. Una nimfa de primer estadi, que semeja un adult, ix de l'ou i passa successivament a través dels estadis 2, 3, 4 i 5. Finalment, el quint estadi passa a adult adquirint dos parells d'ales. Els estadis ninfales duren vàries semanes i fins a mesos en funció de la seua alimentació i espècie. Els estadis 1, 2 i 3 poden realisar la muda en una ingesta sanguínea completa, pero els estadis 4 i 5 normalment requerixen menjar més d'una volta per a mudar. Els adults poden viure varis mesos i inclús més d'un any.

El cicle biològic és particularment curt en R. prolixus puix pot completar-se, des de l'ou a l'adult, en menys de mig any en condicions de humitat, temperatura, espai i alimentació òptimes. Esta és una de les raons per la qual R. prolixus ha segut tan cotisat com a model de diversos estudis fisiologia i comportament. El manteniment d'atres espècies, tals com P. geniculatus i T. dimidiata, en el laboratori, requerix de majors contes.

Rhodnius prolixus nimfes i adult.

Bibliografia recomanada

  • Brenner RR, Stoka AM (1987) Chagas’ disease vectors. I, II and III. CRC Press. Boca Rata
  • Dujardin JP, Shcofield CJ, Panzera F (2000) Els vecteurs de la maladie de Chagas: recherches taxonomiques, biologiques et génétiques. Academie Royale dones Sciences d'Ultre-Mer. Belguium.
  • Dunston PA (1999) Assassin Bugs. Science Publishers Inc., Enfield, New Hampshire. 337 pp.
  • ECLAT = European Community - Latin American Network for Research on the Biology and Control of Triatominae http://eclat.fcien.edu.uy/
  • Galvão C, Carcavallo R, da Silva Rorcha D, Jurberg J (2004) A checklist of the current valid species of the subfamily Triatominae Jeannel, 1919 (Hemiptera, Reduviidae) and their geographical distribution, with nomenclatural and taxonomic notes. Zootaxa 202: 1-36
  • Galvão C (2014) Vetores dona doença de Chagas no Brasil. Avaliable on line: http://books.scielo.org/id/mw58j
  • Lent H, Wygodzinsky P (1979) Revision of the Triatominae (Hemiptera, Reduviidae), and their significance as vectors of Chagas disease. Bull Am Mus Nat Hist 163:123–520
  • Maldonado-Capriles, Jenaro (1990) Systematic Catalogue of the Reduviidae of the World. Special Edition of the Caribbean Journal of Science. University of Puerto Rico, Mayaguez, Puerto Rico. 694 pp.
  • Otálora-Lluna F (2006) Chemosensory and behavioural adaptations for haematophagy in triatomine bugs (Heteroptera: Reduviidae). Université de Neuchâtel. Disponible en la Web (Video suplementari en Curiositats)
  • Rozendaal JA (1997) Vector control: Methods for use by individuals and communities. WHO Disponible en la Web
  • Schofield CJ (1994) Triatominae: biology & control. Eurocommunica Publications. West Sussex. UK 80 pp.
  • Schofield CJ (2000) Biosystematics and evolution of the Triatominae. Cad. Saúde Pública. [online]. vol.16 suppl.2 [cited 06 May 2005], p.89-92. ISSN 0102-311X. Disponible en la Web
  • Zeledón R (1981) El Triatoma dimidiata (Latreille, 1811) i la seua relació en la malaltia de Chagas. Editorial Universitat Estatal a Distància. Costa Rica
  • Zeledón R, Rabinovich (1981) Chagas' disease: an ecological appraisal with special emphasis on its insect vectors. Annu Rev Entomol 26:101-33 Disponible en la Web

Referències

  1. ↑ «Pla d'interrupció de la transmissió vectorial de la Malaltia de Chagas». Governació de Boyacá. Consultat el 5 de decembre de 2023.
  2. ↑ Sandoval CM, Duarte R, Gutiérrez R, Rocha DS, Angulo VM, Esteban L, Reis M, Jurberg J, Galvão C (2004) Feeding sources and natural infection of Belminus herreri (Hemiptera, Reduviidae, Triatominae) from dwellings in Cessar, Colòmbia. Mem Inst Oswaldo Cruz 99(2):137-140 Disponible en la Web
  3. ↑ Sandoval CM, Joya M, Gutiérrez M, Angulo VM (2000) Cleptohaematophagy of the Triatominae bug Belminus herreri. Med Vet Entomol 14(1):100-101
  4. ↑ «Population genetics of two chromatic morphs of the Chagas disease vector Rhodnius pallescens Barber, 1932 in Panamà».Infection, Genetics and Evolution.84
    104369.ISSN 1567-1348.doi:10.1016/j.meegid.2020.104369.Consultat el 2023-04-01.
  5. ↑ https://doi.org/10.1093/jme/tjz127
  6. ↑ Lewinsohnn R (1981) Carlos Chagas and the discovery of Chagas' disease (american trypanosomiasis). J Royal Society of Medicine 74:451-455 Disponible en la Web
  7. ↑ Moratal Ibáñez LM, Carli AJ, Kennel B (2006) Mal de Chagas. La malaltia de la pobrea, Cases de fòc (1995). R Med Cine 2:66-73 Disponible en la Web
  8. ↑ Rodrigues Coura J (2001) In Honor to Herman Lent’s 90 Years and to his Major Contribuitions to the Memórias do Institut Oswaldo Cruz. Mem Inst Oswaldo Cruz 96:1029-1032 Disponible en la Web
  9. ↑ Coimbra Jr. CEA (1988) Human Settlements, Demographic Pattern, and Epidemiology in Lowland Amazònia: The Case of Chagas's Disease. Am Anthropol 90:82-97
  10. ↑ Briceño-León, R (2007) Chagas disease and globalization of the Amazon Cad. Saúde Pública 23(suppl.1):S33-S40
  11. ↑ Morel CM (1999) Chagas disease, from discovery to control -and beyond: history, myths and lessons to take home. Mem Inst Oswaldo Cruz 94:Suppl I:3-16 Disponible en la Web

Vore també


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Triatominae&oldid=1174364»