Anar al contingut

Rhodnius prolixus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rhodnius prolixus (Rhodnius prolixus)

Rhodnius prolixus és una espècie d'insecte hematòfec, que pertany al suborde heteróptera, subfamília triatominae. Esta espècie d'interés sanitari, és el segon vector de major importància de la malaltia de Chagas (després de Triatoma infestans) i se li crida vulgarment chipo o chiulet, especialment en Veneçuela i Colòmbia.

Biogeografía i hàbitat

R. prolixus s'ha adaptat eficientemente a l'hàbitat del domicili humà en el nort de Sudamérica (Perú, Colòmbia, Veneçuela, Equador, Brasil, Bolívia, Guyana, Guyana Francesa, Surinam i Trinitat i Tobago) a on també existixen poblacions selvades; la seua distribució comprén igualment América Central (Panamà, Costa Rica, El Salvador, Hondures,(actualment erradicat), Guatemala i Mèxic) a on és exclusivament domèstic.

Este insecte té un ranc d'ecotipos ampli, especialment sabanas i peu de monts (500 a 1.500 m s. n. m.) a on la humitat és variada i les temperatures oscilen entre 16 i 28 °C. Els R. prolixus selváticos, com virtualment tots els membres de la tribu Rhodninni, viuen primordialmente en arbres de palma i tenen diversos hostes incloent aus, rosegadors, marsupials, pereóss i reptils.


Rhodnius prolixus com a model d'estudi en fisiologia d'insectes

Per l'importància sanitària de R. prolixus i la facilitat en que s'crío en condicions de laboratori, este insecte ha servit per decenes d'anys com a model de diversos estudis bioquímics, moleculars, fisiològics i de comportament. Justament, donada la seua facilitat per a estandardisar els individus en laboratori, Sir Vincent Wigglesworth, fon un entomólogo anglés que va realisar numerosos treballs pioners a lo llarc de la seua vida que expliquen la fisiologia de R. prolixus. Entre els més destacats es troben els que detallen els mecanismes de regulació del creiximent i la muda, el desenroll i la relació d'estos events en l'ingesta de sanc.[1][2] Va ser en esta espècie que es descriu per primera volta l'existència i funcionament de l'Hormona jovenil d'insectes i la seua importància en els cicles de vida. Més encara, l'accés al genoma d'este insecte ha incrementat encara més la seua importància com a model d'estudi.[3]

Fossulae spongiosae

R. prolixus i atres membres de la tribu Rhodninni, a diferència d'atres triatominos, conten en almohadillas adhesives en les seues pates davanteres (fossulae spongiosae) que els permeten trepar per superfícies planes, una adaptació molt convenient per a triatominos que s'han adaptat a viure en els arbres; de fet T. infestans i atres espècies que viuen entre les roques o atres hàbitats no arbòreus no conten en esta adaptació.[4]

Semblat en R. robustus

Donat la semblança morfològica de R. prolixus en R. robustus, diversos estudis han debatut la seua divergència d'este últim com a espècie. No obstant existixen marcades diferències genètiques, fisiològiques i de comportament que permeten considerar a estes dos espècies com a poblacions que cursen vies evolutives distintes. La diferència més rellevant des del punt de vista epidemiológico és que R. robustus no s'adapta tan fàcilment com a R. prolixus al domicili humà.

Referències

  1. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. journals.biologists.com. Consultat el 2023-04-08.
  2. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. journals.biologists.com. Consultat el 2023-04-08.
  3. ↑ «Genome of Rhodnius prolixus, an insect vector of Chagas disease, reveals unique adaptations to hematophagy and parasite infection».Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.112(48)
    14936–14941.ISSN 1091-6490.doi:10.1073/pnas.1506226112.Consultat el 2023-04-08.
  4. ↑ «Functional morphology of the fossula spongiosa in some reduviids (Insecta—Heteroptera—Reduviidae)».Proceedings: Animal Sciences.89(5)
    457–466.ISSN 0253-4118.doi:10.1007/BF03179132.Consultat el 2023-04-08.

Bibliografia

  • Aldana I, Lizano I, Rodriguez M, Valderrama A (2001) Alimentació i defecación en triatominos del gènero Rhodnius (Hemiptera: Reduviidae) alimentats en sanc humana. Rev Biol Trop 49:693-5
  • Aldana I, Otálora F, Abramson CI (2005) A new apparatus to study behavior of triatomines under laboratory conditions. Psychol Rep 96:825-32
  • Brenner RR, Stoka AM (1987) Chagas’ disease vectors. I, II and III. CRC Press. Boca Rata
  • Dujardin JP, Shcofield CJ, Panzera F (2000) Els vecteurs de la maladie de Chagas: recherches taxonomiques, biologiques et génétiques. Academie Royale dones Sciences d'Ultre-Mer. Belguium.
  • Lent H, Wygodzinsky P (1979) Revision of the Triatominae (Hemiptera, Reduviidae), and their significance as vectors of Chagas disease. Bull Am Mus Nat Hist 163:123–520
  • Schofield CJ (1994) Triatominae: biology & control. Eurocommunica Publications. West Sussex. UK 80 pp.
  • Villegas J, Feliciangeli MD, Dujardin JP (2002) Wing shape divergence between Rhodnius prolixus from Cojedes (Veneçuela) and Rhodnius robustus from Merida (Veneçuela). Infect Genet Evol 2:121-8

Vore també

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rhodnius_prolixus&oldid=1546107»