Cerro Guacha
Cerro Guacha és una caldera volcànica del Mioceno en la província de Sud Lípez, en el suroest de Bolívia. Part del sistema volcànic dels Andes, es considera part de la Zona Volcànica Central (ZVC), un dels tres arcs volcànics dels Andes, i el seu complex volcànic Altiplano-Puna associat (CVAP). Dins d'este últim es troben vàries calderes volcàniques.
Cerro Guacha i els demés volcans d'eixa regió es varen formar a partir de la subducció de la placa de Naixca baix de la placa suramericana. Per damunt de la zona de subducció, la corfa terrestre es modifica químicament i genera grans volums de fusió que formen els sistemes de calderes locals del CVAP. Guacha està formada sobre un basamento de sediment. Dos ignimbritas principals, la ignimbrita Guacha de 5,6-5,8 millons d'anys en un volum d'1.300 quilómetros cúbics i la ignimbrita Tara de 3,5-3,6 millons d'anys en un volum de 800 quilómetros cúbics són el resultat d'erupció del Cerro Guacha. L'activitat més recent va ocórrer fa 1,7 millons d'anys i va formar una ignimbrita més chicoteta en un volum de 10 quilómetros cúbics.
La caldera més gran té una dimensió de 60 x 40 kilómetros (37.3 x 24.9 mi), en una altitut de vora de 5250 metros (5741.5 yd). L'activitat volcànica estesa ha generat dos calderes anidades, varis domo de lava, fluix de lava, i un domo central resurgente.
Geografia i estructura
La caldera va ser descoberta en 1978 gràcies a imàgens de Landsat. Es troba en Bolívia junt a la frontera en Chile. El terreny és de difícil accés ya que es troba a altituts entre 3000-4000 metros (3280.8-4374.5 yd). La caldera du el nom de Cerro Guacha, característica denominada aixina pels mapes topogràfics locals. Investigacions posteriors del Servici Geològic de Bolívia varen indicar la presència de tres tobas soldades. Els llits rojos del Paleógeno i els sediment del Ordovícico formen el sòtol de la caldera.
Cerro Guacha forma part del complex volcànic Altiplano-Puna, un àrea d'extens vulcanisme ignimbrita en els Andes Centrals entre l'Altiplano i el desert d'Atacama i associada a la Zona Volcànica Central dels Andes. Dins d'esta àrea es troben varis grans complexos de calderes, formats per cambres generades per magma derivats del derretimiento de capes profundes de la corfa. L'activitat actual es llimita a fenomens geotèrmics en El Tatio, Sol de Matí i Guacha, i l'activitat recent comprén l'extrusió de domo i fluix de lava cuaternaria. La deformació en l'àrea ocorre baix del volcà Uturuncu al nort del centre de Guacha.
Un escarpe semicircular orientat cap a l'oest (60 x 40 kilómetros (37.3 x 24.9 mi) ) conté capes d'ignimbrita Guacha en bandes subverticals riques en clastos líticos i és el presumible respirader de la ignimbrita Guacha. La caldera resultant tenia forma de trampilla, i en un volum d'1.200 quilómetros cúbics es troba entre les més grans conegudes. Les estructures volcàniques estan alineades a lo llarc del fos oriental d'esta estructura, que està ple de depòsits llacustres i ignimbritas soldades. Un atre colapse oriental va ser generat per l'erupció Tara Ignimbrita, en unes dimensions de 30 x 15 kilómetros (18.6 x 9.3 mi). Els màrgens de l'estructura caldera-graven [N 1] són d'uns 5250 metros (5741.5 yd) d'altura, mentres que els pisos de la caldera tenen aproximadament 1000 metros (1093.6 yd). Provablement es troben domo de lava dacítica en la vora nort de la caldera, i el sol de la caldera possiblement continga fluix de lava.La caldera conté un domo resurgente, la part occidental de la mateixa està formada per la ignimbrita Tara mentres que l'oriental és part de la ignimbrita Guacha. Esta cúpula va ser tallada pel colapse de Tara, deixant al descobert 700 metros (765.5 yd) d'ignimbritas de Guacha. La cúpula renaciente en la caldera s'eleva aproximadament 1.1 kilómetros (0.7 mi) per damunt del sol de la caldera. Un segon episodi de resorgiment es va produir en l'interior de la caldera de Tara. La caldera es va omplir fins a 1 kilómetro (0.6 mi) de gruixa en ignimbritas. En el costat nort de la cúpula renaciente es varen originar tres cúpules de lava, aproximadament contemporànees en la ignimbrita de Tara. La cúpula occidental es diu Chajnantor i és la més rica en sílice de totes elles. El riu Guacha en el mig és més dacítico. Les lava de Puripica Chic en el costat occidental de la caldera no estan associades en un colapse. Al suroest de la caldera es troben fluix de lava de color obscur.
Alguna activitat geotèrmica ocorre dins de la caldera. Laudrum et al. va sugerir que la calor de Guacha i del Cerro Pastures Grans pot transferir-se al sistema geotèrmic El Tatio cap a l'oest.
Geologia
Guacha és part d'un complex volcànic en la regió retroarco dels Andes en Bolívia. Els Andes Centrals estan sustentats pel terrano Paleoproterozoico - Paleozoico Arequipa-Antofalla. Els Andes centrals varen escomençar a formar-se fa 70 millons d'anys. Anteriorment, l'àrea es va formar a partir d'una conca marina paleozoica en alguns volcans primerencs.
Des del Jurásico, la subducció va estar ocorrent en el marge occidental de l'actual Amèrica del Sur, lo que va resultar en diverses activitats volcàniques. Una breu interrupció del vulcanisme, associada en un aplanamiento de la placa en subducció, va ocórrer en l'Oligoceno fa 35-25 millons d'anys. Posteriorment, una nova generació de fusió va modificar la corfa suprayacente fins que es va produir un vulcanisme important, associat en un "brot" de vulcanisme ignimbrítico, fa 10 millons d'anys. 100-250 kilómetros (62.1-155.3 mi) baix de la zona volcànica local es troba la zona de Wadati-Benioff de la placa de Naixca en subducció. Recentment s'ha observat un canvi en l'activitat volcànica des del vulcanisme ignimbrítico cap al vulcanisme formador de cons.
Local
La caldera de Guacha forma part del complex volcànic Altiplano-Puna (APVC), una província ígnea dels Andes centrals que cobrix una superfície de 70000 kilómetros cuadrados (27027 mi²). Ací, a una altitut mija de 4000 metros (4374.5 yd) entre 10 i 1 milló d'anys aproximadament 10.000 quilómetros cúbics d'ignimbritas varen fer erupció. L'investigació gravítica indica la presència d'un àrea de baixa densitat centrada baix de Guacha. El cos magmático que sustenta el APVC està centrat baix de Guacha. La caldera de Guacha també està estretament vinculada a la veïna caldera de la Pacana.
La caldera de Guacha forma una estructura en les veïnes calderes de Cerro Panizos, Coranzulí i Cerro Vilama, associades a una falla denominada llineament de Lípez. L'activitat a lo llarc d'este llineament va escomençar en el complex volcànic Òbriga Granada fa 10 millons d'anys i va aumentar dramàticament més d'un milló d'anys despuix. L'activitat volcànica està lligada a esta zona de falla i a la maduració tèrmica de la corfa subjacent. Fa 4 millons d'anys l'activitat va tornar a minvar en el complex volcànic Altiplano-Puna.
Registre geològic
El sistema Guacha es va formar en un lapsus de 2 millons d'anys en un volum total de 3.400 quilómetros cúbics. L'activitat eruptiva es va produir a intervals regulars. Els càlculs indiquen que el sistema Guacha va ser abastit de magma a un ritme de 0,0007-0.018 quilómetros cúbics per any.
Situat a gran altura en una zona de clima àrit de llarga duració, ha conservat a lo llarc del temps antics depòsits volcànics. Aixina, a diferència d'atres zones del món com l'Himalaya, a on l'erosió hídrica definix el paisage, la morfologia del complex volcànic Altiplano-Puna és majoritàriament d'orige tectònic.
Composició i propietats del magma.
La Guacha ignimbrita és riodacita i rica en cristals. el domo de lava de Chajnantor conté sanidina mentres que el riu Guacha de composició dacítica conté anfíboles i piroxeno. La ignimbrita de Tara té una composició intermija a la d'estes dos cúpules, sent andesítica - riolítica. La Ignimbrita Guacha conté 62-65% de SiO 2, Puripicar 67-68% i la Ignimbrita Tara 63%. La plagioclasa i el cuarzo es troben en totes les ignimbritas.
Les consideracions geològiques indiquen que la ignimbrita Guacha es va almagasenar a una profunditat de 5-9.2 kilómetros (3.1-5.7 mi) i la ignimbrita Tara a una profunditat de 5.3-6.4 kilómetros (3.3-4 mi). Les temperatures del zircón són de 716 grados Celsius (1320.8 °F), 784 grados Celsius (1443.2 °F) i 705 grados Celsius (1301 °F) per a Guacha, Tara i Chajnantor respectivament.
Vore també
Notes
- ↑ Aguirre-Díaz, Gerardo J.; Tristán-González, Margarito; Gutiérrez-Palomares, Isaac; Martí, Joan(2021-09).«Graven type calderes: The Bolaños case, Serra Mare Occidental, Mexico».Journal of Volcanology and Geothermal Research.417: 107315.ISSN 0377-0273.doi:jvolgeores.2021.107315 10.1016/j. jvolgeores.2021.107315.Consultat el 2024-05-19.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerro Guacha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.