Catedral de Magdeburgo

La catedral de Magdeburgo, oficialment catedral dels sants Maurici i Catalina (en alemán: Magdeburger Dom; Dom zu Magdeburg St. Mauritius und Katharina), va ser una de les primeres catedrals gòtiques d'Alemània. En una altura de les seues torres de 99,25 i 100,98 m, respectivament, és una de les catedrals més altes en l'antiga República Democràtica Alemana. La catedral es troba en la ciutat de Magdeburgo, capital del estat federat de Sajonia-Anhalt, en Alemània, i en ella es troba també la tomba d'Otón I d'Alemània.

La primera iglésia construïda en l'any 937 sobre la localisació de l'actual catedral va ser l'abadia de Sant Maurici, dedicada a Sant Maurici. Les obres de construcció de l'actual catedral varen durar una miqueta més de 300 anys, des de l'inici en 1209 fins a la finalisació dels capitells en 1520. A pesar d'haver segut saquejada en diverses ocasions, és rica en art, que comprén des de l'Edat Mija fins al Art contemporàneu.

Història

Construcció primitiva

La primera iglésia, fundada el 21 de setembre de 937 en la mateixa localisació que l'actual catedral, va ser l'abadia de Sant Maurici (St. Moritz), dedicada a Sant Maurici i finançada per l'emperador Otón I el Gran, qui va promoure grans obres que ara s'engloben en la cridada arquitectura otoniana. Otón va voler demostrar el seu poder polític despuix de la victòria en la Batalla de Lechfeld en 955 i va ordenar la construcció encara abans de la seua coronació com Emperador en 962. Ademés, per a recolzar la seua candidatura com a successor de l'emperador del Imperi Romà d'Occident (Weströmisches Reich), va obtindre un gran número d'antiguetats, com per eixemple pilarés per a ser usats en la construcció del temple. Moltes d'aquelles antiguetats varen ser posteriorment utilisades per a edificar el segon temple en 1209. Lo més provable és que l'iglésia primitiva tinguera una nau en quatre capellas laterals, un esgambi de 41 m i una llongitut de 80 m. L'altura s'estima superior als 60 m.

L'esposa de Otón, la reina Edith, va ser sepultada en el temple despuix de la seua mort en 946. El temple va ser ampliat en 955. A partir d'aquell moment, el temple va passar a ser una catedral. En 968, l'emperador Otón va elegir Magdeburgo com a sèu d'una archidiòcesis, l'arzobispado de Magdeburgo, en Adalberto de Tréveris com arquebisbe, aun cuando la ciutat no es trobava en el centre del regne, sino en la frontera oriental. Els motius per a esta decisió cal buscar-los en l'intenció d'ampliar el regne i la cristiandad cap a l'est, cap a lo que actualment és Eslovàquia. No obstant, este pla no va poder portar-se a terme, ya que l'emperador va morir en 973 en la ciutat de Memleben, sent sepultat en la catedral junt a la seua esposa.

La catedral de Sant Maurici va ser destruïda per complet durant un incendi de la ciutat el Divendres Sant de 1207. Tot llevat l'ala sur del claustre va ser arrasat per les flames. L'arquebisbe Albrecht II von Kefernburg va decidir derribar els murs que es mantenien en peu i construir una nova catedral, a pesar de l'oposició de part de la població de la ciutat. Tan sol el mur sur del claustre va ser respectat i encara hui continua formant part de l'actual catedral. La localisació exacta de l'antic temple va ser desconeguda durant molts anys fins que els fonaments varen ser trobats en maig de 2003, revelant les mides de l'anterior catedral. La vella cripta ha segut excavada i pot ser visitada pel públic.

La plaça front a la catedral, normalment cridada "la nova plaça del mercat" (Neuer Markt), estava ocupada per un palau imperial que va ser destruït pel fòc en 1207. Les pedres de les ruïnes es varen utilisar per a construir la catedral. Els presunts restants del palau varen ser excavats en la década de 1960.

Construcció de l'actual edifici

Vista posterior de la catedral en hivern.

Degut a que l'arquebisbe Albrecht von Kefernburg havia estudiat en França i Itàlia, tenia coneiximent de la nova arquitectura gòtica que es desenrollava en França, pero que encara era totalment desconeguda en Alemània, lo que li va dur a construir la nova catedral en el nou estil francés. Els constructors i obrers no coneixien este nou estil, lo que va supondre un inconvenient per a la seua construcció, ya que varen tindre que deprendre-ho de forma llenta i progressiva. La construcció del cor va escomençar en 1209, tan sol dos anys despuix de l'incendi que va arrasar la primera catedral. Per lo tant, el cor va ser construït encara en estil romànic, usant inicialment voltes d'aresta combinades en elements gòtics.

L'influència del gòtic va aumentar sobretot entre 1235 i 1260 baix el mandat de l'arquebisbe Wilbrand. Ya que la construcció va ser supervisada per numeroses persones en el transcurs de trescents anys, es varen produir numerosos canvis sobre el pla original, i el tamany de la catedral va aumentar considerablement. Els habitants de Magdeburgo no varen estar sempre feliços en estes decisions, ya que devien costejar la construcció. En algunes ocasions, murs o pilars ya construïts eren derribats per a complir en els desijos del supervisor al càrrec en aquell moment.

La construcció es va detindre en 1274. En 1325 l'arquebisbe Burchard III von Schraplau va ser assessinat pels ciutadans de Magdeburgo a causa dels elevats imposts. La tradició diu que lo que va provocar l'ira va ser l'impost sobre la cervesa. Despuix d'açò la ciutat va ser castigada i la construcció de la catedral solament va poder ser represa despuix de la donació de cinc altars com a expiació. La construcció va estar supervisada per l'arquebisbe Otto von Hesse, qui va ser capaç de concloure l'interior del temple i d'obrir formalment la catedral en 1363 en unes celebracions d'una semana de duració. La catedral va ser dedicada no solament a Sant Maurici com l'anterior, sino també a Santa Catalina.

En 1360, les obres varen parar de nou despuix de cobrir provisionalment les parts inacabades. En 1477 la construcció es va recomençar baix la supervisió de l'arquebisbe Ernst von Sachsen, incloent la construcció de les dos torres. Les torres varen ser construïdes pel mestre Bastian Binder, l'únic mestre de la catedral del que es coneix el seu nom. La construcció de la catedral es va completar en 1520 en la colocació de la creu ornamental en la torre nort.

La Reforma protestant, les Guerres de religió i l'invasió napoleònica

Tres de les cinc vérgens sapients mostrant la seua alegria.

Tres de les cinc vérgens nècies mostrant la seua desconsuelo.

El 31 d'octubre de 1517, Martín Lutero va fixar sobre la porta de l'Iglésia del Castell de Wittenberg, en Alemània, els seus 95 tesis, en lo que va escomençar la Reforma protestant. Lutero va predicar en Magdeburgo en 1524 i açò va provocar que numeroses iglésies de la ciutat es convertiren al protestantisme. L'impopularitat de l'arquebisbe Albrecht von Brandenburg va contribuir a la propagació de la nova corrent religiosa en la ciutat, i despuix de la seua mort en Magúncia en 1545 no va haver successor en la sèu. Magdeburgo es va convertir en un centre líder de la Reforma, lo que va provocar que l'Emperador Carlos V la declarara proscrita. l'Iglésia catòlica va decidir guardar els tesors de la catedral en Aschaffenburg per a resguardar-los d'una possible destrucció pels luteranos. No obstant, el tesor es va perdre finalment a mans de les tropes sueques durant els enfrontaments de la Guerra dels Trenta Anys. Els sacerdots de la catedral també es varen convertir al protestantisme i el primer dumenge d'Adviento de 1567 es va celebrar el primer cult protestant en la catedral.

Durant la Guerra dels Trenta anys (1618-1648), la ciutat va ser assaltada i tan sol 4000 ciutadans varen conseguir sobreviure a la série d'assessinats, violacions i saquejos als que va ser somesa la ciutat (Saqueig de Magdeburgo) gràcies a que varen solicitar refugi en l'interior del temple. El pastor principal, Reinhard Bakes, va suplicar per la vida dels seus fidels a Johann Tserclaes, comte de Tilly. La catedral va sobreviure als incendis que va sofrir la ciutat i va ser dedicada novament al cult catòlic. No obstant, despuix de l'eixida de Magdeburgo de les tropes catòliques del comte de Tilly, la catedral va ser saquejada i les colorides vidrieres destruïdes. La ciutat de Magdeburgo va perdre 20 000 ciutadans durant la guerra, que va acabar en tan sol 400 habitants. La ciutat va passar a formar part de Brandeburgo i va ser transformada en una fortalea.

En 1806 Magdeburgo va caure en mans de Napoleón i la catedral va ser usada com a almagasén, estable de cavalls i corral d'ovelles. L'ocupació francesa va terminar en 1814, i entre 1826 i 1834 Federico Guillermo III de Prusia va finançar les tan necessàries reparacions i reconstrucció de la catedral. Les vidrieres varen ser totes repostes en 1900.

El XX

La catedral no va rebre dany algun durant la Primera Guerra Mundial, pero els freqüents bombardejos aliats durant la Segona Guerra Mundial varen destruir novament les vidrieres. Durant el intens bombardeig del 16 de giner de 1945, una bomba va caure sobre la part occidental de la catedral, derrocant un mur i destruint l'orgue i atres parts de l'edifici. Afortunadament les brigades antiincendios varen conseguir controlar i extinguir l'incendi ans que danyara les estructures de la teulada, per lo que els danys sofrits solament varen ser moderats. La catedral va ser oberta de nou en 1955 i en 1969 es va instalar en un lloc distint a l'anterior el nou orgue, de menors dimensions.

En crear-se l'estat socialiste de la República Democràtica Alemana en 1949, la ciutat va passar a l'esfera d'influència soviètica. Els líders comunistes varen intentar suprimir la religió per considerar-la una amenaça per al sistema. No obstant, la religió no va poder ser erradicada i a partir de 1983 es recitaven semanalment oracions per la pau front del Magdeburger Ehrenmal, una escultura de Ernst Barlach. Açò va conduir a les famoses Manifestacions dels Dilluns en 1989 en Leipzig i Magdeburgo, que varen jugar un important rol en la posterior unificació d'Alemània.

En 1983 el govern de la R.D.A. va començar unes obres de reconstrucció i ya en 1990 es va colocar per primera volta en una catedral de l'Alemània de l'Est una instalació d'energia solar fotovoltaica per a proporcionar energia a la mateixa catedral o inclús a la ret general. La potència instalada ascendix a 418 vats. En 2004 va terminar una recolecta de fondos que va escomençar en 1997 per a un nou orgue, havent-se recaptat dos millons d'euros. La construcció del nou orgue de 36 tonellades de pes es va encarregar a una empresa de Potsdam, i conta en 93 registres i aproximadament 5000 tubos. Segons el pla previst, l'orgue deuria haver segut terminat en 2007 i podria ser utilisat en 2008.

El Magdeburger Ehrenmal és de nou el punt d'inici de numeroses manifestacions dels dilluns, encara que en esta ocasió estes manifestacions tenen com a propòsit lluitar contra les reformes socials del govern que intenten reduir la despesa social. No obstant, dites manifestacions són d'una escala molt menor si les comparem en les que s'organisaven en 1989 i solen tindre un caràcter propagandístic.

Arquitectura

L'actual catedral va ser construïda durant un periodo d'uns trescents anys, escomençant en 1209 i terminant en la colocació de les agulles o chapitelés en 1520. ya que l'arquitectura gòtica havia segut desenrollada en França durant el XII, no hi havia eixemples previs d'este tipo d'arquitectura en Alemània, per lo que els artesans locals no estaven encara familiarizados en este nou estil. Per lo tant, els constructors de la catedral es familiarizaron i varen deprendre les claus d'este nou estil a mida que alvançava la construcció, fet que es pot observar en menuts canvis arquitectònics a lo llarc de tot el periodo de construcció. La construcció va escomençar pel presbiteri, en la part oriental del temple, prop del riu Elba i va terminar en la part superior de les torres. Este santuari mostra una marcada influència de l'estil romànic. A diferència del restant de les catedrals gòtiques, la de Magdeburgo no té arbotantes per a reforçar el respal en els murs.

La catedral té una llongitut interior de 120 m i una altura fins a la teulada de 32 m. No obstant, les dos torres alcancen una altura de 99,25 i 100,98 m, sent les torres d'iglésia més altes de tota l'antiga R.D.A. La catedral dispon d'una nau central i dos laterals en un transepto. Cada u dels costats del transepto dispon d'una entrada, conduint la del costat sur al claustre. L'altura fins al sostre en la nau central és major que en les naus laterals, permetent a les finestres del triforio proporcionar llum a la nau central. Conta en un nàrtex separat en la part occidental. La sacristia en l'est està separada de la nau per un mur de pedra, fent a la seua volta la funció de separació entre la nau i l'àbsit. L'àbsit està a la seua volta rodejat per una girola. Una construcció secundària al voltant del gran claustre de forma no rectangular està conectada en el costat sur de la catedral. El claustre, el mur del qual sur va sobreviure a l'incendi de 1207 i prové de l'iglésia original, és, com el claustre original, paralel a l'iglésia que va sofrir l'incendi. Com l'actual catedral va ser construïda en un àngul distint al de l'original, el claustre manté un àngul estrany en esta.

En la ciutat de Magdeburgo, el terreny en les proximitats al riu Elba és bla, per lo que és difícil construir edificis de gran altura. Per això la catedral es va edificar sobre una enorme roca del subsol, únic punt sobre el que poder alçar un edifici d'aquella altura. La roca és coneguda en el nom alemà de Domfelsen i és visible quan el nivell del riu Elba és suficientment baix. En l'antiguetat, un nivell del riu massa baix significava una mala collita, per lo que la roca també és coneguda com Hungerfelsen, que significa roca de la fam. En tot cas, la roca no era lo suficientment gran com per a poder construir sobre ella tota la catedral, per lo que en l'extrem occidental tan sol la torre nort va poder tindre els fonaments sobre la sòlida roca, mentres que la torre sur permaneix sobre el sol bla. Per a reduir el pes de la torre sur, esta carix totalment d'escales o atres components en el seu interior. Les pesades campanes estan totes estajades en la torre nort, que sí pot soportar este increment de pes. No obstant, la torre sur és llaugerament més alta que la nort i es va intentar corregir visualment este fet afegint una creu ornamental sobre la torre nort.

Art

A pesar dels pillage i saquejos als que va ser somesa, la catedral de Magdeburgo és rica en representacions artístiques, comprenent un ampli palmito d'objectes i elements que van des de l'antiguetat fins a l'art contemporàneu. A continuació es presenta una selecció de les peces més destacades. Els objectes es presenten de forma aproximada per orde d'antiguetat.

Antics pilars de marbre, pórfido i granit usats en l'àbsit que originàriament pertanyien a edificis de Rávena i que varen ser transportats fins a Magdeburgo per a construir la primera iglésia en 937.

La Pila bautismal feta de pórfido procedent d'algun lloc propenc a Asuán (Egipte). Originalment va ser usada com una font en un orifici en el centre. L'objecte té una antiguetat de mils d'anys i encara és usat hui en dia per a suministrar el sacrament del batisme.
La tomba de Otón I, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic a partir de 973. Durant una exhumació realisada en 1844 es va descobrir que el sarcòfec contenia un esquelet i algunes robes, pero tot havia segut saquejat, presuntament durant la Guerra dels Trenta Anys.
L'escultura representant a Sant Maurici, de 1250 aproximadament, és la primera representació d'ètnia africana en l'art centreeuropeu, mostrant clarament les característiques ètniques, com per eixemple l'ample nas. La figura no es conserva sancera.
L'escultura de santa Catalina, també procedent de 1250 aproximadament, va ser creada pel mateix artiste que l'escultura de Sant Maurici.
La Parella Real (Herrscherpaar) en la capella de setze costats (també datada de 1250 aproximadament) és una escultura molt realista i en expressions molt naturals. Es desconeix l'identitat de la parella, pero podria representar a l'emperador Otón I i la seua esposa Editha o inclús a Jesucristo en el cel en la seua «esposa» l'Iglésia.
Les escultures de les cinc vérgens sapients i les cinc nècies (representant a les dèu vérgens que apareixen en la paràbola del Evangelio de Mateo), que daten també de l'any 1250 aproximadament. Es tracta de la peça artística més important en la que conta la catedral. Les cinc vérgens sapients estan preparades i duen oli a la boda, mentres que les nècies no estan preparades ni duen l'oli. Per lo tant, en el moment en que apleguen els nóvios, deuen anar a buscar l'oli per a les seues llànties i apleguen al convit quan ya s'han tancat les portes. El desconegut autor de les escultures mostra magistralment les emocions en els rostres i junt en el llenguage corporal de les chicones, s'aprecien expressions molt més realistes de lo que era habitual en l'época. Totes les figures són distintes i tenen traces eslaves. Les escultures es troben en l'exterior de l'entrada nort al transepto.
Els assents del cor, que daten de 1363, estan magistralment llaurats i mostren episodis de la vida de Jesús. El desconegut autor és a la seua volta l'autor del cor de la Catedral de Sant Pedro de Bremen.
El Magdeburger Ehrenmal de Ernst Barlach va ser encarregat com un monument als héroes caiguts en la guerra, pero per la seua participació com a voluntari en la Primera Guerra Mundial, Barlach es va posicionar en contra de la guerra, per lo que va mostrar el sofriment i dolor d'esta. Açò va provocar gran controvèrsia, i el monument va estar a punt de ser destruït. El lloc front a l'escultura va servir de punt de reunió per a l'inici de les Manifestacions dels dilluns.
El Lebensbaumkruzifix (lliteralment: Arbre de la creu de la vida) és una escultura de bronze pintat de 1988 que mostra a Jesús clavat en un arbre en lloc d'en la creu. Jesús està subjecte a l'arbre tan sol per les seues mans i peus. L'escultura va ser concebuda per a ser contemplada no solament des de la part frontal, sino des de tots els costats de la mateixa. Tot l'arbre es mostra sense vida, llevat en un chicotet full que brota d'allí a on ha goteado sanc de Jesús. L'artiste, el professor Jürgen Weber, va voler que l'escultura se situara en un lloc central prop de l'altar, pero en contra dels seus desijos va ser colocada en el costat sur del transepto.

Vore també

Bibliografia

<cite style="font-style:normal" id="CITAREFColdstream2002">Coldstream, Nicola (2002). «Medieval Architecture», Oxford History of Art (en en), Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-284276-5.
"Der Dom zu Magdeburg", DKV Kunstführer Nr. 415/2, Munich.
<cite style="font-style:normal" id="CITAREFBuchholz2001">Buchholz, Ingelore (2001). Magdeburg: Der Stadtführer (en alemà), Verlag Janos Stekovics. ISBN 3-932863-84-4.

<cite style="font-style:normal" id="CITAREFSussman1997">Sussman (1997). Der Dom zu Magdeburg (en alemà), Passau: Kunstverlag Peda. ISBN 9783896430564.
Ullmann, Ernst (1989). Der Magdeburger Dom: ottonische Gründung und staufischer Neubau (en alemà), Leipzig: Universität Leipzig. ISBN 9783363004250.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catedral de Magdeburgo.
La catedral de Magdeburgo (en anglés) per Andrew Love
La catedral de Magdeburgo (en alemà)
Sobre Magdeburgo en New Advent (Enciclopèdia catòlica, en anglés))
Àlbum de fotos de la Catedral de Magdeburgo (en alemà)
Webcam en el nou orgue de la catedral (pàgina en alemà)

Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral de Magdeburgo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.