Cap Miseno
El cap Miseno és la punta extrema de la península Flegrea que senyala el confín entre el golf de Pozzuoli i el canal de Procida, en l'immediat veïnat de la baïa de Miseno, en la comuna de Bacoli, Itàlia. Oferix una esplèndida vista del golf de Nàpols i de les illes d'Isquia i Procida.
Té un far molt important per a la navegació costera nocturna.
Característiques naturals
Geomorfología
La Cap Miseno té una altura de 164 metros, ben reconeixible en tot el Golf de Pozzuoli. Des de llunt es reconeix per la seua forma de tronc cònic; en la planta té un aspecte piriforme, en el cim cap al sur. Presenta una ensenar cap a oest, alcanzable només des de la mar, cridada Cala Moresca.
És el restant d'un antic volcà que formava part dels Campos Flégreos, datat entre 35.000 i 10.500 anys arrere. Situat en un únic eix junt a atres dos volcans que es troben més al nort i que es poden datar en la mateixa época, constituïts un pel port de Miseno, mentres que l'atre volcà forma tot el relleu que caracterisa el centre antic de Bacoli, des de Punta del Poggio i Piscina Mirabile fins a Centocamerelle.
L'antiga caldera del volcà de Cap Miseno està situada cap al sur, en la zona del far, a on termina el carrer que puja el mont, despuix d'haver-ho travessat per un túnel. La caldera és particularment visible des del mar. Una vista privilegiada es pot alcançar anant des de Pozzuoli fins a les illes de Procida i Isquia, que costeja la Cap Miseno: la caldera es reconeix per la seua forma de vall semicircular, similar a un amfiteatre natural. En les parts més profundes d'ella s'han construït viles privades rodejades de jardins.
Des del punt de vista geològic Cap Miseno està format per toba volcànica que a tres costats cau sobre la mar; la part superior està coberta de la cendra típica dels Campos Flegreos. Solament cap a septentrión, a on la veta està unida a terra ferma, hi ha una pendent en part boscosa, en part cultivada en vinyes, que baixa des del cim del mont fins al poble de Miseno, situat als seus peus.
Vegetació
La vegetació de Cap Miseno té característiques diverses en cada zona. Cap al nort presenta en les parts baixes terrats cultivades de vinyes, frutals (sobretot limoneros) i verdures, mentres en les pendents més altes es troba un tupido bosc. Cap al sur regna la maquia mediterrànea. S'han trobat també: arbres com els roures pubescentes, oliveres i carrasques; arbusts com escobones (Cytisus scoparius), aliagas (Calicotome spinosa), lentiscos; plantes herbàcees com el asfodelo, la esparraguera selvada, el carrizo (Phragmites communis), penques del gènero Carduus, les jaras (Cistus salvifolius), la lechetrezna (Euphorbia pinea), la Cañaheja (Ferula communis), el melic de Venus, el porro selvat, la zarzaparrilla, la cineraria i alhelí encarnat.
En el cim de Cap Miseno hi ha també algunes plantes no endèmiques, plantades alguns anys arrere per persones que no sabien de l'importància de respectar la flora local sobretot quan esta és espontànea. Aixina hi ha també: agaves, eucaliptos i Carpobrotus (Mesembryantemum spp.).
El mit
El nom de Miseno es conecta en el mit present en la Eneida de Virgilio. En el llibre VI Eneas, seguint el consell de París (germà d'Héctor) aplega a Cumas per a trobar-se en la Sibila en la finalitat d'obtindre algun consell sobre el seu futur i indicacions sobre el destí que ho espera. Aplegat a les costes de Cumas, en el temple d'Apolo, Eneas es troba en la Sibila que, invadida pel deu, li prediu que en el Lacio trobarà guerres i sanc. Eneas demana a la Sibila que ho acompanye als Campos Elíseos, pero ella li respon que açò no és possible si abans no troba el ram d'or a on Proserpina i soterrada al seu companyer Miseno, fallit.
Miseno era el trompetista d'Eneas. Havia desafiat a Salamandra en el sò de la tromba i en castic havia segut tirat a la mar a on havia perit. Eneas, despuix de trobar el seu cadàver que havia segut dut a la plaja per les ones, prepara la seua sepultura baix un immens túmulo (la Cap Miseno), grandiosa tomba per al seu companyer.
Acte seguit, Eneas troba el ram d'or que du a la Sibila; efectuats els oportuns sacrificis a les divinitats infernals, en el Averno Eneas, acompanyat per la Sibila, descendix als inferns a on troba al seu pare Anquises que li mostra les ànimes dels seus descendents, que esperen per a reencarnarse en un cos nou.
Visita
Cap a la Cap Miseno puja una via asfaltada entre velles viles, residencials, masos i ruïnes romanes. El camí travessa el mont en un túnel modern i termina en un terrat que té una vista al golf de Pozzuoli, prop del far.
Des d'este terrat (situada a uns 65 metros sobre el nivell de la mar) és possible alcançar a peu el cim del Cap Miseno gràcia a una sendera realisada en blocs de pedra, que ascendix per la pendent de l'antiga caldera del volcà; esta sendera oferix una vista del Arcipiélago campano. Una atra sendera més curta, es va traçar per les pendents septentrionals, a partir del costat del túnel. Este camí alternatiu passa per la zona boscosa que, sent allí prou tancada, no permet les vistes panoràmiques ans que s'aplegue al cim.
Les dos senderes varen ser restaurats per la Associazione Amici vaig donar Miseno i per la guàrdia forestal que es preocupa de la manutenció, sobretot tallant la vegetació que periòdicament creix en el lloc.
A lo alt de la Veta, la vegetació és lozana i més be selvática; a voltes inclús es poden dificultar les excursions, puix la flora espontànea pot aplegar a alcançar el metro i mig d'altura. No obstant, existixen senderes i està vivament recomanat el seguir-els, puix en el terreny perduren diverses instalacions i construccions vàries de la Segona Guerra Mundial a on es pot caure al no poder mirar on es chafa.
Bibliografia
- Alfredo Cattabiani, Florario. Miti, leggende i simboli vaig donar fiori i piante, Arnoldo Mondadori Editore, Milà, 1996. ISBN 978-88-04-44268-9.
Galeria d'imàgens
Vore també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cap Miseno.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabo Miseno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.