Anar al contingut

Carduus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Carduus
Carduus acanthoides
Penca de ruc (Carduus crispus)
Aspecte general d'un Carduus ramificat de la Secció Homalotepidoti (Carduus bourgeanus).
Erro al crear miniatura:
Capítuls en un Carduus de la Secció Homalotepidoti (Carduus bourgeanus).
Eixemple de cipselas soltes d'un Carduus de la Secció Homalotepidoti (Carduus pycnocephalus).
Vista cenital del vilano d'un Carduus de la Secció Homalotepidoti (Carduus pycnocephalus), a on s'aprecien les cerdes finamente denticulades no plumosas que són una de les característiques del gènero.

Carduus, és un gènero de planta herbácea de les que comunament es diuen penca —vocable que s'aplica a numeroses plantes espinoses— pertanyent a la Família Asteraceae. Comprén uns 1250 tàxons —entre específics i infraespecíficos— descrits,[1] pero d'estos sol 130 espècies (incloent els híbrits) i 60 subespècies/varietats són actualment acceptades, mentres uns 150 queden encara sense resoldre taxonòmicament.[2][3]

Descripció

Són plantes herbàcies anuals, bienals o perennes de 30 cm fins a 2 m d'altura (inclús 4m). La raïl és usualment axonomorfa, pero pot també ser rizomatosa en unes espècies. Són generalment tomentosas, pero a voltes glabras. Els brots són erectos, simples o ramificats i casi sempre espinós-alados. Les fulles, basals i caulinares són assentades i més o menys àmpliament decurrentes en ales contínues o discontínues (prolongació dels màrgens del llim foliar a lo llarc del talle[nota 1]), pinnatisectes en màrgens dentado/espinosos i són tomentosas o glabras. Els capítuls, persistents o caedizos despuix de la fructificaació, són solitaris o organisats en inflorescències corimbiformes o en grups sésiles o pedunculats. l'involucre és de forma cilíndrica a esfèrica, en numeroses bràctees en 7-10 files, de forma linear o ben dilatada, de bases adpresas, vores sanceres o denticulats/ escabrosos i àpiç espinós, llevat la més internes que poden ser inermes i vivament coloreadas. El receptàcul és pla o alguna cosa convexo, alveolado, en pálees pelosas. Els flósculos, pentámeros i hermafroditos, van de pocs a molts; són de color blanc a púrpura, en tubos llarcs i fins i corola de simetria subactinomorfa. l'androceo té 5 estams de filaments lliures, pelosos, implantats en la base de la corola. El gineceo té el seu estil en superfícies estigmales llimitades a les cares internes de les 2 branques apicales yuxtapostes —alguna cosa divergents a maduració— i delimitades en la seua base per un anelle de pèls colectors de polen; dit estil està rodejat en la seua base per un nectario en forma de umbo que persistirà en el frut. Dits fruts són cipseles ovoides, alguna cosa comprimides, glabras, ocasionalment viscoses, en placa apical de vora sancera i l'aludit nectario central persistent rodejat d'un vilano, caedizo en bloc, format per 1-3 files de pèls blancs molt finament escabridos/denticulats soldats en un anell basal.[4][5][6][7][8][9]

Distribució

El gènero és natiu d'Europa, Àsia i Àfrica; ha segut introduït en Austràlia i les Amèriques, a on certes espècies s'han propagat fins a convertir-se en maleza invasora nociva i incontrolable.

Notes

  1. ↑ Una base de full decurrente no està en realitat causada per l'unió, en sí, del full al talle, sino pel creiximent/multiplicació, al nivell del punt d'unió, de les cèlules del primordio foliar en sengles decurrencias laterals i/o, eventualment, en ales caulinares més o menys llargues mentres el brot creix i desenrollant-se, també, dit primordio cap a dalt en full pròpiament dit; i aixina successivament en cada u dels primordios foliares que apareguen a lo llarc del talle.

Referències