Bacoli

Bacoli és un municipio d'Itàlia localisat en la ciudad metropolitana de Nápoles, regió de Campània. Conta, en una població de 26.404 habitants^[1] en 13,47 km².

El territori municipal conté les frazioni (subdivisions) de Bayas (part), Cabo Miseno, Cappella, Cumas (part), Far, Fusaro, Miliscola, Miseno (part), Scalandrone i Torregaveta. Llimita en els municipis de Monte di Procida i Pozzuoli.

Bacoli es troba en la costa occidental del golfo de Pozzuoli. Bacoli (l'antiga Bauli), alguna cosa al sur de Bayas va ser sèu de numerosa villas patricias.

Alguns autors fan derivar el seu nom, sense cap fonament, de Boaúlia, i diuen que Hércules va tindre allí una forta relació.

Història

Entre els personages famosos que varen tindre una vila en Bacoli estan: l'orador Hortensio (del que va passar a Antonia, la dòna de Druso); Cicerón; Agripina i el seu fill Nerón. En un tossal pròxim hi havia un gran depòsit subterràneu d'aigua provablement per a abastir a la flota de Miseno, al que hui es diu la Piscina mirabilis

En temps de Teodosio encara era un lloc de riques viles romanes, pero despuix ya no es menciona més i va quedar unida a Bayas i va seguir la seua sòrt.

Un poble modern, Bacolo, podria haver conservat el nom.

Restos romanos

En el nom de sepulcro de Agripina (que va anar efectivament sepultada, segons Tácito, en una modesta tomba a lo llarc del camí de Bayas a Miseno) són coneguts immediatament al nort de Bacoli, els restants d'un edifici en hemicicle decorat per columnes i estuc que formava part d'una gran villa romana, hui en gran part desapareguda. L'edifici sembla sorgir en época augustal com odeón, és dir, un menut teatre per a espectàculs sobretot musicals, pero que despuix va ser transformat en un ninfeo, o més be en un teatre ninfeo, en el que les representacions teatrals, musicals o d'un atre tipo podien unir-se a espectàculs d'aigua.

Sobre l'altura de l'actual població de Bacoli les construccions denominades Cent habitacions (o també presons de Nerón) formen part d'una gran vila, generalment reconeguda com una célebre vila imperial (anteriorment en el I propietat l'orador Hortensio), en la que Vespasiano es dedicava en entusiasme a la cria de peixos, suscitant l'ironia del poeta Marcial.
Les Cent habitacions constaven de dos edificis independents de distinta época. El del nivell superior és una cisterna d'aigua cavada en la toba i subdividida en quatre corredors paralels coberts en volta i comunicats entre sí per mig d'arcades. Sobre la cisterna hi ha un terrat pavimentada en pols de rajola i argamasa (opus signinum), molt resistent a la humitat.
En un nivell més baix hi ha una série de galeries que creuen en àngul recte. El revestiment en pols de rajola de les parets també fa supondre per ad elles la funció de depòsits d'aigua, provablement de la vila anterior a l'época imperial.

Galería

Erro al crear miniatura:

El Castell Aragonés de Bayas, que alberga el Museu Arqueològic dels Campos Flegreos.
Erro al crear miniatura:

Museu Arqueològic dels Campos Flegreos.
Termes.
Casina vanvitelliana en el Llac Fusaro.
Sacelio dels Augustali.
Panorama en la Veta Miseno al fondo.
Erro al crear miniatura:

Veta Miseno.
Erro al crear miniatura:

El far de Veta Miseno.
Iglésia de Santa Ana.
Ceràmiques tradicionals.