Anar al contingut

Bacoli

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Bacoli és un municipio d'Itàlia localisat en la ciudad metropolitana de Nápoles, regió de Campània. Conta, en una població de 26.404 habitants[1] en 13,47 km².

El territori municipal conté les frazioni (subdivisions) de Bayas (part), Cabo Miseno, Cappella, Cumas (part), Far, Fusaro, Miliscola, Miseno (part), Scalandrone i Torregaveta. Llimita en els municipis de Monte di Procida i Pozzuoli.

Bacoli es troba en la costa occidental del golfo de Pozzuoli. Bacoli (l'antiga Bauli), alguna cosa al sur de Bayas va ser sèu de numerosa villas patricias.

Alguns autors fan derivar el seu nom, sense cap fonament, de Boaúlia, i diuen que Hércules va tindre allí una forta relació.

Història

Entre els personages famosos que varen tindre una vila en Bacoli estan: l'orador Hortensio (del que va passar a Antonia, la dòna de Druso); Cicerón; Agripina i el seu fill Nerón. En un tossal pròxim hi havia un gran depòsit subterràneu d'aigua provablement per a abastir a la flota de Miseno, al que hui es diu la Piscina mirabilis

En temps de Teodosio encara era un lloc de riques viles romanes, pero despuix ya no es menciona més i va quedar unida a Bayas i va seguir la seua sòrt.

Un poble modern, Bacolo, podria haver conservat el nom.

Restos romanos

Piscina mirabilis.

En el nom de sepulcro de Agripina (que va anar efectivament sepultada, segons Tácito, en una modesta tomba a lo llarc del camí de Bayas a Miseno) són coneguts immediatament al nort de Bacoli, els restants d'un edifici en hemicicle decorat per columnes i estuc que formava part d'una gran villa romana, hui en gran part desapareguda. L'edifici sembla sorgir en época augustal com odeón, és dir, un menut teatre per a espectàculs sobretot musicals, pero que despuix va ser transformat en un ninfeo, o més be en un teatre ninfeo, en el que les representacions teatrals, musicals o d'un atre tipo podien unir-se a espectàculs d'aigua.

Sobre l'altura de l'actual població de Bacoli les construccions denominades Cent habitacions (o també presons de Nerón) formen part d'una gran vila, generalment reconeguda com una célebre vila imperial (anteriorment en el I propietat l'orador Hortensio), en la que Vespasiano es dedicava en entusiasme a la cria de peixos, suscitant l'ironia del poeta Marcial.
Les Cent habitacions constaven de dos edificis independents de distinta época. El del nivell superior és una cisterna d'aigua cavada en la toba i subdividida en quatre corredors paralels coberts en volta i comunicats entre sí per mig d'arcades. Sobre la cisterna hi ha un terrat pavimentada en pols de rajola i argamasa (opus signinum), molt resistent a la humitat.
En un nivell més baix hi ha una série de galeries que creuen en àngul recte. El revestiment en pols de rajola de les parets també fa supondre per ad elles la funció de depòsits d'aigua, provablement de la vila anterior a l'época imperial.

Galería

Demografia

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001 2011
Població 2843 2912 3130 5040 6317 8041 9987 10 438 15 090 17 395 20 749 23 558 26 475 26 507 26 648
Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Vore també

Referències

  1. ↑ «Senyes &91;&91;Istituto Nazionale vaig donar Statistica|Istat&93;&93; al 31/12/2016.». Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2017. Consultat el 5 de juliol de 2017.

Enllaços externs

Commons